Anar al contingut

Idioma luxemburgués

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El luxemburgués (, pronunciació: [Lb-lëtzebuergesch. ogg] Erro al crear miniatura: ; en alemán: Luxemburgisch, pronunciació: [De-Luxemburgisch. ogg] Erro al crear miniatura: ; en francés: luxembourgeois, pronunciació: [Fr-luxembourgeois. ogg] Erro al crear miniatura: ) és un idioma altogermánico central occidental (llengües franconias), dins del fráncico o franconio central, parlat i estandardisat en Luxemburc. Va ser adoptat com a idioma oficial per eixe Estat en 1984 i és parlat pel 66 % de la població (un 52 % com a llengua nativa i un 14 % que ho va deprendre com a segon idioma).[1] També ho parlen en chicotetes zones de Bèlgica, França i Alemània, ademés d'alguns descendents d'immigrants luxemburguesos, en especial d'Estats Units i Transilvania (Romania). Hi ha uns 300 000 parlants de luxemburgués en tot lo món. Se li considera com un dialecte norteny estandardisat del fráncico o franconio moselano.

Aspectes històrics, socials i culturals

Estat llegal

Segons la llei aprovada el 24 de febrer de 1984, la llengua nacional oficial en Luxemburc és el luxemburgués, encara que els texts llegals es redacten en francés i la llengua administrativa es pot elegir entre el luxemburgués, el francés i l'alemà. No és considerada llengua oficial de l'Unió Europea.[2]

En Bèlgica es reconeix com a llengua regional en Valonia.

Luxemburgués escrit

El luxemburgués utilisa l'alfabet llatí en vintissís lletres i ademés é, ä, ë. Per a alguns préstams de l'alemà i del francés s'utilisen lletres pròpies d'estos idiomes com: î (boîte), ê (enquête) i û (piqûre); ö (blöd), ü (Büro).

Estandardisació

Les propostes d'estandardisació de l'ortografia del luxemburgués poden documentar-se des de finals del XIX, encara que l'adopció del "OLO" (Ofizjel Letzebuurjer Ortografi) es va produir el 5 de juny de 1946.[3] Esta ortografia, encara que no és oficial, va proporcionar un sistema per a que els parlants de totes les varietats de luxemburgués pogueren transcribir les paraules segons la seua pronunciació, rebujant certs usos de l'ortografia alemana, com l'utilisació de "ä" i "ö",[4] aixina com de l'ortografia francesa.

fiireje, rééjelen, shwèzt, veinejer (en alemà vorigen, Regeln, schwätzt, weniger)
bültê, âprê, Shaarel, ssistém (en francés bulletin, emprunt, Charles, système)

En l'any 2019 es va presentar una nova reforma ortogràfica del luxemburgués.[5]

Influències

El luxemburgués escrit mostra freqüentment una clara influència del alt alemà en la sintaxis i els modismes. El luxemburgués encara depén molt de la norma gramatical alemana. Algunes paraules diferixen de l'alemà estàndar, pero tenen equivalents en alguns dialectes de l'alemà. Un eixemple seria la paraula creïlla, que en luxemburgués és Gromper, pero que en francés és pomme de terre i en alemà, Kartoffel.

Atres paraules són exclusives del luxemburgués, per eixemple, la paraula "fòsfor", o "cerilla", que és Fixfeier. L'alemà actual es diu "Däitsch" o "Preisësch" (prusiano). El seu us més corrent és en la prensa i en l'escola.

Descripció llingüística

Família llingüística

Archiu:WIKITONGUES- Mark speaking Luxembourgish.webm El luxemburgués pertany al grup de llengües altogermánicas, com l'alemà estàndar, és dir, són llengües estretament relacionades encara que històricament diferents. El luxemburgués pren moltes paraules del francés, per eixemple, conductor d'autobusos és chauffeur de bus en francés i Buschauffeur en luxemburgués, mentres que en alemà és Busfahrer. És relativament fàcil per a un alemà entendre a un parlant de luxemburgués, pero molt més complicat intentar parlar-ho per la seua influència francesa.

Algunes frases

  • Jo. Sí. (Ja en alemà i neerlandés)
  • Nee. No. (Nein en alemà, Nee en neerlandés)
  • Villäicht. Potser. (Vielleicht en alemà)
  • Moien. Hola. (Moin en alemà del nort, Trobe en neerlandés)
  • Äddi. Adeu. (Adieu en francés)
  • Merci. Gràcies. (Merci en francés)
  • Watgelift? o Ëntschëllegt? Wéiglift?¿Perdó? (Entschuldigung en alemà)
  • Schwätzt dier Spuenesch/Franséisch/Englesch/Däitsch? ¿Parla Ud. espanyol/francés/anglés/alemà? (Sprechen Sie Spanisch/Französisch/Englisch/Deutsch? en alemà)

Traduccions espanyol-luxemburgués

  • La Carta de Colón (Dem Kolumbus säi Bréif). Traductor Raoul van Gertz, filòlec i traductor del Parlament europeu.
  • La Bíblia RV1960 (de Bibel RV1960). Traductor S. Palmer basat en ferramentes de traducció tecnològiques.[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ «amazingtalker. es/blog/spain-es/atre/59744/ L'idioma de Luxemburc | Qué es parla en Luxemburc».
  2. ↑ «eu/european-union/about-eu/eu-languages_es Llengües de l'UE». Unió Europea. Consultat el 23 de decembre de 2020.
  3. ↑ .legilux. public. lu/leg/a/archives/1946/0400709/index. html legilux. public. lu/leg/a/archives/1946/0400709/index. html archivat en Wayback Machine. Mémorial A no. 40 (7 de setembre de 1946), pp. 637–641: "Arrêté ministériel du 5 juin 1946 portant fixation d'un système officiel d'orthographe luxembourgeois".
  4. ↑ "Et get kèèn ä geshriven. […] Et get kèèn ö geshriven." (p. 639)
  5. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Luxemburger Wort. Consultat el 23 de decembre de 2020.

Enllaços externs

[[:|{{{2}}}]] Commons