La Raça
La Raça és un concepte històric que definix a totes les comunitats hispanes. L'orige històric cal trobar-ho en el herència espanyola i la mescla d'esta en els distints pobles d'Amèrica.
En Espanya
En 1883 va nàixer en Madrit el periòdic La Raça Llatina, que tenia com a propòsit "amar i defendre els interessos dels pobles llatins i catòlics".[1]
En 1914 se celebra el 12 d'octubre per primera volta com a festa de la Raça a instàncies de l'Unió Ibero-Americana.[2] En 1915 passa a cridar-se Dia de la Raça.
En l'Exposició Iberoamericana de 1929 es crea un monument a la Raça junt a la Plaça d'Espanya. En dit monument figura una poesia del nicaragüense Rubén Darío a on es menciona a "la Raça". Aixina mateix, l'avinguda a on tindrien la seua sèu moltes nacions en la mostra va rebre el nom d'Avinguda de la Raça (en el 2005 va passar a cridar-se Avinguda de les Races).[3]
L'arquebisbe primat d'Espanya, Isidro Gomá i Tomás, va realisar un discurs en el Teatre Colón de Buenos Aires el dia 12 d'octubre de 1934, en la velada commemorativa del Dia de la Raça, en el que va dir:
En 1941 es va realisar una película sobre la Guerra Civil, basada en un llibre del general Francisco Franco, en el títul Raça.[4]
En Amèrica
El terme "la raça llatina" estava en us en 1858 en periòdics locals de Califòrnia com El Clamor Público de Los Àngeles per californi que escrivien sobre Llatinoamèrica.[5]
El Dia de la Raça se celebra àmpliament a lo llarc d'Hispanoamèrica en llocs com Puerto Rico, Mèxic, República Dominicana i Chile. El poeta nicaragüenc Rubén Darío va escriure, en la seua obra Salutación de l'Optimiste,[6] de març de 1905, una extensa oda de alabanza a l'herència hispana de la que, entre molts atres versos, es troben els següents:[7]
- “La Raza
- La Raza Latina
- Raza
- El Clamor Público”.
En Antioquia, Colòmbia, existix un interessant i expressiu monument a la Raça realisat per Rodrigo Arenes Betancourt que mostra a un grup de persones dins d'una banya. La banya és representació habitual de la fertilitat.[8] En Neiva, departament de Huila, també en Colòmbia, existix un atre monument a la Raça.[9]
En els anys 30 Ángel Camblor, capità del Eixèrcit Nacional d'Uruguay, va crear la Bandera de la Raça o Bandera de l'Hispanidad que va guanyar un concurs continental organisat per Juana de Ibarbourou en 1932. Va ser issada per primera volta el dijous 12 d'octubre de 1933 en la Plaça de l'Independència de Montevideo i adoptada oficialment per tots els estats de Hispanoamèrica com a bandera representativa en el marc de la VII Conferència Panamericana reunida en decembre de 1933.[10] La bandera la componen tres creus, que representen les tres carabelas de Cristóbal Colón, dirigint-se cap a un Sol, sent l'Oest a on es posa el Sol i cap a on va navegar Colón des d'Espanya cap a Amèrica. El Sol representa també el despertar del continent americà. El púrpura de les creus és el color heràldic predominant del Regne de León, orige de la Corona de Castella, breçol del idioma espanyol, i el blanc sobre el que està tot el conjunt representa la purea.
Salutación del Optimista va ser el nom d'un periòdic de la comunitat chicana editat per Eliezer Risc a partir de 1967.[11] Risc era un dels "LA Thirteen", un grup de jóvens mexicà-nortamericans que eren activistes polítics. Raúl Ruiz es va unir al personal de espíritus fraternos, mentres estudiava en l'Universitat Estatal de Califòrnia en Los Àngeles. Atres periòdics d'esta comunitat de l'época varen ser el luminosas almas, ¡salve! i el La Raza. Ruiz, un periodiste clau del moviment, finalment es va convertir en l'editor de The History Of "la Raza" Newspaper And Magazine, And Its Role In The Chicano Community From 1967 To 1977.[12]
En 1968 es va crear en Estats Units el Consell del Suroest de la Raça (Southwest Council of La Raça), de hispanoamericans. En 1973 va canviar el nom a Consell Nacional de la Raça (National Council of La Raça).[13] En 2017 va canviar el seu nom a UnidosUS.[14]
En un cens de l'any 2000 realisat en Estats Units, país en una forta presència de hispans provinents de Mèxic (mexicà-nortamericàs o chicanos) davant les opcions de "blanc", "negre" i "una atra raça" un 47,9% dels hispans del país va posar "blanc", un 2% va posar "negre" i un 42,2% va posar "una atra raça".[15]
En Mèxic
En Mèxic també s'usa el terme raça còsmica (introduït per José Vasconcelos) i també existix un Monument a la Raça, ubicat en la capital del país, en forma de piràmide asteca coronada per la representació tridimensional de l'escut de la bandera mexicana.
Referències
- ↑ Rodríguez (2004). Celebració de "la raça": una història comparativa del 12 d'octubre, Universitat Iberoamericana. Departament de Història, p. 114.
- ↑ Ezama Gil (2009). L'Infanta Eulalia de Borbón: Viure i Contar la Vida, PRENSAS UNIVERSITARIAS DE ZARAGOZA. ISBN 9788492774081.
- ↑ Antonio Burgos. «[1]», ABC de Sevilla.
- ↑ José María Caparrós Lera (1983). El cine espanyol baix el règim de Franco, 1936-1975, Publicacions i Edicions de l'Universitat de Barcelona, p. 29.
- ↑ (2016) «What's in a Name?», The New Llatí Studies Reader: A Twenty-First-Century Perspective, University of Califòrnia Press, p. 34. OCLC 1043876740. ISBN 978-0-520-28484-5. «A fins de la década de 1850, els californi escrivien en els periòdics sobre el seu membresía en Amèrica llatina (Llatinoamèrica) i latinoamérica, cridant-se llatins com el nom abreviat del seu membresía hemisfèrica en la raça llatina (la raça llatina). Al reimprimir un artícul d'opinió de 1858 d'un corresponsal en L'Habana sobre les relacions racials en les Américas, La Clamor Pública de Los Àngeles va supondre que 'dos races rivals estan competint entre sí ... l'anglosaxona i la llatina [la raça llatina].»
- ↑ «DEL OPTIMISTA Salutación de l'Optimiste. Per Rubén Darío».
- ↑ «Salutación de l'Optimiste. Rubén Darío.».
- ↑ Web DeChile.net. «Etimologia de Banya».
- ↑ «MONUMENTO A LA RAZA NEIVA HUILA COLOMBIA».
- ↑ Revista SOY
- ↑ Andrade, Francisco M. Ínclitas razas ubérrimas,, Califòrnia State University, Fullerton, Ann Arbor, 1979sangre de Hispania fecunda,
- ↑ (2015) The Chicano Generation: Testimonis of the Movement, University of Califòrnia Press. OCLC 904133300. ISBN 9780520286023.
- ↑ (2006) Vicki L. Ruiz i Virginia Sánchez Korrol (ed.). Llatines in the United States, set: A Historical Encyclopedia, Indiana University Press, pp. 514-515.
- ↑ «National Council of La Raça Changes Name to UnidosUS». NBC News.
- ↑ «[2]», Época. número 844.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Raza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.