Gylfaginning

Image d'un manuscrit islandés de el XVIII del Gylfaginning.

Gylfaginning (nòrdic antic: La visió o alucinació de Gylfi) és la primera secció del llibre Edda prosaica. l'escaldo islandés Snorri Sturluson va resumir la mitologia nòrdica baix un sistema coherent, i alguns afirmen que va ser per temor a que es perguera o desvirtuara baix el domini espiritual del cristianisme en Europa.

Sturluson es va basar en vores escrites uns sigles abans, i inclús en els primers temps del cristianisme. Estos s'han conservat principalment en la Edda Major.

Els relats mitològics que es conserven en el Gylfaginning eren útils per als poetes (escaldos), ya que obtenien motius i matèries per als seus versos. Ademés, molts kenningar s'expliquen segons les aventures i ardits dels deus.

Argument

Gylfi, governant de les terres de l'actual Suècia, era un home sapient i expert. S'estranyava de que els Torres foren tan sapients com per a que totes les coses es donaren d'acort a la seua voluntat. Gylfi va pensar en provar als Asos i viajar al Asgard (llar dels Asos, nom de les divinitats nòrdiques). Pero estos, ya que eren vidents, varen saber del viage i de la visita de Gylfi i li varen provocar una visió en forma d'espillisme. Quan va entrar a la fortalea, va vore un palau tan alt que a penes es podia entrevore el sostre. Gangleri ("el cansat de marchar") va eixir a la seua trobada i li va dir que havia aplegat fins a allí "per camins misteriosos". Va ser, en avant, la seua guia, i qui formulava en el seu nom les preguntes. Estes eren respostes per tres personages; l'alt, el més alt i l'igual d'alt. Estos personages eren -en la traducció que realisa Jorge Luis Borges del text- una ironia sobre la trinitat cristiana.

Es conten vàries històries. Per eixemple, que el món va nàixer del choc d'una matèria calenta i una freda en l'espai màgic cridat Ginnungagap. Els primers sers que varen habitar aquell món eren els jagants del gèl. D'ells el més vell de tots era Ymir. No li'ls considera de cap modo deus, aclarix Snorri, puix eren malvats, "com tota la seua descendència". La primera divinitat naix de la condensació de la suor de Ymir i el seu nom és Buri. Est serà el pare de Bor, qui es casarà en Bestla, filla d'un atre jagant.

Formació del món i les criatures

Els tres primers fills de la primera parella són els tres primers Asos: Odín, Vili (voluntat) i Vé (sacerdot). Els Asos varen fer de la carn de Ymir la terra, de la seua sanc la mar i els llac, dels seus ossos les montanyes i de les seues dents les roques. En la part cóncava del cràneu varen alçar el cel i en les purnes que provenien de la terra calenta varen crear els astres. En el centre de la terra varen fer muralles en les celles de Ymir, i eixes muralles protegien Midgard ("casa del centre"), és dir, la terra dels hòmens. En el cervell del jagant varen fer els núvols. Per a sí, els Asos varen crear una atra fortalea o recint, Asgard.

Els astres principals, el Sol i la Lluna, giren en el bol del cràneu de Ymir perseguits per llops. El arcoíris, Bifröst ("camí oscilante") és el pont entre el cel i la terra. Per decisió dels deus, els nanos naixcuts com a cucs de la carn de Ymir varen tindre racicionio, encara que varen quedar condenats a viure baix el sol i les pedres.

La primera parella humana va ser creada per Odín de dos troncs d'arbre. El home es va cridar Ask i la dòna Embla.

El lloc sagrat dels deus és un arbre, l'enorme fresno cridat Yggdrasil, que es traduïx com el corcel de Ygg, un dels tants noms de Odín.

Yggdrasil és el lloc a on els deus "tenen el seu tribunal tots els dies". Les branques d'este arbre "s'estenen per tots els móns i apleguen més allà del cel", en tant les seues raïls s'afonen cap als llocs i temps primigenis, com el temps dels Asos i la seua terra i el temps i el lloc dels jagants del gèl. Baixe les seues raïls està la font del jagant Mímir que tanca tot el saber. Odín va baixar fins a ella pero no se li va consentir beure fins que va entregar un ull com a penyora. En el cel hi ha una atra font i junt a ella una sala en la que habiten les nornas, que modelen les vides dels hòmens. Una es diu Urð ("lo ya succeït"), una atra Voreðandi ("lo que succeïx") i la tercera és Skuld ("lo que succeirà").

En el cim del fresno sagrat habiten l'àguila sense nom, i el falcó, Vésðrfölnir, que representen saber. Una farda, Ratatösk, que simbolisa a l'intrigant, du i du notícies per les branques. Els cuervos de Odín, que informen al deu suprem del panteón nòrdic lo que ocorre en la terra, també habiten la copa. Tres cérvols pastan junt a l'arbre despullant-ho de la seua corfa, i el dragó Níðhöggr menja les seues raïls.

En el cel del fresno està el regne dels elfos lluminosos, de figura "més bella que el Sol", en tant els elfos obscurs, "més negres que el alquitrán", viuen baix de l'arbre.

Vore també

• Lokrur

Bibliografia

• Snorri Sturluson, L'alucinació de Gylfi, trad. per Jorge Luis Borges i María Kodama, Aliança, Madrit, 1984. ISBN 9504000053 ; ISBN 9789504000051 (en espanyol)