Franconia
Franconia (en alemán: Franken, pronunciació: Plantilla:Àudio-AFI, també cridada Frankenland) és una regió del sur d'Alemània, caracterisada per la seua cultura i idioma, i que pot ser més o menys associada en les àrees en les que es parla el grup dialectal del fráncico oriental, localment referit com fränkisch. Habitualment es referix a la part oriental de l'històric ducado raïl de Franconia, representat principalment pels moderns districtes administratius de la Baixa, Mija i Alta Franconia, les parts adjacents del noreste d'Heilbronn-Franken en Baden-Württemberg, parts de Turingia al sur de la cresta Rennsteig i chicotetes parts d'Hesse. A voltes Vogtland també es considera com a part de Franconia (perque el dialecte Vogtländisch es considera a sovint com un subgrup del fráncico oriental) pero açò es disputa. No hi ha un àrea fixa que es definixca oficialment com Franconia.
La paraula alemana Franken —franconios— també es referix al grup ètnic, que es troba principalment en esta regió. Deuen distinguir-se de la tribu germànica dels francs, i històricament varen formar la seua zona d'assentament més oriental. Els orígens de Franconia es troben en l'assentament dels francs des de el VI en l'àrea provablement poblada fins a llavors principalment pel poble germànic del Elba en la zona del riu Meno. Coneguda des de el IX com França Oriental (França Orientalis),[1] en l'Edat Mija la regió va formar gran part de la part oriental del ducado de Franconia i, des de 1500, del Círcul de Franconia.[2] En el curs de la reestructuració dels estats meridionals d'Alemània per Napoleón despuix de la desaparició del Sacre Imperi Romà, la major part de Franconia va ser adjudicada a Baviera.[3]
Localisada hui en la part septentrional de l'Estat federat de Baviera, colindar en els Estats de Baden-Wurtemberg, Turingia i Sajonia, aixina com en la regió de Karlovy Vary en la República Checa. Les ciutats més grans de la regió són Núremberg, Wurzburgo, Fürth, Heilbronn i Erlangen.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom alemà de Franconia, Franken, prové de la forma plural dativa de Franke, un membre de la tribu germànica coneguda com els francs.[4][5] Els onomatólogos seguixen en gran partix el llibre de referència compilado per l'erudit medieval primerenc, sant Isidoro de Sevilla (c.560-636) i declaren que el nom deriva d'una raïl indogermánica, *(s)p(h)ereg- ('avaricioso' o 'feroç'). Esta sílaba apareix en el neerlandés mig, vrac, 'avaricioso', i en el noruec antic frakkr, 'ràpit, audaç', i significa alguna cosa aixina com 'valent, atrevit, corajudo'. Segons açò, els francs serien aixina 'els valents' o 'els audaços'.[6] A partir de el IX, el nom geogràfic ya no es referia al conjunt de França, sino cada volta més a la regió a lo llarc del riu Meno, a on el nom finalment es va estancar.[7]
La paraula alemana frank en el sentit de 'lliure' no és, pel contrari, una descripció original dels francs, sino que va sorgir en l'época dels merovingios en el principat romanizado dels francs. Fins a el XV, no va ser la paraula alemana frei ('lliure') presa dels francesos.[8][9]
Geografia
[editar | editar còdic]Les terres de Franconia es troben principalment en Baviera, al nort i al sur del sinuós riu Meno (Main) que, junt en el seu afluent esquerre (sur) Regnitz (incloses les seues corrents de cap de Rednitz i Pegnitz) drena la major part de Franconia. Atres grans rius són l'alt Werra, en Turingia, i el Tauber, aixina com en l'oest les rieres superiors Jagst i Kocher, abdós afluents drets del Neckar. En el sur de la Franconia Mija, l'Altmühl fluïx cap al Danubio; el canal Rin-Meno-Danubio creua la conca europea. El districte dels llac de Franconia (fets per l'home), s'ha convertit en un destí popular per a excursionistes i turistes.
El paisage es caracterisa per les numeroses cordilleres Mittelgebirge de les terres altes centrals alemanes. La frontera natural occidental de Franconia està formada per les montanyes Spessart i Rhön, que la separen de les antigues terres Franconia renana al voltant d'Aschaffenburg (oficialment partix de la Baixa Franconia), els habitants de la qual parlen dialectes hessianos. Al nort s'eleva la cresta de Rennsteig del bosc de Turingia, la montanya de Turingia i el bosc de Franconia, la frontera en les terres de l'Alta Sajonia en Turingia. Les terres de Franconia inclouen els actuals districtes del sur de Turingia de Schmalkalden-Meiningen, Hildburghausen i Sonneberg, el Gau històric de Grabfeld, en poder de la Casa de Henneberg des de el XI i més tarde part del ducado Wettin de Sajonia-Meiningen.
En l'est, les montanyes de Fichtel conduïxen a Vogtland, l'Egerland bohemio (Chebsko) en la República Checa i al Alt Palatinado bavar. Els tossals del Jura de Franconia en el sur marquen la frontera en la regió de l'Alta Baviera (Altbayern), l'històrica Suabia i la conca del Danubio. Les parts del nort del districte d'Eichstätt de l'Alta Baviera, territori de l'històric bisbat de Eichstätt, també es conten com a part de Franconia.
En l'oest, Franconia pròpiament dita comprén la regió de Franconia del Tauber a lo llarc del riu Tauber, que ara és en gran partix part del districte de Meno-Tauber en Baden-Württemberg. La regió més gran de l'estat d'Heilbronn-Franken també inclou els districtes adjacents d'Hohenlohe i Schwäbisch Hall. En la ciutat d'Heilbronn, més allà del replanell d'Haller Ebene, es parlen dialectes de fráncico meridional. Ademés, en les parts més orientals del districte de Neckar-Odenwald, que anteriorment pertanyien al Bisbat de Würzburg, els habitants varen conservar la seua identitat franconia. Les zones de Franconia en l'est de Hesse a lo llarc de Spessart i Rhön comprenen Gersfeld i Ehrenberg.
Les dos ciutats més grans de Franconia són Núremberg i Wurzburgo. Encara que es troba en la perifèria surest de l'àrea, l'àrea metropolitana de Núremberg a sovint s'identifica com el centre econòmic i cultural de Franconia. Atres ciutats en la Franconia bavara importants són Fürth, Erlangen, Bayreuth, Bamberg, Aschaffenburg, Schweinfurt, Hof, Coburgo, Ansbach i Schwabach. Les principals ciutats de Franconia en Baden-Württemberg (este) són Schwäbisch Hall en el Kocher —la ciutat imperial lliure que es autodeclaró "Swabian" en 1442— i Crailsheimen el riu Jagst. Les principals ciutats en Turingia són Suhl i Meiningen.
-
Rothenburg és una de les ciutats més conegudes de Franconia
-
Walberla en Franconia
-
Molino en el Regnitz
-
Núremberg és la major ciutat de Franconia
-
Vista aérea de Veste Coburg
Extensió
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
Franconia pot distinguir-se de les regions que la rodegen pels seus peculiars factors històrics i les seues característiques culturals i especialment llingüístiques, pero no és una entitat política en un àrea fixada o estretament definida. Com a resultat, es debat si algunes àrees pertanyen a Franconia o no. Els indicadors per a una definició més precisa dels llímits de Franconia són: els territoris coberts per l'antic ducado de Franconia i de l'antic Círcul de Franconia,[10] l'àrea de parlants del grup del dialecte del fráncico oriental, la cultura comuna i l'història de la regió i l'us del despalladora de Franconia en escuts d'armes, banderes i sagells. No obstant, solament és detectable un sentit de consciència popular de ser franconiano des de el XIX en avant, per lo que les circumstàncies del sorgiment d'una identitat franconia són disputades.[11] Franconia té moltes peculiaritats culturals que han segut adoptades d'atres regions i més vesprada desenrollades.[11]
Les següents regions es conten hui com a part de Franconia: les províncies bavares de la Baixa, la Franconia Central i l'Alta Franconia, el municipi de Pyrbaum en el comtat de Neumarkt in der Oberpfalz, la partix noroest del comtat d'Eichstätt, en l'Alta Baviera (comprenent la mateixa àrea de l'antic comtat de Alt-Eichstätt), els comtats de Franconia oriental de Turingia del Sur, parts de Fulda i Odenwald en Hesse, les regions de Baden-Wurtemberg de Franconia del Tauber i Hohenlohe, aixina com la regió al voltant de la Buchen badeniana.
En casos individuals, la membresía d'algunes àrees es disputa, com: l'àrea d'idioma bavar de Alt-Eichstätt[11] and the Hessian-speaking[12] i la regió de parla Hessiana al voltant d'Aschaffenburg, que mai va formar part del Círcul Imperial de Franconia. L'afiliació de la ciutat d'Heilbronn, els habitants de la qual no es diuen a sí mateixos francs,[13] també és controvertida. Ademés, el sentit de pertinença a Franconia en les àrees de parla franca del Alt Palatinado, sur de Turingia[14] i Hesse és a voltes menys marcada.
Història
[editar | editar còdic]
Franconia era un dels cinc ducados de la França Orientalis. La regió actual es correspon a la part oriental d'este antic regne. Fins a el X també eren conegudes com Franconia algunes àrees del Rin: Baden, Palatinado, Renania i l'actual Estat federat d'Hesse, aixina com algunes zones de Turingia.
En l'época altomedieval, fins a el VI es desenrolla la Franconia oriental entre la pressió dels turingios i dels suabos. En el VII quedarà despenjada del restant del regne, formant el seu territori com a marca fronteriça de l'est del Regne Franco. A mitan de el IX sorgix el Ducado de Franconia, a partir de l'elecció del Duc Enrique I de Sajonia com a rei de l'orient carolingio. Franconia es convertirà en el centre de poder i espina dorsal del regne. En la vila de Forchheim se celebraran eleccions reals: en l'any 900 de Luis IV d'Alemània, en 911 de Conrado I d'Alemània, en 919 d'Enrique I el Pajarero i finalment en 1077 de Rodolfo de Suabia.
A partir de el XIII, els següents estats, entre uns atres, es varen formar en el territori de l'antic Ducado:
En 1500, baix el govern de l'emperador Maximiliano I l'Imperi va ser dividit en vàries regions denominades Círculs imperials com a conseqüència d'una reforma de l'imperi. En este context es crea en 1512 el círcul imperial de Franconia derivat de l'unió de diferents Estats aledaño en l'objectiu de defendre els seus interessos comuns. Este territori recent unit va tindre la capacitat de movilisar tropes, elegir representant en la Cambra Imperial i emetre moneda en les seues cecas fins als anys finals del Sacre Imperi en 1806, la qual cosa segons molts francones conferix a esta regió l'autoritat suficient per a conformar un Estat propi (Bundesländer) en l'administració alemana.
Una de les particularitats polítiques de la regió eren els diferents estatus administratius que tenien les seues ciutats, des de ciutats imperials lliures, com Núremberg i Schweinfurt, a importants bisbat-principats (Bamberg, Wurzburgo) passant per marquesados, señoríos i menuts comtats depenents de l'imperi, lo que ha dut a denominar a Franconia a lo llarc de molt temps com Territorium senar clausum. Açò va ser aixina fins a l'incorporació a Prusia dels margraviatos d'Ansbach i Bayreuth en 1791.
No ha segut en Franconia l'administrativa l'única particularitat. Baixe el principi cuius regio eius religio (cada regió, la seua religió) el territori sempre ha estat dividit entre zones catòliques i zones protestants. La part occidental de Franconia és fonamentalment catòlica, en part per la gran influència que ha eixercit el bisbat de Bamberg, mentres que la part oriental, antic ducado de Brandeburgo-Bayreuth és evangèlica. Fins a l'arribada al poder del Partit Nacionalsocialiste també va haver gran presència de judeus en algunes ciutats, sobretot en Fürth i Erlangen.
En els orígens del nazisme el Partit va rebre un clar respal dels territoris francones, principalment de les zones de majoria protestant. En la regió de Rotenburgo, el NSDAP va conseguir el respal del 83% de la població en les eleccions de 1929, en Coburgo també varen conseguir la majoria absoluta, convertint-se poc despuix el seu alcalde, Franz Schwede, en governador de Pomerania.
Núremberg va rebre en 1927 el títul de Stadt der Reichsparteitage, ciutat a on celebrar els congressos del Partit, convertint-se en una de les ciutats en més valor simbòlic i polític del règim nacionalsocialiste. Despuix de la guerra va ser en esta ciutat a on es varen celebrar els Juïns per a processar a gran part dels líders de el NSDAP.
En els anys 80, alguns habitants de Franconia varen desenrollar una plataforma política per a intentar conseguir l'autogovern d'esta zona front a Baviera, la Fränkischer Bund i. V. La pretensió d'esta organisació és conseguir un Bundesland Franken o Estat federat de Franconia, dins d'Alemània.
Formació
[editar | editar còdic]La regió de Franconia comprén les províncies bavares d'Alta Franconia, Baixa Franconia i Franconia Central. Este territori conforma pràcticament la mitat nort de la república de Baviera. Ademés hi ha atres dos regions de cultura francona fora d'este Estat: la província de Turingia meridional (Südthüringen) i la regió de Tauberfranken en Baden-Wurtemberg.
En l'época del Sacre Imperi Romà Germànic, particularment des de l'any 1500, estava formada com un dels districtes imperials i governada baix la denominació de Señorío del Reich, pero açò no impedia que cada chicoteta regió que integrava el señorío tinguera els seus interessos personals de tipo territorial o confessional. En l'any 1791 Prusia es va fer en els señoríos d'Ansbach i Bayreuth, conseguint un gran poder i decisiva influència sobre la zona. De qualsevol manera, abdós zones varen deixar de pertànyer formalment al Reich en 1806.
L'evolució administrativa d'Alemània va relegar a les regions d'esta zona a la categoria de províncies, de manera que mai han aplegat a desenrollar-se en l'estatus d'Estat alemà, lo que ha provocat una certa controvèrsia política, puix si be es tracta d'una àrea en característiques culturals ben conformades, la seua definició administrativa no està fixada de manera clara.
Els nexes d'unió cultural més evidents entre els francones són:
- Desenroll cultural i històric comú. Són, per eixemple, comuns a tota Franconia les teulades puntagudes dels campanars, que contrasten en les Zwiebelntürme (torres en cúpula acebollada) del restant de Baviera.
- La autodenominación dels francones com a tals.
- El dialecte de la zona, francón, pertanyent a la família de dialectes germans.
- L'us comú en totes les comunitats franconas dels símbols francones, entre uns atres l'escut de despalladores blanciroges.
Fins a 1972 àmplies zones de la demarcació d'Eichstätt, ya en la província d'Alta Baviera, varen ser incloses en l'àrea cultural francona.
Franconia en Baviera
[editar | editar còdic]La major part de Franconia forma part de Baviera. Despuix de l'incorporació, esta va ser dividida en tres grans províncies:
| Regió | Capital | Tamany | Habitants (Sep 2005) |
H/km² |
| Alta Franconia | Bayreuth | 7.231,00 km² | 1.103.239 | 153 |
| Franconia Central | Ansbach | 7.244,85 km² | 1.708.841 | 236 |
| Baixa Franconia | Würzburg | 8.530,99 km² | 1.342.308 | 157 |
| Franconia en Baviera | 23.006,84 km² | 4.154.388 | 181 |
Població
[editar | editar còdic]
| Ciutat | Habitants a 31 de decembre de 2000 |
Habitants a 31 de decembre de 2020 |
Habitants a 31 de decembre de 2022 |
|---|---|---|---|
| 1. Núremberg | 488.400 | 515.543 | 523.026 |
| 2. Fürth | 110.477 | 128.223 | 131.433 |
| 3. Wurzburgo | 127.966 | 126.954 | 127.810 |
| 4. Erlangen | 100.778 | 112.385 | 116.562 |
| 5. Bamberg | 69.036 | 76.674 | 79.935 |
| 6. Bayreuth | 74.153 | 74.048 | 74.506 |
| 7. Aschaffenburg | 67.592 | 70.858 | 72.444 |
| 8. Schweinfurt | 54.325 | 53.319 | 54.675 |
| 9. Hof | 50.741 | 45.173 | 46.656 |
| 10. Ansbach | 40.450 | 41.681 | 42.221 |
| 11. Schwäbisch Hall | 35.192 | 40.679 | 41.898 |
| 12. Coburg | 42.427 | 40.842 | 41.842 |
| 13. Schwabach | 40.125 | 41.056 | 41.227 |
Franconia en Baden-Württemberg
[editar | editar còdic]En Baden-Wurtemberg existix des de 2003 una Regió Francona (Region Franken). Despuix de la renovació de les lleis territorials del 20 de maig de 2003, esta regió va ser batejada en el nom de Region Heilbronn-Franken.
Ciutats importants
[editar | editar còdic]- Part bavara: Ansbach, l'àrea que comprén Núremberg, Fürth i Erlangen en Schwabach, Wurzburgo, Schweinfurt, Bamberg, Coburgo, Aschaffenburg, Bayreuth, Hof, Kulmbach, Kronach, Lichtenfels, Rothenburg ob der Tauber, Altdorf bei Nürnberg, Bad Kissingen, Hammelburg, Lohr am Main, Miltenberg am Main, Lauf an der Pegnitz, Hersbruck i Forchheim.
- Part de Baden-Wurtemberg: Tauberbischofsheim, Bad Mergentheim, Weikersheim i Wertheim.
- En la regió de Turingia meridional: Hildburghausen, Meiningen, Esmalcalda, Suhl, Schleusingen, Sonneberg i Zella-Mehlis.
Símbols
[editar | editar còdic]
Des del 2 de juliol de 2005 se celebra el dia de lo francón, Tag der Franken, commemorant la formació d'este territori en l'any 1500. Esta festa deu ser celebrada cada any en una localitat diferent.
Existix també un himne de Franconia (Dones Frankenlied) compost per Viktor von Scheffel en 1859.
Francones ilustres
[editar | editar còdic]- Wolfram von Eschenbach (dates especulatives: * de 1160/80; † a 1220), poeta
- Alberto Durero (1471-1528), pintor
- Lucas Cranach (1472-1553), pintor
- Hans Sachs (1494-1576), mestre cantor
- Johann Wolfgang Döbereiner (1780-1849), químic
- Georg Simon Ohm (1789-1854), físic
- Lothar von Faber (1817-1896), industrial
- Levi Strauss (1829-1902), inventor dels Jeans, industrial
- Carl von Linde (1842-1934), ingenier
- Ernst Sachs (1867-1932), inventor
- Emmy Noether (1882-1935), matemàtica
- Gustav Schickedanz (1895-1977), empresari
- Ludwig Erhard (1897-1977), excanciller i exministre
- Thomas Dehler (1897-1967), exministre de Justícia
- Werner Heisenberg (1901-1976), físic, Premi Nobel
- Max Grundig (1908-1989), empresari
- Henry Kissinger (*1923), polític (EE. UU.), Premi Nobel
Turisme
[editar | editar còdic]
Del turisme destaca el caràcter romàntic de la regió. Hi ha multitut de monuments ben conservats, des de castells i iglésies a cases senzilles de el XIV a el XIX. Hi ha ciutats turístiques, com Núremberg que acull turistes tot l'any per motius que van des del famós mercat de nadals (el més gran del món) a l'entramat medieval dels seus carrers passant pel fútbol; la Suïssa Francona (Fränkische Schweiz) també és un centre turístic d'importància en Alemània, per l'impressionant conservació del mig natural i al Biertourismus o turisme cervecero, ya que esta zona posseïx el major número de cerveseries de tot el país. Inclús hi ha marques de cervesa que s'exporten a varis països com St. Erhard que s'exporta en la seua majoria a Àsia. També és un incentiu la gastronomia de la zona, sent típiques les carns torrades, els Klößi (boles de pa i creïlla) i peixos de riu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Karten zur Geschichte Bayerns: Jutta Schumann / Dieter J. Weiß, in: Edel und Frei. Franken im Mittelalter, ed. by Wolfgang Jahn / Jutta Schumann / Evamaria Brockhoff, Augsburg, 2004 (Veröffentlichungen zur Bayerischen Geschichte und Kultur 47/04), pp. 174–176, Cat. No. 51. Siehe Haus der Bayerischen GeschichtePlantilla:Dead link
- ↑ Rudolf Endres: Der Fränkische Reichskreis. In: Hefte zur Bayerischen Geschichte und Kultur 29, published by the Haus der Bayerischen Geschichte, Regensburg, 2003, p. 6, see online version (pdf)
- ↑ Manfred Treml: Dones Königreich Bayern (1806–1918). In: Politische Geschichte Bayerns, published by the Haus der Bayerischen Geschichte as Issue 9 of the Hefte zur Bayerischen Geschichte und Kultur, 1989, pp. 22–25, here: p. 22
- ↑ Entrada Franken en el Deutsches Wörterbuch.
- ↑ Boris Paraschkewow: Wörter und Namen gleicher Herkunft und Struktur. Lexikon etymologischer Dubletten im Deutschen. Berlin, 2004, p. 107.
- ↑ Ulrich Nonn: Die Franken. Stuttgart, 2010, pp. 11–14 ff.
- ↑ Friedrich Helmer: Bayern im Frankenreich (5.–10. Jahrhundert). In: Politische Geschichte Bayerns, herausgegeben vom Haus der Bayerischen Geschichte als Heft 9 der Hefte zur Bayerischen Geschichte und Kultur, pp. 4–6, here: p. 4
- ↑ Erich Zöllner: Geschichte der Franken bis zur Mitte dones sechsten Jahrhunderts. Munich, 1970, pp. 1–3 (chapter: "Stammesbildung")
- ↑ Ulrich Nonn: Die Franken. Stuttgart, 2010, p. 14.
- ↑ Rudolf Endres: Der Fränkische Reichskreis. In: Hefte zur Bayerischen Geschichte und Kultur 29, publicada per House of Bavarian History, Regensburg, 2003, p. 37, see version online [1] archivat en Wayback Machine. (pdf)
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Was ist fränkisch? Wie eine Region definiert wird, Bayerischer Rundfunk, Bayern 2.
- ↑ Sprachatlas der BLO [2] archivat en Wayback Machine., consultat l'1 de juliol de 2014.
- ↑ Ulrich Maier (Justinus-Kerner-Gymnasium Weinsberg): Schwäbisch oder fränkisch? Mundart im Raum Heilbronn Bausteine zu einer Unterrichtseinheit. see online pdf
- Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine.
- ↑ "Ominöses Frankenbewusstsein", Süddeutsche Zeitung dated 10 February 2013, consultat el 5 de maig de 2016.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Conrad Scherzer: Franken, Land, Volk, Geschichte und Wirtschaft. Nürnberg: Verlag Nürnberger Presse Drexel, Merkel & Co., 1955, 489 S., IDN: 451342119
- Martin Bötzinger: Leben und Leiden während dones Dreißigjährigen Krieges in Thüringen und Franken, Langensalza ²1997. ISBN 3-929000-39-3
- Ralf Nestmeyer: Franken. Ein Reisehandbuch, Michael-Müller-Verlag, Erlangen 2007, ISBN 3-89953-278-4
- Reinhold Andert: Der fränkische Reiter, Dingsda-Verlag Querfurt, Leipzig 2006, ISBN 3-928498-92-4
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Mapa: Franconia en 1500 (Museu d'història de Baviera)
- Història de Franconia (en alemán)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Franconia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.