Idioma tehuelche
El tehuelche o aonikenk era una llengua chon parlada pels tehuelches en la Patagonia chilena i argentina.
En el XXI es va convertir en una llengua morta en fallir en 2019 la seua última parlant nativa. El procés de revitalisació en que es trobava la llengua seguix alvance a pesar d'esta pèrdua. En la seua llengua, li'l denomina aonek'o 'a'ien [aˡonekʼo ʔaˡʔjen] ("idioma tehuelche', lit. 'parlar sureño') . La denominació tehuelche és un exónimo provinent del idioma mapuche.
Estatus
[editar | editar còdic]La llengua tehuelche és hui parlada per un reduït número de persones en la Patagonia argentina. Existix en un Pla de Reclamació de la Llengua Tehuelche denominat "Kkomshkn i winne awkkoi 'a'ien - No em fa vergonya parlar en tehuelche", a ca
'.[1]
El 4 de giner de 2019, va fallir Dora Tacat, la seua última parlant decorreguda.[2]
Classificació
[editar | editar còdic]L'evidència llingüística permet classificar al tehuelche dins de les llengües chon meridionals. Dins de les llengües chon el tehuelche sembla especialment propenc a l'extint idioma teushen que es parlava en Chubut.
Fonologia
[editar | editar còdic]Vocals
[editar | editar còdic]El tehuelche posseïx sis fonema vocàlics, en tres qualitats vocàliques que ocorren en versions breus i llargues.
Consonante
[editar | editar còdic]L'inventari de consonante és el següent (usant l'alfabet fonètic internacional):
Labial Dental Palatal Velar Uvular Glotal Nassal m n Ocl. sorda simple p t t͡ʃ k q ʔ Ocl. glotalizada pʼ tʼ t͡ʃʼ kʼ qʼ Oclusiva sonora b d g ɢ Fricativa s ʃ x χ Aproximante r, l j w
Els fonema /tʃ/ i /tʃʼ/ (representades /c/ i /c'/ en l'Alfabet Fonètic Americanista) són consonants africades des del punt de vista fonètic, pero fonológicamente tenen comportament i distribució equiparable a les oclusivas.
Accent
[editar | editar còdic]L'accent d'intensitat cau sempre sobre la primera sílaba de la paraula, a menos que esta sílaba siga un prefix. És dir, l'accent cau en la primera sílaba de la raïl.
Gramàtica
[editar | editar còdic]Morfologia nominal
[editar | editar còdic]El nom presenta categoria de gènero: masculí, femení o neutre. Un mateix lexema pot ser tractat com a pertanyent a dos gèneros distints, canviant el significat. Per eixemple, un nom en masculí pot indicar un objecte singular, i en neutre, un colectiu.
Pronom
[editar | editar còdic]Les formes lliures dels pronoms personals.
| Singular | Dual | Plural | |
|---|---|---|---|
| 1 persona | jā | okwā | ošwā |
| 2 persona | mā | mkmā | mšmā |
| 3 persona | tā | tktā | tštā |
Els pronoms personals també presenten formes afijades.
| Singular | Dual | Plural | |
|---|---|---|---|
| 1 persona | i-, -i | ok- | oš- |
| 2 persona | m-, -m | mk- | mš- |
| 3 persona | t-, -t | tk- | tš- |
Morfologia verbal
[editar | editar còdic]El verp té tres modos: real, no real i imperatiu, i quatre temps: passat lluntà, passat recent, futur mediato i futur d'intenció.
Postposiciones
[editar | editar còdic]L'idioma tehuelche presenta dos classes de postposiciones: les concordants, que modifiquen la seua forma d'acort al gènero del sustantiu al que es posponen, i les invariables, que no ho fan (Fernández Garay 1998: 297). Les posposiciones concordants prenen un sufix k- per al masculí i el femení i un prefix ʔ- per al neutre:
- qawel k-awr
- cavall m.-sobre
- 'sobre el cavall'
- k:aw ʔ-awr
- casa nt.-sobre
- 'sobre la casa'
Alineamiento morfosintàctic
[editar | editar còdic]El tehuelche presenta dos subsistema d'alineamiento morfosintàctic. El més antic sembla haver segut de tipo ergatiu i el més modern i més estés, és de tipo nominatiu-acusatiu encara que un tant inusual. En este segon sistema tant l'argument A (agent) d'una oració transitiva com l'argument S d'una oració intransitiva duen marques funcionals (šnr)., front a l'argument O (pacient) de l'oració transitiva que no du cap marca explícita (Fernández Garay, 2002).
Numerals
[editar | editar còdic]El sistema de numeració és de base decimal.
- chuche' = un
- jauke = dos
- qqaash = tres
- qague = quatre
- ktten = cinc
- wenaqash = sis
- qoke = sèt
- posh = huit
- jamaqtten = nou
- oqaken = dèu
Ademés, presenta dos numerals més alts, préstams del mapudungun, que a la seua volta els va prendre del quechua o del aimara i el quechua.
- pataqq = cent (map. pataka)
- warenk = mil (map. warangka)
Vocabulari[3]
[editar | editar còdic]
Muçol = 'Amen
Cérvol = Shoonem
Cerro = Geewt
Aigua = Li'
Fòc = iaik'
Vent = joshn
Flecha = Shot
Cavall = Ga'woyi
Cap = Tcheter
Camp = Gueut
Vert = Berdetenk
Blau = Qaltenk
Beige = Mortenk
Groc = Uaotenk
Rojo = Qaapenk
Blanco = 'Oorrenk
Negre = Ppolenk
Sol = Qenken
Lluna = Qenkon
Estrela = Terqe
Terra = Teem
Cel = Kkoch
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «archive. org/web/20180806055023/https://kketoshmekot. org/ Grup de treball sobre la llengua tehuelche. Kketoshmekot. org». Archivat des d'el org original, el 6 d'agost de 2018. Consultat el 10 de febrer de 2022.
- ↑ Dumenge, Javier. 2019-01-30. infobae. com/cultura/2019/01/30/la-imborrable-obra-de-dora-manchado-la-ultima-guardiana-de-la-lengua-tehuelche/ L'imborrable obra de Dora Tacat: ¿l'última guardiana de la llengua tehuelche?
- ↑ «archive. org/web/20180807063635/https://talkingdictionary. swarthmore. edu/aonekko/? lang=es Diccionari parlat aonekko» (en és). talkingdictionary. swarthmore. edu. Archivat des d'el swarthmore. edu/aonekko/? lang=es original, el 7 d'agost de 2018. Consultat el 7 d'agost de 2018.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- Fernández Garay, Ana V. (1997): Testimonis dels últims tehuelches. Buenos Aires: Universitat de Buenos Aires.
- Fernández Garay, Ana (1998), El tehuelche. Una llengua en vies d'extinció, Valdivia: Facultat de Filosofia i Humanitats. Universitat Austral de Chile
- Fernández Garay, Ana (2002): "Aspects of ergativity in tehuelche". In: Contemporary Perspectives on the Native Peoples of Pampa, patagonia, and Terra del Fòc. Edited by Claudia Briones and José Luis Lanata.
- Fernández Garay, Ana V. (2004): Diccionari tehuelche-espanyol / índex espanyol-tehuelche. Leiden: University of Leiden [Indigenous Languages of Latin America 4].
- Malvestitti, Marisa (2014): iai. spk-berlin. de/index. php/indiana/article/view/2051/1689 "Ahúnik’ənk’. Un vocabulari de la llengua tehuelche documentat per Roberto Lehmann-Nitsche". Indiana. 31: 377-408. ISSN 0341-8642.
- Viegas Fancs, J. Pedro (2005): Veus en el vent. Raïls llingüístiques de la Patagonia. Buenos Aires: Mondragón.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: Idioma tehuelche en el Viccionari.
- org Pla de Recuperació de la Llengua Tehuelche, 2018 org/ archivat en Wayback Machine.
- Plantilla:Sil
- soas. ac. uk/Collection/MPI1176905 Colecció Tehuelche "Usos quotidians del Tehuelche, homenage a Dora Tacat" (Tacat i Dumenge 2018), en l'archiu ELAR
- app/80CcDQ4DRyiYSPIWZ9Hy/entries/list Diccionari parlat de la llengua tehuelche
- wordpress. com Blog sobre la llengua tehuelche
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma tehuelche» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.