Anar al contingut

Estatus social

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'assistència a certes manifestacions artístiques pot tindre connotacions relatives a l'estatus social. Musikverein 2010
l'hípica s'associa a sovint en un alt estatus social
Contràriament a la representació caricaturesca, un estatus social alt s'associa sempre a la primea

Estatus social, en sociologia, el terme es descriu la posició social que un individu ocupa dins d'una societat o en un grup social de persones. L'estatus social és el respecte relatiu, la competència i la diferència otorgada a les persones, grups i organizacionés en una societat.[1] Estes creències sobre quí és més o menys valorat (per eixemple, honorable, respectable, inteligent) es compartixen àmpliament entre els membres d'una societat.[2] Com a tal, les persones usen jerarquia d'estatus per a decidir quí té la possibilitat de "controlar", quí és digne.Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref></ref></ref></ref>]]37-7732|doi=10.1353/sof.2006.0139}}</ref>[3][4]

Orige i percepció de l'estatus social

[editar | editar còdic]
El menjar ric en greixos s'associa en un estatus social baix

Podem classificar l'estatus social pel seu orige, estatus heretat o adscrit i estatus adquirit o meritocrático, i pel seu reconeiximent o percepció, objectiu o de reconeiximent social o subjectiu:

Estatus adscrit o assignat: herència

[editar | editar còdic]

L'estatus l'orige del qual es deu a factors socials previs que tradicionalment s'han heretat: família en estatus econòmic, social o nobiliario, encara que també quan l'estatus prové d'una condició aliena al propi individu i derivada del seu orige: color blanc, classe social, país de naiximent, llengua materna, etc. En l'estatus heretat l'individu no pot elegir la seua posició ya que li ve donada des del naiximent. Pot modificar-se el seu estatus si es desplaça de grup social a on altere la seua condició.

Estatus adquirit: meritocracia

[editar | editar còdic]

[5]L'estatus adquirit resulta de l'assignació a l'individu pels seus mèrits i accions. Eixemple típic és aquell que triumfa o be èxit econòmic, social, intelectual o artístic. Per eixemple, les estreles de música, els actors, atletes o deportistes, científics, etc., pero també es pot incloure l'estatus que s'alcança per l'eixercite de nous rols socials: el de mare, pare, cap, bachiller, llicenciat, doctor etc.; són totes aquelles posicions que l'individu adquirix a lo llarc de la seua vida, que no van lligades al seu naiximent. Els estatus estan determinats per la societat, per tant poden variar del temps o les característiques com la cultura, valors i normes determinades com a pròpies, i poden ser diferents a atres societats, ademés de ser útil com a manera de donar mèrit a aquelles persones que han aportat valors, coneiximents, o alvanços significatius a dita societat. A l'estatus també està associat un grau o nivell de prestigi determinat. En les societats el prestigi està distribuït en forma diferencial d'acort a l'estatus social que la persona té. A modo d'eixemple un mege té més prestigi que un agranador. No obstant, es poden produir una inconsistencia d'estatus social quan es produïxen discrepància entre com l'estatus és valorat en una àrea en relació en una atra. Un eixemple típic és el del professor, ya que si be pot ser molt valorat com a educador i agent socializador en l'escola i davant la comunitat educacional en térmens de les recompenses que la societat li otorga, entenga's salari i condicions de treball, poden ser molt baixes en relació en dita valoració social.

Estatus objectiu: reconeiximent social

[editar | editar còdic]

Estatus assignat per la societat, la cultura o pel grup particular en a on es desenvuelve la persona i que és adquirit complint algun o varis dels criteris que ho determinen (La riquea, lo que es fa en la societat, l'impacte i el poder del coneiximent, l'ocupació o activitat, característiques físiques, etc.) o atres imposts per cada grup.[6]

Estatus subjectiu: percepció errònea de l'estatus

[editar | editar còdic]

Estatus que una persona creu tindre sense posseir cap aprovació social o cultural i sense complir algun criteri que soporte l'estatus del com fa vanaglòria. És dir, l'estatus subjectiu comportaria una frustració, més o menys important, davant la falta de reconeiximent.[6]

L'estatus en diferents societats

[editar | editar còdic]

L'estatus es referix al ranc relatiu que posseïx un individu; açò inclou drets, deures i estil de vida concomitants, en una jerarquia social basada en l'honor o el prestigi. En les societats modernes, generalment es considera que l'ocupació és el principal determinant de l'estatus, pero atres membresías o afiliació (com a grup ètnic, religió, gènero, associacions voluntàries, hobbys) poden influir.[7] L'estatus adquirit es pot conseguir a través de l'educació, l'ocupació i l'estat civil. El seu lloc dins de l'estructura de l'estratificació està determinat per l'estàndart de la societat, que a sovint juja per l'èxit, ya siga financer, acadèmic, polític, etc. Amèrica més comunament usa esta forma estatus associat al treball. Mentres més alt s'està en ranc, millor estarà i tindrà més control sobre els seus companyers de treball. En les societats premodernas, la diferenciació d'estatus era molt variada. En alguns casos podia ser prou rígida i basada en classes, com en el cas del sistema de castes indi. En atres casos, l'estatus existix sense classe i / o informalmente, com és el cas en algunes societats caçadores-recolectores com els Joisán i algunes societats indígenes australianes. En estos casos, l'estatus es llimita a relacions personals específiques. Per eixemple, s'espera que un home joisán prenga molt en sério a la mare de la seua esposa, encara que la sogra no té un "estatus" especial sobre ningú llevat sobre el seu gendre, i solament en contexts específics. Totes les societats tenen alguna forma d'estatus social. L'estatus és una idea important en l'estratificació social. Max Weber distinguix l'estatus de la classe social,[8] encara que alguns sociòlecs empírics contemporàneus combinen les dos idees per a crear un estatus socioeconòmic o SES, usualment operacionalizado com un simple índex d'ingressos, educació i prestigi ocupacional.

L'estatus en animals no humans

[editar | editar còdic]

Les jerarquia de l'estatus social o dominancia s'han documentat en una àmplia gama d'animals: simis, mandriles, llops, vaques / bous, gallines, peixos, i formigues. la selecció natural produïx un comportament de busca d'estatus perque els animals tendixen a tindre més descendència supervivent quan eleven el seu estatus en el seu grup social.[9] Tals comportaments varien àmpliament perque són adaptacions a una àmplia gama de casetes ambientals. Alguns comportaments de domini social tendixen a aumentar les oportunitats reproductives,[10] mentres que uns atres tendixen a elevar les taxes de supervivència de la descendència d'un individu.[11] Els neuroquímicos, particularment la serotonina,[12] provoquen comportaments de dominancia social sense necessitat de que un organisme tinga conceptualización abstractes de l'estatus. La jerarquia de domini social emergix de les conductes individuals de busca de supervivència.

Movilitat social

[editar | editar còdic]

L'estatus es pot canviar a través d'un procés de movilitat social. La movilitat social és canvi de posició dins del sistema d'estratificació. Un moviment en l'estatus pot ser cap a dalt (movilitat cap a dalt) o cap a avall (movilitat cap a avall). La movilitat social permet que una persona es moga a un atre estatus social que no siga aquell en el que va nàixer. La movilitat social és més freqüent en les societats a on el guany en lloc de l'adscripció és la base principal de l'estatus social. La movilitat social va ser especialment prominent en els Estats Units a finals d'el XX, en un número cada volta major de dònes que varen ingressar en treballs externs a la llar, aixina com un aument constant en el número d'estudiants universitaris a temps complet.[13] Este aument de l'educació, aixina com l'aument massiu dels ingressos de les llars múltiples ha contribuït en gran mida a l'aument de la movilitat social. En esta movilitat ascendent; no obstant, ve la filosofia de comparar-se en el veí. Esta planteja un problema perque millons de persones tenen deutes de targetes de crèdit pel consum ostensible i la compra de bens per als que no tenen diners per a pagar.

Estratificació social

[editar | editar còdic]

Artícul principal: Estratificació social

L'estratificació social descriu la forma en que les persones són ubicades o "estratificades" en la societat. S'associa en la capacitat de les persones per a complir en un conjunt d'ideals o principis considerats importants per la societat o per algun grup social dins d'ella. Els membres d'un grup social interactuen principalment dins del seu propi grup i, en menor grau, en aquells de major o menor estatus en un sistema reconegut d'estratificació social. Tals llaços entre les persones a sovint són decorreguts i amorfos. Algunes de les bases més comunes per a dita classificació inclouen:

  • Riquea / ingresse (el més comú): vínculs entre persones en similar ingrés personal
  • Gènero: vínculs entre persones del mateix sexe i sexualitat
  • Estat polític: vínculs entre persones del mateix punt de vista / estat polític
  • Religió: llaços entre persones de la mateixa religió
  • Raça / orige ètnic: vínculs entre persones del mateix grup ètnic / racial
  • Classe social: vínculs entre persones naixcudes en el mateix grup econòmic

Les tres dimensions de l'estratificació de Max Weber

[editar | editar còdic]

Artícul principal: Teoria de tres components de l'estratificació

El sociòlec alemà Max Weber va desenrollar una teoria que propon que l'estratificació es basa en tres factors que s'han conegut com "les tres p de l'estratificació": propietat, prestigi i poder. Va afirmar que l'estratificació social és el resultat de l'interacció de la riquea, el prestigi i el poder.[14]

  • El prestigi és un factor important per a determinar elloc d'un en el sistema d'estratificació. La propietat no sempre assegurarà el poder, ya que a sovint hi ha persones en prestigi i poca propietat.
  • La propietat es referix a les possessions materials d'un i les seues oportunitats en la vida. Si algú té el control de la propietat, eixa persona té poder sobre els demés i pot usar la propietat per al seu propi benefici.
  • El poder és la capacitat de fer lo que un vol, independentment de la voluntat dels demés. (La dominació, un concepte estretament relacionat, és el poder de fer que el comportament dels demés s'ajuste als comandos d'un). Açò es referix a dos tipos diferents de poder, que són possessió de poder i eixercici de poder. Per eixemple, algunes persones de l'administració del govern tenen una immensa cantitat de poder i, no obstant, no guanyen molts diners. Max Weber va desenrollar vàries formes en que les societats estan organisades en sistemes jeràrquics de poder. Estes formes són estat social, poder de classe i poder polític.
  • Poder de classe: açò es referix a un accés desigual als recursos. Si té accés a alguna cosa que una atra persona necessita, això pot fer-li més poderós que la persona necessitada. La persona en el recurs té aixina poder de negociació sobre l'atre.
  • Estat social (poder social): si veus algú com un superior social, eixa persona tindrà poder sobre tu perque crees que eixa persona té un estatus més alt que tu.
  • Poder polític: El poder polític pot influir en el sistema jeràrquic de poder perque aquells que poden influir en quines lleis s'aproven i cóm s'apliquen poden eixercir poder sobre els demés. S'ha debatut sobre cóm les tres dimensions de l'estratificació de Weber són més útils per a especificar la desigualtat social que els térmens més tradicionals, com l'estatus socioeconòmic.[15]

Grup d'estatus

[editar | editar còdic]

Max Weber va desenrollar l'idea de "grup d'estatus", que és una traducció de l'alemà Stand (pl. Stände). Els grups d'estatus són comunitats que es basen en idees d'estils de vida i honor que el grup d'estatus afirma i uns atres otorguen. Els grups d'estatus existixen en el context de les creències sobre el prestigi relatiu, el privilegi i l'honor, i poden ser tant de tipo positiu com a negatiu. Se supon que les persones en els grups d'estatus solament es relacionen en persones en un estatus similar, i en particular, es desalienta el matrimoni dins o fòra del grup. Els grups d'estatus poden incloure professions, organisacions similars a clubs, etnicidad, raça i atres grups per als quals s'usa l'associació de patrons.[16]

La teoria de Pierre Bourdieu sobre la distinció

[editar | editar còdic]

El sociòlec francés Pierre Bourdieu va desenrollar teories d'estratificació social basades en el gust estètic en el seu treball La Distinction. Bourdieu afirma que la forma en que un elegix presentar el seu propi espai social al món, les seues disposicions estètiques, representa el seu estatus i es distancia dels grups més baixos. Específicament, Bourdieu formula l'hipòtesis de que estes disposicions es internalizan a una edat primerenca i guien als jóvens cap a les seues posicions socials apropiades, cap als comportaments que són adequats per a ells i cap a una aversió cap a uns atres estils de vida.

  • Bourdieu teoriza que les fraccions de classe ensenyen preferències estètiques als seus jóvens. Les fraccions de classe estan determinades per una combinació dels diversos graus de capital social, econòmic i cultural. La societat incorpora "bens simbòlics, especialment aquells considerats com a atributs d'excelència, com l'arma ideal en les estratègies de distinció".[17] Aquells atributs que es consideren excelents estan determinats pels interessos de la classe dominant. Fa recalcament en el predomini del capital cultural des del principi en afirmar que "les diferències en el capital cultural marquen les diferències entre les classes".[18]

Les disposicions estètiques són el resultat de l'orige social en lloc del capital acumulat i l'experiència en el temps. L'adquisició del capital cultural depén en gran mida d'el "aprenentage primerenc, imperceptible, realisat dins de la família des dels primers dies de vida".[17] Bourdieu hipotèticament garantisa que les opinions dels jóvens són aquelles en les que naixen, les "definicions acceptades que els seus majors els oferixen".[19]

Afirma la primacia de l'orige social i el capital cultural en afirmar que el capital social i el capital econòmic, encara que s'acumulen en el temps, depenen d'ell. Bourdieu afirma que "un deu tindre en conte totes les característiques de la condició social que estan (estadísticament) associades des de la primera infància en la possessió d'ingressos alts o baixos i que tendixen a donar forma als gusts ajustats a estes condicions".[20]

Segons Bourdieu, els gusts en el menjar, la cultura i la presentació són indicadors de classe, perque les tendències en el seu consum aparentment es correlacionan en l'ajust d'un individu en la societat.[21] Cada fracció de la classe dominant desenrolla els seus propis criteris estètics. Una multitut d'interessos dels consumidors basats en posicions socials diferents requerix que cada fracció "tinga els seus propis artistes i filòsofs, periòdics i crítics, de la mateixa manera que el seu peluquer, decorador d'interiors o sastre".[22]

  • Bourdieu no ignora per complet l'importància del capital social i del capital econòmic en la formació del capital cultural. De fet, la producció d'art i la capacitat de tocar un instrument "presuponen no solament disposicions associades en un llarc establiment en el món de l'art i la cultura, sino també mijos econòmics... i temps lliure".[23] No obstant, independentment de la capacitat d'un per a actuar segons les seues preferències, Bourdieu especifica que "els enquestats solament deuen expressar una familiaridad induïda per l'estat en la... cultura llegítima".[24]

"El Gust funciona com una espècie d'orientació social, un 'sentit delloc', guiant als ocupants d'un determinat... espai social cap a les posicions socials ajustades a les seues propietats, i cap a les pràctiques o bens que corresponen als ocupants d'eixa posició".[25] Per lo tant, els diferents modos d'adquisició produïxen diferències en la naturalea de les preferències.[26]

Estes "estructures cognitives... es internalizan, 'encarnen' estructures socials", convertint-se en una entitat natural per a l'individu.[27] Els diferents sabors es consideren antinaturals i rebujats, lo que resulta en "disgust provocat per l'horror o l'intolerància visceral ('maltiça') del gust dels demés".[28]

El mateix Bourdieu creu que la distinció i les preferències de classe són "més marcades en les eleccions ordinàries de l'existència quotidiana, com els mobles, la roba o la cuina, que són particularment reveladores de disposicions arraïlades i de llarga duració perque, fòra de l'alcanç del sistema educatiu, tenen que ser confrontades, per aixina dir-ho, pel gust nuet".[29] De fet, Bordieu creu que "la marca més forta i indeleble de l'aprenentage infantil" provablement estaria en els gusts del menjar. Bourdieu pensa que els menjars servits en ocasions especials són "un indicador interessant del modo d'autopresentación adoptat per a 'exhibir' un estil de vida (en el que els mobles també juguen un paper)".[30] L'idea és que els seus gusts i disgusts deuen reflectir els de les seues fraccions de classe. Es prediu que els chiquets de l'extrem inferior de la jerarquia social elegixen "menjars pesats i grasses, que també són barates", optant per menjars "abundants i bones" en lloc d'aliments que siguen "originals i exòtics".[30] Estos resultats potencials reforçarien la "ètica de la sobrietat de Bourdieu que, en benefici de la primea, és més reconeguda en els nivells més alts de la jerarquia social", que contrasta en la "indulgència convivencial" característica de les classes més baixes.[31] Les demostracions dels gusts de lux (o llibertat) i els gusts de necessitat revelen una distinció entre les classes socials. El grau en que l'orige social afecta estes preferències sobrepassa tant el capital educatiu com l'econòmic. De fet, en nivells equivalents de capital educatiu, l'orige social seguix sent un factor influent en la determinació d'estes disposicions. Cóm un descriu l'entorn social d'un es relaciona estretament en l'orige social perque la narrativa instintiva sorgix de les primeres etapes del desenroll.[32] Ademés, a través de les divisions del treball "les restriccions econòmiques tendixen a relaixar-se sense cap canvi fonamental en el patró de despesa".[33] Esta observació reforça l'idea de que l'orige social, més que el capital econòmic, produïx preferències estètiques perque, independentment de la capacitat econòmica, els patrons de consum es mantenen estables.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Botton, Alain De (2004), Status Anxiety, Hamish Hamilton
  • C. Lévi-Strauss (1995). Antropologia estructural. Barcelona: Paidós.
  • Michael Marmot (2004), The Status Syndrome: How Social Standing Affects Our Health and Longevity, Claves Books
  • Social status. (2007). In Encyclopædia Britannica. Retrieved October 17, 2007, from Encyclopædia Britannica Online:
  • Bourdieu, Pierre. Distinction: a Social Critique of the Judgment of Taste, translated by Richard Nice. Cambridge: Harvard University Press, 1984.
  • Weber, Max (2015) "Classes, Stände, Parties," pp. 37–58 in Weber's Rationalism and Modern Society: New Translations on Politics, Bureaucracy, and Social Stratification Edited and Translated by Tony Waters and Dagmar Waters. New York: Palgrave Macmillan.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Status: Insights from Organizational Sociology».Annual Review of Sociology.38(1)
    267–283.ISSN 0360-0572.doi:10.1146/annurev-soc-071811-145503.Consultat el 19 de setembre de 2018.
  2. ↑ «Rethinking the health consequences of social class and social mobility».Social Science & Medicine.200
    258–261.ISSN 0277-9536.doi:10.1016/j. socscimed.2017.11.037.Consultat el 19 de setembre de 2018.
  3. ↑ «[1]», El País. Consultat el 18 de setembre de 2019.
  4. ↑ més igualitarias milloren el benestar colectiu, Richard Wilkinson, Kate Pickett, ISBN 978-84-949667-8-1, Capità Swing
  5. ↑ «[Symptoms, signs and therapy of the septate galladder (author's transl)»].Medizinische Klinik.73(4)
    135–137.ISSN 0025-8458.Consultat el 2026-07-07.
  6. ↑ 6,0 6,1 (Carmona, Cessar. El poder i l'agressivitat (2009). Tesis. Universitat d'Antioquia)
  7. ↑ «The Effect of Middle School Extra Curricular Activities on Adolescents' Popularity and Peer Status».Youth & Society.26(3)
    298–324.ISSN 0044-118X.doi:10.1177/0044118X95026003002.Consultat el 19 de setembre de 2018.
  8. ↑ Weber, Max. 1946. "Class, Status, Party." pp. 180–95 in From Max Weber: Essays in Sociology, H. H. Gerth and C. Wright Mills (eds.). New York: Oxford University..
  9. ↑ Wilson, I. O, Sociobiology (1975, 2000) Belknap Press of Harvard University Press.
  10. ↑ 1948-, Wrangham, Richard W., (1996). Demonic mals : apes and the origins of human violence, Houghton Mifflin. OCLC 34798075. ISBN 0395690013.
  11. ↑ B., Smuts, Barbara (1987, ©1986). Primat societies, University of Chicago Press. OCLC 13498408. ISBN 0226767167.
  12. ↑ «Dominant social status facilitates the behavioral effects of serotonergic agonists».Brain Research.348(2)
    274–282.ISSN 0006-8993.doi:10.1016/0006-8993(85)90445-7.Consultat el 19 de setembre de 2018.
  13. ↑ «Digest of Education Statistics, 2007 - Introduction». nces. ed. gov. Consultat el 19 de setembre de 2018.
  14. ↑ Tony Waters and Dagmar Waters, translators and eds., (2015). Weber's Rationalism and Modern Society. Palgrave Macmillan..
  15. ↑ Palgrave Communications.2(1)ISSN 2055-1045.doi:10.1057/palcomms.2016.2.Consultat el 19 de setembre de 2018.
  16. ↑ Weber 48-56.
  17. ↑ 17,0 17,1 Bourdieu 66.
  18. ↑ Bourdieu 69.
  19. ↑ Bourdieu 477.
  20. ↑ Bourdieu 177.
  21. ↑ Bourdieu 184.
  22. ↑ Bourdieu 231–32.
  23. ↑ Bourdieu 75.
  24. ↑ Bourdieu 63.
  25. ↑ Bourdieu 466.
  26. ↑ Bourdieu 65.
  27. ↑ Bourdieu 468.
  28. ↑ Bourdieu 56.
  29. ↑ Bourdieu 77.
  30. ↑ 30,0 30,1 Bourdieu 79.
  31. ↑ Bourdieu 179.
  32. ↑ Bourdieu 78.
  33. ↑ Bourdieu 185.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estatus_social&oldid=1290298»