Conquista d'Amèrica

Erro al crear miniatura:

L'arribada de Cristóbal Colón al Carib, en 1492, va obrir el camí per a que les potències europees atlàntiques conquistaren amplis territoris del continent americà. Pintura de Dióscoro Pobla (Exposició Nacional de 1862, Medalla de Primera classe).

La conquista d'Amèrica va ser el procés d'Imperialisme i Colonialisme a través de la successió de polítiques i conflictes militars ocorreguts en el continent americà mampresos pels estats europeus, o en el seu nom, en el propòsit d'incorporar dits territoris i els indígenes als seus dominis en el cas hispà o d'expulsar als indígenes dels seus dominis en el cas anglosaxó. Per a això es va recórrer a voluntaris i mercenaris armats organisats per empresaris militars, que podien amprar huestes reals i que actuaven en nom de la corona, generalment sense que dites organisacions formaren part de l'eixèrcit del rei. l'exploració, conquista militar i assentament del denominat Nou Món va començar en Cristóbal Colón en 1492, a favor de Castella, lo que després seria Imperi espanyol, i seguidament la varen mamprendre atres potències atlàntiques com Portugal, Anglaterra, França, Països Baixos o Rússia.

Estos conflictes militars varen tindre la seua justificació en unes anomenades «causes justes» de la guerra contra els indígenes basades en les doctrines del Dret natural europeu, i els pilars del qual eren la superioritat dels estats europeus, la inobservancia de llei natural pels indígenes, la predicació de la fe religiosa, i la preservació front als sacrificis humans. Este procés colonial va donar lloc a règims virreinals i colonials, que varen resultar en un choc cultural de la major part de pobles indígenes, i la seua incorporació o desplaçament davant les potències conquistadores.

Les riquees d'Amèrica varen permetre que tota Europa creixquera, no solament Espanya i Portugal. Este procés va donar lloc a l'importació de nous productes agrícoles en Europa com el tomata, el dacsa, la papa o el cacao, productes que varen tindre un gran impacte també en l'economia i en els hàbits europeus d'atres continents. Igualment, l'arribada de les varietats agrícoles i diversitats ganaderes d'Eurafrasia va produir un canvi en el paisage productiu i alimentari del continent americà. L'introducció de minerals americans va impulsar enormement l'economia europea pero al mateix temps va crear situacions d'alta inflació. En els sigles posteriors, l'or i l'argent varen eixercitar una funció important en el naiximent del capitalisme, principalment en els Països Baixos, el Regne Unit i França. Est va ser un procés casi permanent, ya que algunes societats indígenes varen opondre una resistència constant mentres que unes atres mai varen ser assimilades completament.

Per un atre costat, Amèrica també va créixer, tant culturalment, en l'adquisició de l'idioma espanyol i la religió catòlica, com en toda una serie d'aportes de caràcter tecnològics de l'Europa del Renaixença tant de coneiximents, com a materials, animals o vegetals ya que els espanyols varen introduir en Amèrica el ganado vacú, l'oví, caprino i caballar, entre moltes atres espècies cultivables, proporcionant tot això una important font d'ingressos econòmics a partir d'el XX.

Espanya va ser la que va escomençar la conquista i descobriment de la major part d'Amèrica, degut a que va anar el país que va obtindre el patrocini per a este viage i ardit per mig dels Reis Catòlics. Per mig d'una bula del papa Alejandro VI, es va declarar llegítima la possessió espanyola de totes les terres trobades més allà de trescentes llegües a l'oest de les illes Azores. Més vesprada, una llaugera modificació va repartir el continent americà entre les potències d'Espanya i Portugal, la qual cosa quedaria ratificat en el Tractat de Tordesillas. No obstant, atres potències europees varen mamprendre una conquista i colonisació en Amèrica posteriorment, a sovint competint entre elles i en els imperis ya existents. Entre elles es troben: França, Holanda, Anglaterra, Rússia i inclús Dinamarca-Noruega i Suècia.

Alguns pobles originaris americans varen intentar opondre's a l'ocupació dels europeus, en una brecha des del punt de vista de la tecnologia bèlica o científica. Les armes i les tècniques de guerra espanyoles i de les atres potències europees eren més alvançades respecte a les indígenes, encara que no sempre adaptades a l'escenari. Els europeus coneixien la fundició, la pólvora i contaven en alguns cavalls i vehículs i tota una teoria política desenrollada per a alcançar aliances en la guerra. Els indígenes, en canvi, contaven en una tecnologia lítica i carien d'animals de càrrega, a pesar de ser superiors en número i en coneiximent del territori no obstant carien de cartografia. L'establiment d'aliances dels capitans espanyols en líders natius, va ser decisiu per a equilibrar el número de combatents i respal llogístic. Segons Galeano les malalties que els europeus varen dur a Amèrica —per a les quals els indígenes carien de defenses— varen cobrar centenars de mils de vides i varen anar un factor que va debilitar els estats indígenes. L'història d'este procés ha segut relatada principalment des del punt de vista dels europeus. Llevat en el cas dels mesoamericanos que ampraven representacions jeroglífic o pictogràfic, la gran majoria dels pobles indígenes desconeixien l'escritura. De fet, els registres dels fets des de la perspectiva indígena consistixen principalment en relats recuperats alguns anys despuix pels propis europeus. Es conta en ells en els casos de Nova Espanya, Perú i Yucatán.

Antecedents

Primer poblament d'Amèrica

AP

L'evidència geològica, arqueològica i genètica mostra que el continent americà va ser poblat des de l'extrem nort d'Àsia, a través del pont de terra de Beringia, la qual cosa ya existia fa milenis, pero que actualment està sumergit baix el nivell de el mar. Existixen evidències de que el continent americà ya estava poblat en algunes regions fa 14 000 anys. No obstant, no es coneix en precisió la duració i el número d'onades migratòries des d'Àsia, encara que sí hi ha proves de que varen existir a lo manco tres onades. Per eixemple, és ben conegut que els pobles de la família llingüística esquimo-aleutiana varen constituir l'última onada d'immigrants que es va expandir per la regió de l'àrtic.

En qualsevol cas, els pobles americans mostren una gran diversitat cultural i llingüística, i una rodalia genètica menor en els actuals europeus que en les poblacions d'Extrem Oriente. Presumiblement, els grups asiàtics dels que procedixen els indígenes americans varen ser, posteriorment, desplaçats o diezmados per atres grups.

Panorama en el continent americà

La conquista d'Amèrica va supondre l'ocupació del territori d'alguns pobles que habitaven en el continent, i que es trobaven en desigual desenroll cultural. Per eixemple, existien poblacions de caçadors-recolectors com els pericúes, guaycuras, cochimíes, o més be, es podien trobar culturas més alvançades en sistemes estatals que s'estenien sobre varis centenars. Ademés, en alguns casos, estes poblacions ocupaven mils de quilómetros en Mesoamérica, com per eixemple l'Imperi asteca, l'Imperi purépecha i els cacicazgos mayas en Yucatán. En Amèrica del Sur vivien al centre de Colòmbia la confederació muisca, i a lo llarc dels Vages residia el gran imperi inca (en el sigle anterior havia somés a varis dels regnes i cacicazgos més importants de la regió). En Amèrica del nort la confederació iroquesa va destacar per major grau d'organisació socioeconòmic.

S'han documentat casi 800 llengües indígenes en Amèrica (vore Anex:Llengües indígenes d'Amèrica), encara que molts grups varen desaparéixer ans que les seues llengües pogueren ser adequadament documentades. No cap dubte de que el número de llengües i presumiblement el dels grups ètnics superava àmpliament el miller. En l'actualitat, se seguixen parlant centenars de llengües indígenes, a pesar de que la majoria d'estes tenen uns pocs mils de parlants. De fet, molt poques llengües indígenes superen el mig milló de parlants (náhuatl, quechua, aimara, guaraní).

L'efímer assentament vikingo de l'àrtic canadenc

Erro al crear miniatura:

Recreació d'una vivenda vikinga en L'Anse aux Meadows (Canadà).

Es deduïx que en una illa del Archipèlec àrtic canadenc, els vikingos varen establir un assentament humà, al que com molt es dona una duració d'una década, i que està situat en L'Anse aux Meadows. S'ha demostrat en datat de radiocarbono que els restants que s'han trobat en aquell lloc es daten entre els anys 975 i 1020. El lloc ha segut declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

Les primeres investigacions varen ser expostes pel geógrafo francés Conrad Malte-Brun, qui va ser primer secretari general de la Societat de Geografia (Société de Géographie) en 1821. En eixe mateix any, el sacerdot neoleonés, insurgent en l'independència de Mèxic, fra Servando Teresa de Mier, en la seua carta de despedida va comunicar als mexicans:

... Trobaran també els meus paisans en la Geografia eruditísima de Maltebrun, que s'estava imprimint en París l'any 1814, proves evidents, de que des del sigle X va haver en la nostra Amèrica colónies (i se saben els seus noms) de dinamarqueses o normandos, irlandesos i escocesos...

Fra Servando Teresa de Mier, "Carta de despedida als mexicans" 1821

Les investigacions realisades per l'explorador Helge Ingstad i la seua esposa l'arqueòloga Anne Stine, publicades en el seu llibre El Descobriment Vikingo d'Amèrica: L'Excavació del Lloc Nort en L'Anse Aux Meadows, Newfoundland, sugerixen que Leif Ericson va ser el seu fundador. En 1964, el Congrés dels Estats Units va declarar com "Dia de Leif Erikson" al 9 d'octubre; esta data va marcar el començ de les primeres onades d'emigrants de Noruega a Nova York en 1825, i es va establir en commemoració als nortamericans d'orige nòrdic i la seua contribució als Estats Units. En 2007, el president dels Estats Units George W. Bush va declarar en ocasió de la celebració del Dia de Leif Ericson que:

Leif Erikson, fill d'Islàndia i net de Noruega, va liderar una tripulació determinada a través de l'Atlàntic més d'1.000 anys arrere i convertint-se en un dels primers europeus coneguts en arribar a Norteamérica.

Contacte i colonisació europea

La presència dels vikingos en l'illa de Terranova, en l'extrem nort d'Amèrica, solament va tindre conseqüències locals i va passar desapercebuda per als pobles autòctons del continent. No obstant, el contacte en els europeus establit a partir dels viages de Cristóbal Colón, tindria un impacte enorme i permanent sobre les cultures americanes i el món europeu.

Les conquistes en el nou món varen ser events que varen tindre un caràcter privat. Varen ser finançades pels seus participants, que aportaven en la seua capital i les seues armes.

Els viages de Cristóbal Colón

Artícul principal → Descobriment d'Amèrica.

El navegant Cristóbal Colón va mamprendre el viage de descobriment des de Pals de la Frontera (Huelva, Espanya) cap al oest. La flota, que estava baix el seu control, constava de tres embarcacions: la Santa María, La Chiqueta i La Pinta, que governava baix la bandera de la corona de Castella i gràcies a les quals va aplegar a Amèrica el 12 d'octubre de 1492. No obstant, Colón va creure haver aplegat a la costa oriental d'Àsia, per lo que va denominar dits territoris baix el nom de "Les Índies". Esta denominació es va difondre en tota Amèrica com va passar a Marque Pol en Àsia, i a la seua volta entre els europeus varen amprar el nom de "Índies" i "West Indies" (Índies Occidentals) per a indicar les possessions britàniques. Lo mateix va passar en la denominació de "indis" per a referir-se als indígenes sense que s'haguera fet una distinció entre les seues cultures, societats i membres.

Erro al crear miniatura:

Mapa de l'alemà Martin Waldseemüller de 1507, qui denomina "America" (sic) a les terres explorades per Espanya en la mar Carib i la costa atlàntica del continent americà en el moment de la publicació de l'Universalis Cosmographia, abans dels descobriments de Balboa (1513). El mapa es troba en la Galeria de Tesors de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i se li coneix com el Certificat de Naiximent d'Amèrica. Les denominacions "Abya Yala" (mayas), "Cem Anahuac" (azteca) o Vinland (vikingos) no són equivalents.

Colón va morir sense saber que el seu descobriment d'una nova ruta naval li havia fet aplegar a un nou continent, i que això tindria com a conseqüència la conquista i incorporació per part dels europeus de civilisacions, cultures, societats i individus en el XV. L'ocupació d'estos territoris i l'imposició de les costums d'Europa es va basar en tres argumentacions principals:

1. "Terra de Ningú" (res nullius), principi que va supondre de fet i dret el repartiment en ocasions del territori entre estats europeus a través de l'ocupació, per desconeiximent de la propietat indígena quan l'hi haguera.
2. "Terres per a la cristiandad", principi que va dur a la seua volta a la decisió de difondre el cristianisme als habitants d'Amèrica, habilitant la seua conversió en cas de negar-se a acceptar eixa religió. Pel contrari alguns europeus varen sostindre que «els indis no tenien ànima» negant la condició humana dels pobles originaris.
3. "Drets de conquista" dels estats europeus sobre les civilisacions o societats natives que s'havien impost unes sobre unes atres, de les riquees naturals i acumulades d'uns indígenes sobre uns atres, aixina com en el seu cas l'imposició d'utilisar als habitants com a mà d'obra forçada, i que corresponia a qui dominara el territori. L'obsessió per l'or, simbolisada en la busca d'El Dorat, va caracterisar una forma de conquista d'Amèrica basada en el condotiero acaudillando al soldat mercenari, i d'us llavors en els fets d'armes entre europeus.

Quan va tornar de la seua primera expedició, Colón va concedir part de la troballa a Juan II de Portugal en 1493. Açò va generar una série de negociacions entre els regnes de Castella i Portugal que es varen resoldre per mig de l'intervenció del papa Alejandro VI, el qual va adjudicar a Castella els territoris descoberts per Colón. Ademés, ell va impondre la pena d'excomunió a qualsevol cristià que viajara als dominis de Les Índies sense autorisació del rei de Castella (Bulas Alejandrinas), orde que sigles més vesprada seria desobedida per britànics i holandesos (que per atres raons varen trencar en l'Iglésia catòlica) aixina com francesos. Una década despuix, el navegant al servici de la monarquia espanyola, Américo Vespucio, descriuria que les terres descobertes per Colón no es trobaven en Àsia, sino en un continent nou, desconegut pels europeus d'aquella época. Per esta tesis, els europeus acabarien cridant "Amèrica" al continent recent descobert.

Les malalties

La majoria de malalties del Vell Món d'orige conegut, provenen d'Àfrica o Àsia i varen ser introduïdes en Europa gradualment. La pigota es va originar en Àfrica o Àsia,la pesta en Àsia,el còlera en Àsia, la grip en Àsia,la malaria en Àfrica i Àsia,la pallola ve de la pesta vacuna en Àsia,la tuberculosis en Àsia,la febra groga en Àfrica,la llepra en Àsia, la febra tifoidea en Àfrica,la sífilis en Amèrica i Àfrica, el herpes en Àfrica,el zika en Àfrica.

Les malalties afroasiáticas varen formar un paper central ya que varen disminuir el número de natius relatiu al número de conquistadors, immigrants i colon d'Europa i esclaus d'Àfrica.

Erro al crear miniatura:

"Epidèmia de pigota, Còdex Florentino".

conquista i colonisació

Passats uns 30 o 50 anys, ya existien governs colonials més o menys establits, que controlaven especialment les àrees abans dominades pels principals imperis americans (atres àrees perifèriques a ells varen tardar més temps en ser efectivament dominats). Els governs colonials varen incorporar l'activitat productiva de les societats americanes al comerç mundial, per a exportar minerals preciosos i productes agrícoles americans a Europa. En el temps es va desenrollar el mercantilisme, i després el capitalisme. No obstant, el procés de gestió es va portar a terme per un mecanisme de concessions privades que, per la seua independència, no terminava d'agradar a Felipe II. En 1495, els Reis Catòlics varen prohibir l'esclavitut dels natius, pero Anglaterra i atres potències varen impondre sistemes de servitut als indígenes, i un estés règim esclavista (propi de les civilisacions americanes, asiàtiques, europees i africanes), que es va alimentar del seqüestre de persones en Àfrica i el seu trasllat forçós a Amèrica. Des de l'inici de l'assentament espanyol en Amèrica, es varen crear lleis per a la protecció dels habitants indígenes, les primeres de l'història, un concepte inaudito per a eixa época històrica. El papa Paulo III en 1537, també, va promulgar la bula Sublimus Dei, a on establia el dret a la llibertat dels indígenes, i la seua prohibició d'esclavizarlos (el mateix papa va confirmar en 1548 el dret a tindre esclaus, inclús per membres de l'iglésia, pero va reafirmar que els «indis» no ho eren, per lo que tenien dret a ser lliures). Tant els papes com els reis d'Espanya, s'oponien a reduir als natius a l'esclavitut. El Llibre VI, Títul II, de les Lleis d'Índies de 1525, dia:

En conformitat de lo que està dispost sobre la Llibertat dels Indis, és La nostra Voluntat i manem, que cap Alvançat, Governador, Capità, Alcalde, ni una atra persona de qualsevol estat, dignitat, ofici, que siga en temps i ocasió de pau o guerra, encara que justa ... siga gosat de captivar indis naturals de les nostres Índies, Illes i Terra Ferma de la Mar Oceà ... ni tindre'ls per esclaus ... o els matar, capcionar o captivar llevat en els casos i nocions que per les lleis d'este títul estigués dispost i permés. Por cuanto totes les llicències i declaracions fins a hui fetes que en estes lleis no estigueren recopilades o les que es donaren o feren, no sent donades ni fetes per Nos expressament, les revoquem i suspenem, en lo que toca a captivar o fer esclaus als Indis en guerra, encara que siga justa ... I aixina mateix manem que cap persona en guerra ni fòra d'ella, puga prendre, aprehender ni ocupar, vendre ni canviar per esclau a cap Indi, ni tindre-li per tal...

Erro al crear miniatura:

Presencia històrica espanyola, territoris reclamats, punts d'interés i expedicions en Norteamérica.

No obstant, va haver atres institucions que varen oferir la mà d'obra nativa necessitada per a distints treballs i explotacions agrícoles; el yanaconazgo i l'encomana, encara que alguns abusos varen fer que es llimitaren, donant lloc a l'importació d'esclaus negres d'Àfrica. En les colónies d'Espanya, es va establir un sistema de castes que imponia un rol social.

Despuix de les guerres d'independència hispanoamericanes, algunes de les constitucions de les nacions que es varen independisar varen abolir l'esclavitut, seguint l'eixemple teòric de França^{cita requerida}, mentres que unes atres com la d'Argentina promovien l'ocupació d'europeus en els territoris poblats per indígenes. En atres països americans, com el Regne de Brasil i els Estats Units, l'esclavitut va continuar fins a la segona mitat d'el XIX.

La conquista d'Amèrica va impondre les característiques de la cultura d'Europa: va propondre l'us de llengües europees (principalment espanyol, anglés, portugués i francés), va estendre l'escritura i l'economia mercantil, va convertir a la població al cristianisme (en la península ibèrica eixe procés es va produir a través de lo que es va denominar evangelización, derivada de la missió de salvació dels indígenes que el papa Alejandro VI va impondre a les monarquies ibèriques). Tot això va servir per a eliminar les variades formes de sincretisme en les que persistien les religions precolombinas i africanes, per a impondre la cristiandad. Un atre aspecte de la colonisació afecta als sacrificis humans que, segons Bartolomé de les Cases, practicaven els azteca, encara que se supon que va ser previ a l'arribada dels mateixos, i els totonacos.

La conquista europea es va realisar a partir d'enclavaments urbans, no obstant en àmplies àrees del continent que no posseïen el grau de civilisació dels azteca o incas, no va penetrar o va ser rebujada. Aixina, varis pobles originaris varen mantindre el domini sobre vasts territoris fins a finals d'el XVIII o d'el XIX, quan varen sofrir una nova ona de conquista per part dels estats americans independisats. Entre dits trobem: la Patagonia, la planura pampeana, el Gran Chaco, el Mate Grosso, la Regió Amazónica, la Regió del Darién, les grans planures de l'oest nortamericà i Alaska, territoris que varen permanéixer baix el domini de nacions com els mapuche, het, ranquel, wichí, qom, algonquina, hopi, comanche, inuit i uns atres.

Alguns pobles indígenes, cridats salvages en el XIX pels governs nacionals d'alguns països com Argentina, Brasil, Estats Units, Uruguay, Chile, o denominats indis per atres institucions, varen patir accions de guerra per part d'estats nacionals independents d'Amèrica i les seues forces armades a lo llarc dels sigles XIX i XX. Este procés ha segut denunciat com genocidi encara que els governs conquistadors ho han considerat com "acció civilizatoria" o "pacificadora".^{cita requerida} Alguns estats independents com Argentina, Chile i els Estats Units, varen dur alvance accions d'exploració, apropiació i conquista per a ocupar territoris indígenes en diferent estadis de desenroll; alguns estudiosos sostenen que en dites accions estos països varen amprar polítiques de neteja ètnica i de genocidi, mentres que uns atres com Juan José Cresto, qui anara president de l'Acadèmia Argentina de l'Història, ho neguen. En el XX també, algunes nacions americanes varen impulsar polítiques racistes contra indígenes, afroamericanos i els seus descendents com a reflex d'una doctrina racista biològica pseudocientífica, encara que hi ha estudiosos que no ho admeten.

Si be és clara la data d'inici de la conquista d'Amèrica (1492), la de finalisació no ho és. En el cas espanyol, en 1570 un decret del rei Felipe II va prohibir que els actes de conquista es cridaren d'esta manera, i va exigir que es denominaren baix el nom d'actes de pacificació.^{cita requerida} Més allà de les qüestions terminològiques, es pot dir que la conquista d'Amèrica va terminar gràcies al procés d'emancipació iniciat en l'independència nortamericana en 1776, i en la següent creació d'estats independents i sobirans que es va estendre a lo llarc dels sigles XIX i XX. L'última nació en independisar-se d'una potència europea va ser Belize en 1981, a pesar de que varen permanéixer alguns enclavaments colonials.

Erro al crear miniatura:

Fotografia de la Massacre de Wounded Knee, durant l'expansió nortamericana cap a l'oest ocorreguda en el XIX.

La conquista despuix de la conquista

Els processos de conquista de pobles originaris varen continuar en els països ya independisats d'Amèrica. Destaquen la conquista de l'Oest escomençada pels Estats Units, i les denominades conquista del Desert i Pacificació de la Araucanía en Argentina i Chile, per mig de les quals es varen conquistar les terres i es va sometre al poble Mapuche. Igualment, en països com Colòmbia, Veneçola, Brasil i Perú es varen registrar casos de colon blancs que desposseïen als pobles aborigen dels seus territoris de manera violenta o per mig de negocis no clars.^{cita requerida}

Mèxic, despuix de proclamar la seua independència, va accelerar el procés de conquista dels territoris pertanyents a les nacions indígenes que varen quedar dins de les seues fronteres.

Per a conformar una nació moderna i capitalista, els governs lliberals varen començar per desconéixer llegalment totes les corporacions, incloent a l'Iglésia, pero també les comunitats indígenes, a les que els varen negar el seu dret de propietat. Aixina va ser com, baix el govern independent mexicà, els pobles indígenes de Mèxic varen perdre el dret a la terra que el règim colonial espanyol els havia respectat.” “Els Pobles Indígenes de Mèxic. Pobles Indígenes del Mèxic Contemporàneu”

Una especial virulència va alcançar la lluita contra els apaches, calificada per algun autor com una guerra d'extermini, i que va dur al cap apache Gerónimo a pronunciar estes paraules poc abans de morir:

Yo mateixa vaig matar a molts mexicans. No sé quànts exactament perque moltes voltes no els contava. Alguns no valia la pena contar-els, eixa és la veritat. Ha passat molt temps pero seguixc sense voler als mexicans. En mi sempre s'han mostrat deslleals i criminals. Estic vell ara, i mai més tornaré a prendre la sendera de la guerra, pero si fora jove i poguera prendre la sendera de la guerra, m'aniria dret fins a Mèxic.

Martha Delfin Guillaumin, “Els apaches, un poble originari casi oblidat en Mèxic”

Uruguay, en acabant de la seua independència, va conquistar els territoris dels seus indígenes i va resoldre el problema d'una manera radical, exterminant els últims núcleus que no s'havien adaptat. El govern independent d'Uruguay va realisar l'extermini sistemàtic i delliberat dels amerindios, i va planificar, de manera especial, l'eliminació de les tribus charrúas, “posseïdores des de l'edat remota de la més bella porció del territori de la República”. De fet, l'11 (o el 10, segons la font) d'abril de 1831 varen concentrar, baix engany, a un gran número de cacics i guerrers charrúas en un lloc cridat Salsipuedes, i quan els varen tindre rodejats, els soldats governamentals, a les órdens del general Rivera, varen obrir fòc sobre ells aniquilant a la majoria. Els que varen conseguir escapar de la matança de Salsipuedes varen ser perseguits per l'eixèrcit que no cejó fins a assessinar a tots. Despuix de la massacre, les dònes i els chiquets fills varen ser repartits com a esclaus entre les famílies adinerades de Montevideo (a quatre dels sobreviviente els varen enviar a París, a on varen ser exhibits pels carrers com els últims eixemplars d'una ètnia en extinció; tres d'ells varen morir allí, mentres que el quarto va conseguir fugir). Per fi, el territori més ric de l'Uruguay va ser definitivament conquistat i els charrúas varen desaparéixer en l'Uruguay independent.

L'organisació continental dels pobles indoamericanos continua denunciant els processos de conquista com no respectuosos dels drets humans. L'elecció d'Evo Morals com a president de Bolívia en 2006, primer president d'un país americà pertanyent a un moviment indígena, ha segut presentat pels seus seguidors com la primera oportunitat per a desmontar el matís ètnic-colonial subsistente dels Estats americans.