Anar al contingut

Urheimat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El urheimat (del alemà: ur- ‘original’ i Heimat ‘llar’, IPA: [oʁhajmat]) és un terme llingüístic que denota el lloc originari dels parlants d'una protolengua. Degut a que molts pobles tendixen a desplaçar-se i estendre's, no existix un urheimat absolut que s'aplique a totes les llengües. Aixina, per eixemple, es té un urheimat indoeuropeo, diferent del urheimat germànic o romànic. Si la protolengua va ser parlada en époques històriques, la localisació del urheimat sol ser clara com, per eixemple, ho és l'Imperi romà per a les llengües romàniques. Si la protolengua està sense verificar, llavors la seua existència i, en conseqüència, la realitat i localisació exacta de la seua urheimat són hipotètiques.

Reconstrucció

[editar | editar còdic]

AP Quan es desconeix el urheimat d'un grup llingüístic particular, l'anàlisis del vocabulari de la protolengua pot aplicar-se com a método d'identificació. Per eixemple, si no existira documentació històrica i es volguera trobar el urheimat de les llengües romançades, la raïl llatina per a "vaca", que ha donat paraules similars en la majoria de les llengües llatines modernes per a designar al mateix animal, podria indicar que les llengües romançades es varen originar en un lloc a on existien vaques.

El urheimat indoeuropeo

[editar | editar còdic]

Molts investigadors han intentat identificar la llar original dels indoeuropeos, sent est l'us més comú del terme urheimat. Per a realisar esta tasca s'han amprat com a indicadors geogràfics rellevants les paraules comunes para «salmón» i «hi haja» (mentres que no existix una paraula comuna para «lleó», per eixemple; la semblança entre els térmens per a designar a l'animal en les llengües modernes europees es deu a un fenomen de préstams). A partir d'este método, s'han propost moltes ubicacions per al urheimat indoeuropeo,[1] incloent les estepas del Mar Negra, Anatolia o Armènia.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. L'investigador Mallory comentava al respecte: «No deuria preguntar-se: “¿On està el ___protected_title_18___ dels indoeuropeos?” sino “¿On ho han posat ara?”».
    Mallory, J. P. 1989, pág. 143.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Koerner, E. F. K.: Linguistics and ideology in the study of language

  • Archivat el 12 de febrer de 2021 archivat en Wayback Machine., University of Ottawa. Tracta sobre la llingüística i la busca de la llar primigènia dels indoeuropeos.
  • Mallory, James P. (1989), In Search of the Indo-Europeans: Language, Archaeology, and Myth, Londres: Thames & Hudson.

Mallory, James P. (1997), "The homelands of the Indo-Europeans", in Blench, Roger; Spriggs, Matthew (eds.), Archaeology and Language, vol. I: Theoretical and Methodological Orientations, Londres: Routledge. Mallory, James P.; Adams, D.Q. (2006), The Oxford introduction to Proto-Indo-European and the Proto-Indo-European world (Repr. ed.), Oxford [o.a.]: Oxford Univ. Press.


Referències

[editar | editar còdic]