Anar al contingut

Edda prosaica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Edda prosaica

La Edda prosaica, coneguda també com Edda menor o Edda de Snorri, és un manual de poètica islandés que conté ademés moltes històries mitològiques. El seu propòsit va ser permetre als poetes i llectors islandesos entendre la subtilea del verse aliterativo i comprendre el significat darrere dels molts kenningars que s'usaven en la poesia escáldica.

Contingut

[editar | editar còdic]

Va ser escrita per l'erudit i historiador islandés Snorri Sturluson cap a l'any 1220. Va sobreviure en sèt manuscrits principals, escrits entre 1300 i 1600.

L'Edda prosaica consistix en tres diferents seccions: Gylfaginning (c. 20 000 paraules), Skáldskaparmál (c. 50 000 paraules) i Háttatal (c. 20  000 paraules), ademés d'una introducció anomenada Bragarædur:

La primera (Bragarædur) és una introducció evemerista, la segona (Gylfaginning) expon baix la forma de la visió d'un imaginari rei Gylfi un tractat de mitologia, la tercera (Skáldskaparmál), que forma en volum la mitat de l'obra i la quarta (Háttatál) són compendios de metros escáldicos i recursos d'expressió. Snorri Sturluson va usar no només l'Edda poètica, sino diverses fonts que nos són desconegudes i sembla clar que coneixia versions diverses d'una mateixa llegenda.[1]
Díez de Velasco Abellán, Francisco

El mateix autor, Dèu de Velasco, senyala que per mig de l'Edda en prosa, Sturluson intentava que la poesia cortesana escáldica no desapareguera per incompetència o desconeiximent dels poetes contemporàneus. Per la rigidea de l'art compositivo escáldico, es requeria un coneiximent profunt de la mitologia pero també dels recursos mètrics i d'expressió.

Tant Gylfaginning o alucinació de Gylfi, com Völuspá, poema pertanyent a l'Edda major, aporten una visió completa sobre el procés cosmogónico de la Mitologia nòrdica.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Francisco P. Díez de Velasco Abellán (1994), Religions dels pobles del centre, nort i est d'Europa. ISBN 84-376-1275-6.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]