Anar al contingut

Idioma protomayense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El protomayense, també cridat a voltes protomaya, és l'hipotètic idioma ancestral comú de les trenta llengües mayenses vives, aixina com del maya clàssic documentat en les inscripcions mayas. Si be hi ha hagut certa controvèrsia en la classificació interna de les llengües mayenses, hi ha un acort general de que els següents són els cinc subgrups principals de la família: huasteco, yucateco, chol-tseltal, kanjobal-chuj i quiché- mam.

Genealogia de les llengües mayas, en dates estimades de separació aproximades obtingudes per mig de glotocronología.
Genealogia de les llengües mayas, en dates estimades de separació aproximades obtingudes per mig de glotocronología.

Localisació temporal i espacial

Kaufman (1976) propon que el Urheimat del protomayense, és dir, la pàtria originària, està localisada entorn a la Serra dels Cuchumatanes (Guatemala), prop de Soloma, en Huehuetenango, i calcula que els primers parlants de protomayense es remontarien fins a c. 2200 a. C. Estes conclusions s'alcancen despuix d'analisar el vocabulari protomayense, que reflectix una alta especialisació agrícola, en el dacsa com a cultiu principal.[1][2]

Descripció llingüística

Fonologia

Per al protomayense s'han reconstrido (Campbell i Kaufman 1985) els següents sons: cinc timbres vocàlics: a, i, i, o i o, cada u dels quals pot donar-se com a vocal curta o llarga: aa, ee, ii, oo i uu. L'inventari consonàntic reconstruït pels mateixos autors és el següent:

Tipo de
sò 		Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
simple eyect. simple eyect. simple eyect. simple eyect. simple eyect. simple
Oclusivas p  [p] bʼ/pʼ  [ɓ]/[pʼ] t   [t] tʼ  [tʼ] ty  [tʲ] tyʼ  [tʲʼ] k  [k] kʼ  [kʼ] q  [q] qʼ  [qʼ]  ʼ   [ʔ]
Africades   ts  [tsʰ] tsʼ  [tsʼ] ch  [tʃʰ] chʼ  [tʃʼ]          
Fricatives   s  [s] x  [ʃ]   j  [χ] h  [h]
Nassals   m  [m]   n  [n]     nh  [ŋ]    
Líquides   l  [l]  r  [r]        
Aproximantes       i  [j]   w  [w]    

Lleis fonètiques

El següent conjunt de canvis de sò del protomayense a les llengües modernes s'utilisa com a base de la classificació de les llengües mayas. Cada canvi de sò pot ser compartit per varis idiomes; Un fondo gris indica que no hi ha canvis.

Resum de lleis fonètiques del proto-mayense a les llengües mayenses modernes
Huasteco Yucateco Chol–Tseltal Qʼanjobʼa el–Chuj Kʼiché–Mam
Chʼol Tseltal Qʼanjobʼa el Chuj Kʼiché Mam
Kʼicheʼ nuclear Kaqchikel-
Tzʼutujil 		Mam Ixil
w > b
h > w/_o,o
q > k, qʼ > kʼ
ŋ > h ŋ > n ŋ > x
**ty > tʃ, **tyʼ > tʃʼ **ty > ty/t, **tyʼ > tyʼ/tʼ **ty > t, **tyʼ > tʼ **ty > tʃ, **tyʼ > tʃʼ **ty > tz, **tyʼ > tzʼ
i: > i, o: > o
a: > ɨ
-t > -tʃ t > tʃ
-h > -j -h > -j
CVʔVC > CVʔC
r > t
r > j
tʃ > tʂ
-ɓ > -ʔ/VCV_#

Desenrolls

Les oclusives palatalisades [tjʼ] i [tj] no varen ser dutes a cap de les famílies modernes. cita requerida En canvi, es reflectixen de manera diferent en diferents branques, lo que permet una reconstrucció d'estos fonema com oclusives palatalizades. En la branca occidental (Chujean–Qʼanjobʼalan i Cholan) es reflectixen com [ t] i [ tʼ]. En Mamean es reflectixen com [ ts] i [ tsʼ] i en Yukatek i Kʼichean com [ tʃh] i [ tʃʼ].[3]

Reflexos dels sons [tʲʼ] i [tʲ][4]
Proto-Mayense Qʼanjobʼa el Mam Kʼicheʼ GLOSSA
tʲiːʔ etʔ tseʔ tʃiːʔ 'arbre'
tʲaʔŋ tan tsaʔχ tʃaːχ 'cendres'

La consonant líquida del proto-mayense [r] es reflectix com [j] en les llengües occidentals (chuj-qʼanjobʼa l'i chol), huasteco i yukateco, pero es reflectix com [ tʃʰ] en mam i [r] en kʼiché i poqom.[3]

Reflexos del sò [r] del proto-mayense[4]
proto-mayense yucateco ixil kʼicheʼ GLOSSA
**raʔʃ jaʔʃ tʃaʔʃ raʃ 'verda'
**kar kaj tʃaj kar 'peix'

La nassal velar proto-mayense [ŋ] es reflectix com [x] en les branques orientals (kʼiché–Mam), com [n] en qʼanjobʼalan, chol i yukateco, i només conservat com [ŋ] en chuj i poptí.[5] En huasteco [ŋ] es reflectix com [h].

Reflexos de la nassal del proto-mayense [ŋ][4]
Proto-mayense Qʼanjobʼa el Ixil Poptiʼ GLOSSA
ŋiːh ne xeh ŋeh 'coa'

Els canvis de la fricativa glotal proto-mayense [h] són molts i té diferents reflexos segons la posició. En algunes posicions aumenta la llongitut de la vocal precedent en llengües que conserven una distinció de llongitut. En atres idiomes es troben els resultats [w], [j], [ʔ], [x] o desapareix completament el seu reflex.[6]

Només en kʼiché-mam i en algunes llengües qʼanjobʼalan s'han conservat les oclusives uvulares proto-mayenses [q] i [qʼ], mentres que totes les demés branques estossonidos mutaron a [k] i [kʼ] respectivament.

En el grup mam es va produir un canvi de cadena canviant [r] en [t], [t] en [tʃ], [tʃ] en [tʂ] i [ʃ] en [ʂ]. Estes africades i fricatives retroflejas més vesprada es varen difondre al grup qʼanjobʼalan.[7]

En paraules polisilábicas del kaqchikel i el tzʼutujil les consonant finals [w] i [ɓ] mutaron a [j] i [ʔ] respectivament.[8] El huasteco és l'única llengua que ha canviat el proto-mayense [w] a [b]. El huasteco també és l'única llengua maya que té un fonema velar labializado fonémico [kʷ], pero se sap que açò és un desenroll poscolonial. Comparant els documents colonials en huasteco en el modern huasteco es pot apreciar que originalment eren grups de [k] i una vocal redonejada seguida d'una aproximante. Per eixemple, la paraula per a "buitre" que en huasteco modern es pronuncia [kʷiːʃ] s'escrivia <''cuyx''> en huasteco colonial i es pronunciava [kuwiːʃ].

Totes les llengües yucatecas han canviat els sons proto-mayenses [t] a [tʃ] en posició final de paraula.

Varis idiomes, particularment el chol i el yucateco, han canviat la vocal curta [ a] a [ ɨ].

Totes les llengües cholanas han canviat les vocals proto-mayenses llargues [iː] i [oː] a [i] i [o] respectivament.

La distinció de cantitat vocàlica s'ha perdut en casi tot el grup qʼanjobʼal-chuj (llevat mochoʼ i akateko), i també en kaqchikel i el grup chol. Alguns idiomes han reduït la distinció de cantitat vocàlica a una distinció laxa/tensa que despuix es va perdre per a la majoria de les vocals, no obstant, el kaqchikel conserva una vocal laxa centralisada com a reflex de la vocal proto-mayense [a].[9] Dos idiomes, el maya yucateco i el uspanteco i un dialecte del tsotsil han introduït una distinció de to en les vocals, distinguint entre tons alts i baixos com a reflexos de la llongitut vocàlica anterior i [h] i [ʔ].

Referències

  1. ↑ Alonso de la Font, José Andrés (2007). “openedition. org/jsa/6383? lang=es#tocto1n6 Proto-maya i llingüística diacrònica. Una (breu i necessària) introducció”. Journal de la Société d'américanistes. doi:10.4000/jsa.6383.
  2. ↑ Kaufman, Terrence (1976). “Archaeological and linguistic correlations in Mayaland and associated areas of Meso-America”. World Archaeology 8. doi:10.1080/00438243.1976.9979655.
  3. ↑ 3,0 3,1 England (1994), p.35.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 adapted from cognate list in England (1994)
  5. ↑ England (1994), pp.30–31.
  6. ↑ England (1994), p.37.
  7. ↑ Campbell (1997), p.164.
  8. ↑ Campbell, Lyle, 1998, "Historical Linguistics", Thames & Hudson p.170
  9. ↑ England (1994), pp.110–111.

Bibliografia

  • England, Nora C., 1994, Autonomia dels Idiomes Mayas: Història i identitat. (Ukutaʼmil Ramaqʼiil Utzijobʼaal ri Mayaʼ Amaaqʼ.) Cholsamaj. Guatemala.
  • Handbook of Middle American Indians, 1967, 1969, R. Wauchope (series ed.). Vol 7 (ethnographic sketches of Mayan groups), Volume 5 (linguistic sketches and other useful materials). F 1434, H 3, LAC (ref).
  • Lyle Campbell and Terrence Kaufman, Annual Review of Anthropology. 1985. "Mayan Linguistics: Where llaure We Now?"

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_protomayense&oldid=1587604»