Anar al contingut

Rus' (poble)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rus' (poble)

Els rus, rus' o rusy (en rus i ucranià: Русь, [rusʲ] o русы (rusy); també ros, rhos, del grec: Ῥως) varen ser la població històrica del Kanato de Rus i de la Rus de Kiev.

Unes de les primeres cites que mencionen al poble Rus en la forma Rhos es remonta a la crònica franca Annales Bertiniani de l'any 839 d. C. en la que les autoritats dels francs ho identifiquen com una tribu germànica, la dels suecs. D'acort en la Primera Crònica Russa o Crònica de Néstor de la Rus de Kiev redactada al voltant de 1113, estos eren un grup de varegos, és dir vikingos o normandos («hòmens del nort») que es varen traslladar primer d'Escandinavia al noreste d'Europa i, d'ahí, al sur, a on varen deure crear l'estat medieval de Kiev.[1]

El seu nom sobreviu en la designació Rospigg, provinent de Roslagen, i els cognados (emparentats morfològicament) rus,[2] rutenos la llengua del qual és el ruteno i els que són vists pels moderns russos, bielorusos, ucranians i rusinos com els antecessors dels seus propis pobles. En Suècia, actualment, rospiggar són persones que viuen en la regió costera de la província d'Uppland.

Etimologia

[editar | editar còdic]

L'orige del nom és objecte de controvèrsia. En general, l'hipòtesis d'I. Kunic i Vilhelm Thomsen ha segut la més acceptada. Segons ells, esta apelació deriva de les llengües fineses. El nom de Suècia en finés és Ruotsi; en estonio: Rootsi. Este nom és comunament acceptat com un derivat de Roslagen, les zones costeres de la província d'Uppland en Suècia.

L'estudiós danés T.I. Karsten ha senyalat que el territori que ara ocupen les àrees de Uppland, Sodermanland i l'est de Gotland, en temps antics eren coneguts com Rođer o rođin. Thomsen, en conseqüència, ha sugerit que Rođer deriva provablement de rođsmenn o rođskarlar, significant gent de mar o remeros.

També s'ha sugerit, no obstant, que el nom rus ben va poder tindre el seu orige en el nom iraní del riu Volga (per F. Knauer Moscou, 1901), aixina com el Rosh d'Ezequiel.

L'Prof. George Vernadsky va sugerir una derivació dels roxolanos, afirmant que la primera part del nom roxolanos prové de l'iraní rukhs, que significa ‘llum, lluentor, clar’ i, per lo tant, el nom roxolanos significava ‘alanos clars’.[3]

Una atra teoria és que el nom prové de Rüstringen en Frisia,[4] una terra governada pel vikingo danés Rorik de Dorestad, de qui s'ha sugerit que és el mateix que Riúrik de Nóvgorod.

Alguns també conjeturan que el nom rus va provindre d'una forma més antiga de el ‘roig’, possiblement denotant la pell rojosa o el pèl roig. Per eixemple, (en ruso: «красный» ‘roig’) va ser un precursor del terme actual ‘bell’ en el mateix idioma.

Principals fonts

[editar | editar còdic]

Les fonts eslaves

[editar | editar còdic]

Segons el Relat dels anys passats o Crònica de Néstor, els rus eren un grup de varegos entre uns atres, com a suecs, que vivien a l'atre costat del mar Bàltica en Escandinavia, i tan llunt com en les terres dels anglesos i els francesos.[5] Els varegos varen ser primer expulsats, després invitats a governar el conflicte de les tribus eslaves i finés de Nóvgorod:


Les quatre tribus que havien segut obligades a rendir homenage als varegos - chuds, eslaus, meria, i kríviches - varen expulsar als varegos més allà de la mar, negant-se a pagar més tributs, establint el seu propi govern. Pero no hi havia llei entre ells, i la tribu es va alçar contra la tribu. Aixina la discòrdia es va acebar entre ells, i varen escomençar les guerres, un contra l'atre. Es varen dir a sí mateixos: "Permetam-nos buscar un príncip que mane sobre nosatres, i que nos juge segons la costum". Aixina es varen anar a l'estranger als varegos, a la rus. Estos Varegos particularment eren coneguts com rusy, aixina com alguns són cridats suecs, i atres normandos i anglos, i encara uns atres com Gotlandeses, a ells va ser aixina com se'ls va nomenar. Els chuds, els eslaus, els kríviches i els vepsios llavors varen dir a la Rus: "La nostra terra és gran i rica, pero no hi ha orde en ella. Vengen i regnen com a príncips, regnen sobre nosatres". Tres germans, en els seus parents, varen ser seleccionats. Varen dur en ells tota la Rus i varen emigrar.[6]

Més vesprada, la Crònica de Néstor conta, que varen conquistar Kiev i varen crear l'estat de la Rus de Kiev (que, com la majoria dels historiadors coincidixen, va ser precedida pel Jaganato de Rus). El territori conquistat va ser nomenat despuix d'ells, com també ho va anar, eventualment, el poble local (vore Etimologia de Rus i derivats per a més detalls).

Fonts islàmiques

[editar | editar còdic]

Ibn Haukal i atres dos fonts islàmiques, com Muhammad al-Idrisi, (que els seguiria després) varen distinguir tres grups de Rus': Kuyavia, Slavia i Arcania. En la corrent principal de l'historiografia soviètica russa (com la representada per Borís Rybakov) estos varen ser identificats tentativamente en els centres tribals en Kiev, Nóvgorod i Tmutarakáñ.

El geógrafo persa Ibn Khordadbeh, en la seua obra Kitāb al Masālik w’al Mamālik (El Llibre de Rutes i Regnes) escrita al voltant de l'any 870 i el llibre més antic conservat en àrap sobre geografia administrativa, va descriure als rus dient:

Sobre els comerciants russos, ells són de l'ètnia dels eslaus, transporten pells de castor, pells de rabosot negre i espases des de les lluntanes terres dels eslaus fins a la mar grega, i el governant de Bizancio els cobra un delme.[7]

El diplomàtic i viager musulmà, Ahmad Ibn Fadlan, qui va visitar Bulgària del Volga en 922, va descriure la Rus (Rusiyyah) en els següents térmens:

He vist als Rus, quan varen aplegar dels seus viages comercials i varen acampar en el ITIL. Mai he vist espècimen físics més perfectes, alts com les palmes datileras, rossos i colorats; no visten corfolls ni caftanes, pero els hòmens visten una penyora que cobrix una part del cos i deixa les mans lliures. Cada home té un astral, una espasa, i un gavinet, i manté cada u en si a tot moment. Les espases són amples, de tipo franc. Cada dòna du en qualsevol dels sens una caixa de ferro, argent, coure, o d'or; el valor de la caixa indica la riquea del marit. Cada quadro té un anell de la que depén un gavinet. Les dònes duen collars d'or i argent. Els seus adorns més preciosos són boles de cristal vert. Ells les enfilen com a collars per a les seues dònes.[8]

A banda de Ibn Fadlan, la teoria normanda o normandista (vore més avall) es basa en gran mida, en les senyes del viager persa Ibn Rustah, qui supostament va visitar Nóvgorod (o Tmutarakán, segons George Vernadsky) i descriu cóm els Rus varen explotar als eslaus:


Sobre els Rus, ells viuen en una illa ... que pren tres dies per a donar el regrés i està coberta de maleza i boscs; és de lo més insalubre .... Acossen als eslaus, en els bucs per a alcançar-los; els duen com a esclaus i ... els venen. Ells no tenen camps, sino simplement viuen de lo que obtenen de les terres dels eslaus.... Quan naix un fill el pare anirà fins al bebé recent naixcut; l'espasa en la mà, tirant cap a avall, li diu: «¡No et deixaré cap propietat: només tindràs lo que et pugues proporcionar en esta arma!".[9]

Fonts gregues

[editar | editar còdic]

En l'obra D'administrant imperi, l'emperador bizantí Constantino VII Porfirogéneta expressa que els rhos estan conformats pels seus aliats tributaris: els krivichis, lenzinos, dregovichis, severianos, drevlianos i el restant dels eslaus.

Quan els rus varen aparéixer per primera volta en Constantinopla (l'expedició de la Rus en Paflagonia, Sege de Constantinopla del 860), el patriarca Focio de Constantinopla es va referir a ells com un poble desconegut (έθνος άγνωστον). Pero en l'obra anomenada La vida del patriarca Ignacio (Ignacio Nicetas David de Paflagonia) expressa que els rus són un poble escita i #León el Diácono, en el seu llibre titulat Història, flama als rus com escitas i tauroescitas. Característicament, pseudo-Simeón Magister es referix a la Rhos com Δρομΐται, una paraula relacionada en la paraula grega que significa ‘una carrera’, sugerint la movilitat de la circulació d'ells per vies fluvials.

En el seu tractat D'administrant imperi, Constantino VII descriu als rus com els veïns dels pechenegos que compren als últims vaques, cavalls i ovelles, "ya que cap d'estos animals li'ls pot trobar en Rhosia". La seua descripció representa la Rus com una tribu belicosa del nort. Constantino també enumera els noms de les catarates del Dniéper en eslau antic i nòrdic antic. Els noms són els següents:

  • Essoupi (eslau antic ne soupi = no dorgues)
  • Ostrovounipraj (eslau antic ostrovŭ = illa i pragŭ = ràpit); Oulvorsi (nòrdic antic holm = illa i fors = ràpit)
  • Gelandri (nòrdic antic gjallandi = cridant, cridada en veu alta)
  • Neasit (eslau antic nenasytŭ = insaciable); Aeifor (nòrdic antic eiforr = sempre fort)
  • Voulnipraj (eslau antic vŭlna = ona, ona i pragŭ = ràpit); Varouforos (nòrdic antic varufors = penya-segat ràpit o barufors = ona ràpida)
  • Veroutzi (eslau antic veruchii = hirviente, bullente); Leanti (nòrdic antic = leandi, bullir, o hlaejandi = riure's)
  • Naprezi (eslau antic na strežĭ = en la corrent ràpida); Stroukoun (nòrdic antic strukum = corrent ràpida).

Fonts d'Europa Occidental

[editar | editar còdic]

La primera font d'Europa Occidental en mencionar els Rus ho fa en els Annales Bertiniani o Anals de Sant Bertín que relaten que la cort de l'emperador Ludovico Pío en Ingelheim, 839 (el mateix any que la primera aparició de varegos en Constantinopla), va ser visitat per una delegació de l'emperador bizantí. En esta delegació hi havia dos individus que es dien a sí mateixos com Rhos (Rhos vocari dicebant). Ludovico es va informar sobre els seus orígens i es va enterar que eren suecs. Davant el temor de que eren espies dels seus germans, els danesos, els va manar a encarcerar. Posteriorment, en el sigle X i XI, les fonts llatines varen confondre rutinariamente als Rus, en l'extinta tribu germànica dels Rugios. Olga de Kiev, per eixemple, va ser designada en un manuscrit com una reina dels Rugios.

La teoria normanda

[editar | editar còdic]

La teoria normanda o teoria normanista (en rus, Норманская теория) sugerix que la Rus de Kiev va poder haver pres el seu nom d'una èlit de dirigents escandinaus que es varen establir en lo llarc dels grans rius russos. Esta teoria seria similar a lo que va ocórrer en l'immigració vikinga en la zona francesa de Normandia.


Els partidaris d'esta teoria afirmen que el nom de Rus, com el nom finés de Suècia (Ruotsi), es deriva d'un terme del nòrdic antic que significa ‘els hòmens que remen’ (varetes-), puix el rem va ser el principal método de navegació dels rius de Rússia, i açò està vinculat a la zona costera sueca de Roslagen o Roden, des d'a on segons la Crònica de Néstor, els varegos varen vindre.[5] El nom Rus tindria el mateix orige que els noms en finés i estonio per a Suècia: Ruotsi i Rootsi.

S'ha sugerit que els vikingos varen tindre alguna influència perdurable en els Rus, com atesten les paraules de préstam, tals com yábeda ‘persona que es queixa’ (de aembaetti ‘oficina’), skot ‘guanyat’ (de skattr ‘impost’) i la tralla (de knut, knutr ‘fusta en nucs’). Ademés, tres noms nòrdics, dels primers governants varegos, també es varen fer populars entre la tardana dinastia Rúrika i després entre els pobles eslaus orientals en general: Oleg (Helgi), Olga (Helga) i Ígor (Ingvar).

L'idea de la teoria normanda, per primera volta, va ser sugerida pel rei Juan III de Suècia en la seua correspondència en el sar Iván IV de Rússia.[10] La teoria normanda va ser desenrollada també per l'historiador alemà Gerhard Friedrich Müller (en:Gerhard Friedrich Müller) (1705-1783), qui va ser invitat a treballar en l'Acadèmia Russa de Ciències en 1748. Al començ del seu discurs famós de 1749, Müller va declarar que els "gloriosos escandinaus varen conquistar totes les terres de Rússia en les seues armes victorioses". Com el restant del discurs va representar una llarga llista de derrotes de Rússia pels alemans i els suecs, Müller es va vore obligat a abreviar la seua conferència pels crits de l'audiència. La crítica mordaz de Lomonósov, Krashenínnikov i atres acadèmics varen dur a que Müller siga forçat a suspendre el seu treball sobre la qüestió fins a la mort de Lomonósov. A pesar de que el text original de la conferència haja segut destruït, Müller va conseguir refer-ho i lo reimprimió com Origines Rossicae en 1768.

Atres partidaris notables de la teoria normanda de l'Estat rus -incloent Nikolái Karamzín (1766-1826) i el seu discípul Mijaíl Pogodin (1800-75)- varen donar crèdit a les afirmacions de la Crònica de Néstor; que els varegos varen ser invitats pels eslaus orientals per a que es pronunciaren sobre ells i establiren l'orde. La teoria no estava exenta d'implicacions polítiques. Segons Karamzín, la teoria normanda formava la base i la justificació de la autocracia russa (en contraposició a l'anarquia del periodo pre-Rúrik), i Pogodin recolzant-se en la teoria, va opinar que Rússia era immune als trastorns socials i les revolucions, perque l'Estat rus s'havia originat en un tractat de voluntaris entre el poble de Nóvgorod i els governants varegos.

Recents estudis genètics d'aficionats en el proyecte de l'ADN de l'arbre genealògic de la dinastia Rúrika, coincidixen en la teoria, localisant l'orige de la branca dels Monomájovichi (Monómacos, en:Monomakhovichi) de l'ADN de descendents Rúrik (conseqüent en el tipo fi-ugrio) en un àrea en Uppland, al nort d'Estocolm en Suècia.[11][12] A pesar del fet de que l'estudi no és científicament exacte, és coherent en atres estudis que troben als fi-ugrios com l'orige dels Monomájovichi (descendents de Vladímir II Monómaco). Irònicament, les atres branques dels Rúrik, com els Olégovichi (descendents d'Oleg I de Chernígov), són evidentment de raïls eslaves.[13]

Crítics de la teoria normanda


A partir de Mijaíl Lomonósov (1711-1765), els erudits d'Europa Oriental han criticat la teoria normanda. Durant el periodo imperial, els punts de vista oficials de Karamzín i Pogodin varen ser qüestionats pels sectors més lliberals de la societat russa i per alguns historiadors polacs. A principis del sigle XX, la doctrina dels dissidents tradicionals (com va proferir Dmitri Ilovaiski) semblava haver perdut la seua moneda. No obstant, Goebbels va abusar de la retòrica normanista durant la Segona Guerra Mundial i, als ulls de les autoritats soviètiques, la teoria va quedar desacreditada per a sempre. Terminada la guerra, els arguments dels dissidents varen ser revixcuts i adoptats en la historiografia soviètica oficial. Mijaíl Artamónov es troba entre aquells que varen intentar conciliar abdós teories, arguyendo que el la Rus de Kiev va unir el sur de Rus (de reserva d'eslaus) i el nort de Rus (d'estirp germànica) en una sola nació.

El més ferm defensor de la lluita contra els punts de vista de la teoria normanda en el periodo posterior a la Segona Guerra Mundial va ser Borís Rybakov, qui va argumentar que el nivell cultural dels varegos no podria haver garantisat una invitació dels culturalment alvançats eslaus. Esta conclusió du als eslavistas a negar o reinterpretar la Crònica de Néstor, que afirma que els Rus varegos varen ser invitats. Rybakov assumix que Néstor, supost autor de la Crònica, estava predispost contra el partit a favor dels grecs de Vladímir II Monómaco i va recolzar al partit a favor dels escandinaus del príncip reinante Svyatopolk. Ell cita inexactitudes factuales de Néstor com a manipulacions a favor dels escandinaus i compara la seua explicació de l'invitació de Rúrik en numeroses històries similars que es troben en el folclore de tot lo món.

Algunes quantes alternatives, fòra de la teoria normanda, que aixina mateix busquen orígens per a la paraula Rus, han segut postulades per Sigismund von Herberstein, Ilovaisky, Rybakov i uns atres, encara que cap haja segut aprovada per la corrent acadèmica:

  • Des de l'antic nom eslau que va significar ‘gent de riu’ (les tribus de peixcadors i llauros que es varen establir prop dels rius Dniéper, Dò, Dniéster i el Dviná Occidental i varen ser coneguts per navegar-los). La raïl rus es conserva en les paraules modernes de l'eslau i rus ruslo (caixer del riu), Rusalka (trasgo d'aigua), etc.
  • D'un de dos rius en Ucrània (prop de Kiev i Pereyáslav), Ros' i Rusna, els noms dels quals es deriven d'un terme eslau postulat per a l'aigua, similar a la rosa (rocío) (relacionat en la teoria anterior).
  • La paraula eslava rusy (només es referix al color de pèl de ros obscur a marró clar), cognado en el ryzhi ‘apanollat’ i anglés roig.
  • Una paraula postulada del protoeslavo per a dur, està cognada en arctos del grec i ursus del llatí.
  • De la tribu sármata dels roxolanos (del osetio rūxs/roxs ‘llum, lluminós, clar, brilloso’ i del protoiranio *rauk-/*ruk- ‘llum, lluminós, clar, brilloso’) que significa ‘alanos clars, alanos blancs’.[3][14]
  • De la paraula finlandesa moderna Ruotsi significa Suècia i es referix al poble suec (Ruotsalainen) que, a la seua volta, és molt similar a la paraula eslava Rus i podrien estar històricament conectats.[15]


Segons F. Donald Logan (Els vikingos en l'història, cit. Montgomery, p. 24) senyala que «en 839, els Rus' eren suecs. En 1043, els Rus eren eslaus». Els escandinaus varen ser completament absorbits i a diferència dels seus germans en Anglaterra i en Normandia varen deixar poca herència cultural en Europa Oriental. Esta absència casi total de traces culturals (ademés de varis noms, com es va indicar anteriorment, i possiblement el sistema de Veche (assamblea) de Nóvgorod, comparable en el de Escandinavia), és notable, i per això, els eslavistas criden als vikingos "camalleons culturals", els qui varen vindre, varen dictaminar i després varen desaparéixer, deixant poc rastre cultural en Europa Oriental. Açò sembla sugerir que estos Rus eren un chicotet grup, menys que un poble en térmens d'una nació, menys que una ètnia.

Fonaments contra la teoria normanda

[editar | editar còdic]

La teoria normanda o escandinava és rebujada pels següents fonaments:

1) El nom Rus no prové de la base de l'antic germànic rōðs-, reflectit en l'antic suec rōþer (remar), Rōþsense (nom dels habitants de la regió de Roslagen en la costa este de Suècia, Roslagen < Rōþslagen), aixina com en varis composts suecs antics: rōþsmæn, rōþskarlar, rōþsbyggjar, ya que els térmens composts rōþsmæn i rōþsbyggjar no apareixen en absolut en les fonts escandinaves, i el terme rōþskarlar (habitants de Roslagen) només està atestat des del sigle XV, i este tipo d'adició que conté «s» entre els composts, per raons de fonètica històrica, no pot ser anterior al sigle XIII.[16]L'antic nom de Roslagen era Roden i Roden es menciona per primera volta en la Llei de Uplandia (Upplandslagen) de 1296. En fonts escrites, Roslagen es menciona per primera volta en 1493. El topònim Roslagen va sorgir d'una fusió relativament tardana (sigle XV) de <o>rod</o>en i skepp<o>slag</o> (rodslag ‘llei nàutica’). Roden era, per tant, el nom més antic de Roslagen. Roden és l'antiga denominació de la regió costera de Uplandia, els habitants de la qual devien abastir de barcos i remeros en temps de guerra. D'això es deduïx que la formació d'una zona d'este tipo en una funció específicament militar només va poder ocórrer despuix de la creació i l'enfortiment de l'Estat en Suècia, és dir, no abans dels sigles X–XI. Ya que la paraula Rus ya s'usava en la primera mitat del sigle IX, és obvi que no va poder haver provingut del nom de la regió que va sorgir més tart: Roslagen.[17]

2) La forma Rōds (Rōdhs) no es troba en cap font escrita escandinava com a nom dels habitants de Roslagen.[18]


3) L'hipotètic rōþ(i)R extrapola la situació de l'idioma finés modern a la profunda antiguetat protogermánica i l'abundància de diversos tipos de supòsits i violacions de la llògica que deuen fer-se en este procés és alarmant. Este enfocament constituïx una flagrant violació de la metodologia etimològica, ya que l'etimologia científica reconstruïx no les raïls de les paraules, sino les paraules mateixes (o més be, les seues protoformas) en la raïl i tots els afijos necessaris. Si l'etimologia explica només una part d'una paraula (la raïl), deixant l'atra sense explicar, llavors és difícil considerar-la una atra cosa que popular. La vulnerabilitat metodològica de tals construccions no ha passat desapercebuda per als estudiosos germànics, raó per la qual abandonen la busca d'una correspondència protogermánica exacta en el ruotsi finlandés modern, citant l'existència innegable de la raïl rōþ- en les llengües germàniques.[19]

4) La paraula Ruotsi està registrada en precisió en l'idioma finés només a partir dels sigles XVI i XVII. No existixen monuments escrits més primerencs de l'idioma finés i es desconeix si esta paraula existia en l'idioma finés dels sigles IX–XI.[20]

5) En els països escandinaus durant l'época vikinga (en els sigles IX–XI i també més tart fins al sigle XIII), el terme Rus en el significat de ‘varegos, suecs’ i en el significat de ‘russos, Terra russa’ era completament desconegut. El nom «Rússia» en algunes sagues, escrites principalment en Islàndia en el sigle XIII (basades en obres de creació oral), és el resultat de l'influència de la tradició lliterària tardana d'Europa occidental. Els térmens rudsar, ryssar ‘russos’ varen aparéixer en l'idioma suec relativament vesprada, no abans del sigle XIII.[21]El vocablo Russia és un terme relativament rar, pres no del parla viva, sino dels llibres, i no es va escomençar a utilisar en les llengües escandinaves fins als sigles XIII i XIV. Ni una sola font de l'Europa medieval indica cap tribu o poble en el nom Rus en Escandinavia. Tampoc ho coneix l'art popular oral dels pobles del nort d'Europa ni la poesia dels escaldos escandinaus.[22]


6) El nom Rus no és un terme escandinau. La designació original de l'antiga Rus en fonts sueques, noruegues i islandeses, incloses inscripcions rúniques, poesia escáldica i sagues, era el topònim Garðar o Garðariki, trobat per primera volta en el poema Óláfsdrápa Tryggvasonar (Drapa de Olaf Tryggvason) composta en l'any 996 per Hallfreðr Óttarsson i que es va conservar en l'obra anomenada Óláfs saga Tryggvasonar (Saga de Olaf Tryggvason) del monge Oddr Snorrason i en dos recopilacions de sagues reals registrades en el primer terç del sigle XIII: en Heimskringla de Snorri Sturluson i en Fagrskinna.[23][24]

7) La menció de la Rus d'ultramar (escandinava) en el Relat dels anys passats (Crònica Laurentiana) de 1377 en les frases «[...]. Varen ser a l'atre costat de la mar als varegos, els rus. [...], [...]. I es varen elegir a tres germans en els seus clans, i varen dur en si a tota la Rus, i varen vindre; […]» no apareixen en la Primera Crònica de Novgorod, que conserva la versió més antiga del Relat dels anys passats. En la Primera Crònica de Novgorod, en lloc d'estes frases, trobem: «[…]. Varen ser a l'atre costat de la mar als varegos […]» i «[...]. I es varen elegir a tres germans en els seus clans, i varen dur en si a un eixèrcit numerós i formidable, i varen aplegar a Novgorod. […]». Com veem en estes expressions de la Primera Crònica de Novgorod, Rus no es menciona en cap d'abdós frases, i açò no pot explicar-se per l'intervenció d'un editor posterior, ya que no hi havia motiu per a excloure a la Rus de la crònica ni en temps de Néstor ni despuix d'ell.[25]

8) En molts idiomes, el nom que denota una activitat es transferix a un grup de persones que es dediquen a ella. No obstant, el nom Rus és el primer i únic cas en el que un nom que denota una ocupació es convertix en un etnónimo, és dir, l'aplicació del nom d'una activitat a tot un poble, els habitants del qual no es dediquen tots a eixa activitat, lo que significa que és una arbitrarietat per part de la teoria normanda. La falta de paralels tipològics fa que esta hipòtesis siga extremadament vulnerable a la crítica.[26]

9) La paraula Rus, en l'antic escandinau, no podia designar cap grup social, ya que en este cas es deuria utilisar el sufix de pertinença «-ing-» com en l'antic escandinau væringjar ‘varegos’, kylfingar ‘kulpingos’. No obstant, este sufix està absent en la paraula Rus.[19]


10) La teoria normanda o escandinava dona lloc a l'estranya circumstància de que els eslaus orientals, que tenien contactes directes en els escandinaus suecs, varen prendre prestada indirectament la paraula Ruotsi dels finlandesos i no de l'antic escandinau svíi ‘suec’ sense explicar per qué. Açò demostra l'arbitrarietat d'esta teoria. La teoria normanda deixa sense resposta de per qué apareixen les versions més antigues del nom Rus en fonts alemanes que daten del sigle IX (Ruzara, Ruzzi, Ruzi). En primer lloc, estes versions provenen de Baviera (és dir, del sur d'Alemània) i, en segon lloc, com ho demostra la presència de la vocal «o» en la raïl, varen ser preses prestades de l'antic eslau. De manera similar, els noms escandinaus de Rússia (Russar, Ruzzar, Rússia, Ruciland) no provenen de l'antic suec, sino de fonts d'Europa continental.[27]

11) Les paraules sueques roþsmenn i roþskarlar (remeros), o més precisament la seua primera part (roþs-), són només construccions científiques o acadèmiques, ya que els normanistas afirmen que els suecs mateixos no es dien aixina, sino que s'autodenominaven svíi, svíar ‘suec, suecs’. En estes condicions, l'opinió generalisada de que els finlandesos els cridaven Ruotsi no resistix les crítiques. El Ruotsi finlandés no té etimologia finlandesa.[28]


12) Si els eslaus orientals del sigle IX varen cridar als escandinaus suecs en el nom Rus, llavors ¿per qué els escandinaus varen deixar sobtadament de cridar-se aixina en el sigle IX i el nom Rus va ser adoptat únicament per aquells que es varen assentar en les terres dels eslaus orientals? Si la paraula Rus prové de l'antic idioma suec i es va estendre de nort a sur, llavors ¿per qué el nom «Terra russa» inicialment es referia només a les terres de la regió del Mig Dnieper (Kiev, Chernigov, Pereyaslav que estan en el sur) i no a Novgorod, Pskov, Ladoga que estan en el nort? Com se sap pel Relat dels anys passats (Повесть временных лет), els varegos varen ser cridats precisament a esta regió del nort ya nomenada com a «Terra russa» cap a l'any 862 i només despuix es varen establir en Kiev (a més tardar en 882).[29]Resulta completament incomprensible per qué els eslaus orientals, coneixent el nom svíi del poble normando suec i tenint per a ells la mateixa denominació de ‘varegos’ donada als suecs, varen adoptar per als normandos el nom Rus, pres dels finlandesos bàltics, nom que era alié tant als eslaus com als suecs. És incomprensible cóm estos tres noms varen poder coexistir en una etapa determinada. També és molt improvable que els suecs, una volta aplegats a Europa de l'Est, començaren a cridar-se a sí mateixos no pel seu propi nom, ni pel nom que els va donar la població eslava, sino per un nom que varen adquirir en el camí en passar per les terres de les tribus finlandeses. I si (d'acort en la concepció normanda) suponem que els suecs varen crear l'antic Estat rus en les terres eslaves orientals, no està clar per qué este Estat va adoptar no el nom propi dels suecs o el nom dels eslaus orientals, sino el nom en el que els finlandesos bàltics cridaven als suecs. També resulta difícil comprendre per qué el nom Rus com a designació dels suecs va desaparéixer per complet de l'idioma eslau oriental precisament quan els varegos varen començar a viajar en freqüència a terres eslaves i a participar en la creació de l'antic Estat rus. És completament inexplicable cóm l'identitat inicialment existent (si li la reconeixia) entre els conceptes de «Rus» i «varegos» va poder desparecer per complet tan ràpidament de la memòria de la població eslava, que anteriorment havia utilisat estos conceptes com a equivalents. Ademés, si es considera (d'acort en la concepció normanda tradicional) que els suecs d'Europa de l'Est varen adoptar el nom Rus i varen començar a cridar-se a sí mateixos Rus, ¿cóm és possible que este nom —tant el dels suecs que vivien en Europa de l'Est com el de l'Estat que varen crear (segons la mateixa concepció)— permaneixquera completament desconegut en la seua pàtria, en Suècia? A totes estes preguntes, plantejades per primera volta per Stepan Alexandrovich Gedeonov en la seua magna obra Els varegos i la Rus (Варяги и Русь), publicada en 1876, fa cent cinquanta anys i reiteradament formulades pels opositors de la teoria normanda, els defensors del concepte normando tradicional encara no han pogut oferir respostes satisfactòries.[30]


13) La teoria normanda també es veu contradita per l'existència de la paraula hongaresa orosz (rus), que, segons les senyes disponibles, va sorgir del nom ètnic eslau рось (ros’), русь (rus’), ans que els normandos pogueren haver aparegut en el sur de Rússia. La paraula hongaresa orosz, a jujar per la presència d'una vocal accentuada abans del sò «r», va entrar en l'idioma hongarés no directament dels eslaus orientals, sino a través d'alguna llengua túrcica; per lo tant, en un temps en que els hongaresos (ugrios) encara no havien tingut contacte directe en els eslaus. Ya que, segons les senyes disponibles, els hongaresos varen entrar en contacte directe en els eslaus només en la primera mitat del sigle IX, en creuar el Dò cap al Dniéper, l'orige de la paraula orosz deu datar-se en un temps anterior al sigle IX, és dir, molt abans de que els varegos pogueren haver aparegut en la regió del Dniéper (no abans del segon quart del sigle IX). En conseqüència, açò proporciona més evidència de que el nom Rus existia en el sur de Rússia en referència als eslaus abans de l'arribada dels varegos i independentment d'estos.[31]

14) Senyes procedents de fonts bizantines i orientals contradiuen l'hipòtesis escandinava sobre l'orige del nom Rus. En l'obra anomenada La vida del patriarca Ignacio (aproximadament de l'any 880) s'afirma que els cridats Rhos són un poble escita. Esta afirmació permet ubicar als Rhos en la regió costera nort de la Mar Negra. I l'emperador bizantí Constantino VII Porfirogéneta, en la seua obra D'administrant imperi, classifica als Rhos, junt en els turcs jázaros que habitaven en el sur, com a pobles escitas. L'historiador i croniste bizantí #León el Diácono, en la seua obra Història, expressa que el país de Sviatoslav es diu «Escitia», és dir, segons l'antiga tradició, la regió nort de la Mar Negra. El mencionat historiador bizantí es referix constantment als russos com «escitas» i repetidament com «tauroescitas».[32]

Sobre estes construccions etimològiques acadèmiques creades per la teoria normanda, cridades també etimologies d'escritori, el filòlec i normanista suec Sven Arnold Ekbo va dir:

[…]. Pero, de fet, nos trobem molt llunt de la realitat en el balanceig de les hipòtesis. Realment no sabem res sobre l'existència de tals composts en els sigles VII o VIII, i tampoc es pot dir en certea que en aquella época s'hagueren escrit en el finlandés bàltic rōtsi, [...]. En resum, es pot dir que no s'ha identificat cap paraula nòrdica, que constituïxca una font inequívoca per al finlandés bàltic rōtsi. En este sentit, tampoc està provat que el finlandés rōtsi i paraules relacionades siguen préstams del suec antic. [...]. Men man är i själva verket nu mycket långt ute på hypotesernas gungfly. Vaig vore vet egentligen intet om dylika sammansättningars existens på 600- eller 700-talen, och ej heller kan man med säkerhet påstå, att sådana sammansättningar vinya denna tid skulle ha återgivits med ett östersjöfinskt rōtsi, [...]. Sammanfattningsvis kan man väl säga, att inget nordiskt ord är uppvisat, som utgör en otvetydig källa för det östersjöfinska rōtsi. Såtillvida är det ej heller bevisat, att fi. Ruotsi och därmed sammanhörande ord är lånade från äldre svenska.[33]


Ya que la teoria normanda o escandinava està desprovista d'una base llingüística i d'un estudi sério de les fonts, no proporciona una resposta satisfactòria a totes les preguntes que se li formulen. L'etimologia normanda del etnónimo “Rus” seguix sent res més que una suposició i no hi ha arguments llingüístics directes al seu favor i els indirectes són neutralisats pel mateix (o inclús major) número de contraargumentos.[34]

No és casualitat la conclusió del filòlec polac Jan Otrębski sobre l'etimologia normanda del nom Rus en el diccionari de Vasmer: «Esta concepció és un dels majors errors jamai comesos per la ciència».[35]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Duczko, Wladyslaw (2004). Viking Rus, BRILL, pp. 10–11. ISBN 9004138749.
  2. ↑ at Encyclopedia Britannica
  3. ↑ 3,0 3,1 Vernadsky, George. «Ancient Russia» (en en). Yale University Press. Consultat el 2025-09-18.
  4. ↑ Nazarenko A., Rjurik и Riis Th., Rorik // Lexikon dones Mittelalters. VII. - Munchen, 1995. - P. 880, 1026.
  5. ↑ 5,0 5,1 The Russian Primary Chronicle: Laurentian Text Translated by O. P. Sherbowitz-Wetzor ISBN 0-910956-34-0
  6. ↑ La Primera Crònica Russa, 879–902.
  7. ↑ Гаркави, А. Я.. «Сказания мусульманских писателей о Славянах и Русских (с половины VII в. до конца X в. по Р. X.)». MDZ. Типография Императорской Академии Наук. Consultat el 2026-04-24.
  8. ↑ Cita de: Gwyn Jones. A History of the Vikings. Oxford University Press, 2001. ISBN 0-19-280134-1. Pàgina 164.
  9. ↑ Ibn Rustah, segons la National Geographic, Març 1985.
  10. ↑ Меркулов В. И. Откуда родом варяжские гости? (генеалогическая реконструкция по немецким источникам). — М., 2005. — С. 33-40. — 119 с.
  11. ↑ [enllaç trencat]
  12. ↑ https://web.archive.org/web/20140518064604/http://www.familytreedna.com/public/rurikid/index.aspx?fixed_columns=sobre el proyecte de l'ADN de l'arbre genealògic de la dinastia Rúrika
  13. ↑ http://www.runewsweek.ru/rubrics/?rubric=science&rid=2286 [1] archivat en Wayback Machine. Операция «Чистые Рюрики» (operació rus' "Rúrik purs")
  14. ↑ Трубачёв, Олег Николаевич. «В поисках единства. Взгляд филолога на проблему истоков Руси» (en ru). Наука. Consultat el 2025-09-18.
  15. ↑ Christian 334; Goehrke 157-162.
  16. ↑ Грацианский, М. В.; Кузенков, П. В.. «ΚΑΝΙΣΚΙΟΝ: Юбилейный сборник в честь 60-летия профессора Игоря Сергеевича Чичурова» (en ru). Институт русского языка им. В.В. Виноградова РАН. Издательство ПСТГУ. Consultat el 2026-04-08.
  17. ↑ Шаскольский, Игорь Павлович. «Вопрос о происхождении имени Русь в современной буржуазной науке» (en ru). ВКонтакте. Consultat el 2026-04-08.
  18. ↑ Шаскольский, Игорь Павлович. «Вопрос о происхождении имени Русь в современной буржуазной науке» (en ru). ВКонтакте. Consultat el 2026-04-08.
  19. ↑ 19,0 19,1 Грацианский, М. В.; Кузенков, П. В.. «ΚΑΝΙΣΚΙΟΝ: Юбилейный сборник в честь 60-летия профессора Игоря Сергеевича Чичурова» (en ru). Институт русского языка им. В.В. Виноградова РАН. Издательство ПСТГУ. Consultat el 2026-04-08.
  20. ↑ Шаскольский, Игорь Павлович. «Вопрос о происхождении имени Русь в современной буржуазной науке» (en ru). ВКонтакте. Consultat el 2026-04-08.
  21. ↑ Шаскольский, Игорь Павлович. «Вопрос о происхождении имени Русь в современной буржуазной науке» (en ru). ВКонтакте. Consultat el 2026-04-08.
  22. ↑ Мавродин, Владимир Васильевич. «Происхождение названий "Русь", "русский", "Россия"» (en ru). WeLib. Consultat el 2026-04-08.
  23. ↑ Джаксон, Татьяна Николаевна. «Austr í Görðum: Древнерусские топонимы в древнескандинавских источниках» (en ru). WeLib. Языки славянской культуры. Consultat el 2026-04-08.
  24. ↑ Джаксон, Татьяна Николаевна. «О названии Руси Garðar» (en ru). ВКонтакте. Consultat el 2026-04-08.
  25. ↑ Грацианский, М. В.; Кузенков, П. В.. «ΚΑΝΙΣΚΙΟΝ: Юбилейный сборник в честь 60-летия профессора Игоря Сергеевича Чичурова» (en ru). Институт русского языка им. В.В. Виноградова РАН. Издательство ПСТГУ. Consultat el 2026-04-08.
  26. ↑ Грацианский, М. В.; Кузенков, П. В.. «ΚΑΝΙΣΚΙΟΝ: Юбилейный сборник в честь 60-летия профессора Игоря Сергеевича Чичурова» (en ru). Институт русского языка им. В.В. Виноградова РАН. Consultat el 2026-04-08.
  27. ↑ Грацианский, М. В.; Кузенков, П. В.. «ΚΑΝΙΣΚΙΟΝ: Юбилейный сборник в честь 60-летия профессора Игоря Сергеевича Чичурова» (en ru). Институт русского языка им. В.В. Виноградова РАН. Издательство ПСТГУ. Consultat el 2026-04-08.
  28. ↑ Трубачёв, Олег Николаевич. «Труды по этимологии: Слово. История. Культура. Том 2» (en ru). Internet Archive. Языки славянской культуры. Consultat el 2026-04-08.
  29. ↑ Грацианский, М. В.; Кузенков, П. В.. «ΚΑΝΙΣΚΙΟΝ: Юбилейный сборник в честь 60-летия профессора Игоря Сергеевича Чичурова» (en ru). Институт русского языка им. В.В. Виноградова РАН. Издательство ПСТГУ. Consultat el 2026-04-08.
  30. ↑ Шаскольский, Игорь Павлович. «Вопрос о происхождении имени Русь в современной буржуазной науке» (en ru). ВКонтакте. Consultat el 2026-04-08.
  31. ↑ Шаскольский, Игорь Павлович. «Вопрос о происхождении имени Русь в современной буржуазной науке» (en ru). ВКонтакте. Consultat el 2026-04-08.
  32. ↑ Грацианский, М. В.; Кузенков, П. В.. «ΚΑΝΙΣΚΙΟΝ: Юбилейный сборник в честь 60-летия профессора Игоря Сергеевича Чичурова» (en ru). Институт русского языка им. В.В. Виноградова РАН. Издательство ПСТГУ. Consultat el 2026-04-08.
  33. ↑ Ekbo, Sven Arnold. «Arkiv för nordisk filologi. 73 Bandet». Consultat el 2026-04-08.
  34. ↑ «ΚΑΝΙΣΚΙΟΝ: Юбилейный сборник в честь 60-летия профессора Игоря Сергеевича Чичурова» (en ru). Институт русского языка им. В.В. Виноградова РАН. Издательство ПСТГУ. Consultat el 2026-04-08.
  35. ↑ Трубачёв, Олег Николаевич. «Труды по этимологии: Слово. История. Культура. Том 2» (en ru). Internet Archive. Языки славянской культуры. Consultat el 2026-04-08.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rus%27_(poble)&oldid=825125»