Anglés mig
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Anglés mig Inglis, Inglisch, Hinglis, Hinglish | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Anglaterra migeval i parts de Escòcia i Gales |
| Regió: | |
| Parlants: | Llengua morta |
| Rànquing: | |
| Família: | llengua indoeuropea germànica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | |
| Regulat per: | |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
Anglés mig (en anglés mig: Inglisch) és el nom que es dona en filologia històrica a les diverses formes que va adoptar simbòlicament la llengua anglesa parlada en Anglaterra des de finals del sigle XI (se sol senyalar la data de la conquista normanda d'Anglaterra per Guillermo el Conquistador en l'any 1066 per la seua importància com a símbol) fins a fins del sigle XV (en la data de l'introducció de la imprenta en Anglaterra per William Caxton en la década de 1470 com a fita).
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Pyles, T. y Algeo, J., The Origins and Development of the English Language. Thomas Wadsworth, Boston, 2005.
- Crystal, David, The Cambridge Encyclopedia of the English language, Cambridge University Press, 2005.
- Williams, Joseph, Origins of the English Language, Macmillan, 1975.