Poesia escáldica
La poesia escáldica també cridada poesia cortesana es va elaborar en les corts de Noruega i després en Islàndia des de el IX a el XII. l'escaldo, guerrer i poeta al mateix temps, componia poemes d'acort a rigoroses formalitat. La poesia escáldica és una llarga série d'estrofes (generalment en mètrica dróttkvætt), en un estribillo (stef) a intervals; es caracterisa per una complexa sintaxis, per utilisar l'aliteración i per incloure figures retòriques, una série de perífrasis i metàforas que enfosquien la seua comprensió, com els kenningar i heiti.[1]
A diferència de la poesia éddica, naixcuda en la tradició popular, els escaldos tenien consciència del seu art. Alguns autors escandinaus varen agradar d'incloure en els seus sagues poemes escáldicos. Més tart, per influències del continent, la poesia escáldica va escomençar a incloure el vers rimado, i aixina finalisa. Entre els poetes que varen cultivar esta modalitat destaquen Bragi Boddason, Egill Skallagrímsson (910 – 990), Hallfreðr vandræðaskáld i Sigvatr Þórðarson.
Poemes
editarLa majoria de poemes estan composts pels escaldos als reis a els qui prestaven servici en la cort.[2] El seu contingut històric sol tindre relació en batalles i atres fets notables durant el seu regnat. A destacar:
- Glymdrápa - Els fets d'Harald I de Noruega
- Vellekla - Els fets d'Hákon Hlaðajarl.
- Bandadrápa - Els fets d'Eiríkr Hlaðajarl.
- Knútsdrápa - Els fets de Canuto el Gran
Uns atres solen tindre continguts mitològics:
- Þórsdrápa - Un drápa dedicat al deu Thor i relacionat en els seus enfrontaments en els jagants.
- Haustlöng - Tracta de dos relats mitològics d'unes imàgens pintades en l'escut de Thjódólfur úr Hvini.
- Ragnarsdrápa - Tracta de quatre relats mitològics d'unes imàgens pintades en l'escut de Bragi Boddason.
- Húsdrápa - Descriu escenes mitològiques d'un gravat que apareixen en uns panels de cuina.
- Ynglingatal - Tracta de l'orige dels reis noruecs i el història de la casa de Yngling. Es conserva en Heimskringla.
Als poemes mitològics es poden afegir dos poemes relacionats en la mort de reis i la seua gloriosa recepció en el Valhalla.
- Hákonarmál - La mort d'Haakon el Bo i la seua recepció en el Valhalla.
- Eiríksmál - La mort d'Eiríkr Astral Sanguinosa i la seua recepció en el Valhalla.
Els poemes d'Egill Skallagrímsson són particulars i relacionats en circumstàncies vitals:
- Sonatorrek - Una planyença per la mort d'un dels fills de Egill.
- Höfuðlausn - Una alabanza a Eiríkr Astral Sanguinosa, enemic del escaldo, i que va salvar la seua vida.
- Arinbjarnarkviða - Una alabanza al seu amic Arinbjørn herse.
Mansöngr
editarUn mansöngr és una forma de poesia eròtica en Islàndia, tant en poesia escáldica medieval i en rímur moderna. En la secció Ljóðatal de Hávamál, els conjurs 16 i 17 són explícitament d'amor.
Flokkr
editarEn l'extrem opost d'un drápa es troba el flokkr, que s'interpreta com una forma més llaugera de kvæði; un poema curt, sense estribillos.[3] També es coneixen com vísur o dræplingr. Alguns eixemples destacables són Valþjófsflokkr i Tryggvaflokkr.
Referències
editar- ↑ Daisy L. Neijmann, A History of Icelandic Literature, American-Scandinavian Foundation, University of Nebraska Press, 2006, ISBN 0803233469 p. 30.
- ↑ «'Poesia escáldica».El món nòrdic medieval: una introducció, pp. 53-82..Consultat el 4/02/2021.
- ↑ Margaret Ashdown, English and Norse Documents: Relating to the Reign of Ethelred the Unready, CUP Archive, 2014, Appendix VI p. 260.
Vore també
editar
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Poesía escáldica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.