Yellowface
El yellowface, és una forma de maquillage teatral utilisat per intérprets europeu-nortamericans per a representar a una persona asiàtica oriental (similar a la pràctica del blackface utilisat per a representar personages afroestadounidenses)[1] que continua utilisant-se en el cine i el teatre.[1][2]
Les representacions d'asiàtics orientals en el cine i el teatre nortamericans han segut objecte de controvèrsia. Estes representacions han reflectit en freqüència una percepció etnocéntrica dels asiàtics orientals en lloc de representacions realistes i autèntiques de les cultures, colors, costums i comportaments asiàtics orientals.[1][2][3] Solament en el sigle XXI, Grindhouse (en un tráiler parodia dels serial de Fu Manchu), Balls of Fury, I Now Pronounce You Chuck & Larry, Crank: High Voltage i Cloud Atles presenten yellowface o actors no asiàtics orientals com caricatures d'asiàtics orientals.[4]
Primers actors asiàtics orientals del cine nortamericà
Sessue Hayakawa
L'actor japonés Sessue Hayakawa va començar a aparéixer en películes al voltant de 1914.[5] Firmat en Paramount Pictures, va tindre papers en més de 20 películes mudes, incloent The Wrath of the Gods (1914) i The Typhoon (1914), i es considerava un símbol sexual d'Hollywood.[5] Quan el contracte de Hayakawa en Paramount va expirar en 1918, l'estudi encara volia que protagonisara una película pròxima, pero Hayakawa els va rebujar a favor d'escomençar la seua pròpia companyia.[5] Estava en el cim de la seua popularitat durant eixe temps.[5] La seua carrera en Estats Units va sofrir una miqueta pel adveniment del cine sonor, ya que tenia un fort accent japonés. Es va tornar inempleable durant l'era de la Segona Guerra Mundial pel prejuí antijaponés. Va experimentar una renaixença en la seua carrera començant en 1949 en películes temàtiques de la Segona Guerra Mundial, i va ser nominat a l'Óscar al millor actor de repartiment per la seua interpretació en El pont sobre el riu Kwai.[5]
Anna May Wong
Anna May Wong, considerada per molts com la primera estrela de cine chinenca nortamericà,[6] actuava a l'edat de 14 i en 1922, als 17 anys, es va convertir en la primera chinenca nortamericana en trencar la regla de mestiçage d'Hollywood en interpretar junt a un protagoniste romàntic blanc en The Toll of the Siga. Encara que era coneguda internacionalment en 1924, els seus papers en películes estaven llimitats per estereotips i prejuïns. Cansada de ser estereotipada i passada per alt per a rols principals de personages asiàtics orientals a favor d'actrius europees nortamericanes, Wong va deixar Hollywood en 1928 per a anar a Europa.[6] Entrevistada per Doris Mackie per a Film Weekly en 1933, Wong es va queixar dels seus papers en Hollywood: «Estava tan cansada dels papers que tenia que interpretar».[7][8] Va comentar: «Sembla que hi ha poc per a mi en Hollywood, perque, en lloc de chinencs reals, els productors preferixen hongaresos, mexicans, indígenes nortamericans per a rols chinencs».[9] En 1935, va ser considerada per al paper principal en La bona terra, que va anar per a l'actriu alemana Luise Rainer. Wong va rebujar el paper de la vilana, una dama dragó oriental estereotipada.
Keye Luke
Keye Luke va ser un actor exitós, protagonisant com el "Fill Número Un" Lee Chan en les populars películes de Charlie Chan, aixina com l'original Kato en The Green Hornet (1940), i el detectiu James Lee Wong en Phantom of Chinatown (1940), un paper prèviament interpretat per l'actor anglés Boris Karloff.
Philip Ahn
L'actor coreà nortamericà Philip Ahn, despuix de ser rebujat per parlar anglés massa be, va enfrontar amenaces de mort despuix de ser confòs en japonés. Ahn continuaria tenint una carrera prolífica.[10]
Alguns actors asiàtics orientals i del sur asiàtics nortamericans varen intentar començar carreres. Merle Oberon, una anglo-índia, va poder obtindre rols principals despuix d'inventar una història falsa sobre els seus orígens i usar maquillage blanquejador de pell. Va haver atres actors pioners asiàtics orientals nortamericans com Benson Fong (qui va interpretar al Fill número Tres en les películes de Charlie Chan), Victor Sen Yung (qui va interpretar al Fill número Dos en les películes de Charlie Chan), Richard Lloe (qui també va interpretar molts rols de vilans japonesos), Lotus Long (coneguda pel seu paper com Lin Wen junt a Keye Luke en Phantom of Chinatown), Suzanna Kim, Barbara Jean Wong, Fely Franquelli, Chester Gan, Honorable Wu, Kam Tong, Layne Tom Jr., Maurice Liu, Rudy Roures, Teru Shimada, Willie Fung, Toshia Mori i Wing Foo, els qui varen començar les seues carreres cinematogràfiques en les décades de 1930 i 1940.
En el número d'actors asiàtics orientals nortamericans disponibles, l'autor Robert B. Ito va escriure un artícul que descrivia que la protecció laboral per a actors caucásicos era una raó per la que els asiàtics eren representats per caucásicos. «En el percentage relativament chicotet d'actors que es mantenen actuant, era sol llògic que intentaren llimitar al màxim la reserva de talents disponibles tant com fora possible. Una forma de fer-ho era imponent restriccions als actors minoritaris, lo que, en el cas dels actors asiàtics, significava que usualment solament podien obtindre rols com sirvientes, cuiners, lavanderos i enemics de guerra enfollits, en els rars rols de "lleal companyer de l'héroe blanc" anant als actors de renom. Quan el guion requeria un rol asiàtic més gran, casi inevitablement se li donava a un actor blanc».[11]
Actors asiàtics orientals del cine nortamericà contemporàneu
La película de 2018 Crazy Rich Asians va protagonisar a Constance Wu, Henry Golding, Michelle Yeoh, Gemma Chan, Lisa Lu, Awkwafina, Harry Shum Jr., Ken Jeong, Sonoya Mizuno, Chris Pang, Jimmy O. Yang, Ronny Chieng, Remy Hii, Nico Sants, Jing Lusi i Carmen Soo, entre uns atres.
La película de 2022 Everything Everywhere All at Once va protagonisar a Michelle Yeoh com a protagoniste principal, Stephanie Hsu, Ke Huy Quan, Harry Shum Jr. i James Hong com a actors de repartiment.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Winfrey, Yayoi Lena (19 de novembre de 2012). «Yellowface: Asians on White Screens» (en en). IMDiversity.
- ↑ 2,0 2,1 Kashiwabara, Amy«Vanishing Són: The Appearance, Disappearance, and Assimilation of the Asian-American Man in American Mainstream Media».UC Berkeley Mija Resources Center.(en en)
- ↑ Chin, Frank; Chan, Jeffery (1972). «Racist Love», Richard Kostelanetz (ed.). Seeing Through Shuck (en en), Nova York: Ballantine Books, p. 65.
- ↑ «The Practice of Yellow Face», by Vickie Rozel, TheatreWorks Silicon Valley in the Works (en anglés).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 www.goldsea.com Sessue Hayakawa: The Legend
- ↑ 6,0 6,1 Chan, Anthony B. (2003). Perpetually Cool: The Many Lives of Anna May Wong (1905–1961) (en en), Maryland: Scarecrow Press, pp. XI,42. ISBN 0-8108-4789-2.
- ↑ Leong, Karen J. (2005). The China Mystique: Pearl S. Buck, Anna May Wong, Mayling Soong, and the Transformation of American Orientalism (en en), Berkeley, Califòrnia: University of Califòrnia Press, pp. 83, 187. ISBN 0-520-24422-2.
- ↑ Wollstein, Hans J. (1999). «Anna May Wong», Vixens, Floozies, and Molls: 28 Actresses of clapix 1920s and 1930s Hollywood (en en), Jefferson, Carolina del Nort: McFarland, p. 252. ISBN 0-7864-0565-1.
- ↑ Parish, James; Leonard, William (1976). «Anna May Wong», Hollywood Players: The Thirties (en en), New Rochelle, Nova York: Arlington House Publishers, pp. 532–538. ISBN 0-87000-365-8.
- ↑ «Philip Ahn | Actor» (en en). IMDb. Consultat el 10 de febrer de 2025.
- ↑ «A Certain Slant». Archivat des de l'original, el 22 de juliol de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yellowface» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.