Blanc nortamericà
El terme blanc nortamericà oficialment es referix a gent d'ascendència blanca europea, asiàtica occidental o norteafricà, que residix en els Estats Units.
També s'utilisa el terme «blanc americà», calc del terme anglés White American. Pero en anglés, «American» significa ‘d'Estats Units’, en canvi «americà» significa ‘del continent americà’.
El terme és usat intercambiablemente en «caucásic nortamericà», «europeu nortamericà»[1] i (dins dels Estats Units) simplement com «blanc».
l'Oficina del Cens dels Estats Units (United States Census Bureau) i la gran majoria de publicacions del govern d'Estats Units utilisen «blanc» en lloc de «blanc nortamericà».[2]
Els blancs nortamericans tenen el llindar de pobrea més baix, la segona mijana més alta d'ingrés per llar, ingrés personal aixina com nivells escolars de la nació, solament despuix dels asiàtics nortamericans.
Les fronteres culturals separant als blancs nortamericans d'atres categories racials o ètniques sempre són provades i canviants. En el cens 2000 dels Estats Units, la gent «tenint orígens en qualsevol dels pobles originals d'Europa, el Mig Orient, o Nort d'Àfrica» varen ser classificades com a blanques.[3] Esta definició oficial inclou a moltes persones, incloent orientals i hispans que no es considerarien blancs per uns atres i que inclús poden no considerar-se blancs ells mateixos.
Alguns nortamericans blancs tenen una mescla de natius americans i africans.
Informació demogràfica
- Artícul principal → Cense dels Estats Units del 2000.
«Blanco nortamericà» és el major grup racial quantificat en el cens del 2000, contant en el 77,1 % de la població. Açò inclou prop de 2% de la població que s'identifica a sí mateixa com a «blanc» en combinació en una o més races; prop del 8% també va identificar el seu grup ètnic com a hispà. Els grups ètnics més grans entre els blancs nortamericans varen ser els alemans seguits pels irlandesos i els italians.
La taxa de natalitat dels blancs no hispans és d'1,5.[4]
Molts nortamericà que són tractats com a part de grups minoritaris estan inclosos en la categoria del cens com a «blanc». Açò és veritat per a la major part dels hispà-nortamericans, 48,6% dels quals s'identifiquen racialmente com a blancs. El cens del 2000 separava la pregunta de la hispanitat de la pregunta de raça, la segona es dividia en les cinc categories de negre o afroestadounidense, indi nortamericà i natiu d'Alaska, hawaiano i isleño del Pacífic, asiàtic, i «uns atres», i els enquestats tenien la possibilitat de marcar més d'una categoria. També va ser cert per a molts àraps i atres nortamericà d'Orient Mig i norteafricà, aixina com per a nortamericans judeus no-europeus, ya que el cens mescla raça i orige geogràfic/nacional: «blanc» és definit com a gent en orígens en els pobles originals d'Europa i el Mig Orient.
Segons el cens de 1950, l'1 d'abril de 1950 residien en Estats Units 150 697 361 persones, de les quals 134 942 028 persones o el 89,5 per cent s'identificaven com a blanques.
Distribució geogràfica
D'acort a la definició del cens, els blancs nortamericans són el grup racial majoritari en casi tots els Estats Units. Des de 2022 no són majoria en Hawái, Washington D. C., Califòrnia, Nou Mèxic, Texas, Nevada, Maryland, Geòrgia i en algunes ciutats del país.[5] Tampoc no són majoria en moltes reserves amerindies, parts del Sur conegut com el Cinturó Negre, l'Entanque Central de Califòrnia,[6] i les dependències nortamericanes.
La concentració més alta de blancs (incloent els blancs hispans) es va trobar en els estats del Mig Oest, Nova Anglaterra, els estats de les Montanyes Rocoses, Kentucky i Virginia Occidental. La concentració més baixa de blancs es va trobar en els estats del sur i mig-atlàntic.[7][8][9]
| Estat | Població
(2022 est.) |
Blancs no hispans | Blancs (incloent els blancs hispans)[10] |
|---|---|---|---|
| Alabama | 5,074,296 | 64.1% | 65.1% |
| Alaska | 733,583 | 57.4% | 59.6% |
| Arizona | 7,359,197 | 51.8% | 57.8% |
| Arkansas | 3,045,637 | 67.5% | 69.1% |
| Califòrnia | 39,029,344 | 33.7% | 38.9% |
| Carolina del Nort | 10,698,973 | 60.7% | 62.2% |
| Carolina del Sur | 5,282,634 | 62.5% | 63.6% |
| Colorat | 5,839,926 | 65.0% | 70.3% |
| Connecticut | 3,626,205 | 62.0% | 65.0% |
| Dakota del Nort | 779,261 | 82.0% | 83.2% |
| Dakota del Sur | 909,824 | 79.9% | 80.8% |
| Delaware | 1,018,396 | 58.9% | 59.9% |
| Washington D. C. | 671,803 | 36.7% | 38.4% |
| Florida | 22,244,824 | 50.8% | 55.9% |
| Geòrgia | 10,912,876 | 48.6% | 49.3% |
| Hawaii | 1,440,196 | 20.7% | 22.2% |
| Idaho | 1,939,033 | 79.0% | 81.9% |
| Illinois | 12,582,032 | 58.5% | 61.1% |
| Indiana | 6,833,037 | 76.0% | 77.5% |
| Iowa | 3,200,517 | 82.8% | 84.4% |
| Kansas | 2,937,150 | 73.1% | 76.3% |
| Kentucky | 4,512,310 | 82.2% | 83.1% |
| Louisiana | 4,590,241 | 56.7% | 57.6% |
| Maine | 1,385,340 | 90.2% | 90.8% |
| Maryland | 6,164,660 | 47.1% | 48.4% |
| Massachusetts | 6,981,974 | 67.0% | 68.8% |
| Michigan | 10,034,118 | 72.6% | 74.0% |
| Minnesota | 5,717,184 | 76.2% | 77.2% |
| Mississippi | 2,940,057 | 55.3% | 55.7% |
| Missouri | 6,177,957 | 76.6% | 77.6% |
| Montana | 1,122,867 | 83.5% | 85.1% |
| Nebraska | 1,967,923 | 75.8% | 78.4% |
| Nevada | 3,177,772 | 44.4% | 48.1% |
| Nou Hampshire | 1,395,231 | 86.6% | 87.5% |
| Nova Jersey | 9,261,699 | 51.5% | 54.1% |
| Nou Mèxic | 2,113,344 | 34.8% | 46.4% |
| Nova York | 19,677,152 | 52.9% | 55.2% |
| Ohio | 11,756,058 | 76.1% | 77.1% |
| Oklahoma | 4,019,800 | 62.6% | 65.2% |
| Oregon | 4,240,137 | 71.6% | 74.5% |
| Pennsylvania | 12,972,008 | 73.1% | 74.4% |
| Puerto Rico | 3,221,789 | 0.6% | 26.3% |
| Rhode Island | 1,093,734 | 68.2% | 70.5% |
| Tennessee | 7,051,339 | 71.9% | 73.0% |
| Texas | 30,029,572 | 38.9% | 47.6% |
| Utah | 3,380,800 | 75.6% | 79.2% |
| Vermont | 647,064 | 90.2% | 90.9% |
| Virginia | 8,683,619 | 58.7% | 60.2% |
| Washington | 7,785,786 | 63.5% | 65.9% |
| Virginia Occidental | 1,775,156 | 89.8% | 90.3% |
| Wisconsin | 5,892,539 | 79.0% | 80.4% |
| Wyoming | 581,381 | 81.4% | 84.6% |
Ingrés i nivell escolar
Ya que els blancs nortamericans han enfrontat la menor discriminació que qualsevol atre grup racial, han tingut temps per a acumular fortuna; esta és una contribució major a les inequidades econòmiques entre les races hui en dia.[11][12] Els blancs nortamericans tenen el segon índex més alt d'ingrés per llar i personal de la nació, despuix dels asiàtics (este diagnòstic també deu prendre en conte que els asiàtics solament representen el 4,3 % de la població dels Estats Units). L'ingrés mig per membre d'una llar va ser el més alt, ya que els blancs nortamericans varen tindre les llars més chicotetes de qualsevol índex de la nació. En el 2006, l'ingrés individual promig d'un blanc nortamericà de 25 anys o més era de 33 030 dólars, en aquells que estaven amprats a temps complet entre 25 i 64 anys guanyant 34 432 dólars. Ya que el 42 % de totes les llars tenen dos persones en ingressos, el promig de l'ingrés de la llar era considerablement més alt que l'ingrés personal, que era de 48 554 dólars en 2005. Entre blancs, els judeus nortamericans es varen posicionar primers en ingrés a la llar, personal i nivell escolar. En 2005, les llars blanques no hispans tenien in ingrés de 48 977 dólars, 10,3 % per damunt de la mija nacional de 44 389 dólars. Els cubans nortamericans naixcuts en EE. UU. (la mitat de la població cubà-nortamericana) casi tots varen classificar com a blancs, i tenen un ingrés promig i nivell d'escolaritat més alt que els blancs no hispans.[13]
Els índexs de pobrea per als blancs nortamericans són els més baixos de qualsevol grup racial, en 8,6 % d'individus blancs vivint baix el llindar de pobrea (3 % baix el promig nacional).[14]
El nivell d'educació dels blancs és el segon més alt del país, despuix dels asiàtics nortamericans. En general, casi un terç dels blancs nortamericans tenen un títul universitari, en un nivell d'escolaritat per als blancs sent més alt per a aquells naixcuts fòra dels Estats Units. Casi el 40 % (37,6 %) dels naixcuts en l'estranger i 29,7 % dels naixcuts en EE. UU. tenen un títul universitari. Abdós figures estan sobre el promig nacional de 27,2 %.[15]
Cultura
Des de la seua primera presència en Estats Units, els blancs nortamericans han contribuït en lliteratura, art, cine, religió, habilitats agrícoles, aliments, ciència i tecnologia, moda i estils de vestimenta, música, idioma, sistema llegal, sistema polític i innovació social i tecnològica a la cultura nortamericana. La cultura nortamericana blanca va derivar les seues primeres influències dels colon anglesos, escocesos, galeses i irlandesos i és cuantitativamente la proporció més gran de la cultura nortamericana. La cultura nortamericana en general reflectix la cultura nortamericana blanca. La cultura s'ha estat desenrollant des de molt abans de que Estats Units formara un país separat. Gran part de la cultura nortamericana blanca mostra influències de la cultura britànica. Els vínculs colonials en Gran Bretanya varen difondre l'idioma anglés, el sistema llegal i atres atributs culturals.[16]
Genètica i ascendència
Un estudi genètic de 2015 publicat en l'American Journal of Human Genetics va analisar l'ascendència genètica de 148.789 nortamericans blancs. L'estudi va concloure que l'ascendència britànica és l'ascendència europea més comuna entre els nortamericans blancs, i que este component oscila entre el 20 % (Wisconsin, Minnesota, Dakota del Nort) i el 55 % (Mississipi, Tennessee, Arkansas) de la població total en els 50 estats. Estos estats es correlacionaron fortament en aquells a on la major cantitat de persones es varen identificar en l'ascendència "nortamericà" en el cens. Molts blancs nortamericans també tenen ascendència de varis països europeus.[17] Segons l'Enquesta sobre la comunitat nortamericana de 2022, 76.678.228 nortamericans es varen identificar en múltiples grups d'ascendència europea, d'Orient Mig o del nort d'Àfrica, i la gran majoria d'ells es varen identificar en varis grups europeus.[18] Les ascendència més comunament reportades dels nortamericans blancs siguen soles o en combinació inclouen la britànica (18,4%), l'alemana (13,5%), l'irlandesa (11,6%), l'italiana (5,0%), la polaca (2,5%), la francesa (2,4%), la noruega (1,1%) i la sueca (1,1%). La demografia dels nortamericans d'orige britànic esta subestimada, ya que la població tendix a identificar-se simplement com d'orige "nortamericà" (5,9%), pel temps que han habitat en els Estats Units, en particular si la seua família va aplegar abans de la Revolució nortamericana.[19]
Segons un estudi centrat específicament en clients que es varen fer una prova d'ADN en 23andMe, els nortamericans blancs en promig tenen una mija d'un 98,6% d'ascendència europea, un 0,19% d'ascendència africana subsahariana i un 0,18% d'ascendència nativa americana. No obstant, l'ascendència no europea en els nortamericans blancs és molt variable; per eixemple, l'ascendència africana (2% o més) es troba en més del 5% dels blancs nortamericans de Luisiana i Carolina del Sur, i l'ascendència nativa americana (2% o més) es troba en més del 3% dels blancs nortamericans en Luisiana i Dakota del Nort. L'ascendència africana és més comuna en el sur i menys comú en el Mig Oest; l'ascendència nativa americana és més comuna en els estats occidentals que en els estats orientals.[20]
També s'han realisat atres estudis. L'anàlisis d'ADN dels blancs nortamericans realisat pel genetista Mark D. Shriver va mostrar una mescla mija d'un 96,1% europea, un 0,7% africana i un 3,2% nativa americana.[21] El mateix autor, en un atre estudi, va afirmar que al voltant del 30% de tots els nortamericans blancs no hispans, aproximadament 66 millons de persones, tenen una mija d'un 2,3% de mescla africana o natiu americana.[22] Shriver va descobrir que la seua ascendència és 10% africana, i el soci de Shriver en DNA Print Genomics l'autor JT Frudacas, ho va contradir dos anys despuix en afirmar que "el 5% dels nortamericans europeus exhibixen un nivell detectable d'ascendència africana".[23]
En un estudi de 2007, Gonçalves et al. varen informar de linajes d'ADNmt africans i natiu americans en una freqüència del 3,1% (respectivament 0,9% i 2,2%) en una mostra de 1387 blancs nortamericans.[24]
Vore també
Referències
- ↑ Sandra S. Lee; Joanna Mountain; i Barbara Koening A.: The Meanings of Race in the New Genomics: Implications for Health Disparities Research. Yale University, 2001. Consultat el 26 d'octubre de 2006.
- ↑ «Racial and Ethnic Classifications Used in Census 2000 and Beyond». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2006. Consultat el 5 d'octubre de 2006.
- ↑ «Revisions to the Standards for the Classification of Federal Data on Race and Ethnicity» (en en). Oficina d'Administració i Presupost. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2009.
- ↑ «Total fertility rate by ethnicity O. S. 2022» (en en). Statista. Consultat el 2026-01-09.
- ↑ «Grid View: Table B02001 - Census Reporter».
- ↑ Molts hispans varen designar la seua raça com «una atra», bàsicament perque l'Oficina del Cens no va incloure les designació racials mestizo i mulato
- ↑ Brewer, Cynthia (2001). Census 2000, The Geography of US Diversity, Redlands, CA: ESRI Press.
- ↑ «Distribution of those identifying as White alone, by state, US Census Bureau». Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2007. Consultat el 5 d'octubre de 2006.
- ↑ Elizabeth M. Grieco. «The White Population: 2000» (PDF). Oficina del Cens dels Estats Units. Consultat el 5 d'octubre de 2006.
- ↑ «Grid View: Table B03002 - Census Reporter».
- ↑ Adams (2001). Dealing with Diversity, Chicago, IL: Kendall/Hunt Publishing Company.
- ↑ Hine, Darlene (2006). The African American Odyssey, Boston, MA: Pearson.
- ↑ Cubans in the United States http://pewhispanic.org/files/factsheets/23.pdf [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ «US Census Bureau, Household income in 2005 by race». Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2006. Consultat el 23 de decembre de 2006.
- ↑ Nicole Stoops. «Educational Attainment in the United States: 2003». Oficina del Cens dels Estats Units. Consultat el 23 de decembre de 2006.
- ↑ James B. Minahan. Ethnic Groups of the Americas: An Encyclopedia: An Encyclopedia, Abc-Clio, p. 9. ISBN 978-1-61069-164-2.
- ↑ “The Genetic Ancestry of African Americans, Llatins, and European Americans across the United States” . American Journal of Human Genetics 96 (1): 37–53. doi:. ISSN 0002-9297. PMID 25529636.
- ↑ «Explore Census Data».
- ↑ «Detailed Races and Ethnicities in the United States and Puerto Rico: 2020 Census».
- ↑ Bryc, K. (2015). “The Genetic Ancestry of African Americans, Llatins, and European Americans across the United States”. The American Journal of Human Genetics 96 (1). Elsevier BV. doi:. ISSN 0002-9297. PMID 25529636.
- ↑ “Skin pigmentation, biogeographical ancestry and admixture mapping” (2003). Human Genetics 112 (4): 387–399. doi:. PMID 12579416.
- ↑ Sailer, Steve. «Analysis: White prof finds he's not.». UP].
- ↑ Jim Wooten, "Race Reversal Man Lives as 'Black' for 50 Years — Then Finds Out He's Probably Not, ABC News (2004).
- ↑ “Sex-biased gene flow in African Americans but not in American Caucasians” (2007). Genetics and Molecular Research 6 (2): 256–261. PMID 17573655.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Blanco estadounidense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.