Idioma luxemburgués
El luxemburgués (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-lb» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional., pronunciació: Plantilla:Àudio-AFI; en alemán: Luxemburgisch, pronunciació: Plantilla:Àudio-AFI; en francés: luxembourgeois, pronunciació: Plantilla:Àudio-AFI) és un idioma altogermánico central occidental (llengües franconias), dins del fráncico o franconio central, parlat i estandardisat en Luxemburc. Va ser adoptat com a idioma oficial per eixe Estat en 1984 i és parlat pel 66 % de la població (un 52 % com a llengua nativa i un 14 % que ho va deprendre com a segon idioma).[1] També ho parlen en menudes zones de Bèlgica, França i Alemània, ademés d'alguns descendents d'immigrants luxemburguesos, en especial d'Estats Units i Transilvania (Romania). Hi ha uns 300 000 parlants de luxemburgués en tot lo món. Se li considera com un dialecte norteny estandardisat del fráncico o franconio moselano.
Aspectes històrics, socials i culturals
[editar | editar còdic]Estat llegal
[editar | editar còdic]Segons la llei aprovada el 24 de febrer de 1984, la llengua nacional oficial en Luxemburc és el luxemburgués, encara que els texts llegals es redacten en francés i la llengua administrativa es pot elegir entre el luxemburgués, el francés i l'alemà. No és considerada llengua oficial de l'Unió Europea.[2]
En Bèlgica es reconeix com a llengua regional en Valonia.
Luxemburgués escrit
[editar | editar còdic]El luxemburgués utilisa l'alfabet llatí en vintissís lletres i ademés é, ä, ë. Per a alguns préstams de l'alemà i del francés s'utilisen lletres pròpies d'estos idiomes com: î (boîte), ê (enquête) i û (piqûre); ö (blöd), ü (Büro).
Estandardisació
[editar | editar còdic]Les propostes d'estandardisació de l'ortografia del luxemburgués poden documentar-se des de finals d'el XIX, encara que l'adopció d'el "OLO" (Ofizjel Letzebuurjer Ortografi) es va produir el 5 de juny de 1946.[3] Esta ortografia, encara que no és oficial, va proporcionar un sistema per a que els parlants de totes les varietats de luxemburgués pogueren transcribir les paraules segons la seua pronunciació, rebujant certs usos de l'ortografia alemana, com l'utilisació de "ä" i "ö",[4] aixina com de l'ortografia francesa.
- fiireje, rééjelen, shwèzt, veinejer (en alemà vorigen, Regeln, schwätzt, weniger)
- bültê, âprê, Shaarel, ssistém (en francés bulletin, emprunt, Charles, système)
En l'any 2019 es va presentar una nova reforma ortogràfica del luxemburgués.[5]
Influències
[editar | editar còdic]El luxemburgués escrit mostra freqüentment una clara influència del alt alemà en la sintaxis i els modismes. El luxemburgués encara depén molt de la norma gramatical alemana. Algunes paraules diferixen de l'alemà estàndar, pero tenen equivalents en alguns dialectes de l'alemà. Un eixemple seria la paraula creïlla, que en luxemburgués és Gromper, pero que en francés és pomme de terre i en alemà, Kartoffel.
Atres paraules són exclusives del luxemburgués, per eixemple, la paraula "fòsfor", o "cerilla", que és Fixfeier. L'alemà actual es diu "Däitsch" o "Preisësch" (prusiano). El seu us més corrent és en la prensa i en l'escola.
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Família llingüística
[editar | editar còdic]El luxemburgués pertany al grup de llengües altogermánicas, com l'alemà estàndar, és dir, són llengües estretament relacionades encara que històricament diferents. El luxemburgués pren moltes paraules del francés, per eixemple, conductor d'autobusos és chauffeur de bus en francés i Buschauffeur en luxemburgués, mentres que en alemà és Busfahrer. És relativament fàcil per a un alemà entendre a un parlant de luxemburgués, pero molt més complicat intentar parlar-ho per la seua influència francesa.
Algunes frases
[editar | editar còdic]- Jo. Sí. (Ja en alemà i neerlandés)
- Nee. No. (Nein en alemà, Nee en neerlandés)
- Villäicht. Potser. (Vielleicht en alemà)
- Moien. Hola. (Moin en alemà del nort, Trobe en neerlandés)
- Äddi. Adeu. (Adieu en francés)
- Merci. Gràcies. (Merci en francés)
- Watgelift? o Ëntschëllegt? Wéiglift?¿Perdó? (Entschuldigung en alemà)
- Schwätzt dier Spuenesch/Franséisch/Englesch/Däitsch? ¿Parla Ud. espanyol/francés/anglés/alemà? (Sprechen Sie Spanisch/Französisch/Englisch/Deutsch? en alemà)
Traduccions espanyol-luxemburgués
[editar | editar còdic]- La Carta de Colón (Dem Kolumbus säi Bréif). Traductor Raoul van Gertz, filòlec i traductor del Parlament europeu.
- La Bíblia RV1960 (de Bibel RV1960). Traductor S. Palmer basat en ferramentes de traducció tecnològiques.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Luxemburc|20px|Vore el portal sobre Luxemburc]] Portal:Luxemburc. Contingut relacionat en Luxemburc.
- Luxemburc
- Idioma alemà
- Idioma francés
- Alt alemà
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «amazingtalker. es/blog/spain-es/atre/59744/ L'idioma de Luxemburc | Qué es parla en Luxemburc».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ .legilux. public. lu/leg/a/archives/1946/0400709/index. html legilux. public. lu/leg/a/archives/1946/0400709/index. html archivat en Wayback Machine. Mémorial A no. 40 (7 de setembre de 1946), pp. 637–641: "Arrêté ministériel du 5 juin 1946 portant fixation d'un système officiel d'orthographe luxembourgeois".
- ↑ "Et get kèèn ä geshriven. […] Et get kèèn ö geshriven." (p. 639)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma luxemburgués.
- archive. org/web/20060126233317/http://www. rtl. lu/home. rtl RTL. lu Ràdio-Télé Lëtzebuerg
- lod. lu/lod/ Lëtzebuerger Online Dictionnaire.- Diccionari en llínea del Ministeri de Cultura luxemburgués. Traduccions de l'alemà, francés, portugués i anglés.
- blogspot. com/2020/09/biblia-completa-en-luxemburguesdei. html.- La Bíblia RV1960 al Luxemburgués.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma luxemburgués» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.