L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cantó dels Grisones

Grisones (GR, en alemán: Graubünden; en francés: Grisons; ; ), formalment conegut com el cantó dels Grisones, és un dels vintissís cantones de Suïssa. Està format per 11 regions i la seua capital és la ciutat de Coira (Chur). El nom alemà del cantó, Graubünden, pot traduir-se com a «Lligues Grises» i fa referència a l'orige del cantó, format a partir de tres aliances locals, les Tres Lligues, que varen existir en este territori. El restant de noms cantonals natius també fan referència a la Lliga Grisa: Grischùn en sutsilvano, Grischun en atres formes del romanche i Grigioni en italià. Recia és el nom llatí que va rebre la regió. l'íbice alpí és el símbol heràldic del cantó.

Cantón dels Grisones
«Grisones» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Grisón (desambiguació).

Ubicat en el surest de Suïssa, és el cantó més extens i el menys densament poblat dels 26 cantons de Suïssa. És ademés la regió més diversa sobre naturalea i cultura. Normalment, esta diversitat fa que se li compare en el restant del país i li ha granjear el nom de «Menuda Suïssa».[1][2]El Cantón dels Grisones llimita en 4 cantons més, en Àustria, en Itàlia i en Liechtenstein.

És l'únic cantó que té tres llengües oficials: alemà, italià i romanche.[3] Ademés, és l'únic cantó en el qual el romanche, la quarta llengua oficial de Suïssa, presenta un estatus oficial, representant dita llengua i cultura un paper essencial de l'identitat local.[4]En 2022 el cantó contava en una població de 202.538 habitants.[5]L'única població de tamany considerable és Coira, ya que la major part dels habitants residixen en àrees montanyoses, incloent alguns de les valls més remotes del país.

La regió està considerada com una dels breçols dels deports d'hivern, presentant una gran cantitat d'estacions d'esquí alpí, entre les que es troben Davos i St. Moritz. També es coneix al cantó pels seus ferrocarrils de via estreta que permeten la conexió entre la capital i la major part de les valls grisones. Dits servicis ferroviaris són oferits pel Ferrocarril Rético.


Antigament ocupada pels raeti, la major part de l'extensió territorial cantonal va ser part de la província romana de Recia, la qual es va establir en l'any 15 a. C., en Cúria, un assentament en els seus orígens en la cultura Pfyn, com la seua capital. Més tart l'àrea que va formar part de la diòcesis de Coira i a finals de l'Edat Mija va vore la formació de la Lliga de la Casa de Deu, la Lliga Grisa i la Lliga de les Dèu Jurisdiccions. En 1471 una aliança va donar lloc a la formació de les Tres Lligues que, abans del final del XV, es varen convertir en un aliat de l'Antiga Confederació Suïssa. En 1803 les Tres Lligues varen formar finalment un dels cantons de la confederació.

Geografia i clima

 
l'Engadina, en l'image prop de St. Moritz i diferents llac, és un de les valls més altes dels Alps i l'única regió suïssa en la conca del Mar Negra.

Geografia

El Cantón dels Grisones és el cantó de major extensió i el més sudoriental de Suïssa. La seua geografia, principalment marcada pels Alps, és complexa i comprén una gran varietat de climes i ecosistemes. En contraposició als atres grans cantons meridionals, Tesino i Valais, s'estén per complet per abdós vertents de la gran barrera alpina, des de les planures septentrionals de Maienfeld a les planures meridionals de Roveredo. No obstant, una gran part del cantó no es troba ni en la vertent nort ni en la sur, sino en l'Engadina, una gran vall interior alpí orientat cap a l'Est d'Europa. És per això que el cantó se situa simultàneament en quatre de les cinc conques fluvials del país. En la zona nort es troba la conca del Rin, en el sur les conques del Po i del Adigio, en diferents afluents, i en la Engadina la conca del Danubio, a través del riu Eno.[6]

Com s'ha explicat anteriorment, el Cantón dels Grisones es troba emmarcat en la seua totalitat en els Alps i conta en una elevació sobre el nivell de la mar que comprén des dels 260 als 4049 metros en les seues cotes mínima i màxima, respectivament. D'esta manera, el cantó presenta llocs que es troben entre els més baixos i els més alts de tot el país, a banda de ser el segon cantó més alt sobre altitut mija. A conseqüència d'esta orografia tan escarpada, molts dels seus assentaments figuren entre els de major altitut en Suïssa i Europa, especialment aquells localisats en l'Alta Engadina. El territori conta en numeroses montanyes, més de 1000 picos, sent la més alta d'elles la Piz Bernina en 4049 m d'altitut, punt més alt del cantó i seguit de prop per atres picos de la cadena homònima.[7]Uns atres dels picos més prominents de la regió són el Piz Russein, el Piz Kesch, l'Haldensteiner Calanda, l'Aroser Rothorn i l'Adula. Unes atres de les serres presents en el cantó són els Alps de Albula, la Serra de Bregaglia, els Alps de Glaris, el Massiç de Sant Gotardo, els Alps Lepontinos, els Alps de Livigno, els Alps de Plessur, els Alps de Oberhalbstein, la cadena d'Ortles-Cevedale, el Massiç de Rätikon, els Alps de Samnaun, els Alps de Sesvenna i els Alps de Silvretta.

 
El Rin Anterior, ací en el seu pas per la Gola de Ruinaulta, és un dels rius més llarcs del cantó.

La regió situada en la vertent nort dels Alps forma part de la conca del Rin i està formada per una intrincada ret de valls. El Rin és un dels rius més llarcs del cantó i l'únic que fluïx directament cap al mar. Les fonts del Rin es troben en l'oest del territori i formen el Rin Anterior i el Rin Posterior. Estos dos rius convergixen en Reichenau per a formar el Rin pròpiament dit. Just despuix de la confluència dels rius, la vall s'obri i forma les zones més planes del cantó, des de Domat/Ems a Fläsch, en la frontera en Sant Gal. En la zona entorn a Coira, als peus del Calanda, el Rin canvia de direcció per a dirigir-se cap al nort. El Rin Anterior i el Rin Posterior conten a la seua volta en numerosos afluents abans de convergir. L'Anterior forma una vall llarga i recte, la Surselva, desconectat de les planures inferiors per la Gola de Ruinaulta. Entre els afluents més importants es troben el Glogn, el Vlaser Rin i el Rabiusa, que formen el Valle de Lumnezia, el Valle Vals i el Safiental, respectivament. El Posterior arreplega l'aigua provinent del Rin Avers i del Albula, que a la seua volta arrepleguen l'aigua del Gelgia i el Landwasser. De la mateixa manera que en el Rin Anterior, el Rin Posterior està conectat en les planures inferiors per mig de la Gola de Viamala. Despuix de conectar en el Albula, el Rin Posterior forma una vall ampla, el Domleschg, fins a aplegar a juntar-se en el seu contrapart. Despuix d'això, el Rin també rep l'aigua de dos rius importants: el Plessur al seu pas per Coira, formant la vall de Schanfigg, i el Lanquart al seu pas per la ciutat homònima, formant la vall de Prettigovia. [8]

La Engadina abastix per complet al riu Eno i és l'única vall de Suïssa que forma part de la conca del Danubio. El Eno és un dels rius més llarcs del cantó i forma una vall casi totalment recte entre el Port de Maloja i Martina. La vall realisa un canvi de direcció prop de Zernez. A pesar de la seua llongitut i de la gran cantitat d'afluents que posseïx, solament uns pocs rius de notable llongitut convergixen en el riu Eno. Entre ells estan el Flaz (que forma el Valle de la Bernina), el Spöl (que forma el Valle del Spöl) i el Clemgia (que forma l'Entanque S-charl). En la Engadina Inferior també pot trobar-se el Valle de Samnaun. Els principals ports que conecten la Engadina en el nort del cantó són, de més occidental a més oriental, el Port de Juliol, el Port de Albula i el Port de Flüela.[8]

Les valls de l'alvertent meridional dels Alps no són contigus i formen quatre regions diferents: el Valle Mesolcina que abastix al riu Moesa, el Valle Bregallia que abastix al Mera, el Valle Poschiavo que abastix al Poschiavino i el Valle Müstair que abastix al Rom. Els tres primers rius formen part de la conca del Po, mentres que l'últim forma part de la conca del Adigio. Ademés, els dos primeres valls (Mesolcina i Bregallia) són contigus a la cara nort dels Alps, respectivament, per mig dels ports de Sant Bernardino i Septimer. De la mateixa manera, els tres últimes valls (Bregallia, Poschiavo i Müstair) són contigus a la Engadina, per mig dels ports de Maloja, Bernina i del Forn.[8]


No existixen grans masses d'aigua en la regió, encara que sí és possible trobar numerosos llac de montanya, a una altitut superior als 800 m, repartits pel territori, estimant-se el seu número en més de 600.[9] Alguns d'ells s'utilisen per a la producció d'electricitat. Els llac naturals de majors dimensions són el Llac Sils, el Llac de Silvaplana, el Llac de Poschiavo i el Llac de St. Moritz. No obstant, també poden trobar-se diversos llac artificials com el Llac de Livigno (el de majors dimensions), el Llac de Lei, el Llac de Santa María, el Zervreilasee, el Llac Bianco, el Llac de Marmorera i el Llac Albigna.

Al contrari que en uns atres dels grans cantons suïssos, el Cantón dels Grisones conta en pocs núcleus urbans. El més gran, i la seua capital, és la ciutat de Coira. Li seguixen Davos, Landquart, Domat/Ems i St. Moritz; no obstant, estos tenen una població molt menor. La regió és molt coneguda per les seues estacions alpines, principalment les de Davos i St. Moritz, encara que conta en moltes més.[10]

La superfície del cantó és de 7105,2 km², convertint-ho en el cantó en major superfície del país. El segon en major superfície, el cantó de Berna, és un 19,2% més menut.[11]Dita superfície, junt al fet de presentar un territori montanyós i en un número menor de poblacions, ho convertixen també en el cantó menys densament poblat de Suïssa. En la zona sudoriental es troba l'únic Parc Nacional Suís reconegut fins a la data. En el nort de la regió, les montanyes es varen formar per la presència d'una falla de cabalgamiento que en 2008 va ser declarada com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, baix el nom de falla tectònica suïssa de Sardona. Val Müstair, adjacent al Parc Nacional Suís, també rep el ranc de reserva de la biosfera, mentres que el Parc Natural Ela es troba dins de la categoria de parcs gestionats regionalment.

El Cantón dels Grisones sol incloure's en la major regió Oriental de Suïssa junt a atres sis cantones. Llimita al nort en el principat de Liechtenstein i en Àustria i al surest en Itàlia, sent l'únic cantó que llimita en tres països. Ademés, al noroest llimita en els cantons de Sant Gal i Glaris, a l'oest en el cantó d'Uri i al suroest en el cantó del Tesino.[8]

Clima

El clima de la regió és molt divers i a sovint es compara en el de Suïssa en conjunt. Les regions més baixes i meridionals conten en vinyes i olivares,[12]mentres que, en les cotes més altes, pot trobar-se neu durant tot l'any. Les valls interiors, particularment la Engadina, presenten un clima molt més seque que les regions al nort i sur dels Alps, ya que queden resguardats per les montanyes de la cordillera. En la cara sur dels Alps, Grono és un dels llocs més càlits del país, en una temperatura mija de 12,4 °C. El récort de temperatura nacional, 41,5 °C, es va registrar en dit lloc. Les valls meridionals són, ademés, més humits que el restant de la regió. Els punts més frets, evidentment, es troben en les zones més altes del cantó, com en Piz Corvatsch. Les localitats situades en la Engadina Superior figuren entre els punts habitats més frets del país, entre ells, Samedan presenta una temperatura mija de 2,0 °C. El récort cantonal de temperatura mínima, situat en els −37,9 °C, es va registrar en dit lloc.[13]La regió de menor altitut entorn a Coira, incloent Marienfeld, presenta unes temperatures més suaus, en una mija situada entorn als 10,0 °C.

Història

Les remotes valls alpines que formen part del territori del cantó varen estar poblats originalment pels raeti. En Coira s'ha trobat evidència arqueològica que es remonta a la cultura Pfyn (3900-3500 a. C.).[14] D'esta manera, la capital grisona sembla ser un dels assentaments més antics de Suïssa.

La major part del territori del cantó també va estar integrat en l'antiguetat en la província romana cridada Recia, fundada en 15 a. C. La capital actual de la regió, Coira, era coneguda com a Cúria en temps romans. Posteriorment, esta regió va formar part de la diòcesis de Coira.

 
Mapa de les Tres Lligues i les àrees confrontants.

En 1367 es va fundar la Lliga de la Casa de Deu (coneguda com Ca' vaig donar Va donar, Cadi o Gottes Haus) en la finalitat de resistir contra el creixent poder del Bisbe de Coira. A este acontenyiment li va seguir la creació de la Lliga Grisa (Llega Grigia, Grauer Bund o Oberbund) en 1395 en la vall del riu Rin. El nom de Lliga Grisa, apelació que posteriorment va donar nom al cantó, es deriva de la vestimenta grisa de la població autòctona i va ser usat de manera exclusiva des del 16 de març de 1424.[15] En 1436 es va fundar una tercera lliga, la Lliga de les Dèu Jurisdiccions (Llega delle Dieci Giurisdizioni o Zehngerichtebund), pels habitants de l'antic comtat de Toggenburg, ya que la dinastia dels Toggenburg s'havia extinguit.

 
La Pedra de les Tres Lligues (Dreibündenstein), monument que marca el lloc en el qual es trobava la triple frontera entre les Tres Lligues.

El primer pas cap a la constitució cantonal es va donar quan la Lliga de les Dèu Administracions es va aliar en la lliga de la Casa de Deu en 1450. En 1471 les dos lligues es varen aliar en la Lliga Grisa, formant les Tres Lligues. En 1497 i 1498 les Lligues[16]es varen aliar en l'Antiga Confederació Suïssa. Açò va ocórrer per l'obtenció, en 1496, de les antigues possessions dels Toggenburg per part dels Habsburgo. Per això, les Lligues varen recolzar a la Confederació Suïssa durant la Guerra de Suabia tres anys despuix. Els Habsburgo varen ser derrotats finalment en les Batalles de Calven i Dornach, per lo que les Lligues i la Confederació Suïssa varen rebre una série de concessions. No obstant, les Lligues es varen mantindre independents fins al Pacte Federal del 23 de setembre de 1524.[17]

Els últims rastres de les jurisicciones lligades al Bisbat de Coira, com es coneixia fins al moment, varen ser abolides en 1526. Les Guerres de Musso, lliurades entre 1524-1526 i 1531-1532, varen acostar encara més a les Lligues i a la Confederació Suïssa.

En 1583, Sant Carlos Borromeo va estar allí com visitador apostòlic, dialogant en els luteranos i enfrontant-se a un moviment de bruixes i hechiceros.

 
Jörg Jenatsch va ser una figura principal i divisòria durant la Tumult de les Lligues (1618–1639).

Entre 1618 i 1639 el territori grisón es va convertir en un camp de batalla en el que les diferents faccions de la Tumult de les Lligues (Bündner Wirren) varen tractar d'impondre's. La facció protestant va ser recolzada per França i Venècia, mentres que la catòlica va ser recolzada pels Habsburgo espanyols i austríacs. Cada una de les faccions pretenia prendre el control de la regió dels Grisones per a dominar els importants passos de montanya alpins. En 1618, el radical Jörg Jenatsch es va convertir en líder de la facció anti-Habsburgo i en membre de la junta de supervisors del clero. Va ser ell qui va dirigir la tortura fins a la mort de l'arcipreste Nicola Rusca de Sondrio. En resposta a això, Giacomo Robustelli, de la família pro-catòlica dels Planta, va alçar un eixèrcit rebel en armes en la Valtelina. En la nit del 18 al 19 de juliol de 1620, una força rebel recolzada per tropes austríaques i italianes va marchar cap a Tirà, assessinant a persones protestants al seu pas. Una volta aplegats a Tirà, varen continuar cap a Teglio, Sondrio i les zones més profundes de la vall. Entre 500 i 600 persones varen ser assessinades durant eixa nit i els dies successius.[18][19] Com a conseqüència, casi tots els protestants que vivien en la regió varen abandonar la vall. Aixina mateix, l'incursió va conseguir previndre possibles atacs futurs de la facció protestant i va arrebatar la Valtelina a les tres Lligues.

En resposta a dits atacs, en febrer de 1621, Jenatsch va liderar una força de tropes anti-Habsburgo en l'atac al Castell de Rietberg, llar del líder de la facció pro-catòlica, Pompeyo Planta. Este atac va prendre per sorpresa a Planta i, segons la llegenda, va acabar en la mort del líder catòlic a mans de Jörg Jenatsch, qui ho va matar en un astral.[20]La mort de Planta va encorajar a la facció protestant, que va conseguir reunir a una força mal organisada per a tractar de recuperar la Valtelina i atres terres someses. No obstant, l'eixèrcit es desbandó abans siquiera de poder atacar una sola població catòlica. Este intent d'invasió va servir de pretext per a les monarquies hispànica i austríaca, puix varen decidir utilisar-la com a excusa per a invadir el territori de les Lligues. A finals d'octubre, tota la regió dels Grisones havia segut invadida per abdós potències. El tractat de pau final de giner de 1622 va forçar a les Lligues a cedir les valls de Müstair, l'Engadina inferior i Prettigovia.[18]Ademés, el tractat també va prohibir la presència del protestantisme en estes valls. En resposta, la vall de Prettigovia es va rebelar contra el poder austríac en 1622, conseguint expulsar-los de la vall. Açò va provocar dos noves invasions per part de la monarquia austríaca, en 1623-1624 i 1629-1631, en la finalitat de tornar a impondre el catolicisme.[21]


En 1623 les Lligues es varen aliar en França, Savoya i Venècia. Jürg Jenatsch i Ulysses von Salis varen utilisar els diners rebuts des de França per a contractar a un eixèrcit de 8000 mercenaris i expulsar als austríacs. El Tractat de Monsó (5 de març de 1626) entre França i Espanya va confirmar l'independència política i religiosa de la Valtelina. En 1627, França es va retirar de la vall i est va passar a estar ocupat per tropes papals. A inicis de 1631, les Lligues, baix el mando del duc francés Enrique de Rohan, varen escomençar a expulsar als espanyols. No obstant, la moradura Richelieu es va mostrar reticent a la devolució del control de la vall de la Valtelina als residents locals. Este fet va quedar clar en el pas del temps per als propis grisones, lo que va provocar que Jürg Jenatsch, en aquell moment líder mercenari, es convertira al catolicisme en 1635. Posteriorment, en 1637, el propi Jenatsch s'alçaria en armes junt a atres 31 oficials grisones i s'aliaria en les monarquies austríaca i hispànica, forçant d'esta manera l'expulsió dels francesos sense necessitat d'entrar en batalla.[18][21]En giner de 1639, Jürg Jenatsch va ser assessinat durant el carnestoltes per un assaltant disfrassat d'orso. L'identitat de l'atacant és desconeguda, encara que es hipotetiza que el crim podria haver segut dut a terme per un dels fills de Pomeyo Planta o per un assessí contractat per l'aristocràcia local.[18][21] La llegenda descriu que l'assaltant li va donar mort en la mateixa astral que Jenatsch va utilisar per a matar a Pomeyo.[20] El 3 de setembre de 1639, les Lligues varen acordar en Espanya la devolució de la Valtelina als grisones, pero baix la promesa de respectar el lliure eixercici de la fe catòlica en la vall. Els tractats de 1649 i 1652 en Àustria també varen tornar el control a les tres Lligues dels territoris de la vall Müstair i la Engadina inferior.[18]

Els territoris de les Lligues varen passar a formar part de la República Helvètica en 1798, formant el cantó de Recia. No obstant, la Valtelina va passar a formar part de la República Cisalpina en 1796. Açò va supondre la pèrdua definitiva de la vall per als grisones, puix despuix d'això passaria a formar part del Imperi austríac en 1814 i, finalment, del Regne d'Itàlia en 1859. Per mig del Acta de Mediació de 1803, les Lligues serien constituïdes de manera definitiva com cantó.

La constitució cantonal data de 1892 i un total de 30 modificacions varen ser realisades en el sigle següent.[17] Els escuts d'armes de cada una de les tres Lligues varen ser introduïts en l'escut d'armes cantonal en 1933.

Demografia

El cantó contava en una població de 202.538 habitants en 2022.[5]A data de 2019, la població estrangera del cantó representava un 18,8% del total, lo que es corresponia en uns 37.415 habitants.[22] La religió en més seguidors és el cristianisme, sent les dos branques més presents el protestantisme i el catolicisme. Abdós estan ben representades, ya que un 40,2% de la població es considerava catòlica en 2019, front al 31,5% que es considerava protestant. cal destacar el 21,3% de la població que declarava no seguir cap religió, fenomen cada volta més present en Suïssa.[22][23]

Llengua

 
Distribució geogràfica de les diferents llengües parlades en l'any 2000
  •  Alemà
  •  Italià
  •  Romanche

    • El cantó dels Grisones és l'únic de Suïssa en tres llengües oficials. Estes són l'alemà (73,2 %), el romanche (14,1 %) i l'italià (en al voltant del 13,2 %). La suma és major de 100, degut a que hi ha un bon percentage de població bilingüe.[24][25]

    Llengües en el cantó dels Grisones (1803–2020)[26][17]
    Any Població Romanche (%) Alemà (%) Italià (%)
    1803 73,200 36,700 (50%) 26,500 (36%) 10,000 (14%)
    1850 89,895 42,439 (47.2%) 35,509 (39.5%) 11,956 (13.3%)
    1880 93,864 37,794 (39.8%) 43,664 (46.0%) 12,976 (13.7%)
    1900 104,520 36,472 (34.9%) 48,762 (46.7%) 17,539 (16.8%)
    1920 119,854 39,127 (32.7%) 61,379 (51.2%) 17,674 (14.8%)
    1941 128,247 40,187 (31.3%) 70,421 (54.9%) 16,438 (12.8%)
    1950 137,100 40,109 (29.3%) 77,096 (56.2%) 18,079 (13.2%)
    1960 147,458 38,414 (26.1%) 83,544 (56.7%) 23,682 (16.1%)
    1970 162,086 37,878 (23.4%) 93,359 (57.6%) 25,575 (15.8%)
    1980 164,641 36,017 (21.9%) 98,645 (59.9%) 22,199 (13.5%)
    2000 187,058 27,038 (14.5%) 127,755 (68.3%) 19,106 (10.2%)
    2012 191,612 27,955 (15.2%) 143,015 (74.6%) 23,506 (12.0%)
    2015 193,662 29,826 (15.4%) 142,378 (73.5%) 25,033 (12.9%)
    2020 200,096 27,813 (13.9%) 149,471 (74.7%) 27,813 (13.9%)

    La major part dels parlants de la llengua romanche residixen en este cantó, a pesar de que, en el temps, la llengua s'ha convertit en minoritària. El romanche està format per 5 variants llingüístiques: el sutsilvano, el sursilvano, el surmiran, el vallader i el putèr. També existix una versió escrita estandardisada coneguda com romanche grisón (Rumantsch Grischun). El romanche va ser reconegut com a llengua oficial per la Constitució Federal Suïssa en 1938. No obstant, no va ser fins a 1996 que va ser reconeguda com a oficial en tota la Confederació. Açò significa que, a partir d'esta data, la comunicació oficial en i des de l'estat pot realisar-se i rebre's en romanche grisón. A nivell cantonal, el romanche presenta caràcter oficial i les diferents municipalitat poden especificar les seues pròpies llengües oficials.

    Regions

     
    Mapa de les regions dels Grisones

    El cantó està dividit en 11 regions diferents des de 2017:[27]

    Aixina mateix, les regions es troben subdivididas en comunes, havent 101 a data de 2021.[28]

    Govern i política

    La constitució grisona va ser modificada per última volta el 14 de setembre de 2003, i prèviament es troben la de 1854 i 1892. Esta declara en el seu preàmbul que l'objectiu del cantó és "salvaguardar la llibertat, la pau i la dignitat humana, assegurant la democràcia i el Rechtsstaat, promoure la prosperitat i la justícia social i preservar un ambient sà per a les generacions futures, en l'intenció de promoure el trilingüisme i la diversitat cultural, conservant-los com a part del nostre llegat històric".[29]

    Poder llegislatiu

     
    Edifici del Gran Consell en Coira, abans de la renovació de la frontera i del redesiño de l'àrea d'entrada.

    El Gran Consell (en alemà: Grosser Rat; en italià: Gran Consiglio; en romanche: Cussegl Grond) constituïx el poder llegislatiu del cantó i residix en Coira, la capital cantonal. Els seus 120 membres, elegits per mig d'escrutini proporcional plurinominal, eixerciten la seua llabor per quatre anys. Les últimes eleccions celebrades en el cantó varen succeir en 2022 i els resultats varen ser els següents:[30]

    Eleccions dels Grisones de 2022

    Partit Escans
    El Centre (Die Mitte/Alleanza del Centre/Allianza dal Center)
    Partit Lliberal Radical Suís (FDP/PLR/PLD)
    Partit Socialiste Suís (SP/PS/PSS)
    Unió Democràtica de Centre (SVP/UDC/PPS)
    Partit Vert Lliberal (GLP/PVL)

    Adicionalment, com cantó, els Grisones poden enviar a dos representants al Consell dels Estats de l'Assamblea Federal i cinc al Consell Nacional en base en la seua població.

    La població està directament involucrada en el procés llegislatiu, ya que 4000 votants o una sèptima part de les comunes poden demanar una reforma constitucional, 3000 votants o una octava part de les comunes poden propondre una llei o una reforma de llei (procés conegut com a iniciativa popular) i 1500 votants, una dècima part de les comunes, poden solicitar que una llei aprovada o reformada pel Gran Consell siga somesa a votació popular (procés conegut com referèndum). Els canvis constitucionals estan sempre somesos a votació popular.

    Poder eixecutiu

    El govern cantonal (anteriorment conegut com a Chicotet Consell) s'encarrega de les llabors corresponents al poder eixecutiu i es troba format per cinc membres elegits per mig d'escrutini majoritari uninominal. Estos són elegits pel poble per un periodo de quatre anys i solament poden accedir a estos càrrecs per un màxim de tres llegislatures.[31]

    Membres del Govern del Cantón dels Grisones (llegislatura 2023–2026)[32]
    Funcionari Partit Departament
    Jon Domenic Parolini, President del Govern 2024 Die Mitte Departament d'educació, cultura i protecció ambiental
    Marcus Caduff Die Mitte Departament d'economia i assunts socials
    Martin Bühler FDP Departament de finances i comunitats
    Carmelia Maissen Die Mitte Departament d'infraestructures, energia i movilitat
    Peter Peyer SP Departament de justícia, seguritat i salut

    Poder judicial

     
    El Alte Gebäu, sèu de la Cort Cantonal en Coira

    Les corts supremes cantonals són la Cort Cantonal i la Cort Administrativa. La Cort Cantonal té la jurisdicció en les àrees civil, criminal, fiscal i de bancarrota, aixina com d'algunes àrees administratives i d'administració de les lleis. La Cort Administrativa és també la cort constitucional i de segures i té la jurisdicció en matèria pública de lleis. Les corts inferiors es corresponen en les onze corts regionals, conegudes com a corts de districte abans de 2017.

    Ans que una demanda judicial puga ser presentada en una cort regional, sol seguir-se un procediment arbitrari. Les autoritats arbitràries són les responsables de portar a terme dit procés i els seus presidents solen rebre el nom de juges de la pau o mediadors. En el cantó dels Grisones hi ha tres tipos d'autoritat arbitràries: mediadors d'ofici (un per regió), autoritats arbitràries per a assunts de lloguer (un per regió) i l'autoritat arbitrària cantonal per a assunts d'igualtat d'oportunitats (un per cantó).

    Economia

    l'agricultura resulta essencial per a mantindre el cultiu i la població de les valls remotes que conformen el cantó. Solament un terç de l'àrea cantonal és considerada productiva. D'esta manera, l'activitat agrària és recolzada per mig de diferents subsidis per part de les autoritats nacionals i regionals. Entorn a un 8% de la població es dedica a l'agricultura o la silvicultura, en els boscs cobrint prop del 20% de l'àrea total. Ademés, un 50% de la producció alimentària se certifica com orgànica. Entre les activitats agrícoles també es troben el pastoreig forestal i de montanya durant l'estiu, particularment de vaques, ovelles i cabres. Com el llop i l'orso han segut reintroducidos en la zona, la presència del pastor de Maremma és usual.[33]Encara que el pastoreig alpí siga predominant, també existix una activitat vinícola important en la Vall del Rin, especialment entorn a Fläsch, Maienfeld, Jenins i Malans, àrea coneguda com Bündner Herrschaft en alemà. En les valls meridionals de Mesolcina i Val Poschiavo es dona el cultiu de dacsa i de castañss, pel clima més suau de la zona. Ademés, el cultiu de l'oliva es troba present en Mesolcina.[34]

    Un 24% de les persones amprades porten a terme tasques relacionades en el sector industrial, mentres un 68% treballen en el sector de servicis. La zona més industrialisada del cantó es troba en les rodalies de Coira. Ems-Chemie és el major empleador de la zona, trobant la seua sèu en Domat/Ems.


    El turisme és el sector clau de l'economia grisona, ya que establix un 14% del PIB. L'activitat turística es concentra entorn a les ciutats de Davos, Klosters, Lenzerheide Arosa, Flims, Laax, St. Moritz i Pontresina. Totes elles conten en grans àrees d'esquí, encara que poden trobar-se més estaciones d'esquí repartides per tota la regió. St. Moritz és una de les estacions d'esquí més antigues, tornant-se molt popular des de l'any 1864.[35][36]Dita estació va albergar els Jocs Olímpics d'Hivern en 1928 i en 1948. No obstant, el turisme també resulta una activitat molt profitosa fora de la temporada d'hivern pel senderisme, l'alpinisme i el ciclisme de montanya (BTT). De manera adicional, el turisme d'empreses resulta notable, especialment en Davos, a on solen portar-se a terme les reunions del Fòrum Econòmic Mundial.

    Transport

     
    El Glacier Express a través de la llínea del Albula. La sinusidad de les carreteres de montanya i de les llínees ferroviàries s'ha convertit en un element més del paisage.

    Com el cantó s'estén per abdós bandes dels Alps, poden trobar-se molts passos de montanya importants, particularment en l'eix nort-sur. Esta orografia tan escarpada ha complicat el transport en la regió des de temps inmemoriales. És per això per lo que s'han trobat carreteres de l'época romana en el Port de Juliol, i per lo que el Port de Septimer va ser reconstruït per a l'us de carretas en 1387, perdent la seua importància posteriorment, encara que ha mantingut l'apariència final que se li va donar entorn a 1800. Hui en dia este últim solament està disponible per al senderisme. Els camins en rebanc es varen tornar necessaris per a llarcs trams i goles, com la de Viamala, i es varen convertir en un repte per a qualsevol tipo de transport. Els primers camins de majors dimensions, en una amplitut de 3,7 metros, es varen construir a través dels Alps entorn a l'any 1816. Un d'ells encara es troba en un excelent estat de conservació, des del punt de vista històric, per la pèrdua d'importància de la conexió a través del Port del Spluga despuix de l'obertura dels primers túnels ferroviaris que creuen els Alps.[37] L'última vall en conectar-se a la ret de camins del cantó dels Grisones va ser el d'Avers, el remot llogaret del qual de Juf es va conectar en l'any 1897. En acabant de que el servici de correus suís expandira els servicis del PostBus, el tràfic motorisat es va tornar més comú en la regió.[38] En 1925, de fet, podien trobar-se 250 vehículs en funcionament.[38]Finalment, els habitants de la regió varen deixar de mostrar resistència contra l'us de vehículs individuals motorisats en 1926. En 1967, el túnel de Sant Bernardino va ser obert al públic en l'objectiu d'acollir al turisme, encara que en l'actualitat també és utilisat per vehículs pesats, pese a no estar totalment adaptat a això pel seu alt gradient de carretera. La majoria dels demés passos han perdut hui en dia la seua importància per al transport de mercaderies.


    Al contrari de lo que passa en Valais i Tesino, el cantó dels Grisones no presenta uns eixos ferroviaris majors que creuen els Alps com en el cas del Ferrocarril de Sant Gotardo o el de Lötschberg. Una conseqüència d'això és que l'únic ferrocarril d'ample estàndart en el cantó és el del Valle del Rin, la llínea del qual acaba en l'estació de Coira. Aixina mateix, dita estació s'ha convertit en la més important de la regió i en el seu nexe d'unió des de la construcció del Ferrocarril Rético, unint a la major part del cantó en la Vall del Rin.

    Actualment, es realisa un gran esforç per a assegurar la conexió per mig de transport públic, en el qual intervenen diferents empreses, a casi tots els assentaments. Inclús el llogaret de Juf, habitada solament per 30 persones, conta en servici de transport públic unes cinc voltes al dia. Les dos empreses principals a càrrec d'este transport públic són PostBus, l'empresa nacional de busos postals, i el Ferrocarril Rético, propietat del govern cantonal. Este últim utilisa la ret ferroviària de via estreta més extensa de tota Suïssa i dona servici a la major part de les regions del cantó, en ramificacions cap a Suïssa Central i Itàlia. Esta ret ferroviària també servix de soport per a dos dels trens de llarga distància de Suïssa: el Glacier Express i el Bernina Express. El servici de Ferrocarrils Federals Suïssos tan solament s'estén per uns pocs quilómetros dins del cantó, des de Maienfeld, i dona soport essencialment a les porblaciones de Landquart i Coira, a on els passagers poden realisar un transbordo al Ferrocarril Rético o a les diferents llínees del PostBus. La llínea del Albula es va convertir en patrimoni mundial de la UNESCO de la mateixa manera que la llínea del Bernina, la llínea ferroviària de major altitut i l'única en creuar els Alps sense necessitat de pas per túnel.

    En hivern algunes de les carreteres queden tancades al transport, mentres diversos ports de montanya de gran altitut queden oberts, encara que subjectes a restriccions. Est sol ser el cas del Port de Juliol, el Pas Bernina o el Port de Lukmanier.[39] En contar en zones en la major elevació de tota Suïssa, existixen extenses àrees alpines que solament poden alcançar-se a peu.[40] També existix un gran número de servicis de telefèric que proveïxen un accés fàcil a algunes de les montanyes del cantó. La més alta d'elles és el Piz Corvatsch.

    l'Engadina conta en el seu propi aeroport, l'Aeròdrom de Samedan, sent este el que es troba a major altitut en tota Suïssa.

    Cultura

     
    Cases pintades en Guarda.

    El cantó dels Grisones és la regió més culturalment diversa de Suïssa. No obstant, pot destacar-se la forta presència d'una cultura de montanya basada en la vida aïllada en comunitats rurals, notablement representada en l'obra lliterària Heidi, de Johanna Spyri. Algunes de les costums tradicionals inclouen la trashumancia alpina en primavera i autumne, aixina com la celebració del Chalandamarz a finals d'hivern.

    El cantó conta en una gran cantitat de castells migevals i les seues ruïnes. El més conegut d'ells és, provablement, el de Tarasp, que es troba en l'Engadina, custodiant el Valle del Eno. Moltes de les ruïnes i castells es troben en l'àrea de Domleschg. Prop d'allí es troba l'iglésia de Zillis a on, entre l'any 1130 i 1140, es va pintar el sostre en una famosa ilustració d'estil romànic que és tractada com a patrimoni nacional. Tres patrimonis mundials poden trobar-se en el cantó: el Convent Benedictino de Sant Joan, la falla tectònica suïssa de Sardona i el Ferrocarril Rético en el paisage dels rius Albula i Bernina.

     
    Un plat de Maluns acompanyat de varis productes grisones tradicionals.

    La gastronomia dels Grisones és principalment coneguda pel Bindenfleisch, comunament coneguda com a carn grisona. Esta és una carn de vedella secada i tractada en espècies que conta en un aspecte similar al de la bresaola italiana. Atres productes cárnicos típics inclouen chacinas com el Salsiz, fet de vàries carns, el speck o el cuixot.[41] La producció de formages en els Grisones està també molt present, podent trobar-se diverses varietats. Entre els plats més famosos es troben els Capuns, predominant en la zona occidental del cantó. Els Capuns són unes empanadillas que conten en una farcidura abundant de trossos de carn envoltes en fulls de bledes, normalment gratinadas al forn en formage i nata.[42] Els Maluns són un atre dels plats típics dels Grisones. Estos es fan fregint en manteca una massa obtinguda a partir de la mescla de farina i creïlles hervir. Els Maluns se servixen normalment en una compota de pomes i acompanyats per atres productes locals, com a formages o chacinas.[43] Els Pizzoccheri són un atre plat predominant en la Vall de Poschiavo. Estos són uns fideus de blat sarraceno, cuits en creïlles, verdures i formage.[44] La darreria emblemàtica de la cuina grisona és la Bündner Nusstorte. Esta consistix en una pasta trencadiça reblix d'una mescla d'anous caramelisades i mel.[45] Una pasta similar, pero que conté castanyes en lloc d'anous, és la Coca vaig donar Castagne, especialment present en les valls meridionals, com la Vall de Bregaglia.[46]

    Els vins són principalment produïts en el Bündner Herrschaft. En les vinyes de Fläsch i Malans poden trobar-se fins a 42 varietats de raïm diferent, sent el Pinot Noir la més popular. Les valls meridionals també conten en producció vinícola, pero en cantitats més modestes. La Vall de la Mesolcina és contigu a la regió vinícola de Tesino. De la mateixa manera, el de Poschiavo és contigu a la regió vinícola de la Valtelina.[47] També poden trobar-se numeroses fàbriques de cervesa en el cantó. La més gran d'elles és Calanda Bräu, en sèu en Coira.[48]

    Radiotelevisiun Svizra Rumantscha és la filial de parla romanche de la Societat Suïssa de Radiodifusió i Televisió, centrada principalment en els Grisones. Die Südostschweiz (en alemà) i La Quotidiana (en romanche) són els mijos escrits més importants de la regió.

    Naturalea

    El cantó va conseguir reintroducir al íbice alpí a principis del XX en acabant de que l'espècie s'extinguira de tots els Alps, llevat en l'àrea del Vall d'Aosta en Itàlia.[49] D'igual manera, el quebrantahuesos i el gat cerval també varen ser reintroducidos en el XXI, encara que la presència de gats cervals seguix sent llimitada.[50][51]

    Vore també

    Referències

    1. ↑ Barber, Benjamin R. (2015). The Death of Communal Liberty: A History of Freedom in a Swiss Mountain Canton, Princeton University Press.
    2. ↑ «Kinder- und Jugendtheater in Graubünden».Bd. 6 (2023): Kinder- und Jugendtheater in der Schweiz: Eine Bestandsaufnahme.doi:10.36950/itwid.2023.12.Consultat el 2024-05-30.
    3. ↑ «Allegra! A look at Romansh, Switzerland's fourth language» (en en). www.eda.admin.ch. Consultat el 2024-05-30.
    4. ↑ «Waldbrandprävention im Kanton Graubünden | Forest fire prevention in Canton Grisons».Schweizerische Zeitschrift fur Forstwesen.161(11)
      460–464.ISSN 0036-7818.doi:10.3188/szf.2010.0460.Consultat el 2024-05-30.
    5. ↑ 5,0 5,1 «Dones Bevölkerungswachstum der Schweiz setzte sich 2022 fort - Bestand und Entwicklung der Bevölkerung der Schweiz im Jahr 2022: definitive Ergebnisse | Medienmitteilung» (en de). Bundesamt für Statistik. Consultat el 2024-05-30.
    6. ↑ «Swiss Geoportal». geo.admin.ch. Consultat el 2024-05-30.
    7. ↑ «Geography – Facts and Figures» (en en). www.eda.admin.ch. Consultat el 2024-06-03.
    8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Swiss Geoportal». geo.admin.ch. Consultat el 2024-06-03.
    9. ↑ «Fischerei - Fischerei». web.archive.org. Consultat el 2024-06-03.
    10. ↑ «This is Graubünden: Switzerland's No. 1 holiday destination.». web.archive.org. Consultat el 2024-06-03.
    11. ↑ «Statistik Schweiz - Kennzahlen». web.archive.org. Consultat el 2024-06-04.
    12. ↑ «Montagne i riscaldamento globale - RSI Radiotelevisione svizzera» (en it). rsi. Consultat el 2024-06-03.
    13. ↑ «Gefrierschrank Schweiz - Am kältesten wirds am Mittwochmorgen» (en de). Schweizer Ràdio und Fernsehen (SRF). Consultat el 2024-06-03.
    14. ↑ «The economy and environment of the 4th and 3rd millennia BC in the northern Alpine foreland based on studies of animal bones».Environmental Archaeology.11(1)
      49–64.ISSN 1461-4103.doi:10.1179/174963106x97052.Consultat el 2024-06-04.
    15. ↑ «::lexicon istoric retic : i-LIR / Lexicon::». www.e-lir.ch. Consultat el 2024-06-04.
    16. ↑ «Confederazione» (en italià). Dizionario storico della Svizzera - DSS. Consultat el 2024-06-04.
    17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Florian Hitz. «Grigioni». Dizionario storico della Svizzera - DSS. Consultat el 2024-06-04.
    18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 «Reformation und Gegenreformation: Schweizer Geschichte 1523 - 1712». www.geschichte-schweiz.ch. Consultat el 2024-06-04.
    19. ↑ Martin Bundi. «Sacre Macello». Dizionario storico della Svizzera - DSS. Consultat el 2024-06-04.
    20. ↑ 20,0 20,1 «[1]». Consultat el 5 de juny de 2024.
    21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Silvio Färber. «Torbidi grigionesi». Dizionario storico della Svizzera - DSS. Consultat el 2024-06-05.
    22. ↑ 22,0 22,1 «Graubünden» (en en). www.bfs.admin.ch. Consultat el 2024-06-05.
    23. ↑ «Religion – facts and figures» (en en). www.eda.admin.ch. Consultat el 2024-06-05.
    24. ↑ «Bevölkerung - Unser Kanton». www.gr.ch. Consultat el 2024-06-05.
    25. ↑ «Sprache, Religion - 01 Bevölkerung». www.gr.ch. Consultat el 2024-06-05.
    26. ↑ Coray, Renata (2008). Von der Mumma Romontscha zoom Retortenbaby Rumantsch Grischun: rätoromanische Sprachmythen, Bündner Monatsblatt. ISBN 978-3-905342-43-7.
    27. ↑ «Kanton Graubünden: Die 11 Regionen, 2017 (Kantone/Bezirke) | Karte» (en de). Bundesamt für Statistik. Consultat el 2024-06-11.
    28. ↑ «Informationen - Unsere Gemeinden». www.gr.ch. Consultat el 2024-06-11.
    29. ↑ «Fedlex». www.fedlex.admin.ch. Consultat el 2024-06-11.
    30. ↑ «Grossratswahlen 2022 - Graubünden - Grischun - Grigioni». abstimmungen.gr.ch. Consultat el 2024-06-12.
    31. ↑ «Government - Government - Institutions - www.gr.ch». web.archive.org. Consultat el 2024-06-11.
    32. ↑ «Regierung - Regierung». www.gr.ch. Consultat el 2024-06-11.
    33. ↑ Heschl, Adolf; Loserl, Herbert (1998). Der Mythos vom Naturwunder, Springer Berlin Heidelberg, pp. 17–22. ISBN 978-3-642-63774-2.
    34. ↑ «La radiazione globale relativa secondo li diverse specie vaig donar nebulosità».Geofisica Pura i Applicata.14(3-4)
      163–172.ISSN 0033-4553.doi:10.1007/bf01981971.Consultat el 2024-05-29.
    35. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. dx.doi.org. Consultat el 2024-05-29.
    36. ↑ Cocking, Ben (2020). Travel journalism and travel mija: identities, plaus and imaginings, Palgrave Macmillan. ISBN 978-1-137-59908-7.
    37. ↑ «Via Spluga» (en inglés). Myswitzerland. Consultat el 2024-06-19.
    38. ↑ 38,0 38,1 (1973) Heimatbuch Thusis, Viamala (en de), Verkehrsverein.
    39. ↑ «Graubünden Strasseninfos - Unser Kanton - www.gr.ch». strassen.gr.ch. Consultat el 2024-06-19.
    40. ↑ «All hikes in Graubünden». Myswitzerland. Consultat el 2024-06-19.
    41. ↑ «Salsiz – The traditional Swiss dried sausage from the Grisons». swisshouse-shop.com. Consultat el 2024-06-19.
    42. ↑ «Capuns». web.archive.org. Consultat el 2024-06-19.
    43. ↑ «Maluns» (en it). Migusto. Consultat el 2024-06-19.
    44. ↑ «Pizzoccheri» (en it). Ricette vaig donar cucina - Li Ricette vaig donar GialloZafferano.it. Consultat el 2024-06-19.
    45. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www.bettybossi.ch. Consultat el 2024-06-19.
    46. ↑ «Coca vaig donar castagne della Bregaglia - RSI Radiotelevisione svizzera» (en it). rsi. Consultat el 2024-06-19.
    47. ↑ «Weinreise durch die Bündner Herrschaft» (en en). Graubünden Tourism. Consultat el 2024-06-19.
    48. ↑ «Home» (en de). Calanda. Consultat el 2024-06-19.
    49. ↑ «Recovery of alpine ibex from near extinction: the result of effective protection, captive breeding, and reintroductions».Applied Animal Behaviour Science.29(1-4)
      379–387.doi:10.1016/0168-1591(91)90262-V.Consultat el 2024-06-11.
    50. ↑ «Reintroduction | Foundation for the Bearded Vulture». www.beardedvulture.ch. Consultat el 2024-06-11.
    51. ↑ «Lynx thrive in Switzerland 50 years after reintroduction» (en en-gb). SWI swissinfo.ch. Consultat el 2024-06-11.


    Referències


    Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cantó_dels_Grisones&oldid=1520642»