Llengües franconias

Erro al crear miniatura:

El domini llingüístic de les llengües fráncicas o franconias, groc: baix franconio, blau-vert: "alt franconio".

Les llengües franconias són una agrupació língüística dins de les llengües germàniques occidentals. El grup franconio reunix les llengües i varietats que pertanyen al mateix temps al baix franconio, l'alemà central i l'alt alemà. El grup deu el seu nom als francs, encara que sembla ser que només el subgrup bajofranconio poguera ser descendent directe del antic fráncico, per lo que les llengües franconias no constituïxen un grup filogenético vàlit, sino només una agrupació geogràfica.

Les llengües d'este grup són parlades en el noreste de l'antic Regne Franco. En els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, el nort i noreste de França (Districte de Dunquerque i parts de Mosela i Baix Rin. En este grup d'idiomes hi ha llengües conegudes com el neerlandés i l'afrikáans, pero també no tan conegudes com l'Alemà de Pennsilvània (Estats Units).

Errors en la definició

Totes les llengües i dialectes despuix dels francs, llevat el Baix Franco, varen ser considerades com a descendents del antic franconio (fráncico), pero solament ho és el grup bajofranconio. El restant de les llengües classificades com franconias ("alt franconio") corresponen a varietats d'alemà central i alt alemà, que en el passat varen estar integrades en l'antic regne franc, pero la llengua del qual no deriva de l'antic fráncico.

El parla medieval de l'antiga capital del regne franc, Aquisgrà, per eixemple, no sembla haver segut una varietat derivada de l'antic fráncico.

El nom franconio es remonta a el XIX, quan llingüistes alemans varen classificar en un grup varis dialectes alemans d'un àrea geogràfica extensa, encara que dita classificació estava llingüísticament provada. Per eixa raó el terme "llengües franconias" és confús al no correspondre -com s'esperaria- a una unitat filogenético vàlida de les llengües germàniques.

Llengües franconias

Baix franconio

Artícul principal → Llengües bajofranconias.

El baix franc agrupa a tots els parlants:

• El flamenc occidental es parla en la part occidental de Flandes, Bèlgica, el francés de Westhoek, el zelandés.
• El flamenc es parla en Flandes.
• El brabantino es parla en Brusseles, en les províncies de Brabante flamenc, de la província d'Amberes (Bèlgica) i en Brabante septentrional (Països Baixos).
• El dialecte d'Utrecht es parla en la província d'Utrecht (Països Baixos).
• L'idioma limburgués es parla en el Limburgo Belga, en el Limmburgo Neerlandés i una part de Renania.
• L'holandés i l'afrikáans formen també partix d'este grup.

Alemà centroccidental ("Alt franconio")

Erro al crear miniatura:

El domini dialectal de l'alemà centroccidental.

L'altogermánico centroccidental agrupa totes les parles franques pertanyents al subgrup altogermánico central del grup altogermánico. Estes parles han sofrit en part la segona mutació consonàntica.

• El fráncico central (Mittelfränkisch):
  • El fráncico ripuario es parla en la Regió de Colónia en Alemània.
    • El fráncico de Colónia (Kölsch) es parla en la Regió de Colónia i en els Cantones de l'Est (Bèlgica).
  • El franc luxemburgués o luxemburgués (Lëtzebuergesch) es parla en Luxemburc, pero també en Bèlgica (Província de Luxemburc, regió d'Arlon) i en França (Lorena). El luxemburgués utilisa l'ortografia oficial del Gran Ducado de Luxemburc, a on és idioma oficial en el francés i l'alemà.
  • El fráncico moselano (Moselfränkisch) es parla en França (Mosela, país de Nied, en Boulay-Moselle, i en Alemània (Renania-Palatinado i Sarre a lo llarc del Mosela).
• El fráncico renano (Rheinfränkisch):
  • El fráncico renano lorenés es parla en Lorena, en Forbach, la vall del Sarre, el país de Bitche, el país de Sarreburgo i en Alsace Bossue (Sarre-Union). Esta part d'Alsàcia situada per l'oest dels Vosges (Vosges du Nord), es troba adjunta a la mateixa àrea llingüística que Lorena.
  • El fráncico palatino (Pfälzisch) es parla en el Palatinado i en Sarre.
    • Una variant del franc palatino, l'Alemà de Pennsilvània (Pennsylvania Dutch), es parla a on viuen els amish (en l'estat de Pennsilvània, Estats Units).
  • L'hessiano (Hessisch) es parla en Hesse i en algunes parts de Renania (Wittgenstein) i en Renania-Palatinado (Westerwald, Hesse-Renania i en Baviera (Baixa Franconia a l'oest de Spessart).
    • Nordhessisch o hessiano septrentional
    • Mittelhessisch o hessiano central
    • Osthessisch o hessiano oriental.
  • Existix també un dialecte hessiano meridional.

Alguns llingüistes consideren al franconio renano de Lorena, un franconio palatino, uns atres exclouen al hessiano del franconio renano. Algunes classificacions també ho adjunten al luxemburgués o al franconio moselano.

El fráncico renano, el fráncico moselano i el luxemburgués són parlats en Lorena i constituïxen el fráncico lorenés. L'escritura del franconio de Lorena ha segut harmonisada per la GERIPA (grup d'investigació de l'Universitat d'Alta Alsàcia. El fráncico està considerat com una de les llengües regionals de França i és una de les dos llengües regionals de Lorena, en el lorenés. Ho parlen prop de 350 000 persones en el departament de Mosela, el fráncico està designat com una llengua comuna per als térmens Platt, Plattdeitsch, Lothringer Platt, Lothringer Plattdeitsch, Lothringer Déitsch, Fränkisch, Lothringisch.

Parles franconias de l'alt alemà

AP Algunes parles franques pertanyen al alt alemà, que forma part del grup del alt alemà antic. Estes parles han sofrit totalment la segona mutació consonàntica.

• El franconio meridional (en alemà Südfränkisch) o franc renano meridional (en alemà Süd-Rheinfränkisch) es parla en la regió de Karlsruhe, al voltant d'Heidelberg, aixina com en el nort d'Alsàcia. En esta última regió, molts pobles com en el municipi de Wissembourg són tradicionalment parlants del franc meridional.
• El franconio oriental (en alemà Ostfränkisch) es parla en Franconia, regió del nort de Baviera.