Idioma ixil

El idioma ixil és una llengua mayense del grup quiché-mam que es parla principalment en els pobles ixiles dels estats de Campeche i Quintana Roo en el surest de Mèxic i en la comunitat llingüística dels ixiles, ubicada en el departament de Quiché, en el altiplà nort-occidental de la República de Guatemala. És genèticament molt propenca a l'idioma awakateko i depenent de la seua variant, s'autodenomina Ixil chajuleño o Ixil nebajeño, en referència als poblats de Sant Gaspar Chajul i Santa Maria Nebaj localisats en Quiché, llocs a on va tindre orige la llengua i ètnia ixil.

Context geogràfic

L'idioma ixil en Mèxic és parlat en varis municipis de Campeche i Quintana Roo. En Campeche es parla principalment en les comunitats dels Llorers i Quetzal Edzná del municipi de Campeche i en Maya Tecún II, municipi de Champotón, mentres que en Quintana Roo és parlat en les localitats de Maya Balam i en Kuchumatán, municipi de Bacalar.

La comunitat ixil en Guatemala ocupa un àrea d'al voltant de 1439 quilómetros quadrats. Al nort colindar en Ixcán (Plaja Gran); al sur, en Cunén i Sacapulas; a l'est, en Sant Miguel Uspantán, municipis de Quiché; a l'oest, en Aguacatán, Chiantla, Santa Eulalia, Sant Joan Ixcoy i Santa Cruz Barillas, municipis del departament d'Huehuetenango. Està situada en una secció intermija entre la Serra dels Cuchumatanes i la montanya més baixa de Chamá.

Els municipis a on més es parla el ixil són, en el departament de Quiché, Chajul (Sant Gaspar Chajul), Sant Joan Cotzal i Nebaj (Santa María Nebaj).

Llímits llingüístics

La comunitat ixil es troba rodejada per pobles que parlen distints idiomes: al nort es troben les comunitats itza’ i q’eqchi’, i un territori multilingüe; al sur, la comunitat k’iche’; a l'oest, les comunitats mam i q'anjob'al i a l'est, les comunitats k'iche' i q'eqchi'.

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]}

Erro al crear miniatura: Idioma ixil en el Viccionari.