Jotun

Escena de l'òpera L'or del Rin, de Richard Wagner, ilustrada per Arthur Rackham (1910). Els jagants Fasolt i Fafner rapten a Freia, despuix de l'incompliment de Wotan de pagar-els per construir el Valhalla.

En les mitologia germana i nòrdica, els jotun (en nòrdic antic jötunn o jǫtunn, pl. jötnar) eren una raça de sers (a sovint cridats «jagants») en força sobrehumana, descrits com l'oposició als seus cosins els deus (els æsir i els vanir), a pesar de que freqüentment es mesclaven o inclús es casaven en ells. També se'ls compara en atres races no humanes com els nanos o els elfos, si ben tals categorisació no són sempre mútuament excloents. Els sers que es mencionen dins dels jotun són també cridats per atres varis noms, entre ells risi, þurs (o thurs) i trol en el cas masculí i gýgr o tröllkona en el de les femelles. Els jötnar solen viure en les fronteres entre deus i humans en terres com Jötunheim. En particular, la seua residència-fortalea és coneguda com Utgard i està situada baix les raïls de Yggdrasil, en el Jötunheim, un dels nou móns en la cosmologia nòrdica, separat de Midgard, el món dels hòmens, per altes montanyes i densos boscs. Quan viuen en un atre món que no siga el seu, semblen preferir coves i llocs obscurs.

Els jötnar són mencionats freqüentment en tot el registre escrit en nòrdic antic, i el terme derivat eotenas (en anglés antic) també apareix en el poema épico Beowulf. L'us dels térmens és canviant, i s'evidencia una tendència general a que estos sers siguen descrits de manera cada volta menys impressionant i més negativa a mida que el cristianisme es va fer més influent. Encara que el terme ‘jagant’ s'utilisa a voltes per a glossar la paraula ‘jötunn’ i els seus aparents sinònims en algunes traduccions i texts acadèmics, alguns erudits ho consideren problemàtic, ya que els jötnar no són necessàriament de gran tamany. Els térmens per a referir-se a estos sers també tenen cognados en folores posteriors, com en el yotun del folor anglés, el jætte en el folor danés i el jätti en el folor finlandés, criatures que poden compartir algunes característiques comunes, com les de convertir-se en pedra durant el dia o viure en les perifèria de la societat.

Etimologia

En nòrdic antic, eren cridats jǫtnar (sing. jǫtunn), risar (sing. risi), en particular bergrisar ('jagants de les montanyes'), o þursar (sing. þurs), en particular hrímþursar ('jagants del gebre o de la gelada'). Les gigantas també podien ser cridades gýgjur (sing. gýgr) o íviðjur (sing. íviðja).

Jötunn (del protogermánico *etunaz) provablement deriva de la raïl protogermánica *etan, 'menjar', i per tant tindria el significat de 'comilón' o 'menja-hòmens'. Seguint esta mateixa llògica, þurs podria vindre de la mateixa raïl del anglés antic þurst, o de l'alemà 'Durst', abdós significant 'sigau' o també 'set de sanc'. Risi és provablement un semblant de l'anglés antic rīsant, 'alçar', i també significaria 'persona dominant' (similar al alemà Riguera, el neerlandés reus, i el suec rese, tots significant 'jagant'). En anglés antic, els cognados de jötunn són eóten i eten, d'a on prové en anglés modern ettin i la creació de J. R. R. Tolkien Ent. Ettin és un cognado fals de yeti. L'anglés antic té el cognado þyrs del mateix significat.

Thurs és també el nom de la runa ᚦ, que després va evolucionar en la lletra Þ.

Jötnar nòrdics

Orígens

El primer ser vivent, format en el caos primitiu conegut com Ginnungagap, va anar un jötun de monumental tamany cridat Ymir. Quan ell va dormir, un fill jagant i una filla jaganta varen créixer de la seua aixella, i els seus dos peus procrearon i varen donar a llum a un mònstruo de sis caps. Supostament, estos tres sers varen donar naiximent a la raça de hrímþursar (jagantes de la gebre o jagants de gèl), els qui poblaven Niflheim, el món de la boira, fret i gèl. En canvi, els deus clamen el seu orige de Buri. Quan el jagant Ymir va ser posteriorment assessinat per Odín, Vili i Vé (els nets de Buri), la seua sanc (aigua) va inundar Niflheim i va matar a tots jötnar, llevat al que és conegut com Bergelmir i la seua esposa, que després varen repoblar la seua raça.

Caràcter dels jötnar

Les jagantes Fenja i Menja de la Grottasöngr

Representen les forces del caos primitiu i de la indomable i destructiva naturalea. La seua derrota a mans dels deus representa el triumfo de la cultura sobre la naturalea, encara que pel cost de l'eterna vigilància. Heimdall mira perpètuament el pont Bifröst des d'Asgard al Jötunheim, i Thor freqüentment fa una visita al món dels jagants per a assessinar a quants puga de la seua classe. Com una colectivitat, els jötnar són atribuïts generalment en una apariència espantosa, en garres, claus i característiques deformes, a banda d'un tamany horrorós (no obstant, no tots ells són de gran tamany, sent varis de la mateixa estatura que els Æsir i Vanir). Alguns d'ells poden inclús tindre varis caps o una forma totalment no humanoide; com Jörmundgander i Fenrir, dos dels fills de Loki, vists com a jagants. En mal aspecte ve poca inteligència; les Edda més d'una volta assemblen el seu temperament al d'un chiquet. Aun cuando són nomenats i descrits més detalladament, a sovint se'ls dona característiques opostes. Increiblement vells, duen el saber d'atres temps. És als jötnar Mimer i Vafþrúðnir a els qui Odín busca per a obtindre el coneiximent pro-còsmic. Moltes de les esposes dels deus són jötnar. Njörðr està casat en Skaði, Gerðr és consorte de Frey, Odín guanya l'amor de Gunnlod, i inclús Thor, el gran assessí de la seua raça, ama a Járnsaxa, mare de Magni. Com a tals apareixen com a deus menors, que es pot dir del jagant de la mar Ægir, molt més conectat en els deus que en els d'el Jotunheim. Cap d'estos tem a la llum, i en comoditat, les seues cases no diferixen molt d'aquelles dels deus.

Ragnarök i els jagants de fòc

Una classe dels jagants eren els jagants de fòc (o muspeli), que residien en Muspelheim, el món de la calor i el fòc, governats per Surt ("el negre") i la seua reina Sinmore. Fornjót, l'encarnació del fòc, era un atre de la seua classe. El rol principal dels jagants de fòc en la mitologia nòrdica és causar la destrucció final del món incendiant l'arbre del món Yggdrasil al final del Ragnarök, quan els jagants del Jötunheim i les forces del Niflheim llançaran un atac als deus, i mataran a casi tots exceptuant uns pocs.

Jagants en el folore escandinau

En temps tardans, els jagants eren comunament coneguts com trolls en Escandinavia. No poden soportar el sò de les campanes de les iglésies, i per lo tant deuen viure alluntats de la civilisació, en les montanyes i en els boscs més remots. Quan a voltes viagen a la civilisació, el seu principal objectiu sembla ser acallar esta clamor tirant grans pedres a les iglésies. Els jagants són no obstant vists com una raça del passat, els restants del qual encara poden ser vists en el paisage. Saxo Grammaticus va atribuir el erigimiento de dólmenes als jagants, i una gran roca que yacer segons pareix a l'encert en el camp (de fet un vestigi de la Glaciació) era cridada un «llançament dels jagants». Este concepte va sobreviure en el folore fins a una data tardana, manifestat per una història del folore suec, d'acort a la qual un jagant en temps d'antany va arrancar dos péntols de terra, formant els llac Vänern i Vättern, i els va tirar en la mar Bàltica, convertint-se en l'illa de Gotland i en la de Öland, respectivament.