Ferrocarril Rético

Ferrocarril Rético

El Ferrocarril Rético o RhB (Rhätische Bahn en alemà, Ferrovia Retica en italià i Viafer Retica en romanche) és la segona^{cita requerida} companyia férrea més important de Suïssa, per darrere de SBB-CFF-FFS. Conta en prop de 381 km que discorren pel Cantón dels Grisones, i en l'any 2002 tenia 1479 empleats.

Des del 6 de juliol de 2008, el Comité de l'Unesco ha inscrit Ferrocarril Rético a lo llarc dels paisages d'Albula i Bernina en la llista del Patrimoni de la Humanitat, i ya que es localisa en territori suís i italiano, és un ben compartit per abdós països. Esta inscripció concernix a 122 km de dos llínees ferroviàries, la llínea del Albula (67 km) i la llínea del Bernina (61 km) que conecten les ciutats de Thusis, Sankt Moritz i Tirà, i als 144 ponts i 42 túnels que componen dit traçat, aixina com l'entorn paisagístic que ho rodeja.

Este lloc agrupa dos llínees ferroviàries històriques que creuen els Alps suïssos per dos ports de montanya. Inaugurada en 1904, la llínea del Albula està situada en la partix nordest del lloc i té 67 km de llongitut. Comprén un conjunt impressionant d'obres d'ingenieria format per 42 túnels i galeries cobertes i 144 ponts i viaductes. La llínea del Bernina té 61 km i conta en 13 túnels i galeries i 52 ponts i viaductes. El lloc és un eixemple notable de l'utilisació del ferrocarril, a principis del sigle XX, per a acabar en l'aïllament de les poblacions dels Alps centrals i induir un canvi socioeconòmic durador en la vida dels montañeses. Este ferrocarril és una realisació excepcional en el pla tècnic, arquitectònic i ambiental, que encarna els guanys que poden alcançar l'arquitectura i l'ingenieria civil en perfecta harmonia en el paisage circumdant.

«Rhaetian Railway in the Albula / Bernina Landscapes»

Traçat

Archiu:SBB-CFF-FFSrhb.png

Traçat del Ferrocarril Rético.

El traçat del Ferrocarril Rético es desenrolla per complet en un ample mètric, i conecta en el traçat dels Ferrocarrils Federals Suïssos en la capital del Cantón dels Grisones, Coira, i en el de Ferrovie dello Stato en Tirà.

Sobre l'electrificació, comprén dos trams:

• 61 km en corrent contínua de 1000 V, corresponents a la llínea del Bernina Bahn, Tirà-Sankt Moritz.
• 321 km en corrent alterna d'11 KV i 16.7 Hz.

Conta en un total de 383 ponts i 84 túnels, destacant el de Vereina, en 19,042 km, i el de Albula, de 5,864 km. La pendent màxima és d'un 7% i es troba en la llínea de Bernina, corresponent a la llínea de corrent contínua. La pendent màxima en corrent alterna és del 4%.

Servicis

Pont sobre túnel del Ferrocarril Rético.

El Tren roig no és només un mig de transport públic en Suïssa, sino que també és un gran atractiu turístic, ya que més de la mitat dels seus usuaris són estrangers.

Entre els trens que componen el parc ferroviari, destaquen cinc en nom propi:

• Glacier Express, també conegut com l'expresse més llent del món. Recorregut: Zermatt - Sankt Moritz.
• Bernina Express. Recorregut: Coira - Tirà, pel port del Bernina.
• Aqualino Scuol. Recorregut: Landquart - Scuol, pel túnel de Vereina.
• Engadine Star. Recorregut: Landquart - Sankt Moritz, pel túnel de Vereina.
• Arosa Bahn. Recorregut: Coira - Arosa.

Història

Image del Tren roig en el glaciar de Morteratsch al fondo.

El Ferrocarril Rético va ser construït entre els anys 1889 i 1913 per iniciativa del neerlandés Jan Willem Holsboer. Este va fundar la societat Schmalspurbahn Landquart-Davos, que obriria la primera part de la llínea (Landquart-Klosters) en 1889, i la segona part (Klosters-Davos) en 1890.

Posteriorment es construirien les llínees de Thusis-Sankt Moritz, en 1903, i Sankt Moritz-Scuol en 1913.

Enllaços externs

• Sitie web oficial (en italià, anglés i alemà)

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ferrocarril Rético.