Edda prosaica

La Edda prosaica, coneguda també com Edda menor o Edda de Snorri, és un manual de poètica islandés que conté ademés moltes històries mitològiques. El seu propòsit va ser permetre als poetes i llectors islandesos entendre la subtilea del verse aliterativo i comprendre el significat darrere dels molts kenningars que s'usaven en la poesia escáldica.
Contingut
[editar | editar còdic]Va ser escrita per l'erudit i historiador islandés Snorri Sturluson cap a l'any 1220. Va sobreviure en sèt manuscrits principals, escrits entre 1300 i 1600.
L'Edda prosaica consistix en tres diferents seccions: Gylfaginning (c. 20 000 paraules), Skáldskaparmál (c. 50 000 paraules) i Háttatal (c. 20 000 paraules), ademés d'una introducció anomenada Bragarædur:
El mateix autor, Dèu de Velasco, senyala que per mig de l'Edda en prosa, Sturluson intentava que la poesia cortesana escáldica no desapareguera per incompetència o desconeiximent dels poetes contemporàneus. Per la rigidea de l'art compositivo escáldico, es requeria un coneiximent profunt de la mitologia pero també dels recursos mètrics i d'expressió.
Tant Gylfaginning o alucinació de Gylfi, com Völuspá, poema pertanyent a l'Edda major, aporten una visió completa sobre el procés cosmogónico de la Mitologia nòrdica.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Francisco P. Díez de Velasco Abellán (1994), Religions dels pobles del centre, nort i est d'Europa. ISBN 84-376-1275-6.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Edda prosaica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.