É

É, é (i en accent agut) és una lletra de l'alfabet llatí. Es troba en els idiomes afrikáans, casubio, català, chec, danés, emiliano-romañol, eslovaco, espanyol, francés, galés, gallec, hongarés, irlandés, islandés, italià, luxemburgués, noruec, occità, portugués, suec i vietnamita com una variant de la lletra i. En anglés, pot ser observat com a ajuda de pronunciació i en préstams llingüístics (résúmé del Francés) o romanisació (per eixemple Pokémon del japonés). També s'ampra en el neerlandés i en el navajo.[1]
En diversos idiomes
Chec i eslovaco
É és la novena lletra dels alfabets Chec i Eslovaco i es representen /é/.
Chinenc
S'escriu en la romanisació pinyin : « é » és la tonalitat ascendent o creixent ‹ é › es representa fonèticament com /ɛ˧˥/.[2]
Idiomes escandinaus
En danés, noruec i suec, la lletra "i" s'usa per a indicar que una sílaba que termina en la lletra i es torna tònica, i és freqüentment usat quan canvia de significat.
Neerlandés
Com en l'anglés, é es representa en escriure paraules estrangeres, principalment provinents del francés. S'usa per a distinguir l'artícul een que equival a "a" i "an" en anglés i één com el número "un". S'usa també per a afegir entonacióen paraules de la mateixa manera que l'anglés. En neerlandés algunes persones utilisen hé com una salutació que equival a "hey" o "hi"(hola).
Emiliano-Romañol
En Emiliano, "é" s'ampra per a representar [i]. Eixemple: récc [rek] "ric". En Romañol la mateixa lletra s'usa per a representar [ei]. Per eixemple: lédar [leidar] "lladres".
Inglés
En anglés, la "i" en tilde aguda té alguns usos, principalment en galicisme, tals com née, résumé, fiancée, souté i coupè; i noms com Beyoncé, Breneé, Jon Benét i Théo. Pokémon, la franquícia de mijos d'entreteniment que la seua propietària és la corporació japonesa Nintendo, usa [ké] per a resaltar la pronuciaació adequada del katakana.
Francés
La lletra é (pronunciada/i/) a diferència de la é(la qual es pronuncia/ɛ/) és extensament usat en el francés.
Hongarés
É és la novena lletra del hongarés i es representa [ei].
Islandés
É és la sèptima lletra del islandés i es representa [ie].
Irlandés
En irlandés la fada (tilde aguda) marca una vocal llarga i per tant é es pronuncia [ee].
Italià
É és una variable d'I que du tilde aguda, lo que representa a una /i/ duent l'accent ortogràfic. s'usa només si és l'última sílaba llevat en diccionaris o quan la pronunciació pot afectar el significat de la paraula: perché (¿per qué?, perque) i pésca (peixca), en ser comparat en caffè (café) i pèsca (duranzno), que tenen una tilde greu. é també vaig poder significar és, com en el cas del portugués
Casubio
É és l'octava lletra del alfabet casubio i representa /ee/. Es pot representar com [i] [ei] rn els dialectes locals entre Puck i Kartuzy.
Portugués
En portugués, la é s'ampra per a marcar una lletra tònica /é/ en paraules a on la sílaba tònica és impredictible dins de la paraula com péssimo (pèssim). Si fora predible dita ubicació, la tilde aguda no s'usa, /é/ a diferència de /ê/.
É també vaig poder significar "és", per eixemple: ela é bonica (ella és bonica).
Espanyol
En castellà, é és una lletra accentuada que es pronuncia com [i]. L'accent indica la sílaba tònica, en paraules en entonament irregular, com en "èxtasis" o "bebé".
Gaèlic escocés
"É" s'usa una sola volta en el [gaèlic escocés], pero va ser reemplaçada per "È" durant llarc temps. Açò encara pot ser vist, pero no s'usa en l'ortografia convencional de dit idioma.
Galés
En Galés, l'entonament de la paraula cau en la penúltima sílaba, pero una forma d'indicar entonament al final (vocal curta) és per mig de l'us de la tilde aguda, ya que es troba en préstams llingüístics: personél (personal), sigarét (cigarret), ymbarél (paraigües).
Vietnamita
En vietnamita, la lletra "é" indica el to ascendent. que es combina en "ê" o en "ê".
Unicode
En Unicode, la mayúscula É està codificada en O+00C9 i la minúscula é està codificada en O+00E9.[3][4]
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «É» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.