Alemànic superior

L'alemànic superior (en alemànic Hegschtalemannisch; en alemán: Höchstalemannisch, pronunciació: [De-Höchstalemannisch.ogg] Erro al crear miniatura: ) és una varietat dialectal del alemànic, una llengua altogermánica superior. Encara que a sovint li la considera com a part de la llengua alemana, l'inteligibilitat mútua en els dialectes germànics no alemànics i en l'alemà estàndar és molt llimitada.

Els dialectes de l'alemànic superior es parlen en les regions alpines de Suïssa: el Oberland bernés, les parts germanófonas del cantó de Friburgo, el cantó del Valais i en els llocs en població d'orige walser (la majoria en Suïssa, pero també en Itàlia i en Àustria; vore idioma walser). A l'oest, al sur i al surest, es troben rodejats per llengües romançades i al nort, per dialectes alt alemànics. En el cantó suís dels Grisones, solament es parla alemànic superior en els enclavaments walser de la zona de parla romanche de Prättigau, Schanfigg i Davos, mentres que en la vall del Rin, Coira i Engadina es parla alt alemànic.

Característiques

La principal característica dels dialectes alemànics superiors és l'absència de diptongos, trobant-nos per eixemple hiats en paraules com [ˈʃniː.ə(n)] 'nevar', [ˈb̥oː.ə(n)] 'construir' (en alt alemànic [ˈʃnei̯jə], [ˈb̥ou̯wə]).

Alemánico superior (Sense)	Alt alemànic (Berna)	Alemà estàndar	Traducció
schnii	schneii	schneien (en el diptongo [aɪ])	nevar
boi	boui	bauen	construir

Una atra característica de l'alemànic superior que ho diferencia d'atres varietats de l'alemà és que el adjectivo també es declina quan forma part d'un predicat nominal:

Alemánico superior (Sense)	Alt alemànic (Berna)	Alemà estàndar	Traducció
as isch schöns	äs isch schön	és ist schön	això és bonico
si isch schöni	si isch schön	sie ist schön	ella és bonica

En molts dialectes alemànics superiors pot trobar-se una forma plural especial dels sustantius femenins dèbils. A diferència de les anteriors característiques, esta no és un arcaisme, sino que pot haver sorgit per l'influència dels dialectes romançades veïns:

Alemánico superior (Sense)	Alemánico superior (Glaris)	Alt alemànic (Berna)	Alemà estàndar	Traducció
a Tana	i Tanni	i Tanni	eine Tanni	un avet
zwü Tani	zwi Tanni	zwo Tanni	zwei Tannen	dos avets

Una atra arcaisme dels dialectes alemànics superiors és la pervivencia del genitiu possessiu, absent per complet en molts dialectes alt alemànics.

Molts dialectes alt alemànics tenen diferents desinències verbals en les tres persones del plural, per eixemple: wir singe(n) (en espanyol 'nosatres cantem'), anar singet ('vosatres canteu') i si singent ('ells canten'). En casi tots els demés dialectes alemans s'usa la mateixa terminació per a la primera i tercera persones del plural.

Hi ha dialectes de l'alt alemànic que encara conserven la desinència -n que s'ha perdut en la majoria de dialectes altogermànics.

Els dialectes alemànics superiors es consideren els més arcaizantes de l'alemà. Per eixemple, el dialecte de Lötschental encara tenia tres tipos distints de verps dèbils (com en l'alt alemà antic) a principis del XX.

Extensió

• Oberland bernés
• Cantones d'Uri, Obwalden i Nidwalden
• Cantón de Schwyz, llevat el districte de Höfe
• Cantón de Glaris
• el districte de Sense en el cantó de Friburgo (Senslerisch)
• Cantón del Valais (idioma walser):
• enclavaments llingüístics fundats pels walser:
  • en el cantó del Tesino: Bosco/Gurin

• • en el cantó dels Grisones: Obersaxen, Vals, Safiental, Rheinwald, Avers, Mutten, Davos, Prättigau
  • en Itàlia:
    • Valle de Aosta: Gressoney-La-Trinité, Gressoney-Saint-Jean, Issime
    • Vercelli: Alagna Valsesia, Rima Sant Giuseppe, Rimella, Riva Valdobbia
    • Verbania-Cusio-Ossola: Formazza, Macugnaga
    • el walser s'ha extinguit en: Carcoforo, Rimasco, Fobello, Salecchio, Ornavasso, Campello Monti, Agaro, Ausone
  • en Liechtenstein: Triesenberg
  • en Àustria:
    • en Vorarlberg: Damüls, Grosswalsertal, Kleinwalsertal; Tannberg en Schröcken, Lech i Warth
    • en el Tirol: Lechleiten i Gehren