Idioma alagüilac
L'alagüilac és una llengua indígena extinta que va ser parlada en Sant Cristóbal Acasaguastlán, Guatemala.
Classificació
[editar | editar còdic]D. G. Brinton (1892) va considerar que el alagüilac era un idioma del idioma náhuat, encara que L. Campbell considera que dita identificació és errònea.[1] Açò podria deure's a una confusió a partir de les fonts existents: En 1576 Palau[2] va informar sobre la llengua d'Acavastlan en Guatemala, que ell va cridar tlacacebatleca. Juarros[3] menciona que en Sant Cristóbal d'Acasaguastlán es parlava "alagüilac", mentres que en Sant Agustín Acasaguastlán es parlava "mexicà", fet que obria el debat sobre si el alagüilac era de fet una llengua relacionada en el náhuat. ya que el propi Briton va trobar quatre pàgines manuscrites escrites entre 1610 i 1637 escrites en una dialecte nahua en els archius de Sant Cristóbal Acasaguastlán i ademés Bromowicz va recopilar en 1878 una llista de paraules en Sant Agustín Acasaguastlán, Brinton va concloure que el agüilac no era una atra cosa que una forma de náhuatl. No obstant, l'evidència arqueològica no sembla recolzar l'interpretació de Brinton de l'indocumentat alagüilac com una forma de náhuat.[4] Atres autors han sugerit que Acaguastlán podria haver segut una regió bilingüe a on estiguera present tant el náhuat com alguna lenga maya del grup poqom.[5]
No obstant, L. Campbell argumenta que la presència del náhuat o del náhuatl en la Vall del riu Montagua, podria deure's a moviments forçats de població despuix de la conquista. Aixina per eixemple Salama, una localitat propenca a Acaguastlán, va ser una ciutat nahua que va ser poblada en esclaus duts per Pedro d'Alvarado. I aporta arguments pels quals el alagüilac podria ser una llengua relacionada en les llengües xinca.
Esta proposta es basa en el fet de que moltes localitats propenques a Acasaguastlán tenen noms xincas, entre elles: Sanarate, Sansare, Sansur o Ayampuc. En xinca ṣan- és un locatiu, aixina en xinca Santa María Ixhuatán es diu ṣan-piya 'lloc de gerres (piya)' i Pasaco és ṣan-paṣaʔ. Sant Pedro Ayampuc prové del xinca yampuki 'serp'. Ademés Campbell argumenta que els cakchiqules i pocomames, es varen expandir al centre de Guatemala des del nort a l'àrea d'Acaguastlán trobant-se en algun poble pre-maya, que Campbell assumix relacionat en els xincas. Esta proposta està corroborada pel gran número de paraules xinca presents en estes llengües.
Història
[editar | editar còdic]La filiació filogenético del alagülac és potencialment important per a reconstruir la prehistòria llingüística de Guatemala i per al coneiximent etnogràfic antic de Mesoamérica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ L. Campbell, 1972, p. 203
- ↑ S. W. Mills "The sixteenth-century Pokom-Maya: a documentary analysis of social structure and archaeological setting", Transactions of the American Philosophical Society, 47:734-781 (1957), p. 739.
- ↑ D. Dumenge Juarros, A statistical and commercial history of the kingdom of Guatemala, traduït per J. Baily. London, (1936), pp. 69-71.
- ↑ A. L. Smith and A. V. Kidder, Explorations in the Motagua Valley, Guatemala, Carnegie Institute of Washington, Publication 546, Contribution 641.
- ↑ Mills Op. cit.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Lyle Campbell (1972): "A Note on the Baix-Called Alagüilac Language", International Journal of American Linguistics, Vol. 38, No. 3 (Jul., 1972), pp. 203-207.
- Feldman, Lawrence H. (2000). google. nl/books? id=wfwJCRgmxeUC&pg=PR4&lpg=PR1&hl=en Motagua Colonial: Conquest and Colonization in the Motagua River Valley in Guatemala, Raleigh: Boson Books/C&M Online Mija, pp. 200. ISBN 1-886420-51-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma alagüilac» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.