L'Anse aux Meadows (en francés L'Anse-aux-Méduses, en espanyol La ensenar de les meduses) és un lloc arqueològic situat en la punta septentrional de l'illa de Terranova, en la província canadenca de Terranova i Labrador, corresponent a un assentament nòrdic de fa aproximadament 1000 anys (la datació de carbono oscila entre l'any 990 i el 1050).[1][2][3]

L'Anse aux Meadows
Una casa comunal nòrdica recreada, L'Anse aux Meadows, Illa de Terranova, Canadà.
Reconstrucció de l'entrada d'una de les cases vikingas en el Lloc Històric Nacional de L'Anse aux Meadows.
Recreació de l'interior d'una casa comunal d'herba nòrdica, al nort del lloc arqueològic.
Els restants d'edificis nòrdics en exhibició. Els restants de sèt edificis nòrdics varen ser descoberts durant l'excavació del lloc.
Un model que representa l'assentament nòrdic establit en L'Anse aux Meadows.


En 1960 l'investigador noruec Helge Ingstad i la seua esposa, l'arqueòloga Anne Stine Ingstad, varen trobar unes elevació cobertes d'herba identificades en un principi com una construcció aborigen, pero despuix d'una série d'excavacions i estudis varen concloure que es tractava dels restants d'un assentament d'orige europeu.[4] El lloc va ser designat Lloc Històric Nacional de Canadà en 1968 i Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1978.[5][6] És l'únic assentament europeu precolombí confirmat en Norteamérica fora de l'illa de Groenlàndia.[7]

L'assentament estava format per a lo manco huit edificis: tres vivendes, una forja, un aserradero per a abastir a un drassana i tres almagasens. El major dels edificis media 28,8 metros de llarc i 15,6 d'ample, i estava dividit en vàries habitacions.[8] També es varen documentar un centenar d'objectes de manufactura típicament vikinga, entre els quals es varen trobar varis utensilis de costura, que indicaven la presència de dònes en l'assentament. Estos indicis, units a la datació del jaciment (a principis de el XI),[9] fan possible l'idea d'haver localisat Leifsbúðanar (assentament erigit per Leif Erikson) o Straumfjörð (assentament establit per Thorfinn Karlsefni), en la regió mítica de Vinland, descrita en les sagues nòrdiques que es varen escriure en el XIII.[10][11]

Assentaments preeuropeos

Abans de l'arribada dels nòrdics, hi ha evidència d'ocupacions aborigen en l'àrea de L'Anse aux Meadows, la més antiga data de fa aproximadament 6.000 anys. Cap va ser contemporànea de l'ocupació nòrdica. La més prominent d'estes ocupacions anteriors va ser la del poble de Dorset, que va precedir als nòrdics en uns 200 anys (des de el VI al IX).[12]

Datació i descripció

L'assentament nòrdic en L'Anse aux Meadows en un primer estudi es va estimar que data de fa aproximadament 1000 anys (la datació per carbono s'estima entre 990 i 1050 d. C.) una evaluació que concorda en la datació relativa dels tipos d'artefactes i estructures,[13] un posterior estudi publicat en Nature de 2021, el qual va utilisar varis anàlisis de radiocarbono de mostres d'anells d'arbres i evidències de l'anomalia en les concentracions atmosfèriques de carbono 14 en l'any 993, va identificar l'any 1021 com una data d'activitat nòrdica en L'Anse aux Meadows.[14][15]

Hui en dia, l'àrea es compon principalment de terres obertes i cobertes d'herba, pero fa 1000 anys hi havia boscs que eren convenients per a la construcció de pots, la construcció de vivendes i l'extracció de ferro.[16] Es varen trobar els restants de huit edificis (etiquetages de A – J), que haurien segut construïts en herba colocada sobre un marc de fusta. Sobre la base dels artefactes associats, els edificis es varen identificar com a vivendes o tallers. La vivenda més gran (F) media 28,8 m × 15,6 m (94 peus × 51 peus) i constava de vàries habitacions.[17] Tres edificis chicotets (B, C, G) poden haver segut tallers o vivendes per a la tripulació o els esclaus de menor categoria. Els tallers es varen identificar com una herrería de ferro (edifici J) que conté una forja i escoria de ferro, un taller de fusteria (edifici D), que va generar enrunes de fusta i un àrea especialisada en reparació d'embarcacions que conté reblones gastats.


Atres coses trobades en el lloc varen consistir en artículs nòrdics comuns i quotidians, inclosa una llàntia d'oli de pedra, una pedra d'esmolar, un alfiler de bronze, una agulla de teixir d'ossos i part d'un eix. Les peses de pedra, que es varen trobar en l'edifici G, poden haver segut part d'un teler . La presència del huso i l'agulla sugerix que tant dònes com a hòmens habitaven l'assentament.

No hi ha forma de saber quàntes persones vivien en el lloc en un moment donat; L'evidència arqueològica de les vivendes sugerix que tenia capacitat per a albergar de 30 a 160 persones. La població total de Groenlàndia en eixe moment era d'aproximadament 2500, lo que significa que el lloc de L'Anse aux Meadows era menys del 10 per cent de l'assentament nòrdic en Groenlàndia. Com senyala Julian D. Richards: "Sembla molt poc provable que els nòrdics tingueren recursos suficients per a construir una série d'assentaments d'este tipo".[18]

Els restants de menjar varen incloure anous, que són importants perque no creixen naturalment al nort de Nou Brunswick. La seua presència provablement indica que els habitants nòrdics varen viajar més al sur per a obtindre'ls.[19]

Existix evidència que sugerix que els nòrdics caçaven una varietat d'animals que habitaven l'àrea. Estos incloïen caribú, llop, rabosot, orso, gat cerval, marta, tot tipo d'aus i peixos, foques, ballenes i morses. Esta zona en l'actualitat ya no és rica en caça degut en gran part als durs hiverns, obligant la migració cap al sur mentres el vent, la neu profunda i les capes de gèl cobrixen l'àrea. Estes pèrdues varen fer que els durs hiverns anaren molt difícils per als nòrdics en L'Anse aux Meadows, lo que respala les creències dels arqueòlecs de que el lloc va ser habitat pels nòrdics durant un temps relativament curt.

Possible assentament temporal

Eleanor Barraclough, professora d'història i lliteratura migeval en l'Universitat de Durham,[20] sugerix que el lloc no era un assentament permanent, sino una instalació temporal de reparació de pots.[21] Ella senyala que no hi ha troballes de sepelis, ferramentes, agricultura o corrals d'animals, lo que sugerix que els habitants varen abandonar el lloc de manera ordenada.[22] Segons un estudi de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units en el 2019, és possible que hi haja hagut activitat nòrdica en L'Anse aux Meadows durant un sigle.[23]

Llegenda algonquina

L'Anse aux Meadows pot estar relacionat també en la llegenda algonquina del Regne de Saguenay, poblat per una raça d'hòmens rossos, rics en pells i metals.

Vore també

Referències

  1. ↑ (1989).«A Critical Review of Radiocarbon Dating of a Norse Settlement at L'Anse Aux Meadows, Newfoundland Canada».31(03)
    976–985.ISSN 0033-8222.doi:10.1017/S0033822200012613.
  2. ↑ «L'Anse aux Meadows National Historic Site}», , ABC-CLIO, p. 82. ISBN 978-0-313-02189-3. «990–1050 CE with a pixen dona't of 1014»
  3. ↑ “New horizons at L’Anse aux Meadows” . Proceedings of the National Academy of Sciences 116 (31): 15341–15343. doi:10.1073/PNAS.1907986116. ISSN 0027-8424. PMID 31308231.
  4. ↑ Wallace, Birgitta. “The Norse in Newfoundland: L'Anse aux Meadows and Vinland”. The New Early Modern Newfoundland 19 (1).
  5. ↑ «L'Anse aux Meadows National Historic Site». UNESCO World Heritage Center. «L'Anse aux Meadows is the first and only known site established by Vikings in North America and the earliest evidence of European settlement in the New World. As such, it is a unique milestone in the history of human migration and discovery. [L'Anse aux Meadows és el primer i únic lloc conegut establit per vikingos en Norteamérica i l'evidència més primerenca de l'assentament europeu en el Nou Món. Per això, constituïx una fita única en l'història de la migració i el descobriment humans.]»
  6. ↑ «L’Anse aux Meadows National Historic Site». UNESCO Culture Sector. Consultat el 18 de giner de 2013.
  7. ↑ Archeological quest for Codroy Valley Vikings menges up short – Report filed with province states no Norse activity found at dig site, Canadian Broadcasting Corporation.
  8. ↑ «Canadian Encyclopedia». Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2009. Consultat el 19 de febrer de 2007.
  9. ↑ «Els vikingos ya estaven en Amèrica fa ara just 1.000 anys» (en és). El País. Consultat el 2021-10-22.
  10. ↑ Wallace, Birgitta. «Leif Eriksson».
  11. ↑ (2007) Encyclopedia of American Indian History, ABC-CLIO, pp. 727–728. ISBN 978-1-85109-818-7.
  12. ↑ «History – Aboriginal Sites». L'Anse aux Meadows National Historic Site of Canada. Parks Canada.
  13. ↑ «L'Anse aux Meadows National Historic Site}», , ABC-CLIO, p. 82. ISBN 978-0-313-02189-3.
  14. ↑ Kuitems, Margot. “Evidence for European presence in the Americas in ad 1021” (en). Nature: 1–4. doi:10.1038/s41586-021-03972-8. ISSN 1476-4687.
  15. ↑ Magazine, Smithsonian. «New Dating Method Shows Vikings Occupied Newfoundland in 1021 C.E.» (en en).
  16. ↑ (2000) The Viking Discovery of America: The Excavation of a Norse Settlement in L'Anse Aux Meadows, Newfoundland (en en), Breakwater Books. ISBN 9781550811582.
  17. ↑ Wallace, Birgitta. «L'Anse aux Meadows}», , Historica Canada.
  18. ↑ Richards, J. D. (2005). The Vikings: A Very Short Introduction, Oxford University Press, p. 112. doi:10.1093/actrade/9780192806079.003.0011. ISBN 978-0-19-280607-9.
  19. ↑ «History – Is L'Anse aux Meadows Vinland?». L'Anse aux Meadows National Historic Site of Canada. Parks Canada. «...Vinland was a country, not a plau...»
  20. ↑ «Eleanor Rosamund Barraclough». The Guardian (February 2017).
  21. ↑ «L'Anse aux Meadows National Historic Site». Parks Canada. «Smelting hut—this small isolated building contained a furnace for producing iron from bog ore. A simple smelter stood in the middle of the floor. A charcoal kiln was nearby. The amount and type of slag found suggests that a single smelt took plau. Very little iron was manufactured, only enough for making about 100 to 200 nails. [Cabanya de fundició: este chicotet edifici aïllat albergava un forn per a produir ferro a partir de mineral de turbera. En el centre del pis es trobava una fundició senzilla. Prop hi havia un forn de carbó. La cantitat i el tipo de escoria trobada sugerixen que es va realisar una sola fundició. Es fabricava molt poc ferro, solament el suficient per a fabricar entre 100 i 200 taches.]»
  22. ↑ Barraclough, Eleanor Rosamund (2016). Beyond the Northlands: Viking Voyages and the Old Norse Sagues, Oxford University Press, p. 129. ISBN 978-0-19-100448-3.
  23. ↑ “New horizons at L'Anse aux Meadows” (en) . Proceedings of the National Academy of Sciences 116 (31): 15341–15343. doi:10.1073/pnas.1907986116. ISSN 0027-8424. PMID 31308231.

Enllaços externs

Commons


Referències