Lausana

Lausana

Lausana (en francés i alemà, Lausanne [loˈzan], en italià i romanche Losanna) és una ciutat i comuna de Suïssa, capital del cantón de Vaud i del districte de Lausana. Se situa a la vora del llac Lemán, front a la ciutat francesa d'Évian-els-Bains. Lausana és la quinta ciutat més poblada de Suïssa despuix de Zuric, Ginebra, Basilea i Berna. En Romandía és la segona ciutat despuix de Ginebra. La ciutat és coneguda com la Capital Olímpica, ya que és sèu del Comité Olímpic Internacional, ademés del deportiu Museu Olímpic. A finals de 2016, Lausana contava en 139624 habitants, sumant un total de 420067 habitants en el seu àrea metropolitana.^{cita requerida}

Etimologia

El nom de la ciutat ve de l'apelació rebuda per esta en la época romana fins a la Edat Mija en la zona que hui ocupa el barri Vidy i que era cridada Lousonna. La ciutat també va rebre els noms de Lousonnensium (II), lacu Lausonio (cap a 280), civitas Lausanna (cap a 400) i Losanna (cap a 990). En les demés llengües nacionals de Suïssa, la ciutat és anomenada Lausanne en alemà (anteriorment Losannen) i Losanna en italià i romanche.

Geografia

Lausana està situada sobre una pendent que descendix des dels tossals de la replanell suís fins a la ribera nort del llac Lemán. La ciutat és travessada per quatre rius: Flon, Louve, Vuachère i Riolet. Els dos primers es troben hui enterrats i es junten baix terra en el centre de la ciutat per a desembocar en ellac. El centre de la capital valdense es troba construït sobre tres tossals: La Vaig citar (ciutat), el Bourg (burc) i Saint-Laurent (Sant Lorenzo), conectades entre sí per alguns ponts, tals com el Grand Pont (Gran Pont), el pont de Bessières (baix el qual va ser construït un pont per al Metro de Lausana) i el pont Chauderon. La ciutat s'estén sobre un desnivell de més de 500 metros, des del port d'Ouchy a 374 m s. n. m. al Chalet-à-Gobet a 873 m s. n. m., passant pel centre de la ciutat (495 m s. n. m.), el aeròdrom de Blécherette (600 m s. n. m.) i el bosc de Sauvabelin (640 m s. n. m.). La comuna cobrix una superfície total de 41,37 km², els quals inclouen el sector sur del centre de la ciutat, un enclavament al noroest entre les comunes de Cheseaux-sur-Lausanne i Romanel-sur-Lausanne, aixina com la part nort-oriental que rodeja la comuna d'Epalinges. La part principal s'estén entre el riu Vuachère (a l'est), el Chamberonne (a l'oest) i la vora dellac Lemán al sur. Des de la vora dellac la ciutat sembla estendre's cap al nort en terrats. La superfície del municipi té diferents usos: el 42,9 % és d'àrea urbanisada, 39,6 % boscs i zones verdes, 17,3 % de camps i 0,2 % de zones improductives. Lausana sense el seu exclavament llimita al nort en les comunes de Romanel-sur-Lausanne, Li Mont-sur-Lausanne, Epalinges, Cugy, Bretigny-sur-Morrens, Bottens i Froideville, al noreste en Montpreveyres, a l'est en Savigny i Pully, al sur en Évian-els-Bains (FR-74), Maxilly-sur-Léman (FR-74), Lugrin (FR-74) i Neuvecelle (FR-74), i a l'oest en Saint-Sulpice, Chavannes-près-Renens, Renens, Prilly i Crissier. Gràcies al seu enclavament la ciutat llimita ademés en les comunes de Cheseaux-sur-Lausanne, Ecublens, Jouxtens-Mézery i Morrens.

Història

La ciutat de Lausana està habitada des del IV Els romans varen construir en elloc d'un llogaret celta en les afores del sector de Vidy, un campament militar, al com varen cridar Lousanna. A partir del I es va desenrollar sobre la plaça dels barcos mercants sobre ellac Lemán formant un vicus gal-romà. Est va alcançar una talla d'uns 1,2 km de llarc per 250 metros d'ample i va anar el major vicus sobre territori suís. Durant el III, la localitat va ser instigada pels alamanes i molt possiblement destruïda en el 260. Ya en el III, es va desenrollar un refugi o assentament artesanal sobre el tossal en la que hui es troba la catedral. El nom de l'assentament romà va ser aplicat també a la nova localitat. En el VI, es va construir la primera iglésia sobre el mateix tossal, l'iglésia va ser dedicada a Sant Tirso. En la segona mitat del VI, el bisbe Sant Mario d'Avenches trasllada la seua sèu d'Avenches a Lausana, i funda aixina el Bisbat de Lausana. Lo que fins a llavors era encara un chicotet llogaret va pertànyer entre 888 i 1032 al regne d'Alta Borgoña. Durant el XI Lausana es va convertir en un chicotet centre polític, econòmic i religiós. La ciutat va ser el centre de la senyoria del bisbat. En els sigles XII i XIII, la ciutat va viure una época de gran apogeu.

Catedral de Lausana

La burguesia de Lausana, la qual havia lluitat pels seus primers drets polítics en 1234, va rebre en els sigles següents el respal dels Ducs de Saboya contra la senyoria del Bisbat. En 1476 la ciutat va ser invadida per les tropes burgundas de Carlos el Temerari i despuix de la batalla de Grandson saquejada pels confederados. El 6 de juliol de 1481, la Vaig citar i la Ciutat baixa fusionen despuix d'haver-se desenrollat independentment l'una de l'atra. En 1525 la ciutat fa acorts de comburguesía en les ciutats de Friburgo i Berna. Un atre capítul de l'història de la ciutat comença en 1536 despuix de l'invasió bernesa del territori valdense. Els habitants de la ciutat varen vore de bon ull'introducció de la Reforma, i ellavors bisbe Sebastián de Montfaucon va tindre que refugiar-se en Saboya. Per açò la ciutat va perdre la sèu del bisbat (des de 1613 en Friburgo). Per la sumissió del poble valdense al domini bernés, el qual va degradar als ciutadans de la regió i va convertir a Lausana en una ciutat provincial; va haver varis tumults contra l'opressió bernesa. En 1536 els berneses convertixen a Lausana en una bailía, una miqueta més gran que l'actual districte de Lausana. Esta s'estenia des del riu Venoge a lo llarc de la ribera dellac Lemán cap a l'est fins a la ciutat de Vevey, i cap al nort aplegava fins a la regió de la Broye. Despuix de la caiguda del Antic Règim gràcies a la revolució valdense en 1798, Lausana va ser declarada capital del recent creat cantón delemán, el qual va existir solament durant la República Helvètica fins a 1803, per a convertir-se després en el cantón de Vaud despuix de l'entrada en vigor del Acta de Mediació. Des de llavors la ciutat ha creixcut prou i en 1900 la zona urbana ya havia aplegat fins a les fronteres de la ciutat, per lo que es varen propondre alguns proyectes de fusió en les comunes aledaño (Renens, Prilly i Epalinges), encara que tots rebujats per les comunes implicades. En el Castell d'Ouchy es va firmar el 24 de juliol de 1923 el Tractat de Lausana, que definia les fronteres de la Turquia moderna com a conseqüència de la partició de l'Imperi otomà. De juny a juliol de 1932 es va celebrar la Conferència de Lausana.

Economia

Lausana és, junt en Ginebra, el major centre administratiu i econòmic de la Suïssa occidental. Prop del 83 % de la població activa treballa en el sector dels servicis, el sector secundari ocupa al 17 %, mentres que menys de l'1 % treballa en el sector primari. Fins a principis del XX hi havia alguns terrats vinícoles i unes atres en diversos cultius. En urbanisar-se la ciutat, l'activitat agrícola ha desaparegut pràcticament. En les parts altes de la Jorat encara existix una chicoteta indústria ganadera i lechero. Gràcies a la gran superfície forestal, l'indústria maderera juga encara algun rol en l'economia local. El sector industrial va tindre una gran importància en la primera part del XX. Les zones industrials es varen desenrollar a lo llarc de la llínea férrea a l'oest de la ciutat i en les rodalies dellac Lemán. En l'aument de la necessitat de noves zones industrials, algunes indústries es varen traslladar a ciutats veïnes, com Renens, Crissier i Bussigny-près-Lausanne. Actualment, l'indústria de Lausana es concentra davant tot en la construcció, ingenieria, metal, alimentació, indústria tabaquera, de precisió, electrònica, òptica, aixina com l'indústria gràfica, d'imprenta i editorial. El sector terciario se centra principalment en el comerç, turisme, administració, banca i segurs, aixina com el transport. Lausana és sèu de vàries organisacions nacionals i internacionals i d'institucions de les administracions cantonal, distrital i de la ciutat. Des de 1874 el Tribunal Penal Federal té la seua sèu en la ciutat. Algunes de les empreses més importants en la ciutat són: AGEN Holding (salut), Compagnie financière Tradition (Comerç d'accions fòra de la bossa), Edipresse (mijos de comunicació), EOS (energia), Golay-Buchel (joyeria), Landolt & Cie (administració de fortunes), Publigroupe (Publicitat) i Vaudoise Assurances (segurs). Entre atres coses, els majors empleadores de la ciutat són: CHUV (Centre Hospitalari Universitari Valdense, 6500 amprats), la Ciutat de Lausana (4600 amprats), Escola Politècnica Federal de Lausana (4000 amprats), Philip Morris International (2000 amprats), Universitat de Lausana (1600 amprats) i TL (Transport públic de la regió de Lausana, 1000 amprats).

Població

Població
Any	Habitants
1798	8000
1813	13 000
1850	17 108
1900	46 732
1910	64 446
1930	75 915
1950	106 807
1960	126 328
1970	137 383
1980	127 349
1990	128 112
2000	124 914

Lausana tenia una població de 119 180 habitants a finals de 2007. Atres 10 000 persones viuen també en la ciutat pero no estan incloses en la sifra oficial, ya que es tracta de persones que estan domiciliades de forma permanent en atres comunes suïsses o es tracta de persones en un permís de treball temporal. És per esta raó que les sifres publicades per la ciutat diferixen de les sifres oficials (federals). Per a agost de 2008 la ciutat tenia 129196 habitants incloses les persones en doble domicili i en permís temporal. La ciutat és la quinta ciutat per població de Suïssa. La Aglomeració de Lausana té uns 317 000 habitants i fa part de l'anomenada Regió Metropolitana Ginebra-Lausana, la qual conta en una població de prop 1,2 millons de persones. Llingüísticament, el 78,8 % de la població és de llengua materna francesa, el 4,3 % alemana i el 4 % italiana (en 2000). El percentage d'estrangers és del 36,2 %. Alguns dels majors grups d'estrangers són els italians, espanyols i portuguesos. La població de Lausana va pujar fortament des de finals del XIX fins a més o menys 1960. En 1946 es va passar la barrera dels 100 000 habitants per primera volta. L'apogeu es va alcançar en els anys 1970 en els que la població va alcançar 137 000 persones. Per la crisis dels 70, la població va baixar degut a que molts estrangers varen tindre que tornar als seus països. Des de llavors la població ha estat estable al voltant dels 128 000 habitants.

Cultura

Gràcies a la seua posició de cara al sol i a la vora dellac Lemán, la pintoresca ciutat vella, els numerosos museus i les variades manifestacions culturals, Lausana és una de les ciutats més actives culturalment en Suïssa. La ciutat té tres grans teatres: l'Opera de Lausana (Opéra de Lausanne), el Teatre Beaulieu i el Teatre Vidy-Lausana. Conte també en atres teatres i sals de concert (Sala Métropole), aixina com la Cinemateca suïssa. La ciutat posseïx ademés un archiu de la ciutat, una biblioteca municipal, vàries biblioteques públiques, la biblioteca cantonal, la biblioteca universitària i atres temàtiques. Des de 1968 se celebra el Festival de la Vaig citar que des de 1973 otorga el Prix de Lausanne (concurs de ball). També està el Concurs de Lausana per a noves coreografies, el Béjart Ballet, concerts de música clàssica, jazz, roc i música popular.

Organisacions internacionals en sèu en Lausana

Comité Olímpic Internacional

Tribunal Arbitral del Deport

Federació Aeronàutica Internacional

Federació Internacional de Natació

Federació Internacional d'Esgrima

Federació Internacional d'Hockey

Federació Ecuestre Internacional

Associació Internacional de Boxeig Aficionat

Federació Internacional de Béisbol

Unió Internacional de Patinage sobre Gèl

Federació Internacional de Voleibol

Federació Internacional de Tenis de Taula

Federació Internacional de Tir en Arc

Federació Internacional de Piragüisme

Unió Europea de Gimnàsia

Associació Europea d'Atletisme

Federació Internacional de Societats de Rem

Federació Internacional d'Escacs

Federació Internacional de Bobsleigh i Tobogganing

Museus

Palau de Rumine

El Palau de Justícia de Montbenon, en Lausana

Com a centre cultural de la Suïssa occidental, Lausana té varis museus de gran importància: el Museu cantonal d'Arts (colecció cantonal), el Museu cantonal d'Arqueologia i Història, el Photo Elysée (fotografia suïssa) i el Museu Olímpic. Un atre referent artístic és la Fundació del Hermitage en exposicions temporals. També formen part de l'oferta museística de la ciutat: Colecció d'Art brut, Fundació Claude Verdan, Fundació del vivarium de Lausana, Museu de disseny i arts aplicades contemporànees, Museu cantonal de Geologia, Museu Històric de Lausana, Museu i jardí botànic cantonals, Museu romà Lausanne-Vidy i Museu Cantonal de Zoologia, entre uns atres.

Monuments

• Catedral protestant Nostra Senyora de Lausana, posseïx un portal pintat entre 1230 i 1235, un dels més bells edificis d'estil gòtic en Suïssa.
• Castell d'Ouchy, castell medieval situat a la vora dellac Lemán.
• Castell Santa María, sèu del govern cantonal.
• Plaça St-François, al centre de la ciutat, en l'iglésia del mateix nom.
• Plaça de la Palud, en un bell rellonge antic. Cada hora ixen les figuritas i conten una història.
• Iglésia St-Laurent, en la plaça del mateix nom.
• Edifici del Tribunal Federal, sèu del poder judicial suís, front al parc de "Mon Repos", a on va viure Pierre de Coubertin.
• Palau de Justícia de Lausana, antiga sèu del Tribunal Federal suís (des de la constitució del poder judicial fins als anys 1920).
• Torre de l'Ale, última torre de les fortificacions de la ciutat.

Clima

El clima és continental humit, lo que significa que hi ha fortes variacions de temperatures entre el més més fret, giner, i el més càlit, juliol o agost.

• Récort de neu: febrer de 1985 (65 cm en Ouchy i 78 cm en Blecherette). Una massa d'aire fret es va mantindre durant una semana i les temperatures eren més elevades a 1500 metros.
• Récort de calor: agost de 2003 (39 °C). La temperatura es va mantindre a més de 30 °C durant tres semanes sense pluja.
• Récort de fret: febrer de 2012 (−18 °C). La sensació tèrmica va ser d'uns −25 °C. Durant dos semanes les temperatures no varen pujar dels −10 °C.
• Primavera

Esta estació és prou plujosa i relativament fresca fins al més d'abril. Es nota netament el canvi en la llum, el dia s'allarga. La fredor baixa 0 durant la nit pot perjudicar prou els cultius. La calor és més forta a finals de maig. Les últimes neus són a final de març.

• Estiu

Les pluges més importants cauen majorment durant l'estiu baix forma de ramassades violentes pero curts. La temperatura sol conseguir i/o superar 33 °C durant més o menys 10 dies en estiu. Lausana té un clima més càlit que atres pobles més alluntats dellac, o ciutats com Lucerna o Berna. La seua orientació nort-sur en un desnivell de 500 metros front allac li permet gojar de temperatures més suaus. Ellac té un efecte regulador. La temperatura no puja tant com en Ginebra durant el dia, pero les nits solen ser més càlides en Lausana.

• Autumne

L'autumne és plujós i nuvolat. La fredor escomença durant els primers dies de novembre. En octubre ya pot nevar uns centímetros.

• Hivern

L'hivern és fret i sec pero les nevades no són rares. La neu pot mantindre's un parell de semanes. En el nort de Lausana, en ser més elevat, ocasionalment ocorren accidents vials per culpa de la neu. Alguna cosa molt interessant: mentres plou en el centre de la ciutat pot estar nevant al nort. Entre Ouchy (374 m) i Blecherette (700 m) hi ha una mija de 3,5 graus de diferència. Les temperatures baixen a menys de −5 °C durant uns 25 dies per any, i hi ha neu en uns 30.

• 
  Primavera
• 
  Estiu
• 
  Autumne
• 
  Hivern

Turisme

Lausana oferix varis atractius turístics:

• Ouchy, port de la ciutat, passejades.
• Li Parc Montbenon, parc front al tribunal i al costat delausanne Palace.
• La Rue de Bourg, en edificis antics i tendes de recorts, i artículs de lux.
• La Plau de la Riponne, front al palau de Rumine.
• Vidy, plages, canches de fútbol, i uns atres, passejades.
• Li Parc Mont-Repos jardins.

Deport

Museu Olímpic

Un atre event de gran importància organisat en la ciutat és el conegut Athletissima, una important trobada atlètica mundial que es porta a terme anualment des de 1977. Ademés se celebren els 20 km de Lausana i el marató de Lausana. El 30 de juliol de 2015, Lausana va ser elegida sèu dels Jocs Olímpics de la Joventut d'Hivern 2020.

Equip	Deport	Competició	Estadi	Creació
Football Club Lausana-Sport	Fútbol	Superliga de Suïssa	Stade de la Tuilière	1896
FC Stade-Lausana-Ouchy		Challenge League	Stade Olympique de la Pontaise	2001
Lausanne Hockey Club	Hockey sobre gèl	Lligue Nationale	Patinoire de Malley	1922

Ensenyança

Lausana té una important funció com a centre educatiu a nivell de la Suïssa romanda. Els llocs més importants són la Universitat de Lausana, fundada en 1890, aixina com la Escola Politècnica Federal, la qual va ser creada de la fusió de l'Escola d'Ingeniers de l'Universitat en una nova escola d'arquitectes. Ademés hi ha vàries escoles professionals entre les que es troba la Escola Hotelera de Lausana (École Hôtelière de Lausanne-EHL), l'Escola d'Ingeniers del Cantón de Vaud (Ecole d'ingénieurs du Canton de Vaud, EIVD), l'Escola Superior de Gestió del Cantón de Vaud (HEG-VD), l'Escola d'Enfermeres de la Creu Roja Suïssa, l'Escola Cantonal d'Art de Lausana (ECAL) i el Conservatori de Lausana (Conservatoire de Lausanne). També es troba l'Escola de Negocis IMD (International Institute for Management Development), la qual va ser fundada en 1990 per Alcan i Nestlé en la fusió del IMI de Ginebra i el IMEDE de Lausana, i que hui conta com una de les més importants escoles de negocis del món.

Política

Les autoritats comunals tenen la seua sèu des del XVI en el Hôtel de Ville de la Palud. El Consell Comunal, el orgue llegislatiu, conta en cent membres elegits segons el sistema proporcional, mentres que l'eixecutiu està format per sèt membres elegits segons el sistema majoritari, que pot constar de dos regressos. La ciutat va ser dirigida per un personage d'esquerra per primera volta per al periodo de 1934-1937, després de 1946 a 1949 en Pierre Graber. De 1950 a 1989 va ser la dreta la que va governar la ciutat en personages com Georges-André Chevallaz o Jean-Pascal Delamuraz. Des de 1989 l'esquerra va reprendre el poder i des de 2002 l'ecologiste Daniel Brélaz presidix la comuna. Despuix de les últimes eleccions en març de 2006, l'esquerra va conseguir alcançar la majoria, té sis dels sèt llocs en l'eixecutiu (4 en l'antiga llegislatura), mentres que en ellegislatiu va alcançar 64 dels 100 escans (55 en l'anterior llegislatura).

Transport

Estació de ferrocarril de Lausana

Vista aérea del port d'Ouchy

Barco Lausanne en el llac Lemán

Transport urbà

• Metro de Lausana

Ferrocarril

Artícul principal → Estació de Lausana.

Existix una estació principal, a on tenen parada tots els trens de rodalies, regionals i de llarga distància que passen per la ciutat a través de les següents llínees ferroviàries:

• Llínea Ginebra-Cornavin - Lausana.
• Llínea Lausana - Friburgo - Berna.
• Llínea Lausana - Vevey - Sion- Brig.
• Llínea Lausana - Neuchâtel - Biel/Bienne - Olten.

Carretera

• Autopista A1, 17 Ecublens i 18 Lausanne-Crissier.
• Autopista A9, 9 Blécherette i 10 Vennes.

Aeroport

Lausana no dispon d'aeroport, pero té conexions directes en el aeroport internacional de Ginebra-Cointrin en autobús i tren. El trayecte dura aproximadament 40 minuts.

Persones notables

Artícul principal → .

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lausana.
• lausanne. ch/ Sitie web oficial de la comuna de Lausana (en francés).
• Plantilla:DHS
• archive. org/web/20091226062503/http://picasaweb. google. es/madfran/Lausanne/photo#s5046693773941060082 Fotografies de Lausana