Ð
La lletra Ð ð, cridada eth, ið, edh, ed o edd (en feroés), s'ampra habitualment per a transcribir una consonant fricativa dental sonora th (com en les paraules angleses them o that ). La minúscula té la forma de la D en l'antiga escritura uncial en una barra travessera. El seu contraparte consonàntica sorda és la lletra Þ (thorn).
Caracterisa a les antigues llengües nòrdiques. Encara està present en els alfabets islandés i feroés. En islandés representa una dental fricativa sonora, encara que es pronuncia de forma sorda sempre que la lletra no va seguida de vocal: iþ. En feroés no es pronuncia (a excepció de ð davant de r en la que es pronuncia com [g] en unes poques paraules) pero es manté per raons etimològiques.
També amprada antigament per a escriure l'antic anglés, que la va prendre de l'antic irlandés o del antic nòrdic. En anglés pot representar una dental fricativa sorda o sonora, abdós sons també representats per Þ. En anglés mig, per l'influència dels normandos, es va substituir per th.
També s'ampra en l'Alfabet fonètic internacional para transcribir la consonante fricativa dental sonora. És ademés un caràcter freqüent en la transcripció de llengües germàniques.
Codificació digital
[editar | editar còdic]En Unicode, la mayúscula Ð està codificada en O+00D0 i la minúscula ð està codificada en O+00F0.[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ð» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.