Pobles nòrdics
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Hòmens del nort o nòrdics és un concepte historiográfico que identifica en el seu conjunt al grup humà escandinau que parlen llengües nòrdiques com a idiomes natius. El nòrdic en particular es referix al nòrdic antic que pertany a la branca germànica septentrional de les llengües indoeuropeas, en particular el noruec, islandés, feroés, suec i danés en les seues formes primerenques.
El renom generalisat nòrdic s'aplica als grups humans assentats en les zones més habitables d'Escandinavia, generalment en el centre i el sur i primordialmente en zones costeres durant el periodo comprés entre finals de el VIII fins a el XI. Posseïen abundants assentaments i menuts regnes en les zones que actualment cobrixen part de les Illes Feroe, Anglaterra, Escòcia, Gales, Islàndia, Finlàndia, Irlanda, Rússia, Sicília, Canadà, Groenlàndia, França, Ucrània, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia i Alemània. El terme normandos estava més associat en el poble d'orige nòrdic assentat en Normandia, França que va assimilar la cultura francesa i idioma i el terme Finn-Galls (els hiberno-nòrdics d'orige noruec) als pobles d'ascendència nòrdica assentats en Irlanda i Escòcia que varen assimilar la cultura gaèlica.[1]
En el VIII la súbita i constant irrupció dels vikingos ya es podia sentir en tot el territori de Pictia. Eren vikingos pagans del perfil més salvage, desenfrenat i desapiadat compost per Finn-Gall o noruecs, i Dubh-Gall o danesos.[2]
Els vikingos compartien el mateix terme nòrdic a lo manco durant la primerenca Edat Mija, especialment en relació en atacs i saquejos monásticos en Anglaterra i Irlanda. El renom hòmens del nort es va fer popular per la famosa pregària A furore normannorum llibera nos domine ("De la fúria dels hòmens del nort lliura-nos Senyor"), sense dubte alguna atribuible als monges dels monasteris saquejats per incursions vikingas en els sigles VIII i IX.
Atres noms
[editar | editar còdic]Als nòrdics també se'ls coneixia com ascomanni o ashmen pels alemans,[3] Lochlanach (lit. nòrdic) pels irlandesos i Dane (danesos) pels anglosaxons.
Els eslaus, àraps i bizantino els coneixien com Rus' o Rhōs, provablement derivat de varis usos de rōþs-, terme relacionat en l'activitat de "remar", o potser derivat de l'àrea de Roslagen, Suècia, d'a on procedien molts dels nòrdics que devastaven les terres eslaves. Els arqueòlecs i historiadors coincidixen actualment que els assentaments escandinaus en terres eslaves varen donar nom a Rússia i Bielorússia com a nacions.
Els eslaus i bizantino també els varen cridar varegos (del nòrdic antic: Væringjar, que significa els “hòmens del jurament” o de l'eslau варяги (varyagui) supostament derivat de la raïl вар- (var-) “benefici”, per la seua procedència del nort buscant profit dels intercanvis comercials sense ser productors, lo que comportava una impressió negativa en la cultura eslava d'aquell periodo). La guàrdia d'èlit del emperador bizantí estava composta per experts guerrers escandinaus coneguts com guàrdia varega, temuts i respectats per aliats i enemics.
Us modern
[editar | editar còdic]En nòrdic antic, el terme norrœnir menn (hòmens del nort), s'usa per a referir-se a la població germànica de Escandinavia en el nort d'Europa (suecs, danesos, noruecs, feroenses i islandesos), que correspon a l'anglés Norsemen.
En les llengües escandinaves modernes, no existix una paraula comuna per al renom. En Suècia, s'usa a voltes el terme nordmän pero els noruecs i danesos carixen d'un calificatiu per als antics pobles nòrdics i simplement se'ls denomina incorrectament vikings de forma genèrica, també en Suècia. En Noruega, nordmann, i en Dinamarca, nordmand, és un gentilici comú per a un noruec. En Islàndia, Norðmaður significa un home procedent de Noruega, pero Norrænn maður és el terme que apliquen per a un home germànic del nort (escandinau). En les Illes Feroe, Norðmaður també significa un home procedent de Noruega, pero els térmens Norrønur maður o Norrøn kvinna/fólk s'usen per a un home germànic del nort o poble germànic del nort respectivament.
No obstant existix el calificatiu nordbo (en suec: nordborna, en danés: nordboerne, en noruec: nordboerne o nordbuane en plural), usat tant per als antics moradores de Escandinavia com para qualsevol que parle una de les llengües germàniques del nort.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Baldour, John Alexander (1910). The Book of Arran, Arran Society of Glasgow, p. 11.
- ↑ Scott (1918). The Pictish nation, its people & its church, Edinburgh T.N., pp. 448-452.
- ↑ * Gesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum, ed. G. Waitz. Scriptores rerum germanicarum, 1876. Adán de Bremen
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblos nórdicos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.