Anar al contingut

Þ

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Þ
Per a la ciutat polaca d'este nom vore Toruń.


Þ þ és una lletra dels alfabets anglosaxó i islandés. També es va usar en Escandinavia en l'Edat Mija, pero després va ser substituït per la th.

El seu nom és thorn o þorn (/θoɾn/) i deriva de la runa ᚦ, també cridada thorn ("espina") en anglosaxó i thurs ("jagant") en Escandinavia.

Té dos possibles pronunciacions:

  • interdental fricativa sorda [θ], com la z espanyola de rabosot;
  • dental fricativa sonora [ð], com a la d de cada.

L'islandés ha restringit l'us al primer dels casos, amprant per al segon fonema la lletra ð (eth).

Usos

Anglés

Artícul principal → Ye Olde.

La Þ es va usar per a escriure en anglés mig abans de l'invenció de l'imprenta.

William Caxton, el primer impressor en Anglaterra, va dur en si un joc de lletres realisat en l'Europa Continental, que no contenia Þ (thorn), Ȝ (yogh) ni Ð (eth). Aixina que va substituir la lletra Þ per una I. No va ser una elecció arbitrària de Caxton: en alguns manuscrits de principis del XIV les lletres I i Þ ya són idèntiques.

The s'escriu com YE a lo llarc de tota l'edició de la Bíblia del Rei Jaime (XVII). De fet, l'us d'I en lloc de Þ encara es veuen en làpidas i en la frase feta Ye Olde ("El vell"), empleada per a donar un aire de la "Vella Anglaterra" als noms d'establiments, com per eixemple Ye Olde English Pubbe ("La vella taverna anglesa"). Esta circumstància ha dut a que l'artícul definit the siga a sovint llegit, intencionadament o no, com yi.

Islandés

L'idioma islandés és l'únic idioma viu en conservar la lletra thorn (en islandés; þ, pronunciada com þoddn, [θ̠ɔtn̥] o þordn, [θ̠ɔrtn̥] en l'us comú). La lletra és la trigèsima en l'alfabet islandés; és transliterada a th quan no pot ser reproduïda[1] i mai apareix al final d'una paraula. La seua pronunciació no ha variat molt, pero abans de l'introducció del caràcter eth, la þ era utilisada per a representar el sò [ð], com en la paraula "voreþa", que s'escriu voreða (significa "convertir-se") en islandés modern o en l'ortografia normalisada.[2] La þ es va prendre originalment del alfabet rúnic i és descrita en el primer tractat gramatical:

Staf þann er flestir menn kalla þ þann kalla ég af því heldur þi að þá er það atkvæði hans í hverju máli sem eftir lifir nafnsins er úr er tekinn raddarstafur úr nafni hans, sem alla hefi ég samhljóðendur samda í það mark nú sem ég reit snemma í þeirra umræðo. Skal þ standa fyrri í stafrófi en titull þo að ég hafi síðar umræðo um hann því að hann er síðast í fundinn, en af því fyrr um titul að hann var áður í stafrófi og ég lét hann þeim fylgja í umræðo eru honum líkir þarfnast sína jartein. Höfuðstaf þi-sins rita ég hvergi nema í vers upphafi því að hans atkvæði má eigi æxla þótt hann standi eftir raddarstaf í samstöfun.[3]
Primer gramàtic, primer tractat gramatical

Per eixemple, el nom patronímico de l'atleta islandesa Anníe Mist Þórisdóttir és anglicizado com Thorisdottir.

Gòtic

La þ s'utilisa com a romanisació de 𐌸 (que, com en anglés i islandés, representa la fricativa dental sorda θ)

Representació informàtica

La lletra posseïx les següents representacions Unicode:

  • Mayúscula Þ: O+00DE
  • Minúscula þ: O+00FE

En un teclat QWERTY normal pot obtindre's per mig de les combinacions de tecles de Alt més teclat numèric: Alt+0222 (Þ , mayúscula) i Alt+0254 (þ , minúscula).

Referències

  1. ↑ «archive. org/web/20130717202308/http://earth-info. nga. mil/gns/html/Romanization/Romanization_RomanScripts. pdf ICELANDIC BGN/PCGN 1968 Agreement» (en en) (PDF). Archivat des d'el nga. mil/gns/html/Romanization/Romanization_RomanScripts. pdf original, el 17 de juliol de 2013. Consultat el 7 d'octubre de 2018.
  2. ↑ Gordon (1927). org/details/introductiontool00gord/page/268 An Introduction to Old Norse (en en), New York: Oxford University Press, p. org/details/introductiontool00gord/page/268 268. ISBN 0-19-811184-3.
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..