Anar al contingut

Mestiçage en Amèrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
En el Virreinato de la Nova Espanya resultat de l'unió de mestizo espanyol i indígena. Miguel Cabrera, Ilustració europea del sigle XVIII o Sigle de les Llums, apleguen a Mèxic les idees del racisme científic.[1]
Erro al crear miniatura:
D'espanyol i índia produïx mestizo (autor desconegut).

El mestiçage en Amèrica, va anar el procés històric de mescla biològica, cultural i social entre pobles indígenes, europeus i africans despuix de la conquista i colonisació del continent. Es diu mestiçage a la trobada biològica i cultural d'ètnia diferents, en el que estes es mesclen, donant naiximent a noves ètnia i nous fenotips. El mestiçage en Amèrica es va donar per la colonisació espanyola i portuguesa en este continent. En el cas espanyol, l'escassea de dònes castellanes en les Américas va determinar la tendència a buscar parelles entre les dònes locals.

En la Real Cèdula de 1514 el rei autorisava la llegalitat dels matrimonis mixts per a promoure la evangelización, pero els espanyols solament es casaven en les índies provinents de les elites o la noblea, encara que varen continuar tenint fills illegítims en les natives i mancebas ya que, en molts casos, tenien a la seua esposa llegítima en la península.[2][3][4] En els primers temps, illegitimitat i mestiçage varen aplegar a ser categories equivalents. En 1549, Carlos I d'Espanya va prohibir que mulatos, mestizos i qualsevol fill illegítim poguera accedir a qualsevol càrrec municipal, posició pública o repartimiento en les Índies. No tindre sanc pura espanyola era signe d'inferioritat, i quant més «sanc» espanyola, major era la jerarquia social de l'individu; inclús per a tindre accés a l'educació superior calia presentar un examen de «purea de sanc». La purea de sanc garantisava el dret dels fills llegítims a heretar les encomanes dels seus pares i l'obtenció de determinats càrrecs públics o religiosos.[4] Este mestiçage va generar un sistema de castes en els territoris del Nou Món.[2][3] En 1533, l'Audiència i la Cancelleria Real de la Nova Espanya varen solicitar a la Corona que proporcionara algun consol per al creixent número de descendents d'espanyols i dònes índies que vivien desamparats entre indis.[5] De la mateixa manera que les prohibicions i autorisacions no varen influir en el víncul en les índies, el fet de que la llei espanyola prohibira el matrimoni entre un funcionari espanyol peninsular en eixercici i una criolla, és dir, dòna blanca naixcuda en Amèrica descendent d'espanyols, no impedia que s'efectuaren unions de fet entre dònes criollas i funcionaris espanyols.[3]

Per als espanyols de l'época no tindre sanc pura espanyola era signe d'inferioritat. Quant més «sanc» espanyola posseïen, major era la jerarquia social de l'individu; inclús per a tindre accés a l'educació superior calia presentar un certificat de «purea de sanc». Esta "purea de sanc" era un instrument de discriminació que garantisava el dret dels fills llegítims a heretar les encomanes dels seus pares i l'obtenció de determinats càrrecs públics o religiosos.[6]

El terme mestiçage apareix tardíamente en 1864 durant l'abolicionisme de l'esclavitut en els Estats Units d'Amèrica, com "miscegenation", paraula en raïls del llatí que significa mescla de sers humans de diferents races.[6]

Definició

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Percentages genètics de l'influència europea (roig), indígena (blau) i africana (groc) de Brasil, Chile, Colòmbia, Mèxic i Perú. (Ampliar).[7]

Segons les ciències socials, es consideren mestizas les poblacions que han combinat les seues distintes cultures.[8]

Segons el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola de 1822, «mestizo» és un adjectiu o sustantiu que s'aplica a la persona o animal naixcut de pare i mare de diferents castes, en especial el fill d'espanyol i índia (no d'espanyola en indi).[9]

A partir de 1899 ya s'utilisa el concepte de «races» en lloc de «castes». En 1869 ya ho definix com el fill de l'europeu o home blanc i d'índia. En 1884 seguix eixa definició[10] i en 1947, per eixemple, «mestizar», significa corromper o adulterar les castes per l'ajuntament o còpula d'individus que no pertanyen a una mateixa casta. «Mestizo» ya es definix també com a fill de blanca en indi. En 1992 el mestiçage ya és definit com una mescla de cultures diferents i per a l'última versió «mestizar» es definix com mesclar i no com corromper, i el «mestiçage» és una mescla de cultures distintes, que dona orige a una nova.[11]

El concepte de mestiçage és una construcció ideològica d'el XIX que es basa en el presupost teòric de que existirien «races pures», alguna cosa que contradiu el paradigma científic dominant en les ciències biològiques en el XXI que sosté que existix una sola «raça humana».[8]

L'idea de mestiçage com a mescla de races partix també del supòsit de que hi hauria hagut en Amèrica una raça única a la qual s'haurien unit els europeus, quan entre els pobles originaris hi havia, quan varen aplegar els colonizadores, una varietat molt gran de pobles, ètnia, cultures i llengües completament distintes, com el quechua, charrúa, guaraní, aimara, tupíes, quiché, náhuatl, naya, mapundungun, yuracaré, acateco, achí, chicomuselteco, chon, chol, sum, yuruna, cacaopera, matagalpa, tsotsil, chibchenses, ye-tupí-caribe, totozoqueano, tehuelche, mapuche, mataco, ramarama, náhuat, lencas, tolupanes, kawki, jacaru, yagán, chortí, pech, xincas, garífuna i tants atres. L'història genètica dels indígenes d'Amèrica mostra ancestros des de Siberia fins a Europa o Àsia.

Els imaginaris que es varen ser construint sobre la percepció de l'indi americà com a «salvage» i a la terra americana habitada pels pobles originaris com a «desert per conquistar» invisibilizando als subjectes conquistats o vençuts és cada volta més objecte d'estudi entre els historiadors i demostren que el mestiçage, la plurietnicidad i la interculturalidad no són fenomens recents.[12]

Segons l'historiador Claudio Esteva Fabregat «el concepte d'indi designa als individus descendents de linajes indígenes o natius de l'Amèrica precolombina, que són, per tant, racialmente distints dels caucasoides i dels negroides», la qual cosa inclou ètnia d'orígens molt diversos, tant siga genètic com a cultures molt distintes.[13] Per lo que la mescla entre blanc i índia no és una sola sino que diferix segons les zones i les tribus natives en Amèrica. No obstant, el concepte de mestiçage com a metàfora se sosté en Llatinoamèrica a on numerosos intelectuals ho han incorporat com alguna cosa característic d'eixe continent, com el mexicà José Vasconcelos, qui parlava d'una «nova raça còsmica llatinoamericana».[8]

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Ric de l'Argent.

Segons l'historiador hispanista anglés Hugh Thomas:

El mestiçage va ser la major obra d'art conseguida pels espanyols en el Nou Món, una mescla de lo europeu i lo indi. A aquells que pensen que es tracta d'una afirmació òbvia els demanaria que consideren cuán rar va ser este estat de coses entre els anglosaxons i els indis de Norteamérica. Existixen raons òbvies per a dita rarea, per supost -i no és la menor l'absència d'una societat urbana entre els indis nortamericans-, pero no tenia per qué haver constituït una barrera tan gran com va resultar.[14]

Les dònes indígenes varen ser el principal vehícul del mestiçage a través dels fills que varen tindre en els espanyols nouvinguts d'Europa.[15][2][16]

Michel de Cúneo, un dels primers hòmens ya que va aplegar en els viages de Colón, va escriure:

Mentres estava en la barca, vaig fer captiva a una bellíssima dòna caribe, que el susodicho Almirant em va regalar, i despuix que la vaig haver dut al meu camarote, i estant ella nueta segons és la seua costum, vaig sentir desijos d'holgar en ella. Vaig voler complir el meu desig pero ella no ho va consentir i em va donar tal tracte en les seues ungles que haguera preferit no haver escomençat mai. Pero al vore açò (i per a contar-t'ho tot fins al final), vaig prendre una corda i li vaig donar d'assots, despuix dels quals va tirar grans crits, tals que no hagueres pogut creure els teus oïts. Finalment apleguem a estar tan d'acort que puc dir-te que semblava haver segut criada en una escola de rameras.[17]

Quan a penes varen aplegar els colonizadores prenien a les dònes dels pobles originaris.[15][2][16]

El clerc Martín González, escrivia en 1566:

Voler contar i anumerar les índies que al present cada u té, és impossible, pero sembla'm que hi ha cristians que tenen a huitanta i a cent índies, entre les quals no pot ser sense que hi haja mares i filles, germanes i primes; la qual cosa, segons pareix, és vist que ha de ser de gran consciència.[15]

El fet clau per a l'aparició de la població mestiza va ser l'escassa presència de dònes blanques en els primers anys de la conquista d'Amèrica.[18] A pesar de que, a lo manco des del tercer viage de Cristóbal Colón (1498), ya hi haguera algunes dònes espanyoles en les noves terres i de que estes estigueren presents en algunes expedicions com la d'Hernán Cortés a Mèxic (1519-1521), la de Pedro de Mendoza al Riu de l'Argent (1536) o la de Pedro de Valdivia a Chile (1541), el seu número no era representatiu i, en la majoria dels casos, les empreses d'exploració i conquista varen ser exclusivament masculines.[15]

Segons l'historiador Luis Ernesto Ayala Benítez, entre els factors històrics fonamentals que varen propiciar el mestiçage, es poden citar, en primer lloc «la falta de dònes espanyoles en els primers temps de la conquista», sumat a «l'existència de factors de prestigi i posició favorables a l'unió de la dòna índia en l'espanyol» i « el número reduït de famílies d'orige assentades en sol americà durant les primeres fases del poblament hispànic, o ibèric en general, d'aquell continent».[2]

Segons Diego García la baixa extracció dels conquistadors emigrants sumat al fet de que eren molt poques les dònes espanyoles existents en Índies va ser lo que va influir grandemente en el fenomen del mestiçage.[19][20] Entre ells hi havia ex soldats donats de baixa, forajidos, expresidiarios indultats, nobles arruïnats, és dir, tot tipo d'aventurers atrets per l'or i la riquea del nou continent que buscaven elevar la seua posició social,[21][22][23] encara que també estaven els qui solien pertànyer a la chicoteta noblea.[24]

Esta escassea de dònes europees durant els primers anys de la conquista, va fer que els conquistadors espanyols generaren, en les dònes índies natives de cada zona, a través del rapte, la violació i el amancebamiento, una nova població mestiza.[16][25]

En la Real Cèdula de 1514 el rei autorisava la llegalitat dels matrimonis mixts per a promoure la evangelización, pero els espanyols solament es casaven en les índies provinents de les elites o la noblea, encara que varen continuar tenint fills illegítims en les natives i mancebas ya que, en molts casos, tenien a la seua esposa llegítima en la península.[4] Encara que va haver casos en els que els espanyols es casaven en índies, en la majoria de les ocasions es posava en pràctica una costum herència d'un hàbit practicat des de l'Edat Mija en Espanya: la barraganía. L'home es feya responsable de la barragana i dels fills habidos en ella, pero la dòna no podria gojar dels drets propis d'una esposa (com el de l'herència).[26]

Segons l'historiador Alberto M. Sals:[15]

Entenem que en el mestiçage no va haver major responsabilitat ni una notòria generositat racial, insinuada per alguns autors. Va ser un fet natural, incontenible en aquelles circumstàncies. Sobre els prejuïns racials devem senyalar que durant el procés de la conquista i després durant l'immediat de la colonisació i assentament del domini, els espanyols habitualment no es casaven en les índies, sino en les espanyoles que acodien a la riquea de les terres. Es poden catalogar matrimonis mixts, pero no són habituals, i casi sempre molt interessats. Les ciutats, com diu Fernández d'Oviedo, es ennoblecían en els matrimonis en les dònes blanques, en les cases de pedra, en els grans palaus que es varen construir en Mèxic i en Lima. La generalitat de les unions d'espanyols en índies són amancebamientos, més o menys perdurables, i la major part dels mestizos són, en conseqüència, illegítims, circumstància que els disminuïx notablement, els sumix en una massa comuna i anònima, en la que varen incidir poderosament atres elements racials

Segons l'historiador Jesús Bustamente:


Erro al crear miniatura:
Gonzalo Guerrero, considerat el pare del mestiçage, se supon que va ser un dels primers en tindre fills en els indígenes del Nou Món, junt en Caramuru i João Ramalho en Brasil.

Els varons blancs eren els que es mestizaban en dònes índies, mestizas, negres i mulatas en unions casuals, generalment en relacions d'amo-esclava o amo-sirvienta.

Erro al crear miniatura:
Índies del Riu de l'Argent.
Erro al crear miniatura:
Dòna Arowak de Surinam, de John Gabriel Stedman.
Erro al crear miniatura:
«La captiva», fragment de El regrés del malón (1892), de Ángel della Valle (1852-1903).

Els fills i filles que els conquistadors tenien en les dònes índies varen ser creant lo que es va denominar una nova «casta»: per a la índia significava un ascens social. En canvi, per a la dòna espanyola, mesclar-se en l'indi significava una forta deshonra, per això, quan les captives blanques eren rescatades preferien tornar a viure en els indis i els seus fills mestizos.[27][15]

En l'arribada de més dònes europees la situació canvia pero no tant. Segons l'historiadora Cristina Iglésia:

Les dònes blanques escassegen en Amèrica i, sobretot, en el Riu de l'Argent. Algunes poques creuaran l'oceà per a restaurar l'orde blanc pero només contats espanyols podran tindre accés a una esposa blanca. En estos casos, l'índia només canviarà de lloc i seguirà sent concubina del senyor en les zones més obscures de la llar espanyola. La mescla és ya un procés irreversible.[28]

Segons l'historiador Alberto M. Sals:

En oposició a la conducta de l'home, que en Índies abandona moltes inhibició i s'oblida de la dòna i fills que va deixar en Espanya, la dòna espanyola va actuar en el sentit absolutament invers. Voluntàriament no es va mesclar en l'indi perque això suponia el seu desprestigie social i el desprestigie dels seus fills, que botaven cap a arrere en l'escala de valors d'aquella societat naixent. És possible que hagen existit relacions voluntàries i fins a alguns matrimonis, pero resulta evident que el mestiçage ho va realisar el varó espanyol, com a gest voluntari. Si la dòna espanyola va participar en esta mescla de races va ser de manera involuntària, forçada, com l'assut apetit de les indiades que varen assolar les ciutats del sur de Chile.[29]

Per un atre costat, segons l'historiador alemà Richard Konetzke:

La participació de les dònes en l'emigració espanyola de cap modo és tan exigua com sol supondre's. De les persones registrades en el «Catàlec de passagers a Índies» corresponent als anys 1509 a 1538, prop del 10 per 100 eren del sexe femení, i segons el catàlec de Rubio i Moreno de 1540 a 1575 les mateixes varen alcançar fins al 23 per 100; per als temps posteriors deu supondre's un percentage considerablement major d'emigrants femenins. És característic, ademés, que en total varen emigrar més fadrines que casades.[30]

Segons Miguel León Portilla dir que la majoria de mestizos varen ser producte de la bastardía o la violació seria un mit insostenible. Això seria part de la llegenda negra.

"Varis estudis han trencat en el mit de que el mexicà és frut d'una violació". Els registres demostren que molts espanyols varen dur a les seues dònes [...] es varen casar en indígenes i varen formar famílies. O siga, que no som fills de la chingada. Si un mexicà odia lo espanyol, s'està odiant a sí mateixa. És una actitut autodestructiva."

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
  • Echeverría (2010). Modernitat i blanquitud (en espanyol), Ciutat de Mèxic: Edicions Era. ISBN 978-607-445-047-7.
  • Moreno Figueroa; Wade, {{{nom2}}} (2022). Against Racism: Organizing for Social Change in Latin America (en anglés), Pittsburgh: University of Pittsburgh Press. ISBN 978-0-8229-4710-3.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ José Jorge Gómez Esquerre, Guy Rozat Dupeyron (2005). Els camins del racisme en Mèxic, Plaça i Valdés, p. 11.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Luis Ernesto Ayala Benítez (2007). «El mestiçage: frut de la trobada entre colonizadores i colonisats en Composició sociopolítica i econòmica de Centroamérica al final del domini espanyol», L'Iglésia i l'independència política de Centre Amèrica, Roma, ex Pontifícia Universitate Gregoriana. ISBN 978-88-7839-102-4.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Mónica Quijada i Jesús Bustamante. «Les dònes en Nova Espanya: orde establit i màrgens d'actuació», Història de les dònes, tom III, De la Renaixença a l'Edat Moderna, pág. 648-668, Madrit, Santillana 2000. ISBN 84-306-0390-5.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Avá.(14)
    0–0.ISSN 1851-1694.Consultat el 2020-12-22.
  5. ↑ Konetzke, Richard (1962). Colecció de documents per a l'història de la formació social d'Hispanoamèrica: 1493-1810. 3,2, 3,2, (en espanyol), Consell Superior d'Investigacions Cientificas. OCLC 634222198.
  6. ↑ 6,0 6,1 Lemire, Elise (2010). "Miscegenation" Making Race in America, University of Pennsylvania Press.
  7. ↑ http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_7306000/7306557.stm Composició genètica del continent
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Diccionari de relacions interculturals: diversitat i globalisació
  9. ↑ DRAE, Entrar en consultes i escriure mestizo en l'any 1822.
  10. ↑ DRAE, Entrar en consultes i buscar mestizo en l'any 1884 i 1899.
  11. ↑ DRAE, Entrar en consultes i buscar mestiçage en l'any 1992.
  12. ↑ Colonisació, resistència i mestiçage en les Américas, pàgina 8, ISBN 9789978222065
  13. ↑ Claudio Esteva Fábregat (1988). El mestiçage en Iberoamèrica, Alhambra. ISBN 978-842-051-678-3.
  14. ↑ El senyor del món, pàgina 372, Editorial Planeta, 2013
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Sals, Alberto M.. «El mestiçage en la conquista d'Amèrica», Història de les dònes, tom III, De la Renaixença a l'Edat Moderna, Georges Duby, pág. 563, Madrit, Santillana 2000. ISBN 84-306-0390-5.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Reyna Pastor. «Dònes en Espanya i en Hispanoamèrica», Història de les dònes, tom III, De la Renaixença a l'Edat Moderna, Georges Duby, pág. 555, Madrit, Santillana 2000. ISBN 84-306-0390-5.
  17. ↑ Colón, Cristóbal; De Cúneo, Michel; et al (1982). Cronistes d'Índies: antologia, Buenos Aires. «Edicions del Pensament Nacional» ISBN 950-581-020-2
  18. ↑ Perú, problema i possibilitat: i atres ensajos, pàgina 178, Jorge Basadre, ISBN 980-276-217-2
  19. ↑ Compendio d'Història de Centroamérica, pág. 82, citat per Ayala Benítez, ibídem
  20. ↑ Mestizos mexicans [1] archivat en Wayback Machine., L'Universal
  21. ↑ Descola, Jean (1989). Els conquistadors de l'imperi espanyol (en espanyol), Editorial Joventut. OCLC 32293290. ISBN 978-84-261-1357-3.
  22. ↑ «La conquista i els pobles originaris, el present d'una ferida històrica» (en és). Vent Sur. Consultat el 2020-12-22.
  23. ↑ Sebreli, Juan José (2016-12-01). Deu en el llaberint: Crítica de les religions (en és), Penguin Random House Grup Editorial Argentina. ISBN 978-950-07-5736-2.
  24. ↑ [2] Els conquistadors espanyols
  25. ↑ «Capítul: El personage de Curicuillor/Curicuyllor. En miscelànea antàrtica i armes antàrtica», Història de les dònes en Amèrica Llatina, Volum 2, pp. pàgina 84.
  26. ↑ Castell Palma, Norma Angélica (2001). Cholula, societat mestiza en ciutat índia. Un anàlisis de les conseqüències demogràfiques, econòmiques i socials del mestiçage en una ciutat novohispana (1649-1796), pág. 53. Ed. Plaça i Valdés. Universitat Autònoma Metropolitana
  27. ↑ Fernando Devot i Marta Madero compiladors. «La frontera; cotidianidad, vida privada i identitat», Història de la vida privada en l'Argentina, Tom I, País antic. De la colónia a 1870, Buenos Aires: Taurus Santillana. ISBN 950-511-538-5.
  28. ↑ Iglésia. «La dòna captiva: cos, mit i frontera», Història de les dònes, tom III, De la Renaixença a l'Edat Moderna, Georges Duby, pág. 588, Madrit, Santillana 2000. ISBN 84-306-0390-5.
  29. ↑ Sals, Alberto M.. «El mestiçage en la conquista d'Amèrica», Història de les dònes, tom III, De la Renaixença a l'Edat Moderna, Georges Duby, pág. 572, Madrit, Santillana 2000. ISBN 84-306-0390-5.
  30. ↑ Pàgina 60 del Tom 22 de l'Història Universal Sigle XXI, corresponent al volum II d'Amèrica Llatina ("L'época Colonial"), edició de 1971
  31. ↑ «[3]». Consultat el 2023-08-21 (en és).


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mestiçage_en_Amèrica&oldid=1112657»