Tramontana

Tramontana

Plantilla:Rosa dels vents La tramontana (del llatí transmontanus-i, "de més allà de la montanya") és un vent fret i turbulento del noreste o nort, que en Espanya bufa principalment sobre l'archipèlec de les Illes Balears i el noreste de Catalunya. Usa el nort dels Pirineus i el suroest del Massiç Central (França) com a zona d'acceleració, per a internar-se en el Mediterràneu. Pot durar varis dies en vents seguits en raches de més de 200 km/h.

Ademés, en l'illa de Mallorca existix una cadena montanyosa que es denomina serra de Tramontana (Serra de Tramuntana en català). En Croàcia, més concretament en l'illa de Cres (l'illa més nortenya del Adriático) es denomina "tramontana" a la mitat septentrional de l'illa. Esta divisió nort-sur ve determinada pel paralel 45 que la travessa més o menys per la mitat. Les dos parts de l'illa tenen característiques geogràfiques i ecològiques clarament diferenciades.

Navegació en Tramontana

Erro al crear miniatura:

Temporal marítim en vent de Tramontana en Collioure (França).

El vent de tramontana és relativament freqüent en el Mediterràneu espanyol, especialment durant els mesos d'hivern. Hi ha dos zones prou diferenciades sobre l'incidència d'este vent: a l'est i a l'oest del meridià que passa pel Cap de Creus - Cap de Formentor. A l'oest d'este meridiano, llevat el Rosselló, Alt Pirineu i Empordà, la tramontana és un vent fret que difícilment passa de moderat (ya que l'orografia pirenaica actua de pantalla) i no excessivament humit, solament pot dur associat purnejos. En ser un vent de terra, tota la costa catalana proporciona covil d'este vent i no sol alçar temporals importants. Pero en l'est d'este meridiano, la situació és molt diferent, ya que ni la costa ni l'orografia oferixen cap covil; llavors, en este sector la tramontana és un vent molt intens que pot alcançar en relativa facilitat velocitats propenques als 100 km/h, a l'hora que alça temporals marítims molt importants i molt perillosos per a la navegació.

En les Illes Balears, este mateix meridià abans mencionat fa que es puga parlar de dos zones ben diferenciades: a l'oest, l'efecte d'abric del Pirineu i de la Serra de Tramontana mallorquina fan que la tramontana a penes es perceba en la Baïa de Palma, a on és un vent fluix i terral. En canvi, a l'est, en tota la Baïa d'Alcudia i especialment en la zona de la Península d'Artá i sobretot en Menorca, la tramontana és un vent violent i en molt recorregut marítim que alça temporals molt importants en tota la costa compresa entre Illa Dragonera - Cap de Formentor - Capdepera i tota la costa nort de Menorca. Abundants naufragis en esta costa aixina ho atesten, i també per això és una costa molt balizada, en huit fars importants en Mallorca entre l'illa Dragonera i el cap de Capdepera, i atres tres en la costa nort menorquina. La costa sur de Menorca i l'àrea compresa entre el cap de Capdepera, el cap de les Salines i Dragonera oferixen refugis importants per a este vent. La tramontana és un vent dur igualment en l'Estret de Cabrera, ya que, ademés de penetrar una miqueta en el Port de Cabrera, dificulta la navegació cap a la costa mallorquina, encara que, en tindre poc recorregut marítim, no alça temporals importants.

En la cultura popular

Característic núvol de tramontana sobre Requesens i el Pico Neulós en la Serra de la Albera (Província de Girona, Espanya).

Quan bufa este vent, el cel sol presentar un color blau intens. Este nom apareix ya en les obres de Ramon Llull en les formes "tremuntana" o "tremontana".

La presència de la tramontana és particularment intensa en la comarca catalana del Empordà, i són numeroses les referències lliteràries i artístiques a este vent. Josep Pla o Salvador Dalí han contribuït de manera decisiva a crear un referent mític i simbòlic d'este vent. El poeta ampurdanés Carles Fages de Climent va escriure la Oració al Crist de la Tramontana, molt popular en l'Empordà, que després inspiraria un llenç del seu amic Salvador Dalí, expost en el Teatre-Museu Dalí. També, entre uns atres, Gabriel García Márquez es referix a la tramontana en Dotze contes pelegrins: és un dels huit vents. El cantautor català Joan Manuel Serrat menciona este vent en la seua cançó "De quan vaig estar loco", en el vers que resa: