L'or del Rin

L'or del Rin

L'or del Rin (títul original en alemà: Dones Rheingold) és una òpera èpica en un acte (un preludi i quatre quadros) en música i cantat en alemà de Richard Wagner, la primera de les quatre que componen el cicle de L'anell del nibelungo (Der Ring dones Nibelungen). Es va estrenar en el Hoftheater de Munich el 22 de setembre de 1869, en August Kindermann en el paper de Wotan, Heinrich Vogl com Loge, i Wilhelm Fischer com Alberich. Forma part del Cànon de Bayreuth.

Història de la composició

Primera representació en Bayreuth, 1876

Encara que L'or del Rin és la primera òpera del cicle L'anell del nibelungo, va ser l'última en ser concebuda. Els plans de Wagner per a la tetralogia varen ser cap a arrere a partir de la mort del héroe Sigfrido, per a incloure la seua joventut i després el història dels acontenyiments entorn a la seua concepció i de cóm la valkiria Brunilda va ser castigada per haver intentat salvar als seus pares contra les Mitteilung va ser degudament alterat per a reflectir el canvi. A la frase dalt citada ell va afegir les paraules, «que seran precedides per un gran preludi».

Va escomençar a treballar en el preludi produint tres esbossos en prosa aquell més, encara que ell va seguir estant insegur sobre el nom, considerant per tandes Der Raub: Vorspiel (El robo: Preludi), Der Raub dones Rheingoldes (El robo de l'or del Rin) i Dones Rheingold (Vorspiel) (L'or del Rin (Preludi)). Una carta que Wagner va escriure a Theodor Uhlig confirma que en esta época l'òpera anava a tindre tres actes. Wagner va seguir desenrollant el text i el guion del preludi en paralel en els de La valkiria. L'esquema en prosa de L'or del Rin va ser terminat entre el 21 i el 23 de març de 1852 i el seu borrador en vers entre el 15 de setembre i el 3 de novembre. Una còpia fidel del text va ser acabat per al 15 de decembre.

Durant els primers anys de la década de 1850, Wagner va produir alguns esbossos musicals per a parts del Anell i va apuntar varis motius que s'usarien en l'obra. De particular interés és el 5 de setembre de 1853; Wagner va pretendre en la seua autobiografia Mein Leben que en esta data l'idea musical li va vindre mentres estava mig dormit en un hotel en La Spezia en Itàlia, pero açò ha segut posat en dubte per Deathridge i uns atres.

També existixen tres grups d'aïllats esbossos musicals per a L'or del Rin que varen ser composts entre el 15 de setembre de 1852 i novembre de 1853. El primer d'ells va ser inclós en el borrador en vers del text, el segon en la còpia de Wagner de l'impressió de 1853 del text; la tercera es va escriure en un full no datat de paper musical. Les tres varen ser usades posteriorment per Wagner.

L'adequat desenroll de la partitura va escomençar l'1 de novembre de 1853. Per al 14 de giner, Wagner va completar el primer esbós de l'òpera entre dos i tres pentagrames. La següent etapa va implicar el desenroll d'un borrador més detallat que indicava la major part dels detalls vocals i instrumentals. Açò es va terminar per al 28 de maig. En paralel, Wagner va escomençar a treballar en una bona còpia de la partitura el 15 de febrer, una tasca que havia terminat el 26 de setembre de 1854, moment en el que ya havia escomençat a treballar en els esbossos de La valkiria.

Història de les representacions

Wagner volia que esta òpera s'estrenara com a part de tot el cicle, pero es va vore obligat a representar-l'abans per insistència del seu patró, el rei Luis II de Baviera. Es va estrenar en el Hoftheater de Munich el 22 de setembre de 1869. L'òpera es va estrenar com a part del cicle el 13 d'agost de 1876, en el Festspielhaus de Bayreuth. L'or del Rin seguix sent una de les òperes més populars; en les estadístiques de Operabase apareix la n.º 33 de les cent òperes més representades en el periodo 2005-2010, sent la 4.ª en alemà i la segona de Wagner, despuix de El holandés errante. Seguix, puix, representant-se en regularitat, tant en Bayreuth com en atres llocs com a part del cicle del Anell o separadament.

Vore també

• Anex:Personages de l'anell del nibelungo
• L'anell del nibelungo

Referències

• Totes les imàgens varen ser creades per Arthur Rackham (1911).

Referències cinematogràfiques

• En la película "El nou món" (The New World) del director Terrence Malick, se sent el preludi de l'òpera en 2 passages de la película, com a fondo musical (música extra-diegética).
• En la película "Alien: Covenant", de la saga de Alien del director Ridley Scott, es menciona la "Entrada dels deus al Valhalla" i se sent, al principi del film, el seu tema principal en piano i després, al final del film, se sent el seu tema i desenroll en l'orquesta; en la peculiaritat de ser interpretada i escoltada, respectivament, en la mateixa trama de la película (música diegética).