Zuric
Zuric[1] (en alemán: Zürich, AFI: [ˈtsyːʁɪç, ˈtsʏrɪç]; en francés: Zurich, AFI: [zyʁik]; , AFI: [dzuˈriːɡo];[2] , AFI: [el teuˈritɕ]) és la major ciutat de la Confederació Suïssa, en una població de 443 037 habitants i un àrea metropolitana de 1 456 786 habitants. És la capital del cantón de Zuric i es troba en la planura central de Suïssa i pròxima als Alps. És el motor financer del país, tenint a diverses empreses multinacionals ahí la seua sèu mundial, com UBS, ABB, Zurich Insurance Group, FIFA, Holcim, On, Adecco, i Lindt & Sprüngli. Zuric està considerada la ciutat més cara del món, pero també es troba al cap de les ciutats en major calitat de vida;[3] no solament per la seua economia, sino també per la seua innovació, naturalea, transport, eficiència, cultura, art, sanitat i seguritat. Aixina ho subrallen els estudis «Millors Ciutats del Món per a viure» de The Economist en 2022 (3.ª posició)[4][5] «Rànquing de Calitat de Vida» de Monocle en 2022 (2.ª posició)[6] i «Ciutats de major calitat de vida» de Mercer (2.ª posició), «IMD Ciutats Inteligents 2023» (1.ª posició).[7]
Història

Els primers assentaments en la ciutat es remonten a l'any 15 a. C., en la fundació de l'aduana romana Turicum, i en el X va adquirir l'estatus de ciutat. Rodejant al chicotet caixco antic es disponen els Kreise (districtes) de Zuric, ordenats segons el sentit de les agulles del rellonge. La ciutat moderna servix de contrast en l'històrica gràcies als numerosos i vanguardistes bancs, tendes de lux i moderns bars i cafens. Un dels símbols de la ciutat és el llac de Zuric. L'orige del nom és la paraula celta Turus, com ho sugerix una inscripció en una tomba que data de l'ocupació romana en el II. El nom romà del poble era Turicum, i en el dialecte local del alemà de Suïssa es diu Züri.
Orígens

Durant l'era del Imperi romà, Turicum va ser fundada per les tropes romanes com un lloc estratègic d'aduanas i va servir de forta junt al Limmat. Els primers assentaments se situen en l'actualindenhof i es creu que durant l'etapa romana Turicum va aplegar a contar en 300 habitants.[8] Segons la llegenda, en Zuric varen ser capturats i eixecutats cap a 300 d. C. els sants patrons de la ciutat Félix i Régula, de la mateixa manera que la seua sirviente Exuperantus, tots ells procedents de la legió de Tebas.[8] Poc abans de la retirada de l'Imperi en 401 d. C., l'emperador Valentiniano I va manar construir un castell en dèu torres en elindenhof per a protegir les aduana contra els pobles germànics que amenaçaven des del nort.

En el VIII es va construir el Kaiserpfalz (palau de l'emperador), un castell per al que es varen amprar pedres de l'anterior i derruït castell romà. Cap a 853 Luis el Germànic, net de Carlemany, va fundar el Fraumünster o 'convent de dònes' i vint anys despuix es va alçar la primera iglésia de dit convent. No obstant, s'han trobat restants d'una possible iglésia del VI en els terrenys de l'iglésia de Sant Pedro.[9] En l'any 929 s'arreplega per escrit la primera menció de Zuric com a ciutat. En 1045 el rei Enrique III el Negre concedix al convent (més concretament a la princesa abad) els drets de mercat, aduana i moneda de la ciutat de Zuric, quedant la ciutat baix el monopoli eclesiàstic. La ciutat es va convertir en ciutat imperial en l'any 1218, quan varen morir els ducs de Zähringen i va quedar baix l'ampar del emperador Federico II. Pocs anys despuix, la burguesia va provocar una rebelió que va culminar en la destrucció del palau i la construcció del primer ajuntament en eixe mateix emplaçament. Cap a 1229 varen aplegar a Zuric els dominicos, els qui erigixen l'iglésia dels Predicadores.
Poder de l'Antiga Confederació Suïssa


En 1230 la ciutat es fortificó en una muralla alçada per la burguesia i que ocupava una superfície d'uns 0,38 km². La fortalea es componia de dos muralles parals de 7 m d'altura i uns 1250 m de llongitut. A lo llarc del XIII es varen succeir les fundacions dels convents franciscanos i agustinos, i a finals de sigle va fallir el rei Rodolfo I d'Habsburgo. Va ser llavors quan es va crear l'Antiga Confederació Suïssa; en 1291, un any despuix, el duc Alberto I d'Habsburgo va tractar de sitiar la ciutat, sense èxit. El famós manuscrit ilustrat conegut com el Codex Manesse, ara en Heidelberg (descrit com «el manuscrit alemà més maravellosament allumenat en sigles»), va ser encarregat per la família Manesse de Zuric, copiat i ilustrat en la ciutat en el periodo comprés entre 1304 i 1340. Document d'un treball i prestigi molt alts, va necessitar varis anys per la seua detallada escritura i pintures en miniatura. És un testic d'excepció de la creixent riquea i orgull dels ciutadans de Zuric de l'época. El 7 de juny de 1336, el cavaller Rudolf Brun va substituir el concejo de Zuric per la primera constitució gremial o carta juramentada del 16 de juliol. El propi Brun es autoproclamó alcalde vitalici i baix esta constitució es va mantindre l'organisació política de Zuric fins a 1798. La nit del 23 de febrer d'eixe mateix any es va produir un assalt a la ciutat per part d'uns regidors expulsats que, en ànim de venjança, varen tractar d'assessinar a l'alcalde Brun. L'1 de maig de 1350, Zuric passa a formar part de la Confederació Helvètica, convertint-se en el quint cantón. En 1360 va morir l'alcalde Brun, presumiblement enverinat pels seus enemics. A finals del XIV i començos del XV va haver diversos conflictes bèlics, com la batalla de Sempach (1386), en la que es varen enfrontar els confederados i els Habsburgo; l'Antiga Guerra de Zuric (1440-1446) entre els confederados i el poble de Zuric en armes; i la guerra de Borgoña contra Berna (1474-1477), en la que va ser derrotat el duc de Borgoña Carlos l'Intrèpit. En 1477 cinc cantons —Zuric, Berna, Lucerna, Soleura i Friburgo— varen formar una lliga per a protegir-se contra els tumults de les comunitats rurals. Pero Uri, Schwyz, Unterwalden i Zug, sèus d'eixes insurrecció, varen protestar contra l'admissió de Lucerna en la nova lliga perque havia existit des de 1332 un acort entre elles i eixe cantón de que no entraria en una nova lliga sense el seu consentiment. També protestaven contra l'admissió de Soleura i Friburgo, per a impedir una preponderancia de les ciutats sobre els elements rurals. En l'interval de 1478 a 1481 les disensiones varen aplegar al seu apogeu. Finalment es va celebrar en Stans una reunió de la Dieta Federal en decembre de 1481. Segons la llegenda, la Dieta estava a punt de dissoldre's sense acort quan, el 22 de decembre, el retor de Stans, Heini am Grund, va irrompre en un mensage del futur sant patró de Suïssa Nicolás de Flüe, reconegut tant per protestants com per catòlics, que va restaurar la pau entre les parts enfrontades, va evitar la guerra —conseguint el milacre de la reconciliació— i va fer tècnicament possible la realitat de la pàtria comuna suïssa.[10]
Els confederados varen ser vençuts en 1515 en la batalla de Marignano, al nort de Milà, lo que va provocar el fi de l'expansió confederada.
Conflictes religiosos i Napoleón

A partir del XVI es varen succeir les polèmiques religioses. En 1523 Zuric es va separar del Bisbat de Constanza i per lo tant del catolicisme, provocant la retirada massiva d'imàgens de sants en les iglésies. Açò va dur a la secularisació de la ciutat en 1524 i al requise de tots els bens i riquees de l'última princesa abad, Katharina von Zimmern.

Zuric va ser el primer cantón suís que va adoptar la Reforma protestant en 1519 baix la direcció del teòlec Ulrico Zuinglio. Va eixercitar un paper important en les guerres de Kappel. El moviment dels anabaptistas també va tindre el seu orige en Zuric. Durant la caça de bruixes entre 1487 i 1701 es varen incoar processos contra 79 persones acusades de bruixeria. En 1685 la ciutat va acollir als protestants que fugien del rei francés Luis XIV. En 1717 va terminar el poder dels cantons catòlics en la derrota d'estos front als cantons protestants de Zuric i Berna. En 1780 va eixir la primera edició del periòdic Neue Zürcher Zeitung, que existix encara hui en dia.
Napoleón va entrar sense oposició en Suïssa en el seu Directori en 1798 i va elaborar una nova Constitució de la República Helvètica, que va substituir a l'anterior dels gremis. L'eixèrcit austríac, baix el mando del archiduc Carlos, va derrotar a l'eixèrcit napoleònic en la primera batalla de Zuric i va lliberar la ciutat. La segona seria la de la conquista definitiva en 1799. Les històriques muralles migevals varen ser demolides en 1811, i quatre anys més vesprada es va declarar la neutralitat perpètua de Suïssa. La població de Zuric va aumentar en 1893, passant de 28 000 a 121 000 habitants, en integrar-se una série de municipis perifèrics de la urbs. Al començament del XX, Suïssa va ser testic d'una folga general davant l'amenaça bolchevique, i en Zuric varen aplegar a produir-se víctimes mortals a causa de l'intervenció militar. En 1934 es varen unir, per votació popular, atres huit comunitats confrontants en Zuric, passant llavors de 200 000 a 300 000 habitants.
Geografia

El terme municipal de la ciutat de Zuric té una superfície de 91,88 km². La ciutat està situada a on el riu Limmat confluïx en direcció noroest en el llac de Zuric, a uns 30 km dels Alps. Zuric està rodejada per frondosos tossals, tals com Gubrist, Hönggerberg (541 m), Käferberg (571 m), Zürichberg (676 m), Adlisberg (701 m) i Oettlisberg a l'est i Uetliberg (part de la cordillera Albis) a l'oest. El riu Sihl desemboca en elimmat al final de Platzspitz, que voreja el Museu Nacional (Landesmuseum). El centre geogràfic i històric de la ciutat és elindenhof, un chicotet tossal natural a la vora del riu Limmat. En 392 m sobre el nivell de la mar, elimmat és el punt més baix del terme municipal, mentres que el Uetliberg, en 869 m sobre el nivell de la mar, és el punt de major elevació. El seu cim pot alcançar-se en facilitat, i des de la plataforma de la torre-mirador s'oferix una espectacular panoràmica de la ciutat i ellac, aixina com una vista dels Alps.[3]
La ciutat llimita en les comunes d'Adliswil, Dübendorf, Fällanden, Kilchberg, Maur, Oberengstringen, Opfikon, Regensdorf, Rümlang, Schlieren, Stallikon, Uitikon, Urdorf, Wallisellen i Zollikon.
Districtes
Els llímits del terme municipal anteriors a 1893 eren pràcticament els mateixos que en la ciutat antiga o històrica. Dos grans expansions dels llímits urbans es varen succeir en 1893 i 1934, quan Zuric es va fusionar en municipis perifèrics que havien creixcut constantment des del XIX. Hui en dia, la ciutat està dividida en dotze districtes (els Kreise), numerats per orde, cada u dels quals consta d'un a quatre barris. Els districtes són els següents:

- Districte 1: conegut com Altstadt, comprén la ciutat antiga o caixco històric de Zuric i a abdós costats queda el riu Limmat.
- Districte 2: junt al llac de Zuric, comprén els barris d'Enge, Wollishofen i Leimbach.
- Districte 3: conegut com Wiedikon, es troba entre el riu Sihl i el Uetliberg. Els barris d'Alt-Wiedikon, Sihlfeld i Friesenberg estan en este districte.
- Districte 4: el Aussersihl es troba entre el Sihl i l'estació central de Zuric.
- Districte 5: esta zona industrial és coneguda en Zuric com Industriequartier i es troba entre elimmat i el complex ferroviari de l'estació de tren de Zuric. En ell encara es conserva la zona industrial original de la ciutat.
- Districte 6: es troba allímit de Zürichberg, un tossal que domina la part oriental de la ciutat. Ací estan els barris d'Oberstrass i Unterstrass.
- Districte 7: en la frontera d'Adlisberg i de Zürichberg, està situat en la part este de la ciutat i comprén els barris d'Hottingen i Hirslanden.
- Districte 8: conegut com Riesbach, està en la part oriental dellac de Zuric.
- Districte 9: entre elimmat en el nort i el Uetliberg al sur. Comprén els barris d'Altstetten i Albisrieden.
- Districte 10: està emplaçat entre elimmat al nort i al sur en Hönggerberg i Käferberg. Els seus barris són Höngg i Wipkingen.
- Districte 11: està en la part septentrional de Hönggerberg i Käferberg i entre la vall de Glatt i ellac de Katzen (Katzensee). Els barris que es troben ací són Affoltern, Oerlikon i Seebach.
- Districte 12: conegut com Schwamendingen, està en la vall de Glatt, al noroest de Zürichberg.
Clima
El clima de Zuric està determinat per ubicar-se en la zona de transició entre l'oceànic i el continental humit. En posseir el més més fret un promig superior a 0 °C i el més càlit no alcançar els 22 °C, és catalogada com clima continental humit d'estiu suau Dfb segons la classificació climàtica de Köppen. Està baix l'influència de les borrascas provinents del oceà Atlàntic, que duen precipitacions i temperatures més càlides de lo habitual en la latitut a la que es troba situada la ciutat (47° N), i dels vents frets del noreste (coneguts en Suïssa com Bise) provinents de l'Europa Oriental. La temperatura mija anual (mida en l'estació meteorològica de Fluntern) és de 9.8 °C. En estiu es poden aplegar a registrar temperatures màximes de 35 °C i en hivern mínimes de -10 °C.
Demografia
Zuric conta oficialment en 443 037 habitants (a data de 13 d'abril de 2024),[11] sent la ciutat més poblada del país. El 31,7 % d'ells no posseïxen la ciutadania suïssa, és dir, 128 316 persones.[5]

Els ciutadans alemans constituïxen el grup estranger més numerós de Zuric en el 22 %, seguit dels immigrants de Kosovo, Albània i Itàlia. La població de la ciutat, incloent suburbis, és d'1,2 millons de persones.[4] No obstant, l'àrea metropolitana (incloses les ciutats de Winterthur, Baden, Brugg, Schaffhausen, Frauenfeld, Uster/Wetzikon, Rapperswil-Jona i Zug) té una població d'al voltant d'1,68 millons d'habitants.[6]
L'idioma oficial utilisat pel govern i en la major part de les publicacions és l'alemà. El dialecte més comunament parlat en Zuric és el Zürichdeutsch, el dialecte local del alemà de Suïssa. A data de 2000, l'alemà és la llengua materna del 77,7 % de la població, seguit pel albanés (5,8 %) i l'italià (4,7 %). Atres idiomes parlats per més de l'1 % de la població són les llengües eslaves meridionals (2,2 %) (entre les que s'inclouen el serbi, macedonio, croata i eslové), l'espanyol (2,2 %), el francés (2,1 %), l'anglés (1,8 %) i el portugués (1,6 %).[7]
Sobre la religió, des de la reforma d'Ulrico Zuinglio, Zuric ha permaneixcut com a centre i baluart del protestantisme en Suïssa. No obstant, en el XX els catòlics s'han tornat el major grup religiós de la ciutat (a causa de l'immigració) en un 33,9 %, els evangèlics reformats (protestants) representen el 43,3 %, mentres que cada volta més habitants de Zuric es declaren sense confessió (un 16,8 % en 2000).[12] Per una atra part, el nivell de desocupació en Zuric és del 2,6 % (en agost de 2007). Al voltant d'un 4 % de la població (15 500 persones) viuen directa o indirectament del subsidi estatal (abril de 2005).[13]
|
|
| 1850 ! 1860 ! 1870 ! 1880 ! 1888 ! 1900 ! 1910 ! 1920 ! 1930 ! 1941 ! 1950 ! 1960 ! 1970 ! 1980 ! 1990 ! 2000 ! 2007 ! 2014 |
|---|
| 51616 | 65668 | 86890 | 103862 | 168021 | 215488 | 234808 | 290837 | 336395 | 390020 | 440170 | 422640 | 369522 | 365043 | 363273 | 376453 | 404783 |
Governe
El poder llegislatiu residix en el concejo municipal, conegut com Gemeinderat. Consta de 125 membres elegits per votació popular.[14]
Per la seua banda, l'eixecutiu està en mans del consell de la ciutat, el Stadtrat. Similar al parlament de la ciutat, els regidors són també elegits per la població de Zuric. Cada regidor és responsable d'un departament específic. Un membre del concejo actua, a la seua volta, com alcalde. L'alcaldesa actual de Zuric és Corine Mauch.
| Partit (sigles) | 2014 | 2010 | 2006 | 2002 |
|---|---|---|---|---|
| Partit Socialiste Suís (SP) | 39 | 39 | 44 | 49 |
| Partit Radical Democràtic Suís (FDP) | 21 | 18 | 19 | 20 |
| Unió Democràtica de Centre (SVP) | 23 | 24 | 24 | 31 |
| Partit Demòcrata Cristià (CVP) | 6 | 7 | 10 | 9 |
| Partit Vert de Suïssa (GPS) | 14 | 14 | 14 | 10 |
| Partit Vert Lliberal (GLP) | 13 | 12 | 0 | 0 |
| Llista Alternativa (Al) / Partit Laborista de Suïssa (PdA) | 9 | 5 | 5 | 3 |
| Partit Popular Evangèlic (EVP) | 0 | 4 | 6 | 2 |
| Demócrates suïssos (SD) | 0 | 2 | 3 | 0 |
| Atres | 0 | 0 | 0 | 1 |
Economia

Des de finals del XX, Zuric és el centre financer i motor econòmic de Suïssa. Antigament, l'indústria mecànica era la base de l'economia de Zuric. Hui en dia és sèu de numerosos bancs i companyies de segurs, conta en la principal bossa suïssa, el SMI, i també és un centre empresarial de companyies d'alta tecnologia. Unes quaranta de les cent empreses més importants de Suïssa tenen la seua sèu en Zuric, especialment bancs, com Swiss Re, Zuric Financial Services, UBS AG i l'antic CS. El SIX Swiss Exchange té aixina mateix la seua sèu en la ciutat.

Per sexta ocasió consecutiva, Zuric encapçala la llista de ciutats en millor calitat de vida en el món, segons l'estudi realisat per la Consultoria en Recursos Humans Mercer. Per a això, la consultora es basa en factors polítics, econòmics, ambientals, de seguritat, salut, educació, transports i servicis públics en els que evalua a 215 ciutats de tot el globo. Molt prop, en segona posició, es troba Ginebra.[15]
L'èxit de l'àrea econòmica de Zuric, com una de les més importants del món, es deu a vàries raons: el baix tipo de gravamen i la possibilitat de que les companyies estrangeres i individus particulars puguen optimisar els seus imposts per mig d'acorts personalisats en les autoritats fiscals són una de les causes directes més notables. Esta pràctica provoca conflictes en els veïns de Suïssa en Europa, que no veuen en bons ulls cóm eixa estratègia d'atraure grans corporacions i grans centres d'investigació du a que companyies com IBM, General Motors Europe, Toyota Europe, UBS, Google, Microsoft, ABB Ltd. i Degussa s'instalen en Zuric. El SWX Swiss Exchange és una de les nou bosses més importants d'Europa, al nivell de Ámsterdam, Estocolm, Fráncfort, Helsinki, Lisboa, París, Madrit, Londres i Milà,[16] i és el principal grup de distints sistemes financers que operen en tot lo món: virt-x, Eurex, Eurex US, EXFEED i STOXX. L'intercanvi generat en el SWX va ser, en 2007, de 1 780 499,5 millons de francs suïssos; el número de transaccions realisades en eixe mateix any va ascendir a un total de 35 339 296 i el Swiss Performance Index (SPI) va aplegar a una capitalisació de mercat d'1 359 976,2 millons de francs suïssos.[17][18]
Educació
Zuric té una àmplia aportació a l'investigació i educació, reflectint-se en el seu èxit econòmic. L'Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH) i l'Universitat de Zuric són destacades en este aspecte. Els edificis principals de les dos universitats es troben just damunt de la ciutat vella, cridada «Zuric Acrópolis». Abdós centres gogen d'una gran reputació internacional i varen ser inclosos entre les cinquanta millors universitats de 2007.[19]
- La ETH, fundada en 1855, és una universitat pública controlada per l'Estat, pionera en investigacions en Europa i en tot lo món. Prestigiosos científics han passat per les seues aules i laboratoris, en total 21 premis nobel en els seus més de 150 anys d'existència, destacant en gran manera Albert Einstein. En la part francòfona de Suïssa es troba la seua universitat germana, l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL).
- L'Universitat de Zuric és la més gran de Suïssa i està regulada pel cantón de Zuric, en que compartix la biblioteca. Va ser fundada en 1833, encara que el seu orige data de 1525, en plena Reforma protestant, que va crear el colege de Teologia. La reputació internacional del centre es basa fonamentalment en l'investigació pionera en vàries matèries, en concret en biologia molecular, investigació sobre el cervell i antropologia, ademés de per la llabor de l'Hospital Veterinari.[20] Destaca també la Facultat de Ciències Econòmiques, que es troba en el top 10 europeu i és la primera en l'àrea germanoparlante.[21]
Cultura
L'activitat cultural de Zuric és molt àmplia, ya que conta en museus, galeries, teatres, orquestes simfòniques i festivals. Ademés, en la ciutat varen habitar pintors com el prerromántico Johann Heinrich Füssli o Tristan Tzara, precursor del moviment dadá, que va ser incubado en el Cabaret Voltaire de Zuric junt a atres artistes.

Els festivals més importants són el Sechseläuten (o Festival de Primavera) i el folòric Knabenschiessen. Atres acontenyiments molt esperats pels zuriqueses són el Zürcher Festspiele, que se celebra en juny i juliol i conta en espectàculs tals com a ballet, òpera, teatre i concerts; i el Züri-Fäscht, una gran festa a on la ciutat sancera s'engalana per a culminar-la en uns fòcs artificials junt allac. Este últim festival se celebra cada tres anys. El pròxim Züri-Fäscht tindrà lloc en el més de juliol de l'any 2010.[22]
El teatre d'òpera de Zuric (Opernhaus Zürich) és l'auditori més important de la ciutat i dels més notables d'Europa. Obert al públic en 1891, l'auditori és neobarroco i es troba en la Falkenstrasse, prop de la plaça Bellevue. El Zürcher Ballett o companyia de dansa de la ciutat oferix ací els seus espectàculs. Atres edificis destacats són el Tonhalle, a on solen actuar la Orquesta de Zuric (Zürcher Kammerorchester) i la Tonhalle-Orchester Zürich, orquesta simfònica fundada en 1868; i el Schauspielhaus Zürich, un dels teatres més importants de Suïssa, situat en la plaça Pfauen.

Per la seua banda, els museus en Zuric són molt variats i de gran calitat. El més important és el Museu Nacional de Zuric, construït en 1898 per Gustav Gull emulant als castells migevals. Està situat en la Museumstrasse, junt a l'estació ferroviària i els rius Limago i Sihl, i alberga una gran cantitat de restants arqueològics prehistòrics de Suïssa i del restant de l'història nacional. El Museu Rietberg expon peces d'art no europeu i es compon de tres edificis: la Vila Wesendonck, que se centra en coleccions més exòtiques procedents de l'art indi, chinenc i africà; la Park-Vila Rieter i la Haus zoom Kiel, en peces procedents d'eixos mateixos continents o països. El Museu Migros d'Art Contemporàneu es nutrix bàsicament de peces de la década de 1990. L'activitat pictòrica en la ciutat és molt rica i en ella destaquen dos edificis: la Galeria d'Art de Zuric o Museu de Belles arts (Kunsthaus Zürich) i la Fundació Bührle. La Galeria d'Art o Kunsthaus és la més important de la ciutat i de les més notòries de Suïssa. En ella es troben peces escultòriques locals i pintures migevals. Pero les obres més valioses del museu són les dels dos últims sigles, en peces com els Nenúfares de Claude Monet, la Porta de l'infern d'Auguste Rodin, la Figura reclinada d'Henry Moore, obres impressionistes d'Oskar Kokoschka o Lovis Corinth i coleccions expressionistes com les d'Edvard Munch. No menys notable és la Fundació Bührle, que es localisa prop del Kunsthaus i que presumix de tindre obres d'artistes del calibre de Tintoretto, Canaletto, el Greco, Goya, Rubens, Rembrandt, Monet, Manet, Van Gogh, Picasso, Amedeo Modigliani o Pierre-Auguste Renoir.
Turisme


El sector turístic és el tercer que més ingressos genera en Zuric, en prop de 4500 millons de francs suïssos de mija a l'any. La ciutat rep anualment uns 9 millons de turistes que gasten un promig de 400 francs suïssos diaris.[23] Els edificis i traces més característiques, pel seu valor històric, es troben en el caixco antic de Zuric, en iglésies, edificis públics i cases burgueses migevals, ademés de carrers històrics eminentment turístiques gràcies a les seues tendes i demés comerços orientats a atraure als visitants. Entre elles destaca el carrer Bahnhofstrasse. Les edificacions religioses són un dels majors atractius de la ciutat. La Grossmünster és la catedral i el símbol de Zuric. D'estil romànic, va ser manada construir per Carlemany i data dels sigles IX i XIII. Destaquen els seus dos grans i prominents torres bessones, una cripta que presumix de ser la major de Suïssa i un claustre romànic.[24] L'iglésia de l'abadia de Fraumünster, també d'estil romànic, va ser fundada en 853 per Luis el Germànic, net de Carlemany. Va ser símbol de l'aristocràcia local; són de gran valor les vidrieres i la cripta original de l'abadia. En Fraumünster residia la princesa abat a qui el rei Enrique III el Negre va otorgar (a ella i al convent) el dret de realisar mercats, falcar monedes i cobrar peages, entre atres privilegis. L'iglésia de Sant Pedro de Zuric, per la seua banda, és la més antiga de la ciutat i conta en el major rellonge d'Europa (8,7 m de diàmetro).[25]
Atres llocs d'especial interés són la casa consistorial de Zuric, d'estil barroc; la Paradeplatz i la Bahnhofstrasse, en luxoses i exclusives tendes; els edificis migevals de Rennweg; el jardí botànic de Zuric; el zoo de Zuric, que conté una rèplica del bosc equatorial Masoala de Madagascar; el mont Uetliberg, el pico més alt de la ciutat i des del que poden gojar-se privilegiades vistes de la ciutat, ellac i els Alps.
Festes
| Data | Nom en castellà | Nom local | Notes |
|---|---|---|---|
| Tercer dumenge i dilluns d'abril | Campanades de les
sis | Sechseläuten |
Festa tradicional en la que se celebra el final de l'hivern. Comença en desfilades d'associacions gremials i culmina el dilluns a les 6 de la vesprada en la crema d'un ninot de neu carregat d'artilugios pirotècnics, cridat Böögg. La tradició diu que quant abans esclate el cap del ninot, més càlit i solejat serà l'estiu. | |
| Cada tres anys (3 de juliol de 2004) | Festa de Zuric | Zürifest | La celebrada en 2004 va constar d'exhibicions pirotècniques, espectàculs aeronavals i verbena en numerosos concerts simultàneus en diversos llocs de la ciutat. Se celebra des de 1958. |
| Primera fi de semana d'agost | Desfile galliponter | Street Parade | Trobada de mils de seguidors de la música electrònica que recorren els carrers de Zuric ballant al ritme que marquen els altaveus distribuïts per la ciutat i les caravanes que recorren l'itinerari del corteig.[26] |
Deport
Zuric té una llarga tradició deportiva. El fútbol és el deport més popular entre els zuriqueses i la FIFA, el màxim organisme futbolístic mundial, té la seua sèu en la ciutat. Ademés, ha albergat els dos màxims events del fútbol mundial i europeu: el Mundial de Suïssa 1954 i l'Eurocopa 2008. En el Mundial, l'estadi Hardturm-Stadion de Zuric va ser sèu de varis partits i del partit pel tercer i quart lloc. No obstant, per a l'Eurocopa els partits en Zuric es varen disputar en el Letzigrund. A nivell de clubs, la ciutat té dos dels equips de fútbol més laureados del país: el Grasshopper Club és l'equip més important de Suïssa en vintisset títuls de Lliga, i el FC Zürich, quart equip sobre títuls de lliga (11) empatat en el BSC Young Boys de Berna. Els dos clubs zuriqueses són centenaris i juguen en la primera divisió, cridada Super Lliga Suïssa; són habituals en les competicions europees. L'hockey sobre gèl és un atre deport en gran afició en Zuric, i la Federació Internacional d'Hockey sobre Gèl té en la ciutat les seues oficines principals. El ZSC Lions és l'equip d'hockey sobre gèl de la ciutat. Ademés, el Torneig de Zuric se celebra anualment i forma part del circuit professional del tenis femení WTA.
Transport
Zuric dispon de bones comunicacions aérees, ferroviàries i de carreteres.

L'Aeroport Internacional de Zuric està situat a 11 km al noreste de la ciutat, en la localitat de Kloten, nom pel que també és conegut. L'aeroport és un dels principals del món, ya que en ell s'efectuen escals internacionals i està conectat en els cinc continents. Cada any transiten per ell 20 millons de passagers.[27] Té dos terminals i oferix una excelent comunicació per mig de trens, autobusos i per carretera, a través de l'autopista A20 en ciutats com Berna i Basilea. El ferrocarril és el mig de transport preferit pels suïssos. L'estació central de Zuric de la SBB-CFF-FFS, també coneguda com Hauptbahnhof, és l'estació de trens més gran de Suïssa i l'epicentre del transport ferroviari de Zuric. L'edifici se situa en el districte 1 de Zuric, en Altstadt Zürich, poc abans de la confluència del riu Sihl en el Limmat, front al Museu Nacional de Suïssa.

Per ella circulen trens d'alta velocitat com l'InterCityExpress alemà, el CityNightLine, el TGV francés o el Cisalpino italià que conecta Zuric en Milà. Aixina mateix existixen conexions diàries cap a i des de Roma, Venècia, Barcelona, Viena i Budapest. Atres estacions importants són Oerlikon, Stadelhofen, Hardbrücke, Tiefenbrunnen, Enge, Wiedikon i Altstetten. Les carreteres i la seua designació seguixen el sistema europeu (I, A i B). L'A1 voreja Zuric des de Ginebra i Berna cap a Winterthur i Sant Gal. L'A3 fa lo propi en la part suroriental del llac de Zuric des de Lucerna (via A4), Coira i Sargans. L'A136 conecta Zuric en Innsbruck i l'I17 nort en Munich, mentres que l'I17 sur enllaça Zuric en Basilea. L'A51 és l'autopista que unix Zuric en l'aeroport de Kloten. Des de Basilea es tarda al voltant d'una hora i des de Munich unes tres hores. En Zuric i en el seu cantón, la Zürcher Verkehrsverbund (ZVV) és l'empresa de transport públic que opera en la zona i presenta alts nivells de densitat de tràfic. Existixen tres mijos de transport públics: els S-Bahn o trens de rodalia, tramvies i autobusos. Igualment hi ha barcos que naveguen pellac i el riu, i funiculars entre Adliswil i Felsenegg. Els transbordadors són un método molt popular per a creuar elimmat o ellac cap a atres localitats veïnes, i l'estació principal es troba en Enge, en la ribera occidental dellac de Zuric. També hi ha una atra estació en Bürkliplatz. Els billets són vàlits per a tots els transports públics de la ciutat (trens, tramvies, autobusos i barcos).
Ciutats hermanades
- Erro al crear miniatura: Kunming (China)[28]
- Erro al crear miniatura: León (Mèxic)
Sant Francisco (Estats Units)[29]
Miami (Estats Units)- Erro al crear miniatura: Viena (Àustria)
- Erro al crear miniatura: Sant Carlos de Bariloche (Argentina)
Persones destacades
- Artícul principal → .
Referències
- ↑ Real Acadèmia Espanyola. «rae. es/dpd/Zúrich Zuric». Diccionari panhispánico de dubtes. Madrit: Santillana. Consultat el 28 de decembre de 2009.
- ↑ «geografiainfo. es/nombres_geograficos/name. php? uni=462705&fid=6030&c=switzerland Zurigo: Suïssa». Noms Geogràfics. Consultat el 16 de setembre de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 [enllaç trencat] www. myswitzerland. com
- ↑ 4,0 4,1 [enllaç trencat]
- ↑ 5,0 5,1 [enllaç trencat]
- ↑ 6,0 6,1 archive. org/web/20081205200847/http://www. statistik. zh. ch/raum/agglomerationen. php? p=3 Statistical Office of the Canton of Zürich
- ↑ 7,0 7,1 [enllaç trencat]
- ↑ 8,0 8,1 swisstownguide. ch/zh/info/spa/hist200. html «Història de Zuric».Swistownguide.
- ↑ swisstownguide. ch/zh/info/spa/hist300. html «Història de Zuric».Swistownguide.
- ↑ aleteia. org/2017/03/21/san-nicolas-de-flue-un-gran-politico-que-se-alimentaba-solo-de-la-eucaristia/ Sant Nicolás de Flüe, un gran polític que s'alimentava només de la Eucaristía
- ↑ «stadt-zuerich. ch/portal/de/index/portraet_der_stadt_zuerich/zuerich_in_zahlen. html Zürich in Zahlen - Stadt Zürich» (en de). www. stadt-zuerich. ch. Consultat el 2024-05-23.
- ↑ archive. org/web/20070921001422/https://data. statistik. zh. ch/infospc/geport/gemeinde. jsp? bfs=171 Gemeinde Zürich:
- ↑ stadt-zuerich. ch/content/internet/sd/sub_navi_sd/info_departement/zahlen_und_fakten/existenzsicherung. direct. ParagraphContainerList. ParagraphContainer0. ParagraphList.0008. Image.gif Population chart
- ↑ gemeinderat-zuerich. ch/ Lloc Oficial del Parlament de Zuric en alemà
- ↑ swissinfo.
- ↑ swissinfo. ch/spa/swissinfo. html? siteSect=43&sid=7368252 El 2006, any històric per al sector financer swissinfo. ch
- ↑ swx. com/annual_data/2007/j07_2_1. xls Market capitalization of listed securities, 2000-2007 www. swx. com
- ↑ swx. com/annual_data/2007/j07_7_1. xls Key figures: annual turnover and trades, 1998-2007 www. swx. com
- ↑ http://www. arwu. org]
- ↑ universia. net/europa/unis/suiza/zurich/descripcion. htm Universitat de Zurich universia. net/europa/unis/suiza/zurich/descripcion. htm archivat en Wayback Machine. internacional. universia. net
- ↑ http://www. handelsblatt. com/politik/oekonomie/vwl-ranking/
- ↑ archive. org/web/20080914135113/http://www. zuerifaescht. ch/2007/ Züri-fäscht 2010
- ↑ swissinfo. ch/spa/portada/Descubriendo_la_parte_antigua_de_Zurich. html? siteSect=105&sid=6179193&cKey=1130245630000&ty=st «Descobrint la part antiga de Zuric».swissinfo.
- ↑ guiamundialdeciudades. com/city/138/key_attractions/Europa/Z%26uacute%3Brich. html «Atraccions principals en Zuric».WTG.Consultat el 18 de juny de 2008.
- ↑ guiamundialdeciudades. com/city/138/sightseeing/Europa/Z%26uacute%3Brich. html «Qué vore en Zuric».WTG.Consultat el 18 de juny de 2008.
- ↑ Streetparade website. «archive. org/web/20110831012509/http://www. streetparade. com/content/besucher-info? lang=de-de&content=67&main=18 20 Years Love, Freedom, Tolerance & Respect» (en alemà). Archivat des d'el streetparade. com/content/besucher-info? lang=de-de&content=67&main=18 original, el 31 d'agost de 2011. Consultat el 21 de setembre de 2011.
- ↑ aeropuertosdelmundo. com. ar/europa/suiza/aeropuertos/zurich. php «Aeroport internacional de Zurich Kloten».aeropuertosdelmundo. com.Consultat el 16 de juny de 2008.
- ↑ deza. admin. ch/fr/Home_21719/Item_23429/Item_23433? itemID=164031 «Kunming: Transports et urbanisation durable en Chine».Confederació Suïssa.
- ↑ stadt-zuerich. ch/internet/mm/home/mm_05/05_05/050531bc. html «Stadt Zürich an donen Welt-Umwelttagen in San Francisco».Stadt Zürich.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Zuric.- stadt-zuerich. ch/ Lloc Oficial del Stadt Zürich (alemà)
- El contingut d'est artícul incorpora material d'una entrada de l'Enciclopedia Libre Universal, publicada en castellà baix la llicència Creative Commons Compartir-Igual 3.0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zúrich» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.