Suabia

Est artícul tracta sobre la regió històrica. Per a atres usos d'este terme vore Suabia (regió administrativa).

Suabia (en alemán: Schwaben, pronunciació: [De-Schwaben. ogg] Erro al crear miniatura: o Schwabenland, pronunciació: [De-Schwabenland2. ogg] Erro al crear miniatura: ) és una regió històrica, cultural i llingüística en el suroest d'Alemània, repartida actualment entre Baden-Wurtemberg i Baviera. Suabia és també una regió administrativa de l'Estat lliure de Baviera, la capital del qual és Augsburc. El nom deriva en últim terme del medieval ducado de Suabia, un dels ducados raïl alemans, representant el territori d'Alamania, els habitants del qual es dien indistintament Alemanni o Suebi. Este territori inclouria tota la zona del alemánico, pero el concepte modern de Suabia és més restringit, per la caiguda del ducado de Suabia en el XIII. Suabia, tal com s'entén en la moderna etnografia, coincidix aproximadament en el Círcul suabo del Sacre Imperi Romà Germànic com era a principis de l'Edat Moderna. Els suabos (Schwaben, singular Schwabe) són els natius de Suabia i parlants del idioma suabo. El seu número s'estimava en 800.000 persones per SIL Ethnologue en l'any 2006, en comparació a una població total de 7,5 millons en les regions de Tubinga, Stuttgart i Suabia bavara.

Geografia

Com a moltes regions culturals d'Europa, les fronteres de Suabia no estan clarament definides. No obstant, hui es considera normalment que comprén l'antic Círcul de Suabia o, equivalentemente, l'antic estat de Wurtemberg (en la província prusiana d'Hohenzollern), o els moderns districtes de Tubinga (excloent les antigues regions de Baden del districte de Bodensee), Stuttgart i la regió administrativa de la Suabia bavara. En l'Edat Mija, el terme Suabia indicava un àrea major, que cobria totes les terres associades en el ducado raïl franc d'Alamannia, el qual s'estenia des de la cordillera dels Vosges, en l'oest, fins a l'ampli riu Lech en l'est. Açò incloïa també la regió d'Alsàcia i el posterior margraviato de Baden a abdós costats de la vall del Rin Superior, aixina com la moderna Suïssa germà-parlante, l'estat austríac de Vorarlberg i el principat de Liechtenstein en el sur.^{cita requerida}

Història

Antiguetat

Com tot el sur d'Alemània, Suabia va formar part de la cultura de la Tène, i com a tal, de substrat cèltic. En l'época romana, pertanyia a la província de Recia. En el III, va ser veent gradualment l'assentament dels suevos germans del Elba i atres components que varen vindre a formar els alamanes. El nom de la regió deriva de la tribu dels suevos, que es varen fondre en els alamanes. Els alamanes estaven governats per reis independents durant els sigles IV i V.^[1]

Cap a finals d'el V, la zona en la que es varen assentar els alamanes s'estenia fins a Alsàcia i la replanell suís, llimitant en els bavarii a l'est, els francs al nort, els restants de la Galia romana a l'oest i els lombardos i els godos, units en el regne d'Odoacro, al sur.

Ducado de Suabia

Artícul principal → Alamannia.

En l'Edat Mija, Suabia es va convertir en ducado baix l'Imperi franc en 496, despuix de la batalla de Tolbiac. Suabia va ser un dels ducados raïls de França Oriental, més tarde Sacre Imperi Romà Germànic, tal com es va desenrollar en els sigles IX i X. Gràcies a la fundació de les importants abadies de Sant Gal i Reichenau, Suabia es va convertir en un important centre de cultura lliterària en alt alemà antic durant este periodo. la dinastia Hohenstaufen (la família de Federico Barbarroja), que va governar el Sacre Imperi Romà Germànic en els sigles XII i XIII, va eixir de la rica Suabia, pero despuix de l'eixecució de Conradino, l'últim Hohenstaufen, el 29 d'octubre de 1268, el ducado no va ser adjudicat de nou durant el Gran Interregnum. En els anys següents, el ducado original es va dividir gradualment en moltes unitats menors.

Rodolfo I d'Habsburgo, elegit emperador en 1273, va intentar restaurar el ducado, pero es va trobar en l'oposició de l'alta noblea que pretenia llimitar el poder de l'emperador. En lloc d'això, va confiscar els antics estats dels Hohenstaufen com a propietat imperial del Sacre Imperi Romà Germànic, i va declarar que la major part de les ciutats que anteriorment pertanyien als Hohenstaufen serien "ciutats imperials lliures", i les més poderoses abadies dins de l'antic ducado varen passar a ser "Abadies imperials". Les regions rurals es varen fusionar en el Reichslandvogtei de Suabia, que va ser entregat com a penyora imperial al duc Leopoldo III d'Àustria en 1379 i de nou a l'archiduc Segismundo d'Àustria en 1473/1486. Va assumir el títul de "Príncip de Suabia" i va integrar el Landvogtei de Suabia en el regne d'Àustria Anterior.

Periodo medieval tardà

La família de Carlomagno se sap que procedia de Suabia. Les principals dinasties que varen sorgir en la regió varen ser els Habsburgo i els Hohenzollern, els qui varen alcançar la seua prominència en el nort d'Alemània. També procedixen de Suabia les dinasties locals dels ducs de Wurtemberg i els margraves de Baden. Els güelfos governarien Baviera i Hanóver, i són ancestros de la Família real britànica que ha governat des de 1714. Dinasties feudals menors varen desaparéixer en el temps, pero, per eixemple, les branques dels Montfort i els Hohenems varen viure fins a temps moderns, i encara queden Fürstenberg. La regió va ser una de les més dividides de l'imperi, contenint, ademés d'estos principats, numeroses ciutats imperials lliures, territoris eclesiàstics i feus de comtes i cavallers imperials menors.

Edat Moderna

Erro al crear miniatura:

Abadies imperials i ciutats lliures de Suabia a finals d'el XVIII.

El territori de Suabia tal com s'entén hui va emergir a principis de l'Edat Moderna. Correspon en el Círcul suabo establit en 1512. l'Antiga Confederació Suïssa va ser de facto independent de Suabia a partir de 1499 com a resultat de la guerra de Suabia, mentres que el margraviato de Baden havia segut separat de Suabia des d'el X. Tement el poder dels grans príncips, les ciutats i governants seculars menors de Suabia es varen unir per a formar la Lliga de Suabia en el XV. La Lliga va tindre prou èxit, destacadamente a l'hora d'expulsar al duc de Wurtemberg en 1519 i posar en el seu lloc a un governador Habsburgo, pero la Lliga es va dissoldre uns pocs anys despuix per diferències religioses inspirades per la Reforma, i pronte es va restaurar al duc de Wurtemberg. La regió va quedar dividida per la Reforma. Mentres que els príncips seculars, com el duc de Wurtemberg i el margrave de Baden-Durlach, aixina com la major part de les Ciutats lliures, es varen fer protestants, els territoris eclesiàstics (incloent els bisbat d'Augsburc, Constanza i les numeroses abadies imperials) varen seguir sent catòliques, lo mateix que els territoris pertanyents als Habsburgo (Àustria Anterior), la branca Sigmaringen de la Casa d'Hohenzollern i el margrave de Baden-Baden. La desaparició del ducado va ser establida per la Pau de Westfalia (1648).

XIX i posterior

En la reorganisació de l'imperi de 1803 pel Reichsdeputationshauptschluss, la forma de Suabia va canviar enterament. Tots els estats eclesiàstics varen ser secularizados, i la major part dels estats seculars menors, i casi totes les ciutats lliures, varen ser "mediatizades", deixant sol Wurtemberg, Baden i Hohenzollern com a estats sobirans. Gran part de la Suabia oriental va passar a formar part de Baviera, formant lo que és hui la regió administrativa "Suabia" en Baviera. La película de propaganda nazi El judeu Süß s'ambientava en el regne de Wurtemberg, en els suabos aterrorizados pels judeus. Alemània va explorar un territori de l'Antàrtida al que va cridar Nova Suabia.

Suabia dins d'Alemània

En el mapa a la dreta, la zona sombreada en roig es correspon en els districtes de Tubinga, Stuttgart i Suabia bavara, en l'exclusió del districte de Meno-Tauber (Stuttgart) i l'inclusió de Calw i Freudenstadt (Selva Negra septentrional), Rottweil i Tuttlingen (Friburgo). Es mostra en groc el districte de Selva Negra-Baar, situat en la zona de transició entre els dialectes suabo, renano superior i del Llac de Constanza dins del alemánico. La Suabia històrica incloïa també Baden, Alsàcia, la Suïssa de parla alemana i Vorarlberg. La Suabia marcada en este mapa tenia una població total d'uns 8 millons (en 2012), o aproximadament el 10% de la població alemana en total. Com a moltes regions culturals d'Europa, les fronteres de Suabia no estan clarament definides. No obstant, hui es creu que comprén l'anterior Círcul suabo, o de forma equivalent l'anterior estat de Wurtemberg (en la província d'Hohenzollern prusiana), o els moderns districtes de Tubinga, Stuttgart i la regió administrativa de la Suabia bavara. En l'Edat Mija, el terme Suabia indicava un àrea major, comprenent totes els territoris associats en el ducado raïl franc d'Alamannia, que s'estenia des de la cordillera dels Vosges en l'oest fins a l'ampli riu Lech en l'est.

Vore també

Referències

Suevica. Beiträge zur schwäbischen Literatur- und Geistesgeschichte. Herausgegeben von Reinhard Breymayer. Verlag Hans-Dieter Heinz, Akademischer Verlag Stuttgart, ISSN 0179-2482

Notes

↑ Per una atra part, alguns suevos varen alcançar la península ibèrica baix el rei Hermerico i varen fundar un regne independent conegut com el Galliciense Regnum, que va existir durant el periodo 410–585. Vore Victor Vitense Persecutiones, I.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Suabia.

Este artícul conté una traducció derivada de «Suabia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Per una atra part, alguns suevos varen alcançar la península ibèrica baix el rei Hermerico i varen fundar un regne independent conegut com el Galliciense Regnum, que va existir durant el periodo 410–585. Vore Victor Vitense Persecutiones, I.

[1]