Llengües xincas

El xinca és un grup de quatre llengües parlades pels pobles xinca. Estes quatre llengües estan tan estretament emparentades que a voltes li les ha considerat una sola llengua, raó per la qual a voltes colectivamente se'ls denomina idioma xinca. Totes les varietats de xinca conegudes es parlen en Guatemala, i en l'actualitat una està extinta i les atres tres casi extintes. Antigament estes llengües varen ser parlades en un àrea prou més àmplia que la testimoniada històricament, cosa que es coneix per la toponímia, aplegant inclús el seu domini fins a Hondures i El Salvador.

Aspectes històrics, socials i culturals

Época antiga

Encara que l'àrea documentada modernamente com a àrea xinca a partir d'el XVIII és molt restringida i es reduïx bàsicament als departaments guatemaltecs de Jutiapa i Santa Rosa prop de la costa SE de Guatemala, l'evidència toponímica mostra que el territori que el xinca va ocupar en el passat va ser molt més ampli. Per eixemple els departaments de Guatemala, es troba topònims com:

Ayampuc < ai- 'lloc de' + ampuk 'serp' (Ayampuc està sobre una cresta de terra en forma de serp).

Masagua <massa- 'pinya' + wa 'lloc' "Lloc de la Pinya" (En el Llenç de Quauhquechollan, en la zona d'Escuintla es mostra una pinya rodejada d'un fos, demostrant que la toponímia és correcta.)

Ipala < ipal'a 'bany' (el volcà d'Ipala té un llac en el cràter).

Sanarate, Sansare, Sansur; tots ells en el prefix locatiu ṣan- que és un locatiu.

També en el nom original d'algunes localitats repoblades per parlants de náhuat s'observa el mateix prefix, Santa María Ixhuatan es diu en xinca ṣan-piya 'lloc de gerres (piya)' i Pasaco es diu ṣan-paṣaʔ.

Molt més al sur existixen atres topònims que sugerixen que el xinca s'estenia a tota la costa del Salvador i surest d'Hondures. L'arqueòlec i etnógrafo mayanista Eric S. Thompson, va identificar una série de topònims en -aigua, -ahua, -gua i -hua que el va identificar en un poble premayense desconegut, que va cridar "els aigües" i que varen ser desplaçats més vesprada per pobles mayas que parlaven principalment chortí. Una revisió d'eixos noms revela que semblen contindre la terminació xinca -ṣawi 'poble, habitar'. Alguns d'estos topònims són: Xagua, Jagua, Anchagua, Sasagua, Eraxiagua (< ira-ṣawi 'poble gran'). En El Salvador es troben els topònims Conchagua i Comasagua; i en Hondures, Manzaragua.

Época colonial

Erro al crear miniatura:

Pobles indígenes que habitaven el territori salvadoreny en temps de la conquista: 1. Nahuas, 2. Potones o Lencas salvadorenyes, 3. Kakawiras o Cacaoperas, 4. Xincas, 5. Mayas Chortis, 6. Mayas Pokomames, 7. Chorotegas.

En el XVI el territori xinca s'estenia des de la costa de l'oceà Pacífic fins a les montanyes de Jalapa. En 1524 la regió va ser somesa pels espanyols. Molts xincas varen ser fets exclavos o varen ser obligats a participar en la conquista del territori del Salvador, que en eixe temps estava pobles d'orige nahua. A eixa época es remonten el nom de "Els Esclaus", que nomena a una ciutat i un riu en la regió de Cuilapa (Santa Rosa, Guatemala).

Despuix de 1575, es va accelerar el procés d'assimilació i genocidi cultural dels xincas, principalment pel règim de deportació a atres regions i l'emigració a la regió de grups d'atres regions. Això va contribuir fortament a la reducció del número de parlants de les diferents variants de xinca. Aixina per eixemple existixen evidències en la regió Sant Cristóbal Acasaguastlán (El Progrés) en 1576 es parlava alagüilac (tlacacebatleca) que segons Campbell seria una llengua emparentada en el xinca, pero cap a finals d'el XVII es parlava Idioma Náhuat. Una de les primeres mencions explícites al xinca pròpiament dit és la de l'arquebisbe Pedro Cortés i Larraz, que menciona l'idioma xinca en referència a una visita a la diòcesis de Taxisco en 1769.

Situació actual

En l'actualitat el xinca està en perill de desaparició. Algunes fonts identifiquen un parell de centenars de parlants, mentres que unes atres ho donen per extint, cosa que no és totalment certa. Les sifres de parlants són molt confuses, alguns estudis recents, han trobat parlants en sèt municipis, en Santa Rosa i Jutiapa. In 1991 es va informar que només quedaven 25 parlants, pero en 1997 es va donar la sifra de 297 parlants.^{cita requerida} El cens oficial de 2002 parla de 16 214 Xincas dins del grup ètnic, dels que només 1283 serien parlants de xinca segons la mateixa font.

Classificació

Les llengües xincas són algunes de les poques llengües de Guatemala que no pertanyen a la família maya. L. Campbell i uns atres asseguren que la reconstrucció del xinca «es pot visualisar com a possible per mig de métodos de llingüística històrica i arqueologia llingüística, que poden ser aplicats per equips de llingüistes dedicats a este camp».

Llengües de la família

Kaufman distinguix varietats de xinca diferenciades i relacionades geogràficament en el departament d'orige:

• Departament de Santa Rosa
  • 1. Chiquimulilla (10)
  • 2. Guazacapán (100-200 parlants com a llengua materna, tots ells d'edat alvançada)
  • 3. Jumaytepeque (menys de 10 parlants en l'any 2000, tots ells majors de 65 anys)
• Departament de Jutiapa
  • 4. Yupiltepeque (extint o possiblement assimilat pel Idioma náhuat i de posterior desaparició junt est).

Hi ha per lo manco tres llengües distintes conegudes en esta família i cada una d'elles té la seua pròpia gramàtica: la de Guazacapán, la de Chiquimulilla i la de Jumaytepeque.

Relació en atres llengües

Des de que Lehman (1920) va propondre que el xinca i el lenca estaven relacionats ha segut freqüent trobar dita proposta en la lliteratura, aun cuando la proposta original de Lehman relacionava el xinca, el lenca, el mixe-zoque, el tequistlateco i el chumash-salinero (actualment les atres relacions d'esta proposta han segut rebujades, i es considera que el tequistlatico podria estar relacionat molt remotamente en el llengües chumash i unes atres llengües hokanas).

No obstant, Campbell analisa l'evidència per a la relació casi universalment acceptada del xinca i el lenca, no s'han aportat senyes adicionals a la proposta de Lehman que és extremadament dèbil i es basa en un grapat de paraules en parentesc superficials, entre les que no sembla que es puguen establir correspondències fonètiques regulars. De fet un treball recent d'Adolfo Constenla Umaña ha revelat una relació del lenca en la família misumalpa i la família chibcha.

L'únic parentesc provable del xinca modern, és en l'antic alagüilac o tlacacebatleca parlat en l'El Progrés a lo manco fins a final d'el XVI, que sembla ser essencialment una varietat de xinca.

Característiques comunes

Fonologia

L'inventari fonològic de les llengües xincas és diferent d'una variant a una atra i no existix acort entre els diversos autors que han fet treball de camp sobre les diferents variants, pero en diferències menors l'inventari consonàntic és:

	Bilabial		Alveolar		Palatal		Velar		Glotal
	Simple	Implosiva	Simple	Eyectiva	Simple	Eyectiva	Simple	Eyectiva	Simple
Oclusivas	p	p’	t	t’			k	k’	ʔ
Africades				ʦ’	(ʧ)
Fricativa			s		ʃ				h
Nassals	m	(m’)	n	(n’)
Líquides			l, (ɬ)   r
Esmonyides					j	(j’)	w	(w’)

Els fonema entre paréntesis no apareixen en tots els autors i existixen dubtes sobre si són alòfons o deuen considerar-se unitats fonémicas distintives.

Sobre les vocals existirien sis timbres vocàlics en oposició de cantitat aixina l'inventari és:

	Anterior		Central		Posterior
	Curta	Llarga	Curta	Llarga	Curta	Llarga
Alta	i	iː	i	iː	o	oː
Mija	i	iː			o	oː
Baixa			a	aː

Alfabet Xinca

L'alfabet Xinka és un alfabet pràctic i fonémico, a on cada grafema o digrafía correspon a un fonema. Fa us de lletres compatibles en l'alfabet utilisats en els idiomes Mayas. No obstant, existixen dos grafema en l'idioma Xinka que deuen resaltar-se, ya que no tenen una equivalència directa en lo que es puga trobar en diferents idiomes Mayas: les consonante <lh>, <'> i la vocal <ü>. Estes tres tenen el seu valor en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), sent respectivament /ɬ/, /ʔ/ i /ɨ/.

Per a la descripció de l'alfabet de l'idioma Xinka es pot usar un orde fonètic distint al de l'espanyol, basat en el lloc i manera d'articulació dels fonema, lo que donaria el següent orde: p, t, k, k’, ', ch, tz’, m, n, s, x, h, lh, l, r, w, i, i, ü, o, i, o, a.

No obstant per a fins pràctics d'elaboració de vocabularis, podem ordenar les lletres de manera tradicional i paralela a l'espanyol, sent:

a, aa, ch, i, ee, h, i, ii, k, k’, l, lh, m, n, o, oo, p, r, s, t, tz’, o, uu, ü, üü, w, x, i, ’.

Grafema /AFI/	Eixemple Xinka Espanyol	Grafema /AFI/	Eixemple Xinka Espanyol	Grafema /AFI/	Eixemple Xinka Espanyol
a /a/	’ayma dacsa	i /i/	’elha nou	i /i/	’ixiwa naturalea, vida
o /o/	’ololo’ blanc	o /o/	’uray fòc	ü /ɨ/	sü’ma negre
aa /a:/	paawak ceiba	ee /i:/	seema peixcat	ii /i:/	miixa cor
oo /o:/	toolo’ groc	uu /o:/	puumu incens	üü /ɨ:/	küüxa mitat, partix
h /h/ /x/	hahi albocat	k /k/ /g/	naki chile	l /l/	tila ix
m /m/	mapu tortilla	n /n/ /ŋ/	naru terra	p /p/ /b/	pahata gràcies
r /ɾ/	pari dia	s /s/	suru’ru sur	t /t/ /d/	tawu’ vent
w /w/ /g/	wona cerro	x /ʃ/	xinak frijol	i /j/	’uy aigua
ch /t͡ʃ/	chikwit canasto	lh /ɬ/	lhimik ocote
k’ /kʼ/	pak’a guanabana	tz’ /t͡s’/	tz’iriri’ roig	’ /ʔ/	’a’o dacsa desgranada

Harmonia Vocàlica

Les paraules en Xinka es dividixen en tres grups pel procés fonològic d'harmonia vocal, la qual cosa vol dir que certes vocals poden succeir juntes, i atres vocals no poden succeir juntes en la formació de paraules.

# GRUP	DESCRIPCIÓ	XINKA	ESPANYOL
Grup 1	hulhuri muxpamalh ’itulh	farda coloma puça
Grup 2	elhaha ’ololo’ ’otek	llengua blanc llit
Grup 3	’üra hürü k’üxü	gran perico rat penat

Comparació lèxica

Els numerals següents mostren l'alguns canvis fonètics entre les llengües chinantecas i la divergència entre les mateixes:

GLOSSA	Xinca de Guazacapán	Xinca de Chiquimulilla	Xinca de Sinacatán	Xinca de Jumaytepeque	Xinca de Yupiltepeque	Xinca de Jutiapa	PROTO- XINCA
'un'	ʔikaɬ	ʔik(ʔ)aɬ	ʔika	kaɬ	ʔikal	ʔikal	ʔikaɬ
'dos'	piʔ	piʔ(ar)	tu	piʔar	piʔar	piaʔr	**piʔar
'tres'	waɬ	waɬ	wala		waɬi		**waɬi
'quatre'	hiriya	-iriya	hiria	ʔiriʔar	ʔiriʔar	ʔiriʔar	? iriʔar
'cinc'	pɨhɨ	puhu	puh		pɨh	puhar	pɨh-
'sis'	takaɬ	takʔaɬ	takal	takal		takalar	**takaɬ-
'sèt'		pilwa	puhwa		puɬar	pulwar	pɨɬwa
'huit'		hɨrte				hɨɬar	hɨL-
'nou'			ʔošel teu
'dèu'		pakʔiɬ	pakʔil			pakilar	**pakʔiɬ

Derivació De Paraules

La derivació és un procés morfològic a on s'usen sufixos i atres processos per a derivar o formar noves paraules. En l'idioma Xinka existixen varis sufixos que s'afigen a raïls verbals per a derivar sustantius des de verps. Estos són:

SUFIX	FUNCIÓ	PARAULA RAIZ	PARAULA DERIVADA
/-lha/	Agentiu: es referix a l'agent que porta a terme l'acció que indica la raïl.	horo (cuidar)	horolha (el que cuida "guardià")
/-k/	Instrumental: es referix a l'instrument en el que es du l'acció que indica la raïl.	xuwi (agranar)	xuwik (en lo que s'agrana "granera")
/-wa/	Locatiu: es referix al lloc a on es porta a terme l'acció que indica la raïl.	'iwa (tortear)	'iwawa (lloc a on es tortea "tortillería")
/-'/	Estatiu: es referix al subjecte que es troba en l'estat que indica la raïl.	hoono (emborrachar)	hoono' (algú que s'ha emborrachat "borracho")
/-ki/	Nominalizador: El verp passa a ser substantiu.	k'awu (cuinar)	k'awuki (lo cuinat)

Breu vocabulari

Relacions socials

Vocablo	Significat
Mento	Hola, bon dia
Ralh na pari'	Bon sol (Bon dia)
Ralh nankun	Bona vesprada
Ralh na sü'ma	Bona nit
Lan'ak	¿Quí eres?
Kami	Adeu
Akuk'pe	Benvingut
'inti	¿Qué? ¿Cóm?
Alawuk	Demà
Hin	No
Kami horo nay	Adeu, cuide's / Que li vaja ben
Pahata	gràcies

Economia

Vocablo	Significat
Tumin	Diners
Kunu	Comprar
Ra kunu	La comprara
Na kunu	Lo comprat
Kunu' ynen	Compra en mi
Kayikilha	Venedor
Iwalh tuwa	¿Quànt val?
Kayi	Vendre
Nah mau hori' tumin	Ell té diners

Família

Vocablo	Significat
Tatita	Yayo
Poocha	Yaya
Tata	Pare
'uta'	Mare
Xumu na'o	Fill
Hi haja na'o	Filla
'aya pantuu	Sogre
'aya 'uxtil	Sogra
Lhak'uwa	Gendre
Payi	Nora
Pantuu	Cunyat
Na'o	Fill
Kürü	Germà
Kumi	Fill menor
Lhükün na'o	Fillastre
Lhapa	Net (a)
Papa'	Tio
'anu'	Tia
Titika tata	Padrí
Titika 'uta'	Padrina
Titika na'o	Fillol (a)
Hurak	Home
'ayalha	Dòna
Xuraya	Senyoreta
Xurumu	Chicon
Tuuri	Chiquet (a)
'one	Bebé

Pronoms personals

Singular	GLOSSA	Plural	GLOSSA
Nen	'yo'	Neelhek	'nosatres'
Naka	'tu'	Naka ... 'ai	'vosatres'
Nah	'ell, ella'	Nalhik'	'ells, elles'

Bibliografia

• Campbell, Lyle (1997): American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Campbell, Lyle (1998): Historical Linguistics: an Introduction. Edinburgh: Edinburgh University Press.
• Frauke Sachse (2010): leidenuniv. nl/handle/1887/15691 Reconstructive description of eighteenth-century Xinka grammar, Netherlands Graduate School of Linguistics, Utrecht, ISBN 9789460930294.

Enllaços externs

• Plantilla:Sil