Idioma chicomuselteco

El idioma chicomuselteco —escrit també chicomucelteco— o cotoque era una llengua mayense parlada en el surest de Chiapas. Cap a la década de 1980 es va confirmar que la llengua s'havia extinguit. Es parlava en la regió de Chicomuselo i els municipis confrontants de Mazapa de Madero i Amatenango de la Frontera, aixina com en algunes zones aïllades del departament d'Huehuetenango (Guatemala). Encara que també va ser cridat mam o cakchiquel, el chicomuselteco no tenia relació directa en estes llengües de la zona sur de Guatemala i Chiapas. El seu parent llingüístic més propenc és, de fet, l'huasteco (teenek), parlat en l'Huasteca dels estats de Veracruz, Sant Luis Potosí, Tamaulipas i Hidalgo, en el nort de la conca del golf de Mèxic.

Classificació

El chicomucelteco formava part del grup huastecano de la família llingüística mayense. Es tracta de les llengües en major divergència dins de la família. Certs autors consideren que el protohuastecano es va escindir directament del protomayense. Açò va poder ocórrer al voltant de l'any 1500 a. C., mentres que la divergència entre el huasteco i el chicomuselteco va ocórrer tardíamente, cap a el XI de la nostra era. Atres autors consideren que el grup huastecano es va separar del protocholtzeltalano, en considerar que les llengües d'eixe grup compartixen numeroses traces en les llengües mayenses occidentals.

Distribució geogràfica

La regió a on es parlava el chicomuselteco es localisava en el sur de l'actual estat de Chiapas (Mèxic), encara que també es parlava en zones aïllades del departament d'Huehuetenango (Guatemala). La regió ha estat ocupada per parlants de llengües mayances des de l'época precolombina, pero cap de les llengües veïnes es troba tan cercanamente relacionada en el chicomuselteco com el huasteco.

L'ubicació geogràfica d'abdós llengües, separades per centenars de quilómetros i vàries famílies llingüístiques, ha segut motiu de discussió entre els especialistes en busca d'obtindre una explicació a esta situació. Kroeber va propondre que l'ubicació va poder deure's a un desplaçament migratori dels parlants huastecanos, be de nort a sur, des de la Huasteca cap al sur de Chiapas, be de sur a nort, en sentit contrari. Una atra hipòtesis propon que, en un passat remot, la costa del golf de Mèxic va poder haver segut poblada per grups mayenses, de modo que haurien segut les migracions dels pobles totozoqueanos les causants del rompimiento de la continuïtat geogràfica dels mayenses i, per lo tant, de la separació dels huastecos i els chicomuseltecos.

Documentació

Les primeres referències modernes sobre el chicomuselteco es deuen a Karl Sapper, les memòries del qual de viage per Mesoamérica inclouen algunes notícies sobre esta llengua. No obstant, els primers registres escrits d'esta llengua corresponen a un document de l'época colonial, en el que es denomina cotoque a l'idioma i conté huit frases que es referixen a la confessió segons la fe catòlica.

Comparació lèxica

GLOSSA	Huasteco	Chicomuselteco
'UN'	huun	junte
'DOS'	tsaab	chate eu
'TRES'	ʔooš	oxte eu
'HOME'	inic	iniq
'DÒNA'	uxum	uxum
'GOS'	pic'oʔ	sul
'SOL'	q'uiichaa	q'aq'a el
'LLUNA'	iits'	its
'AIGUA'	jaʔ	ha

Bibliografia

• Robertson, John i Houston, Stephen (2003). "El problema del Wasteko: Una perspectiva llingüística i arqueològica". En J. P. Laporte, B. Riera, H. Escobedo i H. Mejía (eds.), XVI Simpòsium d'Investigacions Arqueològiques en Guatemala, 2002, 714-724. Ciutat de Guatemala: Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia.