Idioma garífuna

El garífuna és un idioma arahuacano parlat en la costa Carib atlàntica d'Hondures (98 000), Guatemala (17 000), Belize (16 000) i Nicaragua (1500) pel poble garífuna. El garífuna és parlat per menys d'una quarta part del milló aproximadament de persones d'ètnia garífuna.

Una característica interessant d'esta llengua és el vocabulari que és usat solament per les dònes i el que és utilisat solament pels hòmens. Açò, no obstant, no afecta a tot el vocabulari. Els térmens usats pels hòmens provenen generalment de l'idioma Carib, mentres que el vocabulari usat per les dònes ve de l'idioma arahuaco.

La llengua garífuna, junt en la dansa i la música d'esta ètnia centroamericana i caribenya, va ser proclamada en 2001 i inscrita en 2008 en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'Unesco.^[1]FL

Comparació en Carib o Kari'nja

Ací es presenten eixemples que comparen el garífuna en carib o kari'nja.^[2]^[3]

	Carib o Kari'nja	Garífuna
home	wokyry	wügüri
dòna	woryi	würi
europeu	paranakyry (un de la mar, paraná)	baranagüle
bo	iru'pa	irufunti (en texts antics, la f va ser una p)
enuge/odi	areku	yeregu
arma/tralla	urapa	arabai
jardí	maina	mainabu (en texts antics, maina)
navío	kurijara	guriara
pardal	tonoro	dunuru (en texts antics, tonolou)
mosca	werewere	were-were
arbre	wewe	wewe
iguana	wajamaka	wayamaga
estrela	arukuma	waruguma
sol	weju	weyu
pluja	konopo	gunubu (en texts antics, konobou)
vent	pepeito	bebeidi (en texts antics bebeité)
fòc	wa'to	watu
montanya	wypy	wübü
aigua, riu	tuna	duna (en texts antics, tona)
mar	paraná	barana
arena	sakau	sagoun (en texts antics, saccao)
camí	oma	üma
pedra	topu	dübü
illa	pa'wu	ubouhu (en texts antics, oubao)

Gramàtica

Pronoms personals

En independència dels pronoms personals, el garífuna distinguix gèneros gramaticals:

	singularitat, parlant masculí	singularitat, parlant femení	pluralitat
primera persona	au	nugía	wagía
segona persona	amürü	bugía	hugía
tercera persona	ligía	tugía	hagía

Les formes au i amürü són d'orige Carib, els atres són d'orige Arawakan.

Plurals de sustantius

La pluralización de sustantius no és regular, es realisa per mig de sufixs. Per eixemple:

isâni "chiquet" – isâni-gu "chiquets"
wügüri "home" – wügüri-ña "hòmens"
hiñaru "dòna" – hiñáru-ñu "dònes"
itu "germana" – ítu-nu "germanes"

El plural de Garífuna és Garínagu.

Possessió

Possessió en sustantius s'expressa per la persona gramatical per mig de prefixs:

ibágari "vida"
n-ibágari "la meua vida"
b-ibágari "el seu (singular) vida"
l-ibágari "la seua vida" (masculí)
t-ibágari "la seua vida" (femenina)
wa-bágari "la nostra vida"
h-ibágari "el seu (plural) vida"
ha-bágari "la seua vida"

Verps

En el garífuna verps, les categories temps gramatical, aspecte gramatical, modo gramatical, negació llògica i persona (subjecte i complemente) s'expressen per mig d'afijos, parcialment respalats per partícules gramaticals.

El paradigma de conjugacions són numerosos.

Eixemples

La conjugació del verp alîha "llegir" en el presente continu:

n-alîha-ña "estic llegint"
b-alîha-ña "vosté (singular) està llegint"
l-alîha-ña "ell està llegint"
t-alîha-ña "ella està llegint"
wa-lîha-ña "nosatres estem llegint"
h-alîha-ña "vostés (plural) estan llegint"
ha-lîha-ña "ells estan llegint"

La conjugació del verp alîha "llegir" en el present:

alîha-cup "lligc"
alîha-tibu "vosté (singular) llig"
alîha-tu "ell llig"
alîha-el teu "ella llig"
alîha-tiwa "nosatres llegim"
alîha-tiü "vostés (plural) lligen"
alîha-tiñu "ells lligen"
alîha-tinya "elles lligen"

També hi ha verps irregulars.

Numerals

A partir de "3" els números en garífuna són d'orige francés i basats en el sistema vigesimal, lo que en l'idioma francés només s'observa en "80":

1 = aban
2 =biñá, biama, bián
3 = ürüwa (< trois)
4 = gádürü (< quatre)
5 = seingü (< cinq)
6 = sisi (< six)
7 = sedü (< sept)
8 = widü (< huit)
9 = nefu (< neuf)
10 = dîsi (< dix)
11 = ûnsu (< onze)
12 = dûsu (< douze)
13 = tareisi (< treize)
14 = katorsu (< quatorze)
15 = keinsi (< quinze)
16 = dîsisi, disisisi (< "dix-six" → seize)
17 = dîsedü, disisedü (< dix-sept)
18 = dísiwidü (< dix-huit)
19 = dísinefu (< dix-neuf)
20 = wein (< vingt)
30 = darandi (< trente)
40 = biama wein (< 2 X vingt → quarante)
50 = dimí sant (< "demi cent" → cinquante)
60 = ürüwa wein (< "trois-vingt" → soixante)
70 = ürüwa wein dîsi (< "trois-vingt-dix" → soixante-dix)
80 = gádürü wein (< quatre-vingt)
90 = gádürü wein dîsi (< quatre-vingt-dix)
100 = sant (< cent)
1,000 = milu (< mil)
1,000,000 = míñonu (< anglés million?)

Vore també

Referències

↑ «La llengua, la dansa i la música dels garifunas». UNESCO Culture Sector. Consultat el 22 d'agost de 2010.
↑ Caribbean Vocabulary Compiled In 1666
↑ Kali'na Vocabulary

Bibliografia

Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. "Garifuna". Ethnologue: Languages of the World, quinzena edició. Dallas, Texas, Estats Units: SIL International.
"Garifuna (Black Carib)". Native Languages of the Americas.
Langworthy, Geneva (2002). "Language Planning in a Trans-National Speech Community" (PDF). In Indigenous Languages Across the Community, eds. Barbara Burnaby i Jon Reyhner. Flagstaff: Universitat de Northern Arizona, pp. 41-48.
"A Caribbean Vocabulary Compiled in 1666". Confederació Unida del Poble Taíno.
Palau, Clifford J.. "Online Garifuna Lessons".
Josephs, K. Marie. "Garifuna".

Enllaços externs

Plantilla:Incubator

Investigacions garínagu

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma garífuna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «La llengua, la dansa i la música dels garifunas». UNESCO Culture Sector. Consultat el 22 d'agost de 2010.

[garifuna-2] Caribbean Vocabulary Compiled In 1666

[carib-3] Kali'na Vocabulary

[1]

[2]

[3]