Esquí alpí
El esquí alpí és una de les modalitats del deport conegut com esquí. Va començar a practicar-se en els Alps, d'ahí que reba este nom. En les competicions l'objectiu és realisar el descens en el menor temps possible, seguint un traçat sinuós marcat per unes balizas especials anomenades portes.
El Campeonat Mundial d'Esquí Alpí es disputa des de 1931 i la Copa del Món d'Esquí Alpí des de 1966. Per la seua banda, l'esquí alpí es va incorporar al programa dels Jocs Olímpics en 1936.
Història
[editar | editar còdic]L'esquí modern s'atribuïx a Sondre Nordheim, creador de la tècnica Telemark, fent d'esta activitat una nova modalitat deportiva. Gràcies al fenomen de l'emigració, deixaria de ser una activitat exclusiva dels països nòrdics i alpins.cita requerida
L'eixèrcit també va tindre que vore en l'evolució d'este deport, ya que es varen crear batallons de montanya, introduint-se canvis en les #subjecció, falca, #fixació i inclús es varen colocar els vores metàliques en l'any 1930.cita requerida
A partir de l'any 1950, varen seguir apareixent noves millores tècniques, com la puntera de seguritat o esquins més curts. Les millores en el material i l'aparició d'estacions d'esquí varen fer créixer l'afició de la pràctica de l'esquí i incrementar el número d'aficionats d'este deport en el món.cita requerida
Ya en el XXI varen seguir apareixent nous materials, noves tècniques i nous dissenys en els esquins, com el carving. Les estacions d'esquí també varen seguir millorant els seus servicis per a oferir més seguritat i millor neu durant més temps en nous remontes especials per a debutants, telesilla desembragables, millors sistemes d'innivación artificial i millor maquinària per a l'acondicionament de les pistes.cita requerida
Història de l'esquí en Espanya
[editar | editar còdic]En Espanya, l'afició a esta activitat va aplegar sobre l'any 1903, escomençant-se a practicar en el Port de Navacerrada, en Madrit. Anys més tart, grups d'aficionats, autodidactas en la seua majoria, practicaven este deport en La Molina, en Candanchú, en Valgrande-Palleres, en Serra Nevada, en Port de Navacerrada i en atres llocs que més tart es convertirien en estacions d'esquí.cita requerida
Durant la guerra civil espanyola, abdós bandos varen crear unitats militars d'esquiadors, a on s'entrenava als soldats en l'us dels esquís. Despuix de la guerra, en 1939, es va recomençar la pràctica de l'esquí entre els aficionats, pero el material era casi inexistent, reduint-se al produït per alguns artesans.cita requerida
Dos anys més tart, en 1941, es va fundar la Federació Espanyola d'Esquí (anteriorment, ya s'havia creat la Federació Catalana de Deports d'Hivern o FCEH), provocant un creiximent en l'afició d'este deport i en el nivell dels aficionats, gràcies a l'arribada d'especialistes del deport vinguts del centre d'Europa. En 1943, es va inaugurar el primer remonte mecànic de tota Espanya, en l'estació de La Molina.cita requerida
Un grup de diplomats i aficionats provinents de l'Escola Militar de Montanya de Jaca varen crear l'escola d'esquí de Candanchú en 1958, convertint tota la vall d'Aragó en una zona en la que l'afició a este deport creixquera àmpliament.cita requerida
En 1961, es crea la Companyia d'Esquiadors Escaladors de Viella[1] del Eixèrcit de Terra, traslladada en 2000 a Jaca. Esta unitat dispon dels mijos materials i instrucció adequats equiparables als de qualsevol atra unitat moderna d'esquiadors.
Material d'esquí alpí
[editar | editar còdic]L'equip bàsic, encara que en algunes variacions, és similar per a totes les formes d'esquí. Els esquins estan fabricats en franges de fusta, metal o materials sintètics, que permeten acoplar-se a unes botes dissenyades per a això. L'unió es conseguix a través d'uns dispositius cridats lligaces o #fixació, que permeten regular la força de l'enganche. La superfície de la solga de l'esquí és de materials molt resistents i deslisants, i es mantenen en l'aplicació de ceres especials que aumenten la velocitat d'esmonyida, depenent de les condicions de la neu. Els esquins són de distinta llongitut, d'acort en l'altura. El seu esgambi també varia des de 7 fins a 10 cm en l'extrem davanter (espátula), s'estretixen llaugerament cap al centre i tornen a eixamplar-se una miqueta cap a l'extrem atrasser (coa). La espátula sol estar curvada cap a dalt, per a evitar clavar-se en la neu. Els esquins de la modalitat alpina són més curts i amples que els utilisats per a la modalitat de fondo.cita requerida
Les botes, de solga plana, són una part important de l'equip; per a l'esquí alpí, s'usen botes de cuiro rígit o plàstics especials i per al esquí nòrdic s'utilisen materials més llaugers i flexibles en la part superior de cuiro o nailon.
La fixació és un dispositiu que s'utilisa per a conectar la bota de l'esquiador a l'esquí. El propòsit de la fixació és permetre que l'esquiador permaneixca conectat a l'esquí, pero si l'esquiador cau, la fixació pot lliberar de manera segura l'esquí per a evitar lesions. Hi ha dos tipos de #fixació: el sistema de taló i puntera (step-in) i el sistema de fixació de placa.[2]
En la modalitat alpina, les #fixació subjecten les botes per la puntera i el taló en uns mecanismes que proporcionen flexibilitat i seguritat, i boten en cas de caiguda, permetent que es desenganche la bota. Per al esquí de fondo, s'enganchen solament en la puntera, deixant lliure el taló per a permetre el moviment dalt i avall en el tranc.
Els bastons —que solen tindre una llongitut entre 1,2 i 1,5 m— s'usen per a mantindre l'equilibri i facilitar els moviments. Estan fets d'un tubo llauger, de metal o de fibra, i tenen punys i correges per a facilitar l'agarre, aixina com un chicotet disc en la punta per a recolzar-se en la neu.cita requerida
Especialitats d'esquí alpí
[editar | editar còdic]Descens
[editar | editar còdic]- La competició
La competició consta de tres dies. En el primer, els participants examinen la pista i el traçat per a conéixer les característiques generals. El segon dia, els competidors tenen dret a fer una baixada d'entrenament pel mateix traçat que se celebrarà la competició. El tercer dia se celebra la competició en sí mateixa. Els temps estan habitualment entre 1:30 (minut i mig) i 2:30.cita requerida
- La pista
La pista de descens deu estar homologada per la Federació Internacional d'Esquí (FIS) i deu estar completament entancada per a impedir l'entrada a tota persona aliena a la competició i per a garantisar l'integritat dels participants en cas de caiguda. Des de 2003 (aproximadament), la FIS obliga als organisadors a "pintar" llínees blaves per a guiar als esquiadors i per a que puguen vore el relleu de la pista en zones en ombra. La neu blana pot ser perillosa, per les possibles acumulacions de neu que pot provocar. Per esta raó, els organisadors utilisen productes químics o reguen (lliteralment) la pista per a endurir-la. Les portes utilisades són totes del mateix color (normalment roges, encara que en ocasions blaves) i les banderes són d'un tamany major que en les atres disciplines, per a facilitar la visió dels competidors.cita requerida
- Equipament
L'us del caixco és obligatori en qualsevol competició d'esquí alpí. Els esquins utilisats deuen tindre una mida mínima de 215 cm per a hòmens i de 210 cm per a dònes (encara que poden aplegar a medir 225 cm) i en un ràdio de gir no inferior a 45 m. Estos llarcs esquins es caracterisen també per tindre la espátula menys alçada, per a ser més aerodinàmics. L'incompliment d'alguna d'estes regles supon la descalificació del competidor. Ademés, els pals utilisats són curvats per a que s'acoplen millor al cos quan es vaja en posició de "ou", en la que poden aplegar a alcançar els 140-150 km/h (schuss).cita requerida
- El descens en el circuit de copa del món
Els descensos són les proves més seguides del circuit de la copa del món. Els més prestigiosos són el descens de Kitzbühel (Àustria), més conegut com la Hahnenkamm; el descens de Wengen (Suïssa), en un traçat de 4,4km molt exigent, i el que se celebra en Bormio (Itàlia).cita requerida
Supergigante
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Supergigante (esquí).
Va ser introduït en el circuit de copa del món en 1982. El Supergigante (Súper Jagant) mescla velocitat i precisió, combinant la velocitat del Descens (encara que més curt) i el traçat d'un Eslalon Jagant. De la mateixa manera que en el Descens, únicament es realisa una baixada i el guanyador és el que ho fa en menys temps.cita requerida
- Equipament
Per a aumentar la seguritat dels participants, la FIS va establir en la temporada 2003-2004 que els esquins devien medir com a mínim 205 cm per a hòmens i 200 cm per a dònes. El radi de gir mínim per als esquins de Súper Jagant és de 33 m.
Eslalon Jaganta
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Eslalon jaganta.
Reduint les distàncies entre portes a una distància mínima de 5 metros i en menys portes que el eslalon -s'exigix un mínim de 30 portes- el traçat precisa de girs més tancats que les proves de velocitat. Es realisen dos descensos per recorreguts en diferents traçats durant el mateix dia. El guanyador és aquell que la seua sumixca d'abdós temps siga menor.
Equipament: L'invenció dels esquís carving va acurtar molt les mides dels esquís de Jagant. Per a incrementar la seguritat, en la temporada 2003-2004 la FIS va incrementar el radi de gir fins als 21 metros i va establir que la mida mínima dels esquís devien ser de 185 cm per a hòmens i 180 cm per a dònes. No obstant, per a la temporada 2007-2008 es va aprovar l'aument del radi de gir fins als 27 metros per a hòmens i 23 per a dònes. I en la temporada 2012-2013 les mides han tornat a canviar, actualment els esquís deuen tindre un radi de 35 metros per a les dònes i 40 metros per als hòmens.
El eslalon jagant en la copa del món: El eslalon jagant més prestigiós de la copa del món masculina és el que se celebra en l'estació italiana d'Alta Badia.
Eslalon
[editar | editar còdic]En esta categoria el recorregut és més curt que en totes les demés, pero el número de portes és major (entre 55 i 75) i la distància entre elles entre 75 cm i 15 metros, sent estes portes un simple pal, en lloc de dos pals com en les atres modalitats. Esta disciplina necessita una habilitat major, puix els girs són més tancats i complicats que en les atres, en les que la velocitat és molt major, en ser girs més oberts. La forma de decidir el guanyador és idèntica al Gran eslalon, dos mànegues en diferents traçats i guanya aquell que la seua sumixca d'abdós temps siga menor.
Equipament: Les curves en eslalon són molt menudes, per açò els esquiadors per a fer menys recorregut i anar més ràpit toquen les portes. Per a protegir-se de les portes els esquiadors duen proteccions en les espinilleras en els pals i en el caixco. En els anys 1980 i 90 els esquiadors utilisaven esquís en llongituts entre 203 cm i 207 cm. L'aparició dels esquís "carving" va revolucionar les mides d'estos aixina com l'estil utilisat pels esquiadors que podien millorar els seus temps fins a en tres segons per baixada. Les mides reglamentàries actuals són 165 cm per a hòmens i 155 cm per a dònes. Este canvi es va realisar en la temporada 2002.
El eslalon en la copa del món: La prova de eslalon més prestigiosa en el circuit de la copa del món masculina se celebra en Schladming (Àustria) i és una prova nocturna. Atres eslálones prestigiosos són els de Wengen (Suïssa), Kitzbühel (Àustria) i Kranjska Gora (Slovenia).
Combinada
[editar | editar còdic]És una prova que consta de dos parts, una de Descens i una atra de Eslalon. Es realisen com si foren independents pero a dos mànegues i en el mateix dia. El guanyador de la prova és aquell que la seua sumixca dels dos millors temps siga menor. Per l'especialisació dels esquiadors hi ha pocs competidors que puguen optar a guanyar en esta disciplina, puix requerix un domini de les especialitats de velocitat i també de les més tècniques.
Súper Combinada
[editar | editar còdic]És una prova molt recent en el calendari de la copa del món, i va reemplaçar a la combinada en els Jocs Olímpics de 2010. Es tracta d'una prova que combina un descens (més curt de lo habitual) i una sola mànega de Eslalon. Les dos mànegues (baixades) es realisen el mateix dia i el guanyador és el competidor que obté una suma de temps menor.
Paralel
[editar | editar còdic]Esta modalitat solament se sol practicar al final d'una copa o lliga, pero no és una especialitat molt practicada. Consistix en dos descensos simultàneus sobre un traçat més curt que un Eslalon. La distància entre portes esta a mig camí entre un Eslalon Jagant i un Eslalon. És una modalitat molt vistosa perque s'aprecia la lluita d'abdós corredors per aplegar abans a la meta; es realisen dos baixades i el guanyador és el que menys temps ha tardat,és dir, el que creua la meta en anterioritat. Pero són poc usuals.
Classificacions de pistes d'esquí
[editar | editar còdic]En la majoria de les estacions d'esquí,[3] les pistes es classifiquen segons la seua dificultat comparativa per a que els esquiadors puguen seleccionar les rutes adequades. Els esquemes de calificació en tot lo món estan relacionats, encara que en importants variacions regionals. Una pista per a principiantes en una montanya gran pot ser més be una pista de nivell intermig en una montanya més menuda.
Encara que la pendent de la pendent és la consideració principal en assignar una calificació de dificultat d'un pista, entren en joc atres factors. Una pista es calificarà segons la seua part més difícil, inclús si el restant de la pista és fàcil. Les estacions d'esquí assignen calificacions a les seues pròpies pistes, calificant-los solament en comparació a atres pistes en eixa estació. També es consideren l'ample de la pista, les curves més tancades, la rugosidad del terreny i si l'estació arregla la pista en regularitat.
En Estats Units i Canadà, hi ha quatre símbols de classificació: Fàcil (círcul vert), Intermig (quadrat blau), Difícil (diamant negre) i Només experts (doble diamant negre). La dificultat de les pistes d'esquí es medix en percentage de pendent, no en percentage. grau de l'àngul. Una pendent del 100% és un àngul de 45 graus. En general, les pendents per a principiantes (círcul vert) oscilen entre el 6% i el 25%. Les pendents intermiges (quadrat blau) es troben entre el 25% i el 40%. Les pistes difícils (diamant negre) són del 40% en avant.
Aspectes de seguritat
[editar | editar còdic]En 2014, es varen tractar per eixemple en EE. UU. més de 114 000 lesions relacionades en l'esquí alpí en hospitals, consultoris mèdics i sales d'emergència..[4] Els tipos més comuns de lesions en esquiar són les de genoll, cap, coll i muscles, mans i esquena. Els caixcos d'esquí són molt recomanats tant pels professionals com pels meges. Les lesions en el cap causades en esquiar poden provocar la mort o dany cerebral permanent.[5] En l'esquí alpí, per cada 1000 persones que esquían al dia, una mija de dos a quatre necessitaran atenció mèdica. La majoria dels accidents són el resultat d'un error de l'usuari que provoca una caiguda aïllada.[5] Deprendre a caure de forma correcta i segura pot reduir el risc de lesions.[4]
Consum de calories
[editar | editar còdic]Segons un estudi de la Facultat de Medicina d'Harvard de 2004, l'eixercici de l'esquí alpí crema entre 360 i 532 calories per hora.[6]
Practicants i llocs a on es practica
[editar | editar còdic]En 2023, s'estimava que hi havia 55 millons de persones en tot lo món practicant esquí alpí. El número estimat d'esquiadors que practicaven esquí alpí, de fondo i deports de neu relacionats ascendia a 30 millons en Europa, 20 millons en Amèrica del Nort i 14 millons en Japó. Segons s'informa, en 1996 hi havia 4.500 zones d'esquí o estacions, que operaven 26.000 remontes. La regió predominant per a l'esquí alpí era Europa, seguida de Japó i Estats Units.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Associació de Veterans Esquiadors Escaladors de Viella [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Karl., Gamma. The handbook of skiing, Rev. and updated edició, New York: Knopf. OCLC 25632229. ISBN 9780679743163.
- ↑ Swiss ski slope grading.
- ↑ 4,0 4,1 «Skiing Injury Prevention – OrthoInfo – AAOS». American Academy of Orthopaedic Surgeons.
- ↑ 5,0 5,1 Doyle, Mike. Follow These Tips to Stay Safe While Skiing on the Slopes, ThoughtCo.
- ↑ Publishing, Harvard Health. "Calories Burned in 30 Minutes for People of Three Different Weights." July 2004. Web. March 2, 2021.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Deporte|20px|Vore el portal sobre Deporte]] Portal:Deporte. Contingut relacionat en Deporte.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Esquí alpí.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Esquí alpino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.