Alemánico

L'alemànic o alamánico (en alemán: Alemannisch, pronunciació: [De-Alemannisch.ogg] Erro al crear miniatura: ) és un grup de dialectes del alt alemà superior. El nom deriva de l'antiga aliança de tribus germàniques conegudes com alamanes (en alemà, 'tots els hòmens', que és l'ètim del nom francés Allemagne, l'espanyol i vasc Alemània, el gallec i asturleonés Alemaña, l'aragonés i el català/valencià Alemanya, el portugués Alemanha i el turc Almanya, tots noms de Alemània).

Comprén les següents varietats, que poden aplegar a ser ininteligibles entre sí:

• Alemà de Suabia (Alemània), cridat també suabo (Schwäbisch)
• Baix alemànic, que comprén:
  • Alsaciano, en Alsàcia (França)
  • Alemà coloniero (Veneçola)
  • Alemà de Basilea, en Basilea (Suïssa)
• Alt alemànic, en Suïssa, Vorarlberg (Àustria), Liechtenstein, en el sur de la Selva Negra (Alemània), per eixemple:
  • Alemà de Berna o alemà bernés
  • Alemà de Zuric
• Alemánico superior, en el cantó de Valais (en alemà Wallis) i la seua diàspora alpina, al sur del cantó de Berna i en la part alemana de Friburgo (Suïssa), per eixemple:
  • Walliser, referit a Wallis

i ** Walser, referit a la diàspora.

Els dialectes suïssos alemànics, Schweizerdeutsch, es dividixen, de nort al sur, en tres grups: baix alemànic, alt alemànic i alemànic superior.

Els còdics SIL amprats (versió 15) són GSW, SWG (alemà de Suabia), WAE (dialectes de Wallis, ya que els llingüistes suïssos i alemans els inclouen entre els dialectes de l'alemà suís) i GCT (alemà coloniero).

Hi ha publicacions escrites en alemànic, especialment en Suïssa, pero no hi ha una ortografia única perque tampoc existix una llengua estàndar. Normalment se servixen de l'ortografia alemana com a referència i la modifiquen segons ho requerixquen per al dialecte corresponent, pero uns atres tenen una proposta completament independent al alemà estàndar. Hi ha propostes diverses (la més coneguda és la Dieth-Schreibung, un llibre de Eugen Dieth) que no són vinculants.

Extensió geogràfica

Extensió geogràfica del alemànic

El alemànic es parla principalment en el sur d'Alemània (Baden-Wurtemberg), l'est de França (Alsàcia), l'oest d'Àustria (Vorarlberg, l'oest del Tirol), Liechtenstein, Suïssa i una chicoteta part d'Itàlia (en el Valle de Aosta). Ademés, es parla una variant del baix alemànic en Colónia Tovar (Veneçola). L'àrea geogràfica del alemànic llimita al nort en els dialectes del alt fráncico, i a l'est en els de el bávaro. Al sur i a l'est llimita en el francés, l'italià i retorrománico, totes elles llengües romançades.

El alemànic es distribuïx geogràficament com seguix:

• Baden-Wurtemberg (Alemània): els dos terços meridionals de l'estat federat es troben en l'espai dialectal del alemànic. En Baden, especialment en les ciutats de Baden-Baden, Rastatt i Pforzheim, considerant els diversos dialectes de transició en el fráncico i el suabo. En Wurtemberg, la zona d'Heilbronn, Schwäbisch Hall i Crailsheim està tradicionalment dins de l'àrea del fráncico. En la zona de Heilbronn i Hall s'han popularisat en els últims temps algunes traces del suabo.
• Baviera (Alemània): principalment en Suabia i Dinkelsbühl (a on es parla un dialecte mixt de fráncico i suabo en algunes influències bavares) i la regió de Lechrain (suabo i bávaro), a excepció de la zona oriental d'Augsburc. Entre Augsburc i els Alps hi ha una zona de transició entre el suabo i el bávaro: a l'oest del riu Lech domina el suabo i a l'est el bávaro.

• Àustria: ademés d'en Vorarlberg, es parla alemànic en chicotetes zones del Tirol en el districte de Reutte (suabo o suabo-bavar en Reutte, alemànic superior en Steeg, i bávaro en el restant) i el districte de Landeck (St. Anton am Arlberg, Paznaun).
• Liechtenstein: este microestat és l'únic Estat que es troba totalment dins de l'espai dialectal del alemànic.

Zonificació llingüística de Suïssa

• Suïssa: en la part germanófona de Suïssa (llevat el Samnaun, a on es parla un dialecte bavar).
• Itàlia: tradicionalment en la regió del Piemont (Formazza i Valsesia) i en el Valle de Aosta (especialment en Val vaig donar Gressoney), encara que l'idioma més estés en el dia a dia és l'italià, que és ademés l'única llengua oficial.

Llengües d'Alsàcia en el XIX

• França: principalment en la regió d'Alsàcia (a on es parla l'alsaciano, considerat una varietat del alemànic); a excepció de la zona de Wissembourg, Lauterbourg i Sarre-Union (a on les parles tradicionals són del grup fráncico), i la vall de la Bruche i la zona de Sainte-Marie-aux-Mines, Lapoutroie i Montreux (a on tradicionalment es parlen llengües romançades).

Subdivisions

Suabo

el suabo (Schwäbisch) es parla en Wurtemberg i en la regió bavara de Suabia. Presenta similituts en el bávaro.

Les majors ciutats en les que es parla són Stuttgart, Augsburc, Ulm, Reutlingen i Tubinga.

El dialecte presenta les següents varietats:

• Oberschwäbisch o alt suabo;
• Unterschwäbisch o baix suabo;
• Allgäuerisch o parla d'Algovia, parlat en el sur de Suabia. Alguns estudiosos ho classifiquen en el baix alemànic o en el alemànic del Llac de Constanza.

Alemà del llac de Constanza

L'alemà del llac de Constanza (Bodenseealemannisch) és un dialecte intermig entre el suabo i el baix alemànic, considerat per alguns estudiosos com una varietat del baix alemànic.

Es parla en el nort de Vorarlberg (Àustria) i en les regions de Baar i del llac de Constanza (Alemània). Alguns llingüistes inclouen també el Allgäuerisch, parlat en la regió de Algovia (Baviera).

Baix alemànic

El baix alemànic (Niederalemannisch) es parla en algunes zones de Baden-Wurtemberg (Alemània), Suïssa, Alsàcia (França) i Vorarlberg (Àustria).

Existixen les següents varietats menors:

• el Südalemannisch, parlat en el sur de Baden;
• el Oberrheinalemannisch (alemànic de l'alt Rin).

Alguns estudiosos inclouen també:

• el Allgäuerisch, parlat en la regió de Algovia (Baviera).
• el Wälderisch (o Vorarlbergisch), parlat en algunes valls de Vorarlberg (Àustria).

Alemánico del Rin Superior

A voltes s'usa el terme "alemànic del Rin Superior" (Oberrheinalemannisch) com a sinònim de "baix alemànic". Destaquen les següents variants:

• el Oberrheinalemannisch, parlat en Baden (estat), sobretot en Friburgo de Brisgovia
• l'alemà de Basilea (Baseldeutsch), parlat exclusivament en el cantó de Basilea (Suïssa);
• l'alsaciano (Elsässisch), parlat en bona part d'Alsàcia (França).

Alt alemànic

l'alt alemànic (Hochalemannisch) és un conjunt de dialectes parlats en la Suïssa germanófona, en Liechtenstein i en algunes àrees d'Alsàcia, Baden-Wurtemberg i Vorarlberg.

La seua principal característica és que el sò [k] passa al fricativo [x], i no kʰ o kx com en baix alemànic.

Existixen diferents varietats:

• el Schweizerdeutsch, parlat en moltes parts de Suïssa.
• el Liechtensteinisch, dialecte parlat en Liechtenstein;

Alemà de Suïssa

Parlat en la Suïssa germanófona, es dividix en Westschweizerdeutsch (alemà suís occidental) i Ostschweizerdeutsch (alemà suís oriental).

Les principals diferències entre estes dos varietats són els diptongos (occidental: [ei ɔo øi], oriental: [ai au ɔi]) i els plurals dels verps (occidental: dos formes de plural [-ə -ət -ə], oriental: una única forma de plural [-əd̥ -əd̥ -əd̥])

Alemánico superior

Este conjunt de dialectes, particularment arcaics, són considerats per alguns com a part de l'alt alemànic. Es parlen en molts cantones i municipis de Suïssa, especialment alpins (Oberland bernés, Uri, Obwalden, Nidwalden, Glarus, Friburgo, Valais).

La principal característica dels dialectes alemànics superiors és l'absència de diptongos ([ʃniːə(n)] [buːə(n)], en alt alemànic [ʃneijə] [bouwə]) i l'existència de tres formes de plural per als verps ([-ə(n) -ət -ənt]).

Per les migracions del poble walser, el alemànic superior s'ha estés al Tesino i els Grisones (Suïssa), Liechtenstein, Vorarlberg i Tirol (Àustria) i a varis pobles del Valle de Aosta i el Piemont de la zona del Mont Rosa (Itàlia).

Vore també

• Alemà suís
• Poble alamán