La raça còsmica

La raça còsmica és un ensaig publicat en Madrit (Espanya) en 1925 pel filòsof i acadèmic mexicà José Vasconcelos Calderón, llavors secretari d'Educació Pública (1921-1924) i candidat presidencial del seu país en 1929.

Contingut

Vasconcelos va expressar l'ideologia de la «quinta raça» del continent americà, una aglomeració de totes les raças del món sense distinció alguna per a construir una nova civilisació (Universópolis) i gent del món sancer transmetent el seu coneiximent. Segons l'autor, els habitants d'Iberoamèrica (ex-possessions d'Espanya i Portugal) tenen factors territorials, racials i espirituals per a iniciar la «era universal de la humanitat».

Senyalant que les idees de Charles Darwin són «teories científiques» només creades per a validar, explicar i justificar la superioritat racial i la repressió a unes atres, Vasconcelos intenta rebujar eixes teories i reconeix en les seues pròpies paraules un esforç ideològic per a millorar la moral cultural de la «raça oprimida» en donar una teoria optimiste del futur desenroll d'una «raça còsmica».

Us de l'expressió

L'expressió «raça còsmica» engloba la noció segons la qual els conceptes exclusius de raça i nacionalitat deuen ser transcendits en nom del destí comú de l'humanitat. Originalment es va referir a un moviment d'intelectuals mexicans de la década de 1920, que varen apuntar que els llatinoamericàs tenen sanc de les quatre races primigènies del món: roja (amerindis), blanca (europeus), negra (africans) i groga (asiàtics): la mescla entre totes elles dona com resultat l'aparició d'una quinta i última, la més perfecta i sublim: la «Raça Còsmica», transcendint les gents del «vell món». L'expressió «La Raça» és una versió abreviada de «La raça còsmica» i es referix al mestiçage en Llatinoamèrica. Vasconcelos va usar també l'expressió «raça de bronze» en el mateix sentit.

Vasconcelos interpreta l'història de la cultura com un procés cíclico, regit per una «llei d'estats socials», dels quals identifica tres. El primer estat, el més primitiu, té com a paradigma la gana profana (predomina la llei del més fort, no existix cap desenroll espiritual, puix la preservació de la vida pròpia és prioritat). El segon estat gira entorn a la racionalitat (la vida se somet al control de la llei: apareix la política i el dret). El tercer estat, el més alvançat, es fonamenta entorn a la voluntat (totes les regulacions sobre la vida deixen de tindre sentit, puix l'home ha alcançat la seua plenitut en l'espiritualitat, mateixa que es practica a través de l'amor).

La concepció que Vasconcelos té del temps històric no és unidireccional: una civilisació pot alvançar o retrocedir entre els tres estats socials mencionats (i ha succeït moltes voltes en l'història mundial). Lo que determina si una civilisació conseguix evitar la decadència i regenerar-se és el grau i el moment en que conseguixca una mescla en atres races. Aixina, Vasconcelos explica que una civilisació comença a decaure quan es tanca en sí mateixa, negant-se a contactar en l'exterior. Eixa postura termina la possibilitat de la renovació; la civilisació en qüestió complix la seua missió històrica (o no) i poc a poc pert vitalitat, retrocedint a través dels estats socials, fins que desapareix per complet (l'eixemple més clar és Egipte). Pel contrari, si una civilisació conseguix mesclar-se en elements externs renovadors, el procés de decadència es desaccelera, deté i revertix, conseguint recuperar la vitalitat perduda.

De tal forma, l'Amèrica hispana és, segons Vasconcelos, la suma de tota la humanitat, el punt culminant de la seua història: Amèrica és a on es combina l'hispanidad europea (síntesis de celtes, iberos, romans, germans) en «l'esperit contemplatiu» de l'indi americà, «la sensualitat» de l'africà i «el sentit d'unitat colectiva» de l'asiàtic.

Vore també

• Chicano
• Dia del Mestizo
• Hispà
• Llatí
• Mexicà-nortamericà
• Mestizo
• Mulato
• Nació Mestiza
• Amerindio
• Raça
• La Raça
• Cresol de races

Referències

José Vasconcelos, La raça còsmica, Espasa Calpe, Mèxic D. F. 1948, p. 47-51.