Idioma garífuna
El garífuna és un idioma arahuacano parlat en la costa Carib atlàntica d'Hondures (98 000), Guatemala (17 000), Belize (16 000) i Nicaragua (1500) pel poble garífuna. El garífuna és parlat per menys d'una quarta part del milló aproximadament de persones d'ètnia garífuna.
Una característica interessant d'esta llengua és el vocabulari que és usat solament per les dònes i el que és utilisat solament pels hòmens. Açò, no obstant, no afecta a tot el vocabulari. Els térmens usats pels hòmens provenen generalment de l'idioma Carib, mentres que el vocabulari usat per les dònes ve de l'idioma arahuaco.
La llengua garífuna, junt en la dansa i la música d'esta ètnia centroamericana i caribenya, va ser proclamada en 2001 i inscrita en 2008 en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'Unesco.[1]FL
Comparació en Carib o Kari'nja
Ací es presenten eixemples que comparen el garífuna en carib o kari'nja.[2][3]
| Carib o Kari'nja | Garífuna | |
|---|---|---|
| home | wokyry | wügüri |
| dòna | woryi | würi |
| europeu | paranakyry (un de la mar, paraná) | baranagüle |
| bo | iru'pa | irufunti (en texts antics, la f va ser una p) |
| enuge/odi | areku | yeregu |
| arma/tralla | urapa | arabai |
| jardí | maina | mainabu (en texts antics, maina) |
| navío | kurijara | guriara |
| pardal | tonoro | dunuru (en texts antics, tonolou) |
| mosca | werewere | were-were |
| arbre | wewe | wewe |
| iguana | wajamaka | wayamaga |
| estrela | arukuma | waruguma |
| sol | weju | weyu |
| pluja | konopo | gunubu (en texts antics, konobou) |
| vent | pepeito | bebeidi (en texts antics bebeité) |
| fòc | wa'to | watu |
| montanya | wypy | wübü |
| aigua, riu | tuna | duna (en texts antics, tona) |
| mar | paraná | barana |
| arena | sakau | sagoun (en texts antics, saccao) |
| camí | oma | üma |
| pedra | topu | dübü |
| illa | pa'wu | ubouhu (en texts antics, oubao) |
Gramàtica
Pronoms personals
En independència dels pronoms personals, el garífuna distinguix gèneros gramaticals:
| singularitat, parlant masculí | singularitat, parlant femení | pluralitat | |
|---|---|---|---|
| primera persona | au | nugía | wagía |
| segona persona | amürü | bugía | hugía |
| tercera persona | ligía | tugía | hagía |
Les formes au i amürü són d'orige Carib, els atres són d'orige Arawakan.
Plurals de sustantius
La pluralisació de sustantius no és regular, es realisa per mig de sufixs. Per eixemple:
- isâni "chiquet" – isâni-gu "chiquets"
- wügüri "home" – wügüri-ña "hòmens"
- hiñaru "dòna" – hiñáru-ñu "dònes"
- itu "germana" – ítu-nu "germanes"
El plural de Garífuna és Garínagu.
Possessió
Possessió en sustantius s'expressa per la persona gramatical per mig de prefixs:
- ibágari "vida"
- n-ibágari "la meua vida"
- b-ibágari "el seu (singular) vida"
- l-ibágari "la seua vida" (masculí)
- t-ibágari "la seua vida" (femenina)
- wa-bágari "la nostra vida"
- h-ibágari "el seu (plural) vida"
- ha-bágari "la seua vida"
Verps
En el garífuna verps, les categories temps gramatical, aspecte gramatical, modo gramatical, negació llògica i persona (subjecte i complemente) s'expressen per mig d'afijos, parcialment respalats per partícules gramaticals.
El paradigma de conjugacions són numerosos.
Eixemples
La conjugació del verp alîha "llegir" en el presente continu:
- n-alîha-ña "estic llegint"
- b-alîha-ña "vosté (singular) està llegint"
- l-alîha-ña "ell està llegint"
- t-alîha-ña "ella està llegint"
- wa-lîha-ña "nosatres estem llegint"
- h-alîha-ña "vostés (plural) estan llegint"
- ha-lîha-ña "ells estan llegint"
La conjugació del verp alîha "llegir" en el present:
- alîha-cup "lligc"
- alîha-tibu "vosté (singular) llig"
- alîha-tu "ell llig"
- alîha-el teu "ella llig"
- alîha-tiwa "nosatres llegim"
- alîha-tiü "vostés (plural) lligen"
- alîha-tiñu "ells lligen"
- alîha-tinya "elles lligen"
També hi ha verps irregulars.
Numerals
A partir de "3" els números en garífuna són d'orige francés i basats en el sistema vigesimal, lo que en l'idioma francés només s'observa en "80":
- 1 = aban
- 2 =biñá, biama, bián
- 3 = ürüwa (< trois)
- 4 = gádürü (< quatre)
- 5 = seingü (< cinq)
- 6 = sisi (< six)
- 7 = sedü (< sept)
- 8 = widü (< huit)
- 9 = nefu (< neuf)
- 10 = dîsi (< dix)
- 11 = ûnsu (< onze)
- 12 = dûsu (< douze)
- 13 = tareisi (< treize)
- 14 = katorsu (< quatorze)
- 15 = keinsi (< quinze)
- 16 = dîsisi, disisisi (< "dix-six" → seize)
- 17 = dîsedü, disisedü (< dix-sept)
- 18 = dísiwidü (< dix-huit)
- 19 = dísinefu (< dix-neuf)
- 20 = wein (< vingt)
- 30 = darandi (< trente)
- 40 = biama wein (< 2 X vingt → quarante)
- 50 = dimí sant (< "demi cent" → cinquante)
- 60 = ürüwa wein (< "trois-vingt" → soixante)
- 70 = ürüwa wein dîsi (< "trois-vingt-dix" → soixante-dix)
- 80 = gádürü wein (< quatre-vingt)
- 90 = gádürü wein dîsi (< quatre-vingt-dix)
- 100 = sant (< cent)
- 1,000 = milu (< mil)
- 1,000,000 = míñonu (< anglés million?)
Vore també
Referències
- ↑ «La llengua, la dansa i la música dels garifunas». UNESCO Culture Sector. Consultat el 22 d'agost de 2010.
- ↑ Caribbean Vocabulary Compiled In 1666
- ↑ Kali'na Vocabulary
Bibliografia
- Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. "Garifuna". Ethnologue: Languages of the World, quinzena edició. Dallas, Texas, Estats Units: SIL International.
- "Garifuna (Black Carib)". Native Languages of the Americas.
- Langworthy, Geneva (2002). "Language Planning in a Trans-National Speech Community" (PDF). In Indigenous Languages Across the Community, eds. Barbara Burnaby i Jon Reyhner. Flagstaff: Universitat de Northern Arizona, pp. 41-48.
- "A Caribbean Vocabulary Compiled in 1666". Confederació Unida del Poble Taíno.
- Palau, Clifford J.. "Online Garifuna Lessons".
- Josephs, K. Marie. "Garifuna".
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma garífuna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.