Pech

Erro al crear miniatura:

Ángel Simeón Martínez representa als pech en un congrés en l'Universitat Nacional Autònoma d'Hondures.

La societat pech és una ètnia que ha habitat el territori de l'actual Hondures. Es creu que provenen d'Amèrica del Sur en un orige Chibcha. Varen emigrar des de Colòmbia i varen aplegar fins a Hondures. Les sifres de la seua població oscilen entre 2079 i 7200 habitants. Habiten els departaments de Gràcies a Deu, Olancho i Colón.

El terme pech significa "gent", utilisat per a referir-se a la seua societat; per a parlar de les demés societats utilisen pech-akuá que significa l'atra gent o el terme bulá que significa ladino.

Història

L'orige del poble pech es remonta a aproximadament dos mil anys, quan migraren des de lo que hui és Colòmbia cap al territori que actualment correspon als departaments de Colón, Illes de la Baïa, Gràcies a Deu i Olancho, en Hondures. Esta migració va formar part de les onades chibchas provinents d'Amèrica del Sur. En assentar-se en la regió de la Mosquitia, estos grups varen donar orige al poble que hui es coneix com pech.

Alguns investigadors, com Lehmann, sostenen que les Illes de la Baïa també varen estar habitades pels pech. Esta hipòtesis es basa en registres de 1622, quan indígenes de dites illes varen ser utilisats com a intérprets per una expedició misionero entre els pech de l'interior. Ademés, Stone i Epstein han senyalat que els artefactes trobats en les Illes de la Baïa presenten similituts en els trobats en territoris pech del continent. S'ha sugerit que les illes varen estar habitades tant per pech com per comerciants mayas, la presència de les quals també ha segut documentada.

Segons relats orals transmesos pels vells pech, els seus antepassats varen nàixer i varen viure en una ciutat construïda en pedra blanca, coneguda com a Casa Blanca. Esta tradició ha donat orige a la llegenda de la Ciutat Blanca, buscada durant décades per científics per mig de diverses tecnologies d'exploració.

D'acort en estos relats, la ciutat va ser edificada pels deus, els qui varen transformar enormes pedres en figures, animals salvages i grans artefactes per a processar grans, com a pedres de moldre. Quan se'ls pregunta als vells per qué no s'han trobat les ruïnes d'esta ciutat ni la seua ubicació exacta, expliquen que, segons la tradició, un indígena tawaka que va ser discriminat per la comunitat va llançar un malefici sobre la ciutat. A partir de llavors, varen començar a ocórrer calamitats, plagues i catàstrofe, lo que va dur als pech a abandonar el lloc i emigrar. Esta història ha segut transmesa oralment de generació en generació com a part de la memòria colectiva del poble pech.

L'història mítica de l'orige dels Pech

Artícul principal → Mitologia Pech.

L'història mítica dels Pech parla que este poble és fill del raig i que els rajos, en époques anteriors varen ser pech que varen viure sobre la terra i que varen lluitar per exterminar als jagants caníbals representats per Takascró, cap d'esta raça, pero abans es varen batre contra els seus guerrers, els Chaca-Chacay, que eren enormes lagartijas. En els seus relats mostren indicis d'una cosmovisión ancestral que encara es conserva viva; un héroe cultural contribuïx a desenrollar la seua civilisació, per mig de l'aporte dels bens culturals: la dacsa, l'agricultura i la medicina. Girard sugerix que hi havia un gran centre religiós sobre el riu Banana, a on petroglifos Pech han segut trobats.

conquista

Els Pech es varen opondre a la conquista de les seues terres, varen lluitar per a evitar ser privats de la seua llibertat. Els espanyols els varen cridar despectivamente com payas, terme que va ser usat per a nomenar als primers indígenes que varen mostrar resistència als conquistadors. No obstant, este nom va ser rebujat pels Pech ya que fa alusió a bàrbar, salvage o incivilizado.

Els espanyols es varen aventurar a entrar en la Mosquitia en 1564, pero per la seua férrea oposició varen decidir que solament podrien conquistar-els utilisant la religió catòlica. Després de ser expulsats de les costes pels colonizadores espanyols, els Pech es varen refugiar en les zones montanyoses, conten els seus vells que per quatre sigles es varen amagar els Pech dels colonizadores i els zambos per a evitar ser venuts com a esclaus, per açò es varen convertir en un poble nómada, d'esta forma varen mantindre la seua cultura tradicional.

En el XVIII, els pirates anglesos, francesos i holandesos es varen aliar en els misquitos, a els qui els varen donar armes de fòc per a obligar a indígenes com els pech a refugiar-se en l'interior d'Hondures. Els pech eren capturats pels misquitos i venuts com a esclaus a comerciants anglesos, per açò la seua població va disminuir considerablement en poc temps.

Actualitat

Actualment participen en la política per mig de la Federació de Tribus Pech d'Hondures (FETRIPH), creada en 1985 per a cuidar les seues terres i conservar la seua cultura. La tormenta tropical Gamma va afectar les seues terres i cultius es varen perdre en l'any 2005, per això durant algun temps varen subsistir a pur de banana i yuca degut a que no conten en un centre d'almagasenament de grans i han segut oblidats pel govern. La cooperació espanyola els ha construït unes 300 vivendes chicotetes de ciment i rajola pero ningú els va proporcionar catres ni llits per a que dormiren cómodament.

Distribució

Erro al crear miniatura:

Juana Carolina Hernández Torres mostrant l'us d'una tradicional bossa per a bebé

La seua ètnia està distribuïda en nou Tribus (pobles), distribuïts de la següent forma:

Departament d'Olancho

En el municipi Dolç Nom de Culmí:

• Aigua Zarca,
• Culuco,
• Vallecito,
• Poble Nou,
• Subirana,
• Jocomico,
• Pisijire

En el Municipi de Sant Esteban

• Santa María del Carbó fundada pel sacerdot Manuel de Jesús Subirana.

Departament de Colón

• Silin, en el Municipi de Trujillo.
• Moradel, en el Municipi de Trujillo

Departament de Gràcies a Deu: