Anar al contingut

Snorri Sturluson

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Snorri Sturluson

Plantilla:Nom especial

Snorri Sturluson /ˈsn̥ɔrɪ ˈstʰʏrtl̥ʏsɔn/ (Hvammr, c. 1178/1179-Reykholt, 23 de setembre de 1241) va ser un juriste, escaldo, historiador i escritor islandés.[1][2] Professava la fe cristiana, de la mateixa manera que la totalitat dels aristócrates islandesos. En dos ocasions va ser elegit lagman del A elþing (Parlament islandés). És l'autor de la Edda prosaica o Edda menor, que consistix de Gylfaginning («l'alucinació de Gylfi»), una narrativa de la mitologia nòrdica, Skáldskaparmál, un llibre en llenguage poètic, i Háttatal, una llista en formes de vers. També és l'autor de Heimskringla, una història dels reis noruecs que comença en un to llegendari en la Saga dels Ynglings i alcança la primera part del Medioevo de l'història d'Escandinavia. Ademés, per raons estilístiques i metodològiques, per lo general es considera que Sturluson és l'autor de la Saga d'Egil Skallagrímson.[3]

Vida

[editar | editar còdic]
  • Snorri era fill de Sturla Þórðarson, goði d'Hvammr, i de Guðný Böðvarsdóttir (1147-1221), una filla de Böðvar Þórðarson. Es va casar als vint anys en una dòna adinerada, de la que anys despuix es va separar, deixant-li dos fills. Als 35 anys va ser elegit cap del Althing (assamblea llegislativa) d'Islàndia. En l'any de 1218 va viajar a Noruega. En la cort del rei Haakon IV de Noruega va rebre el títul de lendmann o baró. Sturluson es va comprometre en el rei noruec a que els islandesos acceptaren la dependència de Noruega. En retornar a Islàndia, va enviar al seu fill Jón murtur a Noruega en calitat de rehé. Per estes circumstàncies va ser declarat traïdor a Islàndia i posteriorment en Noruega se li va declarar traïdor per no haver complit la promesa d'anexió. En 1224 va contraure matrimoni per segona volta, lo que li va convertir en l'home més ric d'Islàndia. Despuix de la guerra civil en Islàndia, Sturluson va ser assessinat per Árni beiskur i atres hòmens de Gissur Þorvaldsson, vassall del rei noruec. En 1241, Gissur va enviar a una partida d'hòmens a casa de Sturluson i va complir el seu comés. Diu la llegenda que abans de morir, les últimes paraules de Sturluson varen ser: Eigi skal höggva! («¡No em talleu el cap!»).[4]

Obra

[editar | editar còdic]

Va ser l'autor de la Saga d'Egil Skallagrímson i la Heimskringla (o Crònica dels reis de Noruega) i la famosa Edda prosaica, un manual per a poetes a on figura el Gylfaginning o Alucinació de Gylfi, una cosmogonia de la mitologia nòrdica. És considerat un dels grans lliterats de la lliteratura medieval islandesa.

Descendència

[editar | editar còdic]

Com tots els grans personages en gran poder de l'época, les sagues són prolífiques en detalls sobre les seues relacions lícites i ilícites en diverses dònes:

  1. Þuríður Hallsdóttir (n. 1180), en qui va tindre dos fills, Þorsteinn i Órækja Snorrason, i una filla anomenada Vilborg.
  2. Hallveig Ormsdóttir, filla d'Ormur Jónsson Breiðbælingur, sense descendència coneguda.
  3. Guðrún Hreinsdóttir (n. 1179), filla d'Hreinn Hermundsson (n. 1152) de Þingeyraklaustur, Austur-Húnavatnssýsla, en qui va tindre una filla, Ingibjörg Snorradóttir (n. 1198). Ingibjörg seria la primera esposa de Gissur Þorvaldsson.
  4. Oddný (n. 1180), en qui tindria una filla, Þórdís Snorradóttir, que seria esposa de Þorvaldur Snorrason Vatnsfirðingur.
  5. Herdís Bessadóttir (1180-1233), filla de Bessi Vemundsson (n. 1150) de Borg, en qui tindria dos fills, Jón murtur i Hallbera, que seria esposa de Árni óreiða Magnússon.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Islenzkar æviskrár frá landnámstímum til ársloka 1940 (1948-1976), Páll Eggert Ólason, Jón Guðnason, and Ólafur Þ. Krisjánsson, (6 volumes. Reykjavík : Hid Íslenzka Bókmenntafélags, 1948-1952, 1976), FHL book 949.12 D3p., vol. 4, p. 306, 357.
  2. ↑ Hrafnkel's Saga and Other Histories, Penguin Classics, ISBN 978-0-14-044238-0 p. 26.
  3. ↑ Randi Bj W. Rdahl (2011), The Incorporation and Integration of the King's Tributary Lands Into the Norwegian Realm C. 1195-1397, BRILL, ISBN 9004206132 pp. 24, 26, 59, 78, 89-92, 99, 100, 120, 148, 189, 196-99, 217.
  4. ↑ Sturlunga saga (1946), Jón Jóhannesson, Magnús Finnbogason, and Krisján Eldjárn, (2 volumes. Reykjavík, Iceland: Sturlunguútgáfan, 1946), FHL book 949.12 H2v 1946., vol. 2, p. 481.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:Wikisource autor


Predecessor:
Styrmir Kárason 		Lögsögumaður
Mancomunidad Islandesa
1215 - 1218 		Successor:
Teitur Þorvaldsson


Predecessor:
Teitur Þorvaldsson 		Lögsögumaður
Mancomunidad Islandesa
1222 - 1231 		Successor:
Styrmir Kárason


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Snorri_Sturluson&oldid=1333136»