Ortografia de l'islandés
L'ortografia del islandés, prové del nòrdic antic, ya que en les expedicions d'Erik el Rojo es va descobrir i va poblar Groenlàndia, Islàndia i chicotetes colónies en Canadà.
L'islandés és un dels idiomes europeus que casi no ha canviat en el seu dialecte i sobretot en el seu escritura, ya que prové del nòrdic, que a la seua volta prové del germà o família de llengües d'orige germà.
Ademés, encara conserven lletres del seu alfabet molt antigues com la ð, æ, þ, i fins a la ö.
Alfabet
 |
 |
 | |
L'alfabet islandés és un alfabet basat en l'alfabet llatí que inclou algunes lletres duplicades en accents aguts; ademés, inclou la lletra eth (Ðð), transliterada com a d, i la lletra rúnica thorn (Þþ), transliterada com th; la Æ la Öö són considerades lletres per dret propi i no una lligam o versió diacrítica de les seues respectives lletres. Els islandesos criden a les dèu lletres adicionals que no es troben en l'alfabet anglés (especialment a thorn i a eth) com séríslenskur, "específicament islandeses" o "únicament islandeses", encara que en realitat no ho són. Eth també és utilisada en el feroés, i encara que thorn ya no s'usa en cap atre idioma viu, es va utilisar en molts idiomes històrics, inclós l'anglés antic. Les paraules islandeses mai comencen en una ð, lo que significa que la versió mayúscula Ð s'usa principalment quan les paraules s'escriuen totes en mayúscula.
A voltes, els glifos són simplificats quan s'escriuen a mà, per eixemple æ (considerada una lletra separada ara, pero originalment una lligam) pot escriure's com ae, lo que pot facilitar l'escritura en cursiva.
L'alfabet consta de les següents 32 lletres.
| Mayúscules | |||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| A | Á | B | D | Ð | I | É | F | G | H | I | Í | J | K | L | M | N | O | O | P | R | S | T | O | Ú | V | X | I | Ý | Þ | Æ | Ö |
| Minúscules | |||||||||||||||||||||||||||||||
| a | á | b | d | ð | i | é | f | g | h | i | í | j | k | l | m | n | o | o | p | r | s | t | o | ú | v | x | i | ý | þ | æ | ö |
| Lletra | Nom | AFI | Freqüència[1] |
|---|---|---|---|
| Aa | a | /aː/ | 10.11% |
| Áá | á | /auː/ | 1.8% |
| Bb | bé | /pjɛː/ | 1.04% |
| Dd | done | /tjɛː/ | 1.58% |
| Ðð | ið | /ɛːθ/ | 4.39% |
| Ee | i | /ɛː/ | 6.42% |
| Éé | é | /jɛː/ | 0.65% |
| Ff | eff | /ɛfː/ | 3.01% |
| Gg | ge | /cɛː/ | 4.24% |
| Hh | há | /hauː/ | 1.87% |
| Ii | i | /ɪː/ | 7.58% |
| Íí | í | /iː/ | 1.57% |
| Jj | joð | /jɔːθ/ | 1.14% |
| Kk | ká | /kʰauː/ | 3.31% |
| Ll | ell | /ɛtːl̥/ | 4.53% |
| Mm | emm | /ɛmː/ | 4.04% |
| Nn | enn | /ɛnː/ | 7.71% |
| Oo | o | /ɔː/ | 2.17% |
| Óó | o | /ou/ | 0.99% |
| Pp | pé | /pʰjɛː/ | 0.79% |
| Rr | err | /ɛr̥ː/ | 8.58% |
| Ss | ess | /ɛsː/ | 5.63% |
| Tt | té | /tʰjɛː/ | 4.95% |
| Uu | o | /ʏː/ | 4.56% |
| Úú | ú | /oː/ | 0.61% |
| Vv | vaff | /vafː/ | 2.44% |
| Xx | ex | /ɛxs/ | 0.05% |
| Yy | ufsilon i | /ˈʏfsɪlɔn ɪː/ | 0.9% |
| Ýý | ufsilon ý | /ˈʏfsɪlɔn iː/ | 0.23% |
| Þþ | þorn | /θɔrtn̥/ | 1.45% |
| Ææ | æ | /ai/ | 0.87% |
| Öö | ö | /œː/ | 0.78% |
- Lletra eliminada
| Lletra | Nom | AFI |
|---|---|---|
| Zz | bolet | /ˈsɛːta/ |
Les lletres a, á, i, é, i, í, o, o, o, ú, i, ý, æ i ö es consideren vocals i el restant consonants.
Les lletres C (sigues, /sjɛː/), Q (kú, /kʰoː/) i W (tvöfalt vaff, /ˈtʰvœːfal̥t ˌvafː/) solament són utilisades en paraules islandeses d'orige estranger i en alguns noms propis també d'orige estranger. De lo contrari, c, qu, i w són remplazades per k/s/ts, hv i v, respectivament. (De fet, hv etimológicamente correspon a qu del Llatí i a wh del anglés en paraules heretades del protoindoeuropeu: hvað en islandés, quod en llatí, what en anglés.)
La lletra Z (bolet, /ˈsɛːta/) va ser utilisada fins a 1973, any en el que va ser abolida, ya que la seua funció solament era de detall etimològic. Originalment representava a una t͡s africada, la qual va sorgir de les combinacions t+s, d+s, ð+s; no obstant, en l'islandés modern va aplegar a ser pronunciada com /s/, i com de tots modos era una lletra rara, es va decidir en 1973 reemplaçar totes les z per s.[2] No obstant, un dels periòdics més importants en Islàndia, Morgunblaðið, encara l'utilisa a voltes (encara que molt rarament), i una escola secundària, el Colege Comercial d'Islàndia la té en el seu nom. També pot trobar-se en alguns noms propis i en préstams llingüístics com a pizza. Les persones majors que varen ser educades abans de l'abolició de la z també l'usen a voltes.
Si be les lletres C, Q, W i Z es troben en el teclat islandés, rara volta són utilisades en islandés; són utilisades per a escriure alguns noms propis d'islandesos, principalment llinages (els llinages són l'excepció en Islàndia). La lletra C s'utilisa en les senyals de trànsit (per a indicar el centre de la ciutat) segons la regulació europea i cm s'utilisa per al centímetro segons el Sistema Internacional d'Unitats (encara que pot escriure's com sentimetri). Molts creuen que estes lletres deurien incloure's en l'alfabet, ya que el seu propòsit és el d'una ferramenta per a cotejar. L'alfabet que s'ensenyava en les escoles fins a aproximadament 1980 té estes 36 lletres (i les computadores encara ordenen d'esta manera): a, á, b, c, d, ð, i, é, f, g, h, i, í, j, k, l, m, n, o, o, p, q, r, s, t, o, ú, v, w, x, i, ý, z, þ, æ, ö.
Història
L'alfabet islandés modern s'ha desenrollat a partir d'un estàndart establit en el XIX, principalment pel llingüiste danés Rasmus Rask. Fonamentalment, està basat en gran mida en un estàndar ortogràfic creat a principis del XII per un document denominat El primer tractat gramatical d'autor desconegut. L'estàndart estava destinat a la llengua nòrdica comuna, el nòrdic antic. No obstant, no va tindre molta influència en eixe moment.
Les característiques més definitorias de l'alfabet es varen establir en l'antic tractat:
- Us del accent agut (originalment per a indicar la duració vocàlica).
- Us de þ, també utilisada en l'alfabet del anglés antic com la lletra thorn.
L'estàndart posterior de Rasmus Rask va ser bàsicament una reconstrucció de l'antic tractat, en alguns canvis per a ajustar-se a les convencions concurrents del germànic septentrional, com l'us exclusiu de k en lloc de c. Vàries característiques antigues, com ð, en realitat no havien tingut molt us en els sigles posteriors, per lo que l'estàndart de Rask va constituir un canvi important en la pràctica.
Els canvis posteriors del XX són: principalment, l'adopció de é, que anteriorment s'escrivia com je (reflectint la pronunciació moderna), i la tongada de z per s en 1973.[3]
Referències
- ↑ «com/cryptanalysis/letter-frequencies-various-languages/icelandic-letter-frequencies/ Icelandic Letter Frequencies» (en en). Practical cryptography. Consultat el 4 d'abril de 2013.
- ↑ visindavefur. is/svar. php? id=192 Hvers vegna var bókstafurinn z svona mikið notaður á Íslandi en því svo hætt? (islandés)
- ↑ Eiríkur Rögnvaldsson. «archive. org/web/20210423013159/https://notendur. hi. is/~eirikur/av/stafsetn. htm Stafsetning og greinarmerkjasetning» (en is). Archivat des d'el hi. is/~eirikur/av/stafsetn. htm original, el 23 d'abril de 2021. Consultat el 9 de maig de 2014. «2. og 3. grein fjalla um bókstafinn z, brottnám hans úr íslensku, og ýmsar afleiðingar þess. z var numin brott úr íslensku ritmáli emð auglýsingu menntamálaráðuneytisins í september 1973 (ekki 1974, eins og oft er haldið fram).»
Enllaços externs
- hi. is/~eirikur/ptg_ice. pdf Pautes per a la transcripció fonètica
- ru/azbuka/icelandic_abc/icelandic_letters. html Alfabet islandés per a imprimir. Lletres per a imprimir en l'impressora
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ortografía del islandés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.