Cantón del Valais
Valais (VS, en francés Canton du Valais /va'lɛ/; en alemà Kanton Wallis /ˈvalɪs/; en italià Cantone Vallese /valˈliːze/, en romanche Chantun Vallais; del llatí Vallis), en castellà arcaic valés o vallés, és un dels 26 cantones que componen Suïssa. Ubicat en el suroest del país, conforma l'alta vall del Ródano fins al llac Lemán, el caixer del qual separa els Alps Peninos al sur dels Alps Berneses al nort.
Històricament, Valais és un cantón bilingüe (la població de la vall baixa és de parla francesa, mentres que la zona alta és germanófona) dividit en tretze districtes que es veuen representats en les tretze estreles de la seua bandera, sent la capital Sion.
Història
[editar | editar còdic]Els romans varen cridar a la regió Vallis Poenina (Entanque alt del Ródano). A partir del 888, el territori va formar part del Regne de Borgoña del Jura. El rei Rodolfo III de Borgoña va cedir les terres al bisbe de Sion en l'any 999, qui va tindre que defendre la regió dels ducs de Saboya.
El cantón del Valais va resistir al protestantisme i va permanéixer fidel al catolicisme durant l'época de la Reforma. El poder obispal va resistir fins a 1798, moment en el qual Suïssa va ser invadida per les tropes de Napoleón. A finals de 1802, el territori formava part de la recent formada República Helvètica, encara que eixe mateix any es va convertir en la República del Ródano. En 1810, la República del Ródano va ser anexada a França com departament del Simplon. Cinc anys despuix, en 1815, despuix del Congrés de Viena, el Valais es va integrar en Suïssa com cantón. En 1845, el cantón del Valais es va unir a la lliga separatista catòlica-conservadora (Sonderbund), també cridada l'atra Lliga.
Tradicionalment, este cantón es troba dividit en el Baix Valais (Bas Valais) a l'oest i l'Alt Valais (Ober Wallis) a l'est, sent el primer el que per menys altitut presenta un clima més càlit i major població humana. El Baix Valais té una població predominantment francòfona sobre un immediat substrat (encara notori) arpetano; l'Alt Valais és majoritàriament germanófono, parlant-se en ell un conjuinto de subdialectes suizoalemanes cridats valsers o (en alemà Wallsern). Encara fins a fins de XIX les poblacions francòfona i germanófona es trobaven envoltes en violents enfrontaments, sent particularment disputada la franja de territori en la qual es enclava Sion (Sitten, en alemà). No obstant, es va produir l'alvanç dels francòfons (en una economia principalment agrícola i industrial) fins a la zona de Serre/Siders i inclús Leukerbad mentres era despoblada pels germanófonos valsers, els qui tenien els seus mijos de producció (sobretot centrats en el pastoreig) molt adaptats a climes frets montanos.
Geografia
[editar | editar còdic]Situació
[editar | editar còdic]El cantón del Valais està situat al suroest de Suïssa, en l'alta vall del riu Ródano, en els Alps, des del seu orige en el Glaciar del Ródano fins al lloc en que tributa al llac Lemán. El riu corre primer d'est a oest fins a Martigny, allí el seu curs gira d'una forma brusca cap al nort, després desemboca en el llac Lemán despuix d'haver passat un estret en Sant Maurici (Saint-Maurice).
Fronteres
[editar | editar còdic]El Valais llimita al nordest en el cantón de Berna, al nort en el cantón de Vaud i a l'est en els cantones d'Uri i de Tesino. Ademés, té una frontera comuna en França en l'oest i suroest. Regió de Auvernia-Ródano-Alps i en Itàlia en el sur i surest. Regió de l'Valle de Aosta i Regió de Piemont
Montanyes
[editar | editar còdic]- 51 picos de més de 4000 m d'altitut estan situats sobre terres valaisanas; cal destacar el Cervino i el Pico Dufour, el pico més alt de Suïssa (4634 m).
- Salve per la desembocadura del Ródano, este cantón està apartat dels seus veïns per grans cadenes de montanyes traspasables per camins d'alta montanya que estan tancats casi tot l'hivern (Simplon, Gran Sant Bernardo, Grimsel, Furka, Nufenen).
- Les comunicacions han segut facilitades per la construcció de grans túnels ferroviaris (Lötschberg, Simplon, Furka) i vials (Gran Sant Bernardo). Estes seran encara més fàcils cap al nort, després de que en 2007 entrara en servici el nou túnel del Lötschberg, que ho comunica en el cantón de Berna.
Les valls i glaciars
[editar | editar còdic]Si l'eix este-oest està marcat pels cursos del Ródano i els seus afluents, es poden trobar vàries caigudes d'aigua, sent les més importants: val de Anniviers, val de Herens, val Ferret, val de Entremont, val de Bagnes i val de Illiez.
Clima
[editar | editar còdic]Tancat en tots els llocs per les montanyes, el Valais posseïx un clima particular, marcat per una forta insolación, tant en hivern com en estiu, lo que permet a la regió ser una gran productora de productes agrícoles, com va vindre i frutes.
Les altes cadenes montanyoses que rodegen el cantón per tots costats protegixen part del Valais de les depressió atlàntiques i mediterrànees. El cantón té un clima especial, en molt sol tant en hivern com en estiu. El Valais és la regió més seca de Suïssa, en la mitat de precipitacions que el replanell. No obstant, la realitat és més complexa: l'oest és més humit que el Valais central, les vertents sur i nort no es veuen afectades per les mateixes tormentes, i l'altitut eixercita un paper important en la temperatura i les precipitacions. Este clima de tipo alpí varia a lo llarc de la vall del Ródano, convertint-ho en una important regió vinícola i frutícola. La ciutat de Serre és coneguda pel seu clima solejat, i els romans la varen cridar Sirrum amœnum, o "Serre agradable", d'ahí el seu sobrenom de "Ciutat del Sol".
Comunicacions
[editar | editar còdic]Dos itineraris transalpins travessen el Valais:
- el primer està compost pel túnel ferroviari del Lötschberg (també per a transport d'automòvils) i el del Simplon
- el segon passa pel gran Sant Bernardo (Grand Saint-Bernard).
- L'autopista Brig-Lausana recorre tota la vall, enllaçant França en Itàlia.
Capital i districtes
[editar | editar còdic]La capital és la ciutat de Sion (31 145 habitants). El cantón té 13 districtes i 160 comunas.
Llengües
[editar | editar còdic]- Les llengües oficials són el francés i l'alemà.
- La frontera llingüística està definida per la Raspille, un riu que dividix la ciutat de Serre/Siders.
- El franc-provençal és encara parlat en el cantón en alguns llocs de resistència a la francofonización, com en Savièse o Evolène. Esta llengua, que també és cridada "patois", no té un estatus oficial, ya que és parlada solament per una centena de persones d'edat, que són de totes formes perfectament francòfones.
- El Wallissertiitsch és el dialecte utilisat en el cantón, pertany al grup alt-alemánico superior, utilisat en les regions montanyoses del sur de Suïssa i inclús a atres suïssos de Berna o Zuric els pot costar entendre-ho.
Economia
[editar | editar còdic]Turisme
[editar | editar còdic]El turisme té un paper important en l'economia local: el Valais posseïx més de 120 estacions de deports d'hivern de gran fama mundial, en particular Verbier, Crans-Montana, Zermatt i Saas-Fee.
Sector secundari
[editar | editar còdic]- El sector secundari està igualment desenrollat, Monthey i Visp conten en importants indústries químiques;
- Chippis prop de Serre posseïx una important fàbrica d'alumini.
- El Valais és també un gran exportador d'electricitat: numerosos dics, en particular el de la Gran-Dixence, en la comuna d'Hérémence, produïx gran cantitat d'energia hidroelèctrica.
- El baix Valais posseïx aixina mateix una refineria conectada per un gasoducte al port de Gènova en Itàlia.
Sector primari
[editar | editar còdic]L'agricultura, que va anar durant llarc temps l'activitat principal del cantón, ha perdut molta importància en els últims anys. Els cultius d'albercoc i de poma seguixen sent famosos.
El cultiu de la vinya s'ha tornat important. El Valais és el cantón vinícola de Suïssa i els seus vins solen ser de bona calitat.
Organisació política
[editar | editar còdic]El poder eixecutiu és eixercit pel Consell d'Estat, compost per cinc membres elegits cada quatre anys en un escrutini de dos regressos. El president del consell governa durant un any, com es fa en el Consell Federal Suís.
El poder llegislatiu és eixercit pel parlament, cridat Gran Consell, compost per diputats de tot el cantón. La sèu queda en Sion i ocupa des de 1944 un edifici cridat el Cassino.
Les eleccions municipals se celebren cada quatre anys, les últimes varen tindre lloc en decembre de 2008. Les eleccions cantonals se celebren cada quatre anys, les últimes varen tindre lloc en març de 2009.
El Valais li ha donat quatre consellers federals a Suïssa (Josef Escher, Roger Bonvin, Pascal Couchepin). Es podria també incloure a Micheline Calmy-Rei que és originària i naixcuda en Chermignon, si be ha fet la seua carrera política en el cantón de Ginebra. Des de 2011, el Valais està representat en el parlament federal pels següents membres: Yanick Buttet (PDC), Stéphane Rossini (PSS), Jean-René Germanier (PRD), Oskar Freysinger (UDC), Mathias Reynard (PSS), Christophe Darbellay (PDC) i Viola Amherd (PDC) en el Consell Nacional, i Jean-René Fournier i René Imoberdorf (abdós PDC), en el Consell dels Estats.
Eleccions del Valais de 2021 | |||||||
| Partit | Vots | % | Escans | +/- | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit Demòcrata Cristià (PDC/CVP) | 49.242 | 38,40 | Disminució7 | ||||
| Partit Lliberal Radical Suís (PLR/FDP) | 25.308 | 19,74 | Augment1 | ||||
| Unió Democràtica de Centre (UDC/SVP) | 21.655 | 16,89 | Disminució1 | ||||
| Partit Socialiste Suís - Centre-Esquerra (PS-CG-PCS/SP-ML-CSP) | 18.757 | 14,63 | Augment2 | ||||
| Els Verts (Els Verts/Grüne) | 11.688 | 9,11 | Augment5 | ||||
Districtes
[editar | editar còdic]
- Districte de Brig
- Districte de Conthey
- Districte de Entremont
- Districte de Goms
- Districte de Hérens
- Districte de Leuk
- Districte de Martigny
- Districte de Monthey
- Districte de Raroña occidental
- Districte de Raroña oriental
- Districte de Sant Maurici
- Districte de Serre
- Districte de Sion
- Districte de Visp
Vore també
[editar | editar còdic]- Comunas del Valais
- Idioma arpitano, llengua galorromance parlada en el cantón.
- 4 Vallées
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cantón del Valais» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.