Alcudia
.jpg)
Alcudia[1] (oficialment Plantilla:Lang-ca) és una ciutat i municipi espanyol situat en la part septentrional de Mallorca, en les Illes Balears. A la vora del mar Mediterrànea, este municipi llimita en els de Pollensa, La Pobla i Mur.
El municipi alcudiense comprén els núcleus de població de Alcudia —capital municipal—, Plaja de Alcudia, Port de Alcudia, Mal Pas-Bonaire, Marina Manresa i Són Fe. Geogràficament es troba en una chicoteta península, entre les baïas de Pollensa i la de Alcudia. El seu punt més alt correspon a la montanya de l'Atalaya, de 445 metros d'altitut.
Està catalogat com Un d'Els Pobles Més Bonicos d'Espanya des de l'any 2019 i pertany des de llavors a l'associació homònima.
Història
[editar | editar còdic]Existixen restants de naus romanes en la seua baïa.[2]
Despuix de l'incorporació de Mallorca a la Corona d'Aragó en l'any 1229, el rei Jaime I va dividir l'illa en huit parts. Quatre varen quedar en mans del mateix monarca i les quatre restants varen ser per als nobles que havien ajudat en la conquista. Alcudia va quedar dins dels territoris que pertanyien a Jaime I. El monarca va otorgar plaça als cavallers de l'Orde del Temple en Pollensa i unes terres en les afores de Alcudia (pel pico de Sant Martín).
El primer núcleu de població musulmana de Alcudia naix entorn a l'alquería de la vila en una chicoteta població. Jaime I va canviar el nom de Alcudia pel de Sant Jaime de Guiñent. Vist que era més comú usar el nom àrap, va tornar a cridar-se Alcudia, tal i com ara es coneix.
En 1298, el rei Jaime II de Mallorca va determinar la construcció de la vila de Alcudia i la va declarar capçalera del terme parroquial. Per este motiu va comprar una casa, un tros de terra i un solar per a edificar l'iglésia, la vicaría i el cementeri. A partir d'eixe any, es va iniciar la construcció del primer recint amurallado, que es va acabar en 1362 per orde del rei Pedro IV d'Aragó. Les muralles varen servir per a la protecció no solament de la vila, sino també del nort de l'illa.
En el XIV (a partir de 1301, any que Jaime II de Mallorca, va comprar un terreny) es va construir el hospital militar de Alcudia, just davant de l'iglésia parroquial de Sant Jaime. Posteriorment, i en época actual, servix com a Museu Monogràfic de Pollentia.
Entre 1348-1350, época de la Pesta Negra en Europa, la malaltia també va aplegar al port de Alcudia per mig de les rates que anaven en els barcos. S'inicia aixina la propagació per l'illa. El primer alcudiense que cau per esta malaltia es dia Guillermo Brassa. Era capità de Alcudia Guillermo de Mosquerolas i l'alcalde en Bernardo Moror.
En 1450 en la Tumult Foràneu dels Agermanados, els alcudienses es varen enfrontar contra els agermanados de la Part Forana, en contra de la rebelió. Va haver un grup que va voler estar de part dels agermanados, encapçalats per Miguel Renovard, que eren partidaris del tumult contra Palma.
El 21 de febrer de 1507 el Sant Crist de Alcudia va fer el seu primer milacre. Temps de penúria, sequia i fam en Mallorca. A partir que el Sant Crist va escomençar a suar sanc i aigua, varen escomençar les pluges i una bona época de collites. Més alvance es va establir que cada 26 de juliol de cada tres anys se celebrara en Alcudia la coneguda processó del Sant Crist.
En novembre de 1521 Alcudia és sitiada pels agermanados. Molta gent es va refugiar darrere de les muralles, sobretot nobles i hòmens rics de Mallorca. L'emperador Carlos I d'Espanya va declarar als agermanados rebels a la seua autoritat. Campesinado i menestrales varen intentar entrar per la força dins de les muralles de Alcudia. En 1522 es va resistir varis seges dels agermanados, comandados per Juanot Colón.
El 18 de juliol de 1523, l'emperador li va otorgar el títul de: "Ciutat Fidelísima a l'Emperador". En 1525 apleguen les exencions fiscals i una série de pleits en les autoritats del Regne de Mallorca que s'oponien.
El 4 de juny de 1535 va aplegar a Alcudia en els seus galeones quan es disponia a participar en la Jornada de Tunis. Durant eixe any escomençarien a posar-se els fonaments del convent de Sant Francisco d'Assís en Alcudia. En 1542 el rei va realisar una visita a Palma de Mallorca i hi ha historiadors que afirmen que també va passar per esta localitat. En 1551 els turcs varen desembarcar en la veta de la Pinada de Alcudia; Don Bartolomé Maura, capità alcudiense, es va enfrontar als turcs en 150 alcudiendes conseguint la victòria. Posteriorment el 18 de maig de 1558 els pirates turcs varen tornar a Alcudia i D. Felipe Fuster, nou capità alcudiense, acompanyat pel capità Mateo de Pachs, varen lluitar per a repelir-los. Varen morir a conseqüència d'eixa lluita. En 1551-1558 els atacs turcs a la veta de la Pinada i la victòria que varen tindre va atemorisar a la població. En 1566 es construïx la torre de l'Atalaya de Alcudia. En 1567 es va fundar el convent de Sant Francisco i de La nostra Senyora de Jesús de la ciutat de Alcudia, destruït a partir de 1835. El fundador del convent va ser el conegut religiós relacionat en l'emperador Carlos V, Mn. Juan Crespí. El monarca li va encomanar que ajudara en diferents focs de rebelia d'aquella época. En 1568 es construïx la sacristia i el campanar.
En 1570 es construïxen les creues de terme. En 1588 es crea el gremi d'artesans de Alcudia. En 1590 és l'any de la concessió de morbers propis que autorisen la càrrega i descàrrega de barcos. Sèt anys despuix aplegarà la creació del gremi dels tejedores de llana i lli. En 1598 es proyecta el recint de la segona muralla i la Torre Major de Alcanada.
En 1715 en la Guerra de Successió, Alcudia intenta pactar una capitulació, davant el seu delegat del rei, el cavaller Dasfeld o D'Asfeld, ya que el nou rei Felipe V de Borbón és nomenat rei d'Espanya davant el seu opositor, l'emperador Carlos VI de Habsburgo.
A partir de 1717 es va nomenar nou governador de Alcudia, D. José de Mariconda, un fet que va agravar encara més la situació per la qual passava Alcudia en temps de la guerra de successió espanyola. Mariconda va passar a el història principalment pel seu comportament autoritari i altivo, cometent moltes injustícies en Alcudia.
Entre 1815 i 1820 va aplegar a Alcudia el conegut polític, Agustín de Argüelles Álvarez, un lliberal i diputat a les Corts. En Alcudia estarà confinat en atres presoners polítics per orde del rei Fernando VII que en 1814 impon el poder absolutista. Argüelles va participar en la Constitució de Càdis de 1812.
En 1870 aplega a Mallorca la febra groga. El foc va escomençar en la ciutat de Palma de Mallorca i pronte es va estendre pel restant de l'illa. Alcudia es va salvaguardar de l'epidèmia gràcies a les seues muralles i al tancament de totes les portes principals de la ciutat, llevat la porta de Mallorca que quedaria custodiada per dos hòmens nomenats pel municipi alcudiense, per a controlar a totes les persones que entrabar a la localitat, presentaven un bolletí de salubritat en la qual es dia si havien passat les inspeccions sanitàries per a viajar.
Demografia
[editar | editar còdic]
Alcudia conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alcudia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.