Anar al contingut

Ixil (ètnia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El poble ixil és una ètnia ubicada en el altiplà nort-occidental del departament de Quiché, en el nort de Guatemala. Aixina com en el sur de Mèxic, majoritàriament en l'estat de Campeche i en menor mida en Quintana Roo. La major part de la població ixil es concentra en 3 municipis del departament de Quiché, lloc d'a on són originaris.[1] En la década de 1980, els ixiles varen ser víctimes d'una repressió i persecució militar per part del éjercito de Guatemala en el context de la guerra civil de dit país, situació que els va obligar a migrar i buscar refugi en Mèxic per a sobreviure.[2] És un dels més chicotets grups mayenses sobreviviente en abdós països. En 2002 contava en uns 95 mil membres.

En el 2009 la Comunitat Ixil és reconeguda a l'ampar del Conveni 169 de la OIT.[3][4]

Localisació

En Mèxic, els ixiles viuen en Quetzal Edzná i Els Llorers, municipi de Campeche i Maya Tecún II, municipi de Champotón de l'estat de Campeche, en l'estat de Quintana Roo, habiten en Kuchumatán i Maya Balam, localitats del municipi d'Othón P. Blanco.[5] En les comunitats ixiles de Campeche, el paisage es caracterisa per la presència d'un relleu en chicotetes ondulacions i la formació de valls com el de Edzná. Els tipos de vegetació predominants són selves i pasturages induïts. El clima és càlit subhúmedo en una temperatura mija anual de 26 °C.

El cridat triàngul ixil està constituït per tres municipalitat: Santa María Nebaj, Sant Joan Cotzal i Sant Gaspar Chajul, en el departament d'El Quiché, en el nort de Guatemala.

Idioma

l'idioma ixil és una agrupació llingüística de la família de llengües mayenses la qual conta en dos variants: Ixil chajuleny i Ixil nebajeño, és regulat pel Institut Nacional de Llengües Indígenes en Mèxic,[6] i l'Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala

En Mèxic és parlat en els municipis de Campeche i Champotón en Campeche, i en Othón P. Blanco, Quintana Roo. En Guatemala, la comunitat parlant de ixil es troba en el departament de Quiché.

Tradicions

En Campeche els ixiles rendixen cult al sol, en un ritual ixil que consistix que el cap de cada família, en despertar es dirigix cap a la posada del sol, i agraïx al "Pare Sol" la seua aparició ya que este li guiara pel camí a les parceles i el treball, cuidant-ho de perdre-se o de sofrir algun accident en el seu camí.[7]

Genocidi en Guatemala baix la dictadura de Rius Montt

En maig de 2013, l'expresident guatemaltec de facto Efraín Rius Montt va ser condenat a 80 anys de presó —encara que després la sentència va ser suspesa per aparents errors processals per la Cort Constitucional de Guatemala— pel genocidi comés contra el poble ixil quan va governar entre 1982 i 1983 en l'excusa de que colaborava en les guerrilles comunistes. En la sentència es va considerar provat, encara que els grups conservadors del país aduïren que no va anar aixina, que els militars al seu mando havien assessinat a 1771 ixiles en implicació d'extermini segons la densitat demogràfica de l'ètnia i la migració forçosa d'atres comunitats cap a la demarcació fronteriça en busca d'asil en Chiapas, Mèxic; ademés d'haver violat sistemàticament a les dònes i chiquetes ixiles, moltes d'elles convertides en esclaves sexuals dels seus soldats —i algunes d'elles varen morir per esta causa—, i haver comés tot tipo d'atrocitats, com obrir la pancha a dònes grávidas fins a extracció fetal, i de vexacions com obligar a un pare a vore cóm torturaven i violaven la seua esposa i als seus fills. Com va declarar l'advocada espanyola Paloma Soria, que va participar en el procés contra Rius Montt, "s'ha demostrat que lo que va ocórrer en Guatemala va ser un genocidi i això sempre quedarà ahí. Passe lo que passe [en la repetició del juí ordenada pel Tribunal Constitucional], a lo manco durant dèu dies hi ha hagut justícia". "La violència sexual contra les chiquetes i dònes ixiles va ser generalisada i prova que hi havia intenció de destruir al grup. Quan ataques a les dònes d'eixa manera estàs impedint la reproducció de la comunitat. Física i culturalment, perque les ixiles, ademés, tenen un paper determinant en les transmissió de la seua cultura i les tradicions", va afirmar Paloma Soria, advocada especialisada en temes de gènero i lletrada de la Women's Link Worldwide.[8]

Vore també

Erro al crear miniatura:
Pobladors queqchís duen els restants dels seus sers volguts despuix d'una exhumació en Cambayal, en el departament d'Alta Verapaz. Des de 1997, el Centre d'Antropologia Forense i Ciències Aplicades (CAFCA) ha contribuït a curar les profundes ferides causades pel genocidi maya. La llabor forense de CAFCA té un doble impacte: ajudar a les famílies a trobar als seus sers volguts i acceptar la seua mort, i reunir les proves necessàries per a dur els responsables davant la justícia. Foto: Archiu CAFCA.

Referències

  1. ↑ «Atles dels Pobles Indígenes de Mèxic: Etnografia, Ixiles».
  2. ↑ «Sistema d'Informació Cultural Mèxic: Pobles indígenes - ixiles».
  3. ↑ Guatemala, Comunitat Ixil reconeguda a l'ampar del Conveni 169 de la OIT [1]
  4. ↑ Text complet del Conveni 169 de la OIT [2]
  5. ↑ «Localisació: Ixiles, Atles dels Pobles Indígenes de Mèxic».
  6. ↑ «CATÁLOGO DE LAS LENGUAS INDÍGENAS NACIONALES DE MÉXICO».
  7. ↑ «Atles dels Pobles Indígenes de Mèxic: Ixiles - Religió i cosmovisión».
  8. ↑ María R. Sahuquillo. «[3]», El País.

Bibliografia

74–80.ISSN 0002-7316.

Enllaços externs


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ixil_(ètnia)&oldid=1511232»