Idioma mam
El idioma mam és una llengua mayense parlada per la població de l'ètnia mam en el suroest de Guatemala en els departaments d'Huehuetenango, Quetzaltenango i San Marcos, aixina com en el sur de Mèxic, principalment en els estats de Chiapas, Quintana Rosegue i Campeche. Pertany a la branca oriental de la família de llengües mayenses junt al ixil, awakateko i teko. En Mèxic, el nom de l'idioma és Ta Yol Mam.[1]
.jpg){kind=link}
Ubicació geogràfica
editarEn Mèxic, l'idioma mam es parla en varis municipis dels estats de Chiapas, Campeche i Quintana Rosegue.
És parlat en Cacahoatán, Huixtla, Huehuetán, Tapachula, Tuzantán, Siltepec, Tuxtla Chic, Amatenango de la Frontera, Bejucal d'Ocampo, Frontera Comalapa, L'Independència, Unió Juárez, Motozintla, Mazapa de Madero, El Pervindre, Bella Vista, Les Margarites i Maravella Tenejapa municipis de Chiapas. En Campeche es parla en les localitats de La Llibertat, Els Llorers, Quetzal Edzná II i Quetzal Edzná del municipi de Campeche i en Mayatecúm, Gumarcaaj, Maya Tecún II, Maya Tecún I i Sant Dumenge Kesté, municipi de Champotón, mentres que en Quintana Rosegue es parla en Kuchumatán, Maya Balam i Sant Isidro l'Estany, municipi de Bacalar.[2]
L'idioma mam en Guatemala es parla en vàries localitats dels departaments de Sant Marcos, Quetzaltenango i Huehuetenango.
Alfabet
editarEn Mèxic, d'acort a la Norma d'Escritura de la Llengua Ta Yol Mam (Mam), l'alfabet de la llengua mam consta de 28 consonant i de 5 vocals que representen tots els fonema de la llengua, és conegut com KYwoni et ta yol Mam.[3]
| Nim Woni
(Mayúscula) |
Ne'k woni
(minúscula) |
B'i
(nom) | |
|---|---|---|---|
| a |a |-
|
I | i | i |
| I | i | i | |
| O | o | o | |
| O | o | o |
| Nim Woni
(Mayúscula) |
Ne'k woni
(minúscula) |
B'i
(nom) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| B' | b' | - | Ch | ch | cha | |||
| Ch' | ch' | - | D | d | dona | |||
| G | g | ga | ||||||
| J | j | ja | ||||||
| K | k | ka | ||||||
| K' | k' | - | KY | ky | kya | |||
| KY' | ky' | - | L | l | - | M | m | ma |
| N | n | na | ||||||
| P | p | pa | ||||||
| Q | q | qa | ||||||
| Q' | q' | - | R | r | ra | |||
| S | s | sa | ||||||
| T | t | ta | ||||||
| T' | t' | - | TS | ts | tsa | |||
| TS' | ts' | - | TX | tx | txa | |||
| TX' | tx' | - | W | w | wa | |||
| X | x | xa | ||||||
| XH | xh | xha | ||||||
| I | i | ya | ||||||
| ´ / - | ´ / - | ch'ak /gyon |
En Guatemala, la Junta Directiva de la Comunitat Llingüística Mam (COLIMAM), en base a l'artícul 28 incís d) de la Llei de l'Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala (ALMG) Decret 65-90 i en l'artícul 45 incís i) del Reglament de la mateixa, va realisar consultes i tallers en la participació de persones en ampli coneiximent en llingüística, educació bilingüe, sociollingüística i organisacions mayas, tots natiu-parlants de l'idioma mam en 1994, a fi d'estandardisar l'alfabet d'eixa llengua.
L'alfabet ortogràfic per a l'escritura de l'idioma mam està compost per 32 lletres (5 vocals i 27 consonant), en l'orde següent:
a, b', ch, ch', i, i, j, k, k', ky, ky', l, m, n, o, p, q, q', r, s, t, t', tx, tx', tz, tz', o, w, x, ẍ, i, '.
Números en idioma mam
editar| Número decimal | Tajlal mam
(numeració mam) | ||
|---|---|---|---|
| 0 | - | 1 | Jun |
| 2 | Kab'i' | ||
| 3 | Oxh | ||
| 4 | KYaj | ||
| 5 | Jwe' | ||
| 6 | Qaq | ||
| 7 | Wuq | ||
| 8 | Wajxhaq | ||
| 9 | B'eljoj | ||
| 10 | Lajoj | ||
| 11 | Lajoj jun | ||
| 12 | Lajoj kab'i' | ||
| 13 | Lajoj oxh | ||
| 14 | Lajoj kyaj | ||
| 15 | Lajoj jwe' | ||
| 16 | Lajoj qaq | ||
| 18 | Lajoj wajxhaq | ||
| 19 | Laloj b'eljoj | ||
| 20 | Winqi' | ||
| 30 | - | 40 | Kab'i' winqi' |
| 50 | Kab'i' winqi lajoj | ||
| 60 | Oxhe winqi' | ||
| 70 | Oxhe winqi' lajoj | ||
| 80 | Kyaje winqi' | ||
| 90 | Kyaje winqi' lajoj | ||
| 100 | Winaq |
Bibliografia
editarReferències
editar- ↑ «inali. gob. mx/pdf/norma_mam. pdf NOMENE DE LA LLENGUA».
- ↑ «inali. gob. mx/clin-inali/html/v_mam. html#1 Catàlec de les llengües indígenes nacionals: Variants llingüístiques de Mèxic en les seues autodenominaciones i referències geoestadísticas: Mam».
- ↑ «inali. gob. mx/pdf/norma_mam. pdf ALFABET DE LA LLENGUA MAM».
Enllaços externs
editar{{{1}}}
Idioma mam en el Viccionari.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma mam» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.