Dominancia (etologia)
Per a l'etologia, la dominancia és la possessió d'un alt estatus social dins d'un grup d'animals que exhibix una organisació social jeràrquica.[1] Per a l'etologia, una espècie és dominant quan eixercix una gran influència sobre la composició i la forma d'una comunitat.
Una atra definició de dominancia és "un atribut del patró d'interaccions repetides entre dos individus, caracterisat per un resultat sempre a favor del mateix membre i un valor predeterminat de resposta de l'oponent en lloc una escalada en el nivell. L'estat del guanyador consistent és dominant i el del subordinat, perdedor."[2] En resum l'animal dominant té "prioritat d'accés als recursos".[2]
En biologia i antropologia, dominancia és la situació de tindre un elevat estatus social en referència a un o més individus, els quals reaccionen en forma subordinada cap al subjecte dominant. Açò li permet tindre accés a recursos, com a aliment o parelles, a costa dels individus socialment inferiors sense necessitat de recórrer a agressió. L'absència o reducció d'agressió són importants parell abdós membres de l'interacció perque reduïxen el cost d'energia i el risc de dany corporal.
La dominancia pot ser una relació purament diàdica, per eixemple, individu A domina a individu B, sense que açò tinga cap efecte en les relacions d'ells en l'individu C. Per una atra part, la dominancia pot ser jeràrquica, en que si l'individu A domina a B i est domina a C, per extensió, A domina a C. Açò es diu jerarquia linear de dominancia. En etologia l'animal dominant és cridat alfa.
En algunes societats animals hi ha déspotas, un individu dominant i el restant del grup en poca o no estructura jeràrquica. Entre els cavalls s'usen coalicions en que un parell de mascles eixercixen dominancia sobre un tercer que podria eixercir superioritat sobre cada individu separadament.
Lo opost de dominancia és subordinació o sumissió.[3]
Establiment i manteniment de la dominancia
Al començ, la dominancia pot establir-se per combat o simplement per amenaces. No obstant, una volta establida és mantinguda per accions agonistas o per comportaments competitius en gradual reducció de l'agressió fins que a voltes està totalment absent. En el manteniment d'esta relació, el comportament de l'animal subordinat és crític. Si l'animal dominant considera que el seu estatus està qüestionat respon amenaçant a l'animal subordinat. Est pot, o be, aumentar l'intensitat del seu desafiu o mostrar deferència. Aixina, en general, és el comportament de l'animal subordinat que manté esta relació, més que el dominant.
Funcions
La funció principal de la jeraquía de dominancia és aumentar l'aptitut o eficàcia biològica dels animals implicats en esta relació. La lluita per a adquirir recursos com a aliment i parella és costosa en térmens de temps, energia i risc de dany físic. En desenrollar una jerarquia de dominancia, els animals determinen cuales són els que tenen prioritat d'accés als recursos, especialment aquells que són llimitats; com a resultat hi ha una reducció en els nivells d'agressió una volta que s'ha establit un orde jeràrquic. Açò significa un aforro de costs de temps i energia aixina com reducció del risc de dany físic.
L'animal dominant té comportaments sexuals, alimentaris, etc., lliures d'influència d'atres membres del grup. L'animal subordinat o sumiso, en canvi té comportaments fortament influenciats pel restant del grup.[4] En moltes societats animals les oportunitats de reproduir-se corresponen a l'estatus en l'escala de dominancia,[5] no obstant en atres societats animals estes dos funcions no estan relacionades, per eixemple en les rates talps lampiñas i en molts animals domèstics i de granja. En societats jeràrquiques, l'animal dominant eixercix el seu control sobre els atres, per eixemple en una manada de cabres selvades, el mascle més gran és dominant i manté la disciplina i coherència de la rabera. Dirigix al grup pero compartix el liderage en expedicions de forrajeo en una cabra femella veterana, la qual generalment viu més temps que una successió de mascles dominants.[6] No obstant atres estudis mostren que l'orde de liderage en cabres no està relacionat en l'edat o la dominancia.[7]
En ovelles, la posició i els moviments d'una rabera estan correlacionados a la dominancia social, pero no existix evidència definitiva d'un liderage voluntari d'un membre específic.[8]
En les aus, els individus dominants elegixen preferentment les perches més elevades per a detectar i evitar als depredadors i per a desplegar el seu dominancia cap als seus coespecíficos.[9] No obstant, s'ha sugerit que, més comunament la presa de decisions pertinents a les accions del grup estan disociadas de la dominancia social.[10]
Vore també
- Agressió
- Terme alfa (etologia)
- Competència (biologia)
- Comportament canino
- Dominancia (ecologia)
- Hipergamia
- Impotència depresa
Referències
- ↑ Bland J. (2002) About Gender: Dominance and Male Behaviour http://www.gender.org.uk/about/10ethol/a4_mldom.htm
- ↑ 2,0 2,1 «The Concept and Definition of Dominance in Animal Behaviour».Behaviour.125(3)
- 283–313.doi:10.1163/156853993X00290.
- ↑ «Notes on Some Topics in Applied Animal Behaviour by Judith Blackshaw.». Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2013. Consultat el 7 d'agost de 2012.
- ↑ Burgoon, J., Johnson, M., & Koch, P. (1998). The nature and measurement of interpersonal dominance. (Volume 65 ed., Vol. Issue 4, pp. 308-335). Communication monograph. Retrieved from http://www.tandfonline.com/loi/rcmm20.
- ↑ Researchers from University of Washington publish findings in ethology. (2009, August 11). Science Letter, 1136. Retrieved from http://go.galegroup.com/ps/i.do?aneu=GALE%7CA205165916&v=2.1&o=utoronto_main&it=r&p=AONE&sw=w
- ↑ MacKenzie, D. 1980. Goat Husbandry. 4th Edition. Revised and edited by Jean Laing. Faber and Faber, London and Boston. p.66-85.
- ↑ Stewart, J.C. and Scott, J.P. (1947). Lack of correlation between leadership and dominance relationships in a herd of goats. Journal Comparative Physiological Psychology, 40:255-264
- ↑ Squires, V.R. and Daws, G.T. (1975). Leadership and dominance relationships in Merino and Border Leicester sheep. Applied Animal Ethology, 1:263-274
- ↑ “Perch height predicts dominance rank in birds” (2017). Ibis 159 (2): 456–462. doi:.
- ↑ Rowell, T.E. (1974). The concept of social dominance. Behavioral Biology, 11, 131-154.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dominancia (etología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.