Anar al contingut

Cresol de cultures

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
En els països d'Hispanoamèrica es va conseguir una convivència en les poblacions criollas dutes i en les amerindias pròpies del lloc. En l'image, el Perú.

El terme cresol de cultures (originalment, cresol de races[1]) (de l'anglés melting pot) sol usar-se per a representar la forma en que les societats heterogénees gradualment es convertixen en societats homogénees, en les quals els ingredients mesclats en el «cresol» (la gent de diferents culturas, ètnias i religions) es combinen per a formar una societat multiétnica.

L'expressió anglesa va ser falcada per Israel Zangwill en l'obra teatral de 1908 The Melting Pot,[2] i des de llavors es ve utilisant per a descriure la peculiar forma d'integració de l'immigració en Estats Units.

L'analogia du implícita l'idea positiva de que es produïx una convivència (tolerància social) armoniosa, o inclús una unificació a través del mestiçage o l'assimilació; per oposició a la separació en guetos o de la segregació racial (apartheid). També pot amprar-se des de perspectives negatives, per a denunciar la pèrdua de diversitat cultural a través de l'aculturación (el American way of life -«modo de vida nortamericana»-); o, en fins oposts, per a llamentar-se de la contaminació d'una suposta «purea racial».

L'expressió cresol de cultures o cresol cultural s'ha usat en alguns llocs en fins polítics i nacionalistes per a atraure cap a eixos territoris a immigrants altament educats i calificats i també generar simpaties entre la població local cap a aquells que puguen contribuir a l'enfortiment i desenroll de la nació i poder aixina assegurar la seua supremacia política i econòmica.

En un context poètic, també és acceptable el terme cresol per a referir-se a varietat, sense un sentit estricte de «mescla».

Mosaic de cultures

[editar | editar còdic]

En contraposició a l'analogia del cresol, l'expressió pluralisme cultural (o mosaic de cultures, abans mosaic de races) s'usa per a representar a una societat a on un conjunt de races diferents conviuen entre sí en una relativa harmonia, pero no intenten mesclar-se per a formar una sola nació.

En Argentina

[editar | editar còdic]

El mestiçage ha eixercitat un paper fonamental en la composició ètnica de la població argentina, a on registra una intensitat inusitada, produint la mescla de decenes d'ètnia particulars que integren cada una d'eixes branques (italianos, espanyolés, francesés, britànics, àraps, alemans, polacs, judeus, escandinaus, asiàtics i els pobles originaris: tehuelches, diaguitas, guaraníes, onas, mapuches, collas, etc.). És necessari precisar que les grans immigracions europees varen estar integrades majoritàriament per varons. Si be en l'Argentina existix una àmplia tolerància i relació entre diferents cultures i grups ètnics, també s'han difòs prejuïns i conductes específiques per a discriminar i invisibilizar a determinats grups de població entre els que es destaquen els migrants de les províncies nortenyes i de països fronteriços i els seus descendents, aixina com també discriminació cap als grups indígenes. En l'Argentina es va crear l'Institut Nacional contra la Discriminació (INADI), per a combatre la discriminació i el racisme, a on es reben múltiples denúncies sobre actes i conductes racistes cap a immigrants, principalment.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Relethford, J. (2003). The Human Species: An Introduction to Biological Anthropology. New York, 5th. ed., McGraw-Hill.
  2. Edna Nahshon, From the Ghetto to the Melting Pot: Israel Zangwill’s Jewish Plays, (Wayne State University Press). Font citada en The Melting Pot