Moda

Erro al crear miniatura:

Model en un vestit modern que reflectix per a molts la tendència en la moda en un desfilada d'alta costura, París, 2011.

La moda (del francés mode i del llatí modus ‘modo, mida’) és un conjunt de penyores de vestir, adorns i complements basats en gusts, usos i costums que s'utilisen per una majoria durant un periodo de temps determinat i que marcaran tendència segons la duració del mateix.

Lipovetsky definix a la moda com una busca frenètica de la novetat, i una forma de venerar el present en una societat oberta en una cultura en la qual els valors primordials són el plaer, la busca permanent de pertànyer a un grup i al mateix temps ser diferent, i únic.

Història

Artícul principal → Història de la moda.

XVI

En la Renaixença italiana s'acostumava, per part del gènero masculí, l'us de capa curta i sense capucha, birret, capell en plomes i sabates de punta roma i ampla. Les dònes per un atre costat, duyen bullones i gavinetejats en les mànegues, i una gorguera rullada; ademés de faldes i sobrefaldas, jubones i cossets, capes o mants rozagantes i una cofia per al cap. A partir de la segona mitat del sigle, la creixent importància de la monarquia espanyola impon en Europa l'estil de la cort de l'emperador Carlos I d'Espanya, un estil de gran sobrietat, caracterisat per l'us de colors obscurs i penyores cenyides, sense arrugues ni plecs i aspecte rígit, sobretot en les dònes, en les que s'impon l'us del verdugado. En la vora superior de la camisa es colocava una cordonera que donarà lloc a la gorguera o lechuguilla.

XVII

Durant esta época domina la moda francesa, tant en hòmens com a dònes. S'utilisaven els calzones curts en miges de seda, chupla i casaca que, a mitan del sigle, es torna més reduïda i plecs laterals cap a arrere i mànegues estretes. En la caiguda de la dinastia francesa, torna el trage simple i es duen calzones ajustats fins a mija cama, jupetí, corbata i casaca, faldones en coll alt i vol, peluques empolvades i arrematades per un llaç, i inclús capells de tres o dos picos. Despuix de la revolució, el cabell es deixa llarc i pla, visten capells de copa alta cònica o en tubo, en ales curtes i més tarde sabates en tacó de color als que s'afigen llaços o hebillas i botes altes en regressos. La dòna vares vore en bainners o verdugados amples i esclafats en els dos fronts, cosset encorsetado i escot en gases o encaixos, polonesas, bates en coll d'encaix i mànega llarga. El trage francés consistix en cosset puntagut, mànegues abonyades, faldes rectes i obertes, que són drapeades en polissó i llarga coa, coll doblat i mànegues tirants fins al colze en chorreras. Junt en la revolució, desapareix el vol de la falda i s'imiten les vestidures clàssiques: talle alt, chaquetilla talla en mànega llarga, falda en plecs, grans escots, chals i guants llarcs. Sobre el pentinat, est és cap a arrere en rullats que posteriorment es fan més alts i voluminosos en tirabuzones, lazades i plomes, bonetes i capells d'ales amples. El tipo de calcer normalment són sabates en tacó alt i punta estreta, encara que més vesprada varen començar a dur-se els baixos.

XVIII

En el XVIII destaquen com a penyores masculines les casacas franceses i les chuples, açò és, casacas d'inferior classe i alguna cosa estretes, les chaquetillas, els calzones ajustats fins al genoll, les corbates en lloc de les gollas, les peluques i els grans capells. Mentrestant, en les vestidures femenines continua el mateix estil que en el sigle passat i s'adopta l'us de les mantillas per al cap. Duyen també vestits llarcs, grans capells i sobretot en l'alta societat, la dòna es caracterisava per vestir en un corsé, que era una forma de demostrar la seua altura. Ademés, usaven anells, i algunes voltes guants llarcs o collars, entre uns atres.

XIX

Durant este sigle varen ser propis el frac, la levita i el pantaló per als cavallers, i la mantilla de seda i les peinetas per a les senyores en Espanya. Una volta finalisada l'época napoleònica, des de 1800 fins a 1820, en la que la silueta femenina es mostrava esvelta i en el talle sempre alt, cenyit just baix el pit, deixant el restant de la penyora caure recta sobre el cos; va haver un canvi dràstic en el Romanticisme, donant pas al corsé, que donava al talle la forma d'un rellonge d'arena i al miriñaque, que ahuecaba les faldes àmplies i que va aplegar al seu apogeu en 1860, causant que les dames no pogueren passejar del braç del seu espós o promés. En 1870, va ser substituït pel polisón, que únicament ahuecaba la falda per darrere i que va passar de moda en 1890, caent llavors la penyora fins al sol sense armassó algun, encara que fins a 1900 les faldes varen ser una miqueta acampanades. Entre 1820 i 1914, va haver en el vestuari femení occidental una clara distinció entre vestits de dia, sempre en mànega llarga, encara que podien ser fins al colze en estiu, i tancats fins al coll; i vestits de nit, sempre de mànega curta i molt escotados.

XX

Década de 1900

Erro al crear miniatura:

Disseny de moda de 1909

La moda d'el XX comença en l'any 1900 en la cridada silueta S, coneguda d'esta manera pel corsé que espentava els pits cap a dalt, estretia la cintura i les faldes ajustades a la cadera, que eixamplaven en forma de campana en aplegar al sol. En el món laboral escomencen a incorporar-se els trages sastre i el tall en influència masculina per a les dònes. Els vestits seguien sent llarcs, fins a cobrir les sabates. Les plomes i els encaixos feyen furor; varen destacar els grans capells, en infinitat d'adorns i ornaments. Esta moda va ser seguida majoritàriament per les classes altes i miges. En 1908, la silueta es va fer molt més recta, sense marcar tant la cintura, i es va produir una onada d'orientalisme gràcies als dissenys de Paul Poiret i els ballet russos.

Década de 1910

En esta década es distinguixen dos periodos. El primer, des de 1905 fins a començos de la Primera Guerra Mundial, caracterisat per ser l'apèndix de la moda recarregada pròpia de la Belle Époque, aixina com per l'aparició d'una silueta que tendix cap a la verticalitat en la dòna i a l'orientalisme. Es posen de moda els corsés rectes i llarcs i les faldes en poc vol acompanyades d'una sobrefalda, ademés les faldes de dia s'acurten fins als turmells, deixant a la vista les sabates. El segon, a lo llarc de tot el conflicte, es caracterisa per l'aparició de modes molt més cómodes per a la dòna: les faldes continuen acurtant-se fins a casi mija pantorrilla i els cossos seguixen la llínea natural del cos, sense corsé. Açò es va deure a la necessitat de que anaren les dònes les que supliren la falta de mà d'obra en els llocs de treball que abans ocupaven els hòmens. A causa d'esta comoditat en la vestimenta, naixerà més vesprada la moda andrógina pròpia dels anys vint.

Década de 1920

Norma Talmadge, prototip de flapper

En la década de 1920, la roba va començar a tindre un fi molt més pràctic. La silueta canvia de nou, descendint el talle fins a marcar-ho en les caderes. Es popularisa el trage de jaqueta com a roba de carrer i per a les festes s'elegien vestits en grans escots en l'esquena aixina com abrics llarcs de pells. Destaquen les faldes curtes fins al genoll i els capells sobris i tancats —cloché—, ademés, les dònes es deixen el pèl curt per primera volta. Durant esta década, les senyores varen canviar el seu aspecte blanc per l'apariència natural de la pols facial rosada, creat per la cosmetóloga polaca Helena Rubinstein. Els anys 1920 varen ser un dels periodos més revolucionaris d'el XX en este sentit, puix les dònes varen adoptar la costum de maquillarse, guardant en el bosso polveras i pintalabios per als retocs. Fins a eixe moment, les úniques que duyen maquillage eren les artistes i les prostitutes. Les dònes jóvens es varen destapar i varen començar a beure i fumar en públic com una forma de provocar al rígit estatus que regnava a principis del sigle. Les chiques que estaven més a la moda es pintaven els llavis de color roig, lluïen el cabell curt i els ulls pintats en ombres obscures, i solien ballar jazz fins a l'amanecer. Esta va ser, provablement, la década més atrevida i transgresora. Va ser una época de canvi que va afectar a tots els aspectes culturals i va repercutir en força en la moda.

Década de 1930

L'optimisme va terminar en el crac de la Bossa en octubre de 1929, que va provocar una greu crisis econòmica mundial durant els següents anys. En 1930, la cintura torna a marcar-se en el seu lloc natural i les faldes s'allarguen fins a per baix del genoll. Va tornar la feminitat, els adorns en penyores, els sombreritos i el cabell abandona l'estil garçon per pentinats una miqueta més llarcs i en ones. A partir de 1935 se solen marcar els muscles, donant a la silueta un aspecte de triàngul invertit.

De 1940 a 1945

Durant la Segona Guerra Mundial, la moda es va definir com a austera i simple: elook es va militarisar i els teixits es varen tornar pobres per la carestia de materials. Per tant, les dònes vestien en uniforme de ciutat, és dir, trages de jaqueta. Ellarc de les faldes continuava per baix dels genolls, pero l'escassea de materials era tan gran que es varen impondre lleis que reglaven este llarc. Donat el seu cost, no totes les dònes podien comprar-se miges. En 1940 es varen comercialisar en rotunt èxit les primeres miges de nailon, s'usaven les sabates topolino de corcho i gorritos molt senzills o simplement mocadors en el cap.

Décades de 1945 i 1950

Els primers anys de la posguerra varen tornar a la dòna a la llar, a les tasques de la casa i a tornar a pensar en sí mateixa. Despuix d'anys d'oix, preocupacions i molt treball, la dòna va poder viure en la tranquilitat de la seua llar, donar-se chicotets gusts i ser coqueta. El món deixava una etapa arrere i la moda també ho va fer. Des de llavors, la dòna va tornar a preocupar-se per la seua bellea, la seua estètica i la seua vestimenta. És per això que la moda dels anys 50 destaca pel regrés de l'esplendor. En 1947, despuix del triumfo del New Look de Christian Dior, es va popularisar la silueta de rellonge d'arena: una cintura estreta en voluminoses curves. Per a exagerar esta silueta, s'utilisaven sostenes en forma de con i corsés ajustats. Es va aumentar el vol de les faldes, que el seu llarc continuava per baix dels genolls. La dòna volia frivolitat i ansiava roba femenina que no semblara una versió civil dels uniformes militars. Desijava tornar a ser sensual, pero sense ser molt provocativa; les curves es varen convertir aixina en el nou símbol de la bellea femenina. Devia anar sempre correctament maquillada, i va començar a valorar-se molt l'us d'accessoris com a sabates de tacó d'agulla, guants, tocats, pamelas, bossos al colze. Els teixits més utilisats varen ser distints tipos de seda i tul. El principal objectiu era donar un major volum a les caderes de la dòna i conseguir una cintura d'avespa. Els dissenyadors més senyalats d'esta época varen ser Christian Dior, Coco Chanel, Cristóbal Balenciaga, Justin Carrillo Herrera, Elsa Chiaparelli, Hubert de Givenchy, Jacques Fath, Nina Ricci i Pierre Cardin.

Erro al crear miniatura:

Disseny del mexicà Ramón Valdiosera

Década de 1960

Esta década destaca per la revolució. Es va utilisar de nou roba cómoda i jovenil, seguint la llínea natural del cos i deixant arrere elux burgués. S'abandona l'us habitual de capells i guants de vestir. A partir de 1966, es va posar de moda la roba extravagant, en estampat de palometes, flors, pop-art o ètnic. Les siluetes varen tornar a ser més planes i es varen començar a impondre ràpidament entre les jóvens per tot lo món les revolucionàries minifalda, curtes fins a la cuixa, que varen nàixer en Londres en 1965 de la mà de la dissenyadora Mary Quant.

Década de 1970

En 1970, els adolescents tenien la capacitat d'expressar-se lliurement. Aixina va sorgir el concepte de la roba diferent, original, divertida i extravagant. El cabell es duya curt, llarc o en corts geomètrics. Tant els hòmens com les dònes varen començar a usar pantalons de campana i es varen impondre les bruses de cotó, entre uns atres. Va ser una década molt diversa, en la que es va produir un furor cap a lo retro. Les flors varen ser un dels principals símbols, no solament en la roba sino també en el pèl, i representaven l'ideologia ilusoria que els guiava a la cridada revolució de les flors. Resaltaven els trages i vestits, que es varen lluir en ajustats pantalons. El cotó va ser reemplaçat per la lycra, i usaven botes o sabates de tacó, tipo suecs.

Década de 1980

La moda va dur en si considerables canvis durant estos anys. El nou estil es caracterisava per l'us de roba interior visible, ya anara sobre una camiseta, baix d'una camiseta translúcida o tirants d'encaix visibles. Esta nova moda va ser altament controvertida, tornant-se un sinònim de lliberació per a les dones, puix antigament usar la roba interior d'esta manera els donava l'aspecte de ser una dòna desarreglada. Gràcies a esta tendència, les dònes actualment poden vestir camisetes cómodes sense tindre que preocupar-se per les transparències o els tirants dels cossets.

Década de 1990

Esta época es va basar en la varietat i no en una tendència específica i duradora. Va haver una preferència per vestir en allò que els fera sentir-se més cómodos, sense donar-li molta importància a l'opinió dels demés o a les tendències, perque s'havia aplegat a la conclusió de que no hi havia una verdadera llibertat. Les camisetes de grups musicals es varen tornar populars, aixina com el cabell solt. Una de les grans innovacions d'este periodo va ser l'aparició dels pírsines, tatuages i tenyides de pèl.

XXI

Erro al crear miniatura:

Passarela de moda en l'Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey, Campus Ciutat de Mèxic

A finals d'el XX i principis d'el XXI, naix la possibilitat d'encarregar i enviar penyores de roba a qualsevol part del món gràcies als mijos de comunicació o Internet. Per tant, la moda actual sembla que es dirigix cap a una uniformitat universal.

Década de 2000

A lo llarc dels anys 2000, pren força el concepte de les tribus urbanes. Estes varen influir directament en els modos de vestir, principalment per la creixent exposició als mijos massius com a Internet. Si be les subcultures ya existixen des dels anys 1960 i 1970, com Beatnik i Hippies, algunes no adopten el sentiment contracultural que va donar orige a les mateixes, sent únicament identificables per la seua forma de vestir, per eixemple, la cultura emo. Tant els hòmens com les dònes adopten el chàndal per a casi tot tipo d'ocasió. Les dònes usen shorts, faldes, minifalda i pantalons de tir baix, i es reincorporen algunes penyores dels anys 1980, retornant l'estampat floreado. Sobre el calcer, les dònes usen botes fortes, sòcs o sandalias.

Década de 2010

Erro al crear miniatura:

Carla Fernández Indigenous Americas Map Tunic for Taller Flora 01

Els hòmens introduïxen l'escot en V junt en pantalons pitillo i sabatilles de marca en el seu vestuari. Els pantalons clars, encara que per un atre costat, els pantalons obscurs aporten una gran elegància, tant com les camises obertes en camisetes davall i arremangades. Les dònes preferixen una peluca i moda fresca pero en un toc modern, poc maquillage i cabell natural en pentinats estructurats, incorporant detalls de la moda dels anys 1960. Lo [8] té una forta presència en l'armari femení. En canvi, en el vestir masculí escomença a créixer una moda alternativa que busca l'identitat, en la que influïxen les tendències i gusts propis, donant lloc a un estil una miqueta més arriscat i divertit.

Components

La moda, com a expressió cultural i social, es manifesta a través de diversos components que conformen l'apariència personal i contribuïxen a la creació d'estils individuals i colectius. Estos components representen tant una funcionalitat pràctica com un mig d'autoexpresión i comunicació visual. Els elements clau que componen la moda inclouen la roba i vestimenta, els accessoris, el calcer i la joyeria, cada u eixercitant un paper distintiu en la definició de l'apariència i l'identitat d'una persona.

Roba i vestimenta

Artícul principal → roba.

La roba i la vestimenta són components fonamentals de la moda que reflectixen una àmplia gama d'estils, influències culturals i contexts històrics. L'elecció de penyores, teixits, colors i corts contribuïx a la creació de conjunts únics que poden ser utilisats per a comunicar una varietat de mensages, des de la professionalitat i la formalitat fins a la comoditat i la creativitat. Els dissenyadors de moda juguen un paper crucial en la definició de les tendències i la creació de penyores que comprenen des de l'alta costura fins a la moda prêt-à-porter. L'evolució constant dels estils i la reinvención de clàssics atemporals mantenen la moda en constant transformació, adaptant-la a les necessitats canviants de la societat i a les preferències individuals.

Accessoris

Artícul principal → Complemente (roba).

Els accessoris eixerciten un paper significatiu en la construcció d'un parament complet i en l'adició de detalls distintius. Bossos, cinturons, tovalletes, capells i atres elements similars complementen la vestimenta principal i permeten una major personalisació. Els accessoris poden ser tant funcionals com a decoratius, aportant un toc d'estil únic i ocasionalment transmetent un mensage cultural o simbòlic.

Calcer

Artícul principal → calçat.

El calcer és un component essencial en la moda que combina la funció i la moda. Ademés de protegir els peus, les sabates poden ser una expressió d'estil personal. Des de sabates formals fins a sabatilles deportives, el calcer s'adapta a diferents situacions i preferències estètiques. Els dissenyadors i les marques de calcer desenrollen models que van des de lo clàssic i elegant fins a lo vanguardiste i innovador.

Joyeria i bisuteria

Artícul principal → Joyeria.

La joyeria i la bisuteria són elements ornamentals que a sovint s'utilisen per a realçar l'apariència i expressar l'identitat personal. Des de peces fines i precioses fins a accessoris més assequibles, la joyeria pot variar en térmens de materials, disseny i significat cultural. Anells, polseres, collars i pendents, entre uns atres, poden dur en si un valor sentimental, espiritual o estètic.

Influències

La moda és un fenomen en constant evolució, molejat per diverses influències que van des de la creativitat individual fins als patrons culturals i socials. Estes influències eixerciten un paper essencial en la creació i difusió de tendències i estils a lo llarc del temps. Des de dissenyadors i celebritats fins a plataformes de mijos i elements culturals, les fonts d'inspiració en la moda són diverses i variades.

Dissenyadors i cases de moda icònics

Artícul principal → Dissenyador de moda.

Els dissenyadors i les cases de moda icònics són actors influents en l'indústria de la moda. Les seues coleccions i creacions no solament definixen tendències, sino que també establixen estàndarts per a l'innovació i la creativitat. Marques com Chanel, Gucci, Dior i molts uns atres han deixat una marca duradora en la moda, en peces d'alta costura i també innovant l'indústria en els seus dissenys exclusius

Celebritats i influencers

Artícul principal → celebritat.

Les figures prominents en l'àmbit de la música, el cine, la televisió i les rets socials eixercixen una notable influència en l'indústria de la moda. Estes celebritats, junt en els influencers digitals, eixerciten un paper fonamental en la difusió de tendències i en la promoció de certs estils. Les seues eleccions de vestuari i la seua presència en events públics es convertixen en eixemples visibles per al públic en general. Un eixemple destacat és l'icònica artista Madonna, qui va emergir com un referent de la moda en la década de 1980. El seu estil provocatiu i vanguardiste va desafiar les normes tradicionals i va deixar una marca en la cultura pop. Madonna va contribuir a la popularisació d'accessoris cridaners i paraments audaços que varen influir en la moda de la seua época. En l'actualitat, personalitats com Rihanna, Kanye West i Lady Gaga continuen molejant la moda contemporànea. Les seues eleccions de vestimenta en events d'alt perfil i les seues associacions en marques de renom poden catalizar l'adopció de certs estils. Ademés, l'era digital ha donat orige a influencers, individus en una audiència considerable en plataformes en llínea, les preferències de la qual de moda poden tindre un impacte considerable en les tendències. La colaboració entre celebritats, influencers i marques de moda ha donat lloc a coleccions úniques que fusionen l'atractiu personal d'estes figures en l'enfocament creatiu de la moda. Estes colaboracions capitalisen l'influència cultural i la visibilitat mediàtica d'estes personalitats per a generar interés en noves llínees de roba i accessoris.

Mijos de comunicació i rets socials

Els mijos de comunicació tradicionals i les rets socials juguen un paper integral en la propagació de les tendències de moda. Revistes, programes de televisió i mijos en llínea oferixen una plataforma per a la presentació de noves coleccions, l'anàlisis d'estils i la crítica de tendències emergents. Les rets socials han democratizado la difusió de la moda, permetent que els usuaris compartixquen els seus propis paraments, descobrixquen noves marques i es conecten en la comunitat global d'amants de la moda. Plataformes com Instagram, Pinterest i TikTok han redefinit cóm es compartixen i consumixen les tendències.

Cultura popular i cine

La cultura popular i el cine també tenen un impacte significatiu en la moda. La roba i l'estil dels personages en películes, programes de televisió i música poden inspirar tendències i establir identitats visuals. Des dels elegants trages d'Hollywood fins a les penyores associades en moviments culturals específics, l'intersecció entre la moda i la cultura popular és bidireccional, ya que la moda pot reflectir i donar forma a la cultura en sí mateixa.

Context geogràfic

La moda és un indicador sociocultural que es manifesta de diverses maneres segons la regió i el context històric. En funció de cada continent, es poden identificar característiques i patrons distintius que s'han desenrollat a lo llarc del temps.

Moda en Europa

Artícul principal → Moda en Europa.

Europa ha segut un punt de referència en l'història de la moda, en ciutats com París, Milà i Londres establint-se com a importants centres de disseny i producció. Les cases de moda europees, com Chanel, Dior i Versace, han establit tendències a nivell mundial. Ademés, la variabilitat estacional ha contribuït al desenroll de coleccions específiques per a cada época de l'any.

Moda en Amèrica

Artícul principal → Moda en Amèrica.

el continent americà, per la seua extensió i diversitat cultural, oferix una varietat d'estils. En Norteamérica, marques com Calvin Klein i Tommy Hilfiger han consolidat estils que han conseguit reconeiximent internacional. Per un atre costat, en Llatinoamèrica, es poden observar influències tant indígenes com a colonials en les penyores, en països com Mèxic i Brasil que mantenen tradicions textils pròpies.

Moda en Àsia

Artícul principal → Moda en Àsia.

Àsia combina una vasta tradició històrica en innovacions contemporànees en l'àmbit de la moda. Japó, per eixemple, ha desenrollat estils que han tingut influència a nivell internacional. Per la seua banda, Corea del Sur ha introduït elements del K-pop en la moda, mentres que Índia i China continuen produint textils i dissenys que fan alusió a les seues riques tradicions.

Moda en Àfrica

Artícul principal → Moda en Àfrica.

el continent africà presenta textils i patrons que són específics de diverses regions. Teixits com el kente de Ghana o el shweshwe de Suràfrica són eixemples de la diversitat que es pot trobar. A nivell de disseny, s'observa una combinació d'elements tradicionals en tendències més modernes.

Moda en Oceania

Artícul principal → Moda en Oceania.

Oceania combina modes modernes i tradicionals. Mentres Austràlia i Nova Zelanda adopten tendències globals, les illes menors preserven estils que reflectixen la seua herència cultural, utilisant materials naturals i patrons que fan alusió a la geografia i la fauna de la regió.

Influències culturals en la moda global

La globalisació ha dut a una interacció sense precedents entre cultures, i la moda no és una excepció. Les influències culturals molegen les tendències i permeten que la moda es renove constantment. Un kimono japonés pot inspirar a un dissenyador francés; un patró indígena americà pot aparéixer en una passarela en Milà. Esta amalgama de cultures enriquix l'indústria i reflectix la naturalea interconectada del món actual.

Teories de transmissió vertical i horisontal

Transmissió vertical

En la seua obra La teoria de la classe ociosa, Veblen relata cóm la moda és una ferramenta que la classe alta usa per a diferenciar-se del restant de classes, fonamentalment de les més baixes. La bellea i el simbolisme de l'oci; relacionat en el ser pudiente, la sobrietat i l'eficàcia de les penyores de les classes baixes i industrials, queden enfrontats. Bourdieu flama a açò pràctiques distintives: la manifestació de la lluita de classes, en este cas simbòlica, l'objectiu del qual és perpetuar la desigualtat entre estes.

La difusió vertical dels gusts és el mecanisme segons el qual, argumenta Veblen, la moda es transmet d'una classe a una atra, puix tota classe imita a l'immediatament superior. Els membres pertanyents a una determinada classe poden identificar-se entre ells en estar en un mateix nivell i diferenciar-se d'uns atres en haver una barrera que els separa.

Transmissió horisontal

Simmel considera que la moda és simplement una ferramenta que els individus utilisen per a lliberar-se de l'oix de l'elecció, en poder considerar-se membre d'un grup en facilitat. L'individualitat exigix una série de responsabilitats que es diluïxen en el grup i obliga als subjectes a defendre's per les seues pròpies forces (dels atacs simbòlics, s'entén). La moda seria, en este cas, un mecanisme que respon a una necessitat social i, per tant, no se li pot buscar una finalitat última.

Simmel

Quant major siga la dificultat dels individus per a diferenciar-se, més enfebrat és el combat simbòlic de distinció-imitació que succeïx entre diferents classes, exigint açò, a la seua volta, més canvis que succeïxen a una major velocitat per a satisfer esta demanda. I ací, el sistema productiu respon en una major obsolescència.

Keynes va idear la metàfora del concurs de bellea per a explicar el funcionament dels mercats bossístics, pero servix també per a explicar el funcionament de la moda des de la perspectiva de la transmissió horisontal. Imaginem un concurs en el que devem elegir entre sis rostres aquell que considerem que serà el més votat. Si som perspicaces, nos donarem conte de que no devem triar en funció del nostre gust particular, ni tampoc del gust majoritari. Suponent que el restant de concursants són igual de perspicaces que nosatres, devem triar el rostre en funció de lo que pensem que uns atres pensaran. Es tracta d'un joc de pense que pensa que yo pens sense fi. El problema que planteja és que és impossible endevinar el resultat en certea. ¿Triaran els demés en funció del seu gust individual? ¿De la mija dels gusts particulars? O ¿triaran pensant en les estratègies d'atres participants? En definitiva, totes les persones, encara que no ho sàpien, participen en un concurs de bellea.

Crítiques

L'intenció de certs individus de separar-se de les tendències dominants de moda crea generalment una nova tendència pel seu caràcter diferenciador. (Simmel). La propagació d'una tendència en la moda desemboca necessàriament en el seu fracàs. Tota moda àmpliament acceptada pert el seu atractiu en deixar de ser un element diferenciador.

L'impacte dels mijos de comunicació

la societat de consum de masses va escomençar a eixercitar un paper central en el moment en el que la moda es va escomençar a entendre com la necessitat de marcar una distinció entre cada individu, de lo que parlaven Pierre Bourdieu i Jean Baudrillard. La moda forma part del nostre context com a persones, influïx en diferents aspectes de les nostres vides, des de lo que mengem i bevem fins als llocs que devem freqüentar. Actualment, el simple fet de vestir du en si factors tan diversos com són l'autoestima, la seguritat, l'experiència estètica, les pràctiques del consum i imitació o el desig de l'inclusió. Mai es deu oblidar que totes les modes són perilloses des del moment en el que es tornen extremes. Els mijos de comunicació massiva són i han segut una important ferramenta en el camp de l'informació i en la difusió de la mateixa, ya que poden aplegar a qualsevol part del món en molt poc temps pel procés de globalisació. Són creadors d'una nova cultura i reorganisació global del mercat, generant millons d'ingressos a nivell mundial i contant en una influència tal en la societat contemporànea que pocs igualen el poder que se'ls ha conferit. La moda es troba fortament lligada a estos mijos de comunicació i està controlada per ells, puix contribuïxen als processos de socialisació. Vivim en l'era de la comunicació: els mijos nos fan còmpliços d'informació de tot tipo i són els encarregats d'ensenyar-nos a modelar les percepcions que tenim de la realitat. Estos mijos bombardegen a tota la població, encara que el seu blanc són principalment adolescents i adults jóvens, en séries, anuncis de televisió, programes, reality shows, rets socials com Instagram i Facebook, revistes o música, entre uns atres. Tot açò nos du a un nou individualisme multicultural. L'impacte de les rets socials i la tecnologia entre els jóvens, basant-se en els conceptes sociològics de grup i de relacions primàries, generen entre els jóvens una necessitat d'identitat.

L'influència de les marques

La moda i el vestir guarden una complexa relació en l'identitat: la roba que elegim dur pot ser una forma d'expressar quí som, de donar detalls sobre el nostre gènero, classe o posició, per eixemple.

La nova generació de consumidors no rep en passivitat les històries de les marques que conten les companyies, sino que és creadora conjunta del seu significat. Per als venedors, açò significa que el vell truc de cridar lo fantàstica que és la marca o l'us d'ella ya no funciona. Hui dia és crucial escoltar als jóvens consumidors i entendre cóm acomoden les marques en el seu estil de vida. En les seues enquestes Talk Track realisades a més de 2000 adolescents en Estats Units d'entre 13 i 17 anys d'edat, el grup Keller Fay va trobar que els jóvens tenen en promig 145 conversacions a la semana sobre marques. Per supost, cada país o regió té les seues marques locals preferides. Top shop domina l'indústria en Regne Unit, Zara triumfa en Espanya i G-Star en Països Baixos; pero, en general, és H&M la que conseguix el major èxit a nivell internacional en el mercat dels chics de la Generació I.

El color com a part important

Se sap que existix una forta compatibilitat entre les emocions, el consum de moda i el color, siguen cuals siguen les arraïlada culturals o els diferents tipos de població analisats; és dir, el color mostra correspondència sobre el seu significat i està associat a les emocions. Ademés, a partir de l'anàlisis de les enquestes realisades en una única regió, es demostra una forta tendència a obedir les preferències de color tant en la presa de decisions d'ingrés en establiments de consum com a l'event de la compra en sí; en resultats concloents i definitius en la seua majoria, lo que permet inferir que el consum està afectat pel color i que es pot influenciar al consumidor fins a tal punt de que este desistixca de consumir un objecte per no trobar la seua tonalitat favorita. El víncul del color en el consum de moda no és consistent i genera conflictes sobre els significats del color, pero es conclou que a raïl dels efectes del color en les emocions dels individus, l'objecte deu contemplar les tendències i games cromàtiques del color des de la perspectiva del disseny per a poder donar cobertura a la major cantitat d'individus possible.

Busca d'identitat

La moda i les marques no solament acullen el desig d'imitar a atres persones o a una comunitat determinada, sino d'expressar l'individualitat; açò és, encara que l'indumentària indica la nostra afiliació a comunitats concretes i expressa valors, idees i estils de vida compartits, no volem ser «clons» vestits de forma idèntica als membres d'eixa comunitat. La roba que elegim dur representa un compromís entre les exigències del món social, el mig al que pertanyem i els nostres desijos individuals. Una moda que tinga èxit capta el «estat d'ànim» o el «gust» que està sorgint. La moda, com a discurs i com pràctica, encarna al cos, fent-ho social i identificable i explica cóm esta construcció del cos a través de la roba és de considerable importància per al desenroll de la societat moderna.

A lo llarc de l'història, les distintes cultures, ciutats i grups socials han utilisat indumentària pertanyent a la moda com a soport per a fer manifestació pública del seu univers particular simbòlic, és dir, les seues ideologies, credos, cultura emocional, tradicions, etc.; de la mateixa manera que com un element comunicatiu per a informar sobre el grup que la crea. «També els individus, presos en térmens d'identitat personal, perceben que “el vestit parla” i complix una funció socializadora sobre que lo que nos posem contribuïx al procés de creació de la nostra image, entesa en térmens, no de lo que realment som, sino de cóm nos perceben els demés.»

Aixina, la moda s'ha convertit en l'expressió cultural de gusts, estils de vida o l'identitat personal, en atres paraules, en una fique cultura capaç d'expandir-se en l'ajuda dels mijos de comunicació social, que per mig de la publicitat i màrqueting, segmenten el mercat i es dirigixen a les masses de forma personalisada; explotant el rol d'adquisició i construcció de la personalitat expressada per mig d'objectes de consum que es convertixen en una extensió de lo que som, pel significat que se'ls otorga en els mijos, ya siga heretat, tradicional o emergent. «La moda serviria d'eficaç contrapeso per a estimular l'entitat personal i en això nostra condició de persones» Glover, 2017.

Nous desafius de la moda

Hui en dia, l'indústria de la moda està sent posada en dubte pel seu procés productiu i el seu consum.

• Algunes marques de moda han segut denunciades per no oferir condicions de treball dignes als seus treballadors.
• Molts processos productius no són amigables en el mig ambient i solament prenen en consideració satisfer la canviant demanda dels consumidors. En esta matèria hi ha una gran tasca per realisar; es deu considerar que les noves generacions són cada volta més fluctuantes en els seus gusts. Les rets socials proporcionen molta informació des de tots els racons del món, lo que produïx també que noves tendències es difonguen, es masifiquen i queden obsoletes de forma més ràpida.
• Actualment algunes marques i amants de la moda han resaltat el valor de la roba usada i han preferit modificar les seues pròpies penyores o les d'uns atres conforme en els estils que es duen, contribuint al reciclage de les penyores.

• A lo llarc de l'història de la moda s'ha anat difonent una image distorsionada de la bellea, del cos i de la dòna. De poc han anat sorgint grans marques de moda que a través de les seues campanyes han mostrat que no hi ha una forma de cos o talla perfecta, ni tampoc una raça, color de pell, o un pes perfecte.
• L'apropiació cultural és un problema emergent, degut a que grans marques prenen com a seus tècniques, patrons o indumentària completes sense prendre en conte l'importància i el context cultural de les mateixes, sostraent l'indumentària i incorporant-la al mercat sense una retribució moral i econòmica adequada.

Vore també

• Madonna com un ícono de la moda
• Costum
• Hàbit
• Conducta
• Actualitat
• Model
• Valor
• Disseny

Enllaços externs

Moda en Viquidites.