Mestizo
Mestizo, quan és aplicat als sers humans, és un terme utilisat per a referir-se a persones en antepassats pertanyents a dos o més ètnias. En espanyol la paraula va començar a usar-se durant la colonisació d'Amèrica per a referir-se a descendents de progenitors "blancs" i indígenes d'Amèrica,[1] de modo similar a la denominació de "mulato" per a referir-se a els qui tenien progenitors "blanc" i "negre", i de "zambo", per a els qui tenien progenitors "indi" i "negre". Actualment el terme s'utilisa en vàries ocasions en significació racista, com si el mestizo en qüestió fora mitat animal, mitat humà.[2]
La Real Acadèmia Espanyola arreplega la paraula definint-la com el que naix de pare i mare de races diferents, en especial d'home blanc i indígena, o d'home indígena i dòna blanca, a pesar de que en l'últim sigle el terme raça ha caigut en desús en àmbits acadèmics i va ser substituït pel concepte d'ètnia.[3] A pesar de la condena universal al racisme la categoria seguix sent utilisada per algunes persones i alguns estudis, en molts casos sense rigor algun. L'utilisació de la categoria «mestizo» i atres categories provinents de classificacions racistes de la població com «zambo» o «mulato» ha segut qüestionada com a racisme per varis estudis.[4]
El terme va sorgir com una categoria de la classificació de tipo racial aplicada pel Imperi espanyol en Amèrica a partir del sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), per a denominar a una de les "castes" o «creues», provinent de la relació sexual entre una persona classificada com de "raça blanca" en una atra persona classificada com de "raça índia".[5]
El sistema de castes colonial espanyol va derivar de la doctrina medieval dels estatuts de neteja de sanc. Les persones classificades com mestizas tenien un estatus social disminuït, que els impedia o llimitava el seu accés a l'educació i a posicions de mando, propietat o prestigi. En el adveniment de l'independència hispanoamericana, els nous estats sorgits durant el sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), varen abolir les «prerrogatives de sanc i naiximent»,[6] establint nominalmente l'igualtat davant la llei; una igualtat que en molts casos va seguir sense aplicar-se.
Despuix de l'independència, el terme es va mantindre per a denominar a les persones o cultures que descendixen d'indígenes americans i espanyols.[7]
Etimologia
[editar | editar còdic]El vocable prové del llatí mixticius (mescla o mixt) i ha quedat envolt en la polèmica de les races humanes, que partix dels científics actuals neguen, o pretenen substituir per ètnias. En un sentit més ampli, el terme mestiçage també s'utilisa per a identificar a sers humans que tenen antecessors pertanyents a distintes ètnias o culturas, donant orige a una nova cultura.[8]
En el terme mestizo hi ha certa imprecisió, ya que en castellà s'ha aplicat en especial per als individus resultat del mestiçage entre espanyols i amerindios (ya que no hi ha molta menció sobre la mescla d'europeus no ibèrics en indígenes). S'oblida en este us que una considerable part del mestiçage en l'Amèrica hispànica es va fer entre blancs en negres, negres en amerindios o el mestiçage secundari de mestizos en amerindios i negres. Els països en major predomini de població mestiza són per orde: Paraguay, Hondures, Equador, El Salvador, Mèxic, Panamà, Nicaragua, i Perú, encara que estes denominacions racials en Hispanoamèrica i en el continent americà s'utilisen o deurien utilisar-se en sentits més parcials per unes evidents poblacions en ancestros de diverses races no exclusivament de dos, aplicant-se igualment en térmens com zambo o mulato.[9][10]
Mestizofilia
[editar | editar còdic]La «mestizofilia» pot definir-se com l'idea de que el fenomen del mestiçage és un fet desijable.[11] Segons Agustín Basave, la corrent mestizófila s'inscriu en el nacionalisme, en eixe procés per mig del qual, una nació o un conjunt de persones se senten part d'una mateixa nacionalitat, en un émfasis en el llenguage, la raça, la religió o les tradicions.[12]
En el cas de Mèxic, el cruzamiento racial va proliferar ilegitimamente i els fills d'espanyols i indígenes varen ser discriminats; mestiçage i bastardía es varen tornar sinònims.[13] L'Iglésia va favorir el matrimoni entre espanyols i indígenes batejats i la moradura Jiménez de Cisneros, regente de Castella, va recomanar que els espanyols prengueren per esposes a les hereues dels cacics indígenes, veent en el futur mestizo un instrument de control polític sobre les colónies.[11]
La fusió racial continuava, no obstant, les parts involucrades estaven dividides i alluntades. En 1834, els retors Carlos Tepisteco i Epigmenio de la Pedra varen proclamar el pla de monarquia mestiza, per mig del qual un congrés constituent format pels 12 jóvens més propencs descendents de Moctezuma elegirien un emperador que, en cas de ser indi, deuria casar-se en una dòna blanca, i en cas de ser blanc, en una índia pura.[14]
El 1849, el doctor Mora, qui en 1836 va decretar l'expatriació mental dels mexicans de color, va aconsellar al govern sobre la necessitat de fer que les sublevació de castes cessaren, i que en lo sucesivo foren impossibles; l'únic mig de conseguir-ho era la fusió de totes les races i colors de pell que existiren, en una sola.[15]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «'El racisme és el motor del mestiçage en Mèxic'». El País.
- ↑ De sanc espanyola
- ↑ Kogan, Liuba. «Races i racisme en el Perú». Sabers Compartits. Universitat del Pacífic. Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2015. Consultat el 29 d'abril de 2015.
- ↑ «Mestizo-raer».
- ↑ l'Assamblea de 1813 de les Províncies Unides del Riu va abolir els títuls de noblea i les prerrogatives de sanc i naiximent.
- ↑ ; Fletcher, Nataly (2003). “Més allà del cholo: Evidència llingüística del racisme poscolonial en l'Equador”, en revista Sincronia, Autumne 2003.
- ↑ “Mestiçage”: … 3. “Mescla de cultures distintes, que dona orige a una nova”. Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola.
- ↑ Identitat social, Marta Fierro, Sicòloga Social.
- ↑ «I. García Albarzer, 1992.». Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2009. Consultat el 9 de juliol de 2016.
- ↑ 11,0 11,1 Basave Benítez (2002). Mèxic mestizo, Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 968-16-6560-0.
- ↑ Akzin, Benjamin (1983). Estat i nació, Fondo de Cultura Econòmica.
- ↑ Mörner, Magnus (1967). Race mixture in the History of Latin Amèrica, Boston: Little, Brown and Co..
- ↑ González Navarro (1968). El mestiçage mexicà en el periodo nacional, Revista Mexicana de Sociologia.
- ↑ Luis Mora, José María (1849). La gestió diplomàtica del Dr. Mora.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mestizo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.